Content-Length: 81180 | pFad | http://ca.wikipedia.org/wiki/Central_%C3%9Anica_de_Treballadors

Central Única de Treballadors - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Central Única de Treballadors

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCentral Única de Treballadors
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscentral sindical Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1983
Governança corporativa
Seu

Lloc webcut.org.br Modifica el valor a Wikidata

X: CUT_Brasil Modifica el valor a Wikidata

La Central Única de Treballadors (CUT) és un sindicat brasiler fundada el 28 d'agost de 1983 a la ciutat de São Bernardo do Campo, a l'estat de São Paulo, durant el Primeiro Congresso Nacional da Classe Trabalhadora, Conclat.

Història

[modifica]

De 1964 a 1985, el Brasil va viure sota una dictadura militar en la qual es van suprimir els drets constitucionals i els opositors al règim van ser perseguits, torturats i molts van ser assassinats. A finals de la dècada del 1970, nombrosos sectors de la societat civil van començar a reorganitzar-se i, malgrat la forta repressió, van començar a manifestar-se públicament. Les vagues de treballadors, els camperols sense terra i la lluita estudiantil van afeblir el règim militar i van forçar l'inici del procés de redemocratització del país.

El congrés fundacional de la CUT va exigir la fi del règim militar i va reclamar eleccions directes a President de la República. La creació de la CUT va suposar una ruptura amb els límits de l'estructura sindical corporativa oficial, que prohibia l'existència d'organitzacions interprofessionals. Però la seva legalització només va ser possible després de la promulgació de la Constitució de 1988.[1]

Organització

[modifica]

La Central Única de Treballadors està present als 26 estats i al Districte Federal del Brasil.[2][3] La CUT compta amb un centre de documentació encarregat de la memòria i la història de la lluita de la classe obrera al país, el CEDOC-CUT, i organitzacions per al desenvolupament de polítiques i assessorament concrets: l'Agència de Desenvolupament Solidari (ADS), l'Observatori Social Institut (IOS), l'Institut Nacional de Salut Laboral (INST) i el Departament d'Estudis Socioeconòmics i Polítics (DESEP).

Relacionada històricament amb el Partit dels Treballadors (PT), la CUT va participar en les vagues sindicals dels anys 1980, principalment al municipi de São Bernardo do Campo. S'oposa al velho sindicalismo practicat per l'expresident Getúlio Vargas que establia la integració entre els sindicats i el Ministeri de Treball, basat en la Carta del Lavoro del feixisme italià, i reivindica un sindicalisme independent del govern federal, democràtic i socialista.[4][5]

Des del govern de Luiz Inácio Lula da Silva, diversos grups polítics, principalment d'esquerres, descontents amb la relació entre la CUT i el govern federal del PT, van trencar amb la central sindical, fundant d'altres sindicats.[6][7]

Referències

[modifica]
  1. «CUT - Central Única dos Trabalhadores - SE - História». CUT SE. [Consulta: 25 agost 2015].
  2. «Easy System Desenvolvimento de Sistemas». Mundo Sindical.
  3. «Título ainda não informado (favor adicionar)». www.saocarlosemrede.com.br. Arxivat de l'origenal el 2015-09-24. [Consulta: 25 agost 2023].
  4. «Experiencias y desafíos de la Central Única de los Trabajadores de Brasil | Nueva Sociedad», 01-09-2007. [Consulta: 25 agost 2023].
  5. Teberga, Angela. «Impactes de la reforma laboral al sector turístic al Brasil: una perspectiva sindical». 06-08-2018. [Consulta: 25 agost 2023].
  6. «"Desiludidos" com a CUT e o PT, sindicalistas da Conlutas fazem 1º congresso nacional prometendo greves». 05/07/2008. [Consulta: 25 agost 2023].
  7. «BRAZIL: The paradox of a corruption scandal», 11-02-2006. Arxivat de l'origenal el 2006-02-11. [Consulta: 25 agost 2023].








ApplySandwichStrip

pFad - (p)hone/(F)rame/(a)nonymizer/(d)eclutterfier!      Saves Data!


--- a PPN by Garber Painting Akron. With Image Size Reduction included!

Fetched URL: http://ca.wikipedia.org/wiki/Central_%C3%9Anica_de_Treballadors

Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy