Cultura Unetice
| Tipus | cultura arqueològica  |
|---|---|
| Part de | Bronze primerenc |
| Epònim | Únětice |
| Geografia | |
| Originari de | Europa Central |
| Inici | dècada del 2300 aC |
| Fi | dècada del 1550 aC |
| Precedit per | cultura del vas campaniforme |
| Seguit per | Cultura dels túmuls |
La cultura Únětice (en txec: Únětická kultura; en alemany: Aunjetitzer Kultur; en polonès: Kultura unietycka) és una cultura arqueològica d'Europa Central desenvolupada durant l'edat del bronze, datada aproximadament d'entre els anys 2300–1600 aC. El lloc epònim per aquesta cultura és la població d'Únetice, situada al districte de Praga a Txèquia. Actualment d'aquesta cultura es coneixen a 1.400 jaciments a Txèquia i Eslovàquia, 550 a Polònia i uns 500 a Alemanya.[1] La cultura Únětice també es desenvolupà a l'actual Àustria (associada a l'anomenat grup Böheimkirchen), i a l'oest d'Ucraïna.
Història de la recerca
[modifica]La cultura Únětice la va descobrir el cirurgià i afeccionat a l'arqueologia Cenek Rýzner (1845-1923), l'any 1879, quan va excavar uns enterraments al turó Holý Vrch, prop de la vila d'Únetice.
A Alemanya F. Klopfleisch excavà un monticle Úněticeà, a Leubingen, l'any 1877. Més tard es van identificar com a pertanyents a aquesta cultura els jaciments de Baalberge, Helmsdorf, Nienstedt, Körner, Leubingen, Halberstadt, Klein Quenstedt, Wernigerode, Blankenburg i Quedlinburg.
Objectes de metall
[modifica]Aquesta cultura es distingeix pels seus característics objectes de metall, que inclouen destrals planes, braçalets acabats en espiral, etc.
El famós Disc de Nebra està associat amb grups d'Únetice de l'Alemanya Central.
Comerç
[modifica]La cultura Únětice tenia llaços comercials amb la britànica de Wessex. Les dagues amb alt contingut d'estany que es van trobar en els enterrament de Singen s'haurien fabricat a la Gran Bretanya. També exportaven estany de Cornualla. Un objecte d'or de disseny irlandès s'ha trobat a Butzbach, a Hessen (Alemanya). També hi havia comerç d'ambre provinent del Bàltic.
Habitatges
[modifica]Típicament les cases eren de fusta amb teulada de palla o altre material orgànic. Les parets eren fetes d'una mescla d'argila, sorra i materials orgànics. En són característics els pous circulars que servirien de graner.
La gran majoria d'assentaments consistien en diverses cases congregades en un espai comunal del poble. També s'han descobert viles fortificades, per exemple a Bruszczewo[2] o Radlowice, a Silèsia.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Zich B. 1996, Studien zur regionalen und chronologischen Gliederung der nördlichen Aunjetitzer Kultur, Berlin, pàgs. 5-19.
- ↑ Müller, J., Czebreszuk, J., Kneisel, J. (eds.) 2010, Bruszczewo II. Ausgrabungen und Forschungen in einer prähistorischen Siedlungskammer Grosspolens. Badania mikroregionu osad¬niczego z terenu Wielkopolski, vols.1-2, Bonn.
- ↑ Lasak, I., Furmanek, M. 2008, Bemerkungen zum vermutlichen Wehrobjekt der Aunjetitzer Kultur in Radłowice in Schlesien, In: Müller, J., Czebreszuk, J., Kadrow, S. (eds.), Defensive Structures from Central Europe to the Aegean in the 3rd and 2nd millennia B.C, Studia nad pradziejami Europy Środkowej, vol. 5, Poznań-Bonn, pàgs. 123-134.
Fonts
[modifica]- J. M. Coles/A. F. Harding, The Bronze Age in Europe (London 1979).
- G. Weber, Händler, Krieger, Bronzegießer (Kassel 1992).
- R. Krause, Die endneolithischen und frühbronzezeitlichen Grabfunde auf der Nordterrasse von Singen am Hohentwiel (Stuttgart 1988).
- B. Cunliffe (ed.), The Oxford illustrated prehistory of Europe (Oxford, Oxford University Press 1994).
Enllaços externs
[modifica]
| Europa | |
|---|---|
| Àsia | |
| Vegeu també | |
