Casa de York

Casa de York

Casa de York Reis d'Anglaterra   Eduard IV   Eduard V   Ricard III Ducs de York Primera creació   Edmund de Langley   Eduard de Norwich   Ricard Plantagenet   Eduard IV Segona creació   Ricard de Shrewsbury

La Casa de York va ser una branca cadet de la casa reial anglesa dels Plantagenet, a la qual pertanyien tres dels reis d'Anglaterra de finals del segle xv. La Casa de York descendia d'Edmund de Langley, el primer duc de York i quart fill d'Eduard III.

Història

Descendència d'Eduard III

Edmund de Langley, primer duc de York i quart fill d'Eduard III, tingué dos fills: Eduard i Ricard de Conisburgh. Eduard va succeir-lo al ducat el 1402, però morí sense descendència a la batalla d'Azincourt el 1415. El germà petit s'havia casat amb Anna de Mortimer, una besneta de Lionel d'Anvers, el segon fill d'Eduard III. Anna també era l'hereva del comtat de March, després de la mort del seu germà Edmund el 1425. Edmund havia estat l'hereu aparent a la corona anglesa abans de la usurpació de la Casa de Lancaster en la persona d'Enric Bolingbroke, el 1399.

Ricard de Conisburgh va ser executat pel seu involucrament a la Conspiració de Southampton per deposar Enric V d'Anglaterra. Per això el ducat passà directament al seu fill, Ricard Plantagenet. A través de la seva mare, Ricard també va heretar les terres del comtat de March i els drets al tron dels Mortimer.

Guerra de les Dues Roses

Article principal: Guerra de les Dues Roses

Tot el seu distingit llinatge, els consellers del feble rei Enric VI van denegar a Ricard Plantagenet una posició al govern. En especial el duc Joan Beaufort i la reina consort, Margarida d'Anjou, exclogueren a Ricard dels cercels de la cort.

La Guerra de les Dues Roses començà el 1455 amb la primera batalla de Sant Albans. D'entrada les intencions de Ricard eren tan sols purgar els seus oponents polítics lancastrians de la influència que exercien sobre el rei. No va ser fins a l'octubre de 1460 que va reclamar el tron per la casa de York. Aquell any els yorkistes van capturar el rei a la batalla de Northampton, però la victòria va ser efímera, ja que el 30 de desembre Ricard i el seu segon fill Edmund morien a la batalla de Wakefield.

L'aspiració al tron de Ricard va ser heretada pel seu fill Eduard. Amb l'ajuda del poderós comte Ricard Neville va derrotar els lancastrians en un seguit de batalles. mentre Enric VI i Margarida d'Anjou estaven combatent al nord, Neville va prendre la capital i va fer declarar rei a Eduard el 1461. Eduard va reforçar la seva causa quan el mateix any va obtenir una victòria decisiva a la Batalla de Towton, en què l'exèrcit dels Lancaster va ser pràcticament eliminat.

Els reis la Casa de York

La primera part del regnat d'Eduard IV va estar marcada per complots lancastrians i revoltes a favor d'Enric VI. Ricard Neville va canviar de bàndol, i va ajudar a Margarida d'Ajou i el germà rebel del rei a restaurar breument a Enric entre 1470 i 1471. Quan Eduard va recuperar el tron va aconseguir eliminar la pràctica totalitat de la Casa de Lancaster, amb Enric VI morint assassinat a la Torre de Londres el 1471.

A la mort d'Eduard el 1483, la corona va passar al seu fill de 12 anys Eduard. El germà petit d'Eduard, Ricard de Gloucester, va ser nomenat protector del jove rei, i al·legant voler protegir-los, va tancar-los a ell i al seu germà a la Torre de Londres i mai més foren vistos. Mentrestant el Parlament va declarar que els dos nois eren de fet fills il·legítims, basant-se en el fet que el matrimoni d'Eduard IV era invàlid. Ricard, era per tant l'hereu a la corona, i va ser coronat com a Ricard III el juliol de 1483.

Desfeta de la Casa de York

Ricard III tenia molts enemics, principalment els simpatitzans dels Lancaster, que ara s'aplegaven al voltant d'Enric Tudor, ja que la Casa de Tudor estava estretament vinculada amb l'extingida Casa de Lancaster. Un intent d'atemptat va fracassar a fi de 1483, però el 1485 Ricard i Enric es veieren les cares a la batalla del Camp de Bosworth. Durant la batalla, alguns dels aliats de Ricard van canviar de bàndol o bé van mantenir-se al marge de l'acció. Tot i això Ricard va liderar una última càrrega contra Enric Tudor, i va ser mort. Amb ell moria l'últim rei Plantagenet, i fou l'últim rei d'Anglaterra a morir en batalla.

Enric Tudor es va declarar rei i va prendre Elisabet de York, la filla gran d'Eduard IV, com a esposa. D'aquesta manera unia simbòlicament les cases de York i de Lancaster, i es feu coronar com a Enric VII, fundador de la dinastia dels Tudor que va regnar fins al 1603. La família de la Pole va ser reconguts més tard com a hereus legítims dels York. Després que Ricard de la Pole morís a la batalla de Pavia, l'únic vestigi de la dinastia York quedà en la comtessa de Salisbury Margarida Pole.

Arbre geneològic dels Plantagenet

Eduard III

Eduard de Woods.

Lionel d'Anvers

Joan de Gant

Edmund de Langley

Eduard

Ricard II

Felipa Plantagenet

Enric IV

Eduard de Norwich

Ricard de Conisburgh

Els Mortimer

Enric V

Ricard Plantagenet

Enric VI

Eduard IV

Ricard III

Elisabet de York

Eduard V

Ricard de Shrewsbury

Els membres de la Casa de Lancaster estan marcats en vermell, mentre que els de la Casa de York apareixen en blau. Tot i que els Lancaster descendien d'un tercer fill i els de York d'un quart, que Enric IV hagués pres el tron per davant dels Mortimer, i que Ricard de Conisburgh s'hagués casat amb l'hereva d'aquests, complicava la successió.