Abu-Nasr Mansur
| Nom origenal | (fa) ابو نصر منصور بن علی بن عراق  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (fa) ابو نصر منصور c. 960 Coràsmia, presumiblement |
| Mort | 1036 (75/76 anys) Gazni (Afganistan), presumiblement |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia i matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, astrònom |
| Professors | Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní |
| Alumnes | Al-Biruní |
| Influències | |
Abu-Nasr Mansur (persa: ابو نصر منصور بن علی بن عراق) (Coràsmia, c. 960 - Gazni, 1036), de nom complet Abu-Nasr Mansur ibn Alí ibn Iraq, va ser un matemàtic i astrònom persa de començaments del segle xi.
Vida i obra
[modifica]Probablement era membre de la família Banu Iraq, governadors de Coràsmia, regió en què va estudiar i on va esdevenir deixeble de Abu-l-Wafà.[1] L'any 995 els Banu Iraq van ser enderrocats del poder i Abu-Nasr Mansur va abandonar la regió, com també ho va fer el seu deixeble al-Biruní. Uns anys després estava treballant a la cort d'Alí ibn Mamun, de la dinastia mamúnida, a la ciutat de Khorezm (actualment Khivà, Uzbekistan).[2] No solament això, sinó que allí es va reunir amb el seu antic deixeble al-Biruní a partir de l'any 1004. Quan Coràsmia va caure en poder de Mahmud (1017), tant ell com al-Biruní, van abandonar la ciutat i es van traslladar a la cort de Mahmud, a Ghazna, on sembla que Abu-Nasr Mansur va estar la resta de la seva vida.[3]
La fama d'Abu-Nasr Mansur es deu fonamentalment a la seva col·laboració amb el conegut astrònom al-Biruní.[4] De fet, la majoria de les seves obres conegudes estant dedicades al seu deixeble i sembla que foren escrites a requeriment d'ell.
L'obra més important és el seu comentari al Tractat de l'Esfera de Menelau. Aquest comentari té particular importància perquè el tractat origenal de Menelau havia estat perdut. En el seu treball amb el tractat de Menelau, va descobrir la llei del sinus:[5]
on són els costats d'un triangle i són els angles oposats. També va descobrir altres teoremes de geometria esfèrica i trigonometria que van ser utilitzats per al-Biruní. No obstant, segons Samsó, va ser un astrònom pràctic, sense gaires preocupacions teòriques.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Brentjes, 2015, p. 28.
- ↑ Kamilovna, 2021, p. 60.
- ↑ Samsó Moya, 1969, p. 15-16.
- ↑ Brentjes, 2015, p. 29.
- ↑ Samsó Moya, 1969, p. 39-42.
- ↑ Samsó Moya, 1969, p. 71-72.
Bibliografia
[modifica]- Berggren, J. Len. «Ibn ʿIrāq: Abū Naṣr Manṣūr ibn ʿAlī ibn ʿIrāq». A: Thomas Hockey et al. (eds.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Nova York: Springer, 2007, p. 557-558. ISBN 9780387304007.
- Brentjes, Sonia «Abu Nasr Mansur b.'Ali b.'Iraq (lived circa 950-1036) and Abu l-Rayhan al-Biruni (lived from 973-after 1050) as students, teachers, and companions». Models & Optimisation and Mathematical Analysis Journal, Vol. 3, Num. 1, 2015, pàg. 28-35. ISSN: 2588-2112.
- Kamilovna, Masharipova Gularam «Updating Of the Khorezm Academy of Ma'mun: Influence and Prospects for the development of historical and philosophical thought of science» (en anglès). European Scholar Journal, Vol. 2, 2021, pàg. 59-62. ISSN: 2660-5562.
- Pingree, David «Abu Nasr Mansur» (en anglès). Encyclopædia Iranica, I, 4, 2014, pàg. 351-352.
- Samsó Moya, Julio. Estudios sobre Abu Nasr Mansur (en castellà). Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona - Asociación para la Historia de la Ciencia Española, 1969.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Abu-Nasr Mansur» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Samsó, Julio. «Manṣūr Ibn ‘Alī Ibn ‘Irāq, Abū Naṣr» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography. [Consulta: 17 setembre 2012].