Cangur rata de cua d'escombra
Bettongia penicillata  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 18,8 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 2785 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Diprotodontia |
| Família | Potoroidae |
| Gènere | Bettongia |
| Espècie | Bettongia penicillata Gray, 1837 |
| Subespècies | |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
El cangur rata de cua d'escombra (Bettongia penicillata)[1] és un petit marsupial (30 cm de llarg). És un membre de la família dels cangurs rata.
El cangur rata de cua d'escombra vivia antigament a més del 60% del continent australià però actualment només viu a menys de l'1%. És estrictament nocturn i no és gregari. Durant el dia reposa dins un niu ben elaborat i amagat que es compon d'herba i escorça trinxada. Excava aliments com ara bulbs, tubercles i fongs amb les seves potents urpes anteriors. El seu hàbitat inclou boscos i matollars temperats, així com matollars i herbassars àrids.
Descripció
[modifica]Aquesta espècie pertany al grup dels cangurs rata, amb tendència a viure en solitari i mostra comportament nocturn per sortir del seu cau i buscar aliments. De mitjana tenen una mesura de cap i cos de 330 mm i 310 mm de cua. El seu pelatge és de color marro-gris pel llom i color crema pel ventre. Té una cua molt característica degut a la seva llargària i capacitat prènsil, funcionant com una cinquena extremitat.[2]
Distribució geogràfica
[modifica]Bettongia Penicillata és una espècie origenària d'Austràlia, predominantment per les zones del sud i l'oest.[3]
Conservació
[modifica]Actualment l'espècie es troba en perill crític d'extinció. La gran caiguda del nombre d'espècies s'associa a la introducció d'altres espècies que actuarien com depredadors, guineus roges, i altres espècies herbívores que esdevindrien com competidores.[4]
Referències
[modifica]
- ↑ «cangur rata cua d'escombra». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 30 octubre 2023].
- ↑ Menkhorst, Peter. A field guide to the mammals of Australia. 3a edició. Australia: Oxford University Press, 2011. ISBN 978-0-19-557395-4.
- ↑ «Woylie» (en anglès). IUCN, 02-11-2022. [Consulta: 9 novembre 2022].
- ↑ «Controversial wire fence splits peninsula to keep native animals in, pests out» (en anglès australià). ABC News, 07-11-2019.
