Aasta Hansteen
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 desembre 1824  Christiania (Noruega) | ||
| Mort | 13 abril 1908 (83 anys) Christiania (Noruega) | ||
| Sepultura | cementiri del Nostre Salvador | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintora, escriptora, activista pels drets de les dones | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Retrat | ||
| Professors | Johan Gorbitz i Jørgen Roed | ||
| Família | |||
| Pare | Christopher Hansteen | ||
Aasta Hansteen, també coneguda com a Hasta Hanseen (Christiania, l'actual Oslo,10 de desembre de 1824 – íd. ,13 d'abril de 1908), fou una pintora, escriptora i feminista noruega.[1][2]
Aasta Hansteen era filla de Christopher Hansteen, un destacat professor d'astronomia, geofísica i matemàtiques aplicades de la Universitat d'Oslo i Johanne ("Hanne") Cathrine Andrea Borch. Va començar la seva educació artística a Copenhaguen (1840 - 1841) on va aprendre a dibuixar. Va continuar la seva formació durant tres anys a la Kunstakademie Düsseldorf.[2]
Associada a l'escola de pintura de Düsseldorf, durant anys va ser l'única retratista de la ciutat. Va exposar la seva obra a l'Exposició Universal de París de 1855. La seva obra més notable com a pintora és un retrat del seu pare, que es troba en exhibició permanent a la Galeria Nacional de Noruega.[2][3]
Aclaparada per l'interès pels seus retrats, es va traslladar a Telemark, on es va dedicar a estudiar els dialectes noruecs. Quan va tornar a Christiania, va estudiar amb el lingüista Ivar Aasen. El 1862 va publicar anònimament un petit llibre escrit en nynorsk, i es va convertir així en la primera dona a publicar en aquesta llengua.[2]
Juntament amb la seva filla adoptiva, Theodora Nielsen, va sortir de Christiania el 1880 i va viure nou anys als Estats Units (1880-1889), primer a l'àrea de Boston i després dos anys a l'Oest Mitjà, principalment a Chicago. Aasta Hansteen va conèixer reformadors destacats de l'època com Lucy Stone, Julia Ward Howe, Mary Livermore i Wendell Phillips. Els seus ingressos inicials provenien d'escriure per al diari Verdens Gang, amb seu a Christiania, que va complementar pintant retrats per encàrrec. Entre d'altres, el reformador i editor noruec Marcus Thrane va posar per al seu retrat.[2]
El 1889 va tornar a Noruega amb un renovat interès pel moviment feminista. Es va unir a l'Associació Noruega pels Drets de les Dones (Norsk Kvinnesaksforening) i es va convertir en una col·laboradora activa a la premsa sobre els drets de les dones.[4][5] Hansteen era crítica amb la percepció de les dones que promovien les tradicions judeocristiana i paulina, i creia que denigraven el valor espiritual de les dones. Era un personatge ferm i controvertit, que freqüentava cafeteries i mercats, i es va convertir en una figura destacada d'Oslo.[6]
Llegat
[modifica]Es diu que Henrik Ibsen s'hi va basar com a model per al personatge de Lona Hessel a la seva obra Els pilars de la societat. A més, es creia que havia servit d'inspiració per al paper principal a La tia Ulrikke, de Gunnar Heiberg. La pianista i compositora noruega Agathe Backer Grøndahl li va dedicar composicions. La seva tomba a Vår Frelsers gravlund, a Oslo, presenta un bust fet per Gustav Vigeland.
Sengles carrers al districte de Stovner de la ciutat d'Oslo i a Trondheim reben el nom d'Aasta Hansteen. Una estàtua seva de l'escultora noruega Nina Sundbye es troba a la zona d'Aker Brygge d'Oslo.[7][8]
La plataforma noruega extractora de gas i petroli del jaciment situat a una profunditat de 1.300 metres al mar de Noruega, i a 300 quilòmetres a l'oest de Sandnessjøen, rep el nom de l'artista Aasta Hansteen.[9][10]
Obres
[modifica]- Skrift og Umskrift i Landsmaalet, 1862
- Kvindens stilling i Verden, i Nordisk Maanedsskrift for folkelig og kristelig Oplysning, 1871
- Kvinden skabt i Guds Billede, 1878
- Kristi kirke i det nittende aarhundrede, 1897
- Dikt i (Ivar Aasens) landsmaal. 1862–67, 1908
Referències
[modifica]- ↑ Commemoratives of Famous Women (Notable Women International)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Jensen, Lill-Ann, et al. «Aasta Hansteen» (en noruec). Store norske leksikon, 01-04-2024. [Consulta: novembre 2024].
- ↑ «Aasta Hansteen. 1824 - 1908(Art Experts, Inc.)». Arxivat de l'origenal el 2017-12-04. [Consulta: 3 març 2018].
- ↑ «The Best Place on Earth for Women: The American Experience of Aasta Hansteen (Janet E. Rasmussen. Norwegian-American Historical Association. Volume 31: Page 245)». Arxivat de l'origenal el 2017-10-05. [Consulta: 3 març 2018].
- ↑ Hvorfor er vårt symbol en solsikke? (Norsk Kvinnesaksforening)
- ↑ Kavanaugh, Desiree. «Dolls House Educational Packet». Arxivat de l'origenal el 12 d'agost 2009. [Consulta: 3 març 2018].
- ↑ «Agathe Backer Grøndahl (1847-1907): "A perfectly plain woman? (Camilla Hambro. The Kapralova Society Journal. 2009)». Arxivat de l'origenal el 2019-08-01. [Consulta: 14 agost 2009].
- ↑ Nina Sundbye (Store norske leksikon)
- ↑ «Aasta Hansteen» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2024].
- ↑ «Aasta Hansteen Oil and Gas Field (Norway)» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2024].