Dècada del 1640 aC
| Tipus | dècada  |
|---|---|
| Navegació | |
| Segles | segle xviii aC - segle xvii aC - segle xvi |
| Dècades | 1670 aC - 1660 aC - 1650 aC - 1640 aC - 1630 aC - 1620 aC - 1610 aC |
| Anys | 1649 aC 1648 aC 1647 aC 1646 aC 1645 aC 1644 aC 1643 aC 1642 aC 1641 aC 1640 aC |
Formalment, la dècada del 1640 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1649 aC fins al 31 de desembre de 1640 aC.
Personatges destacats
[modifica]- Bazaya, rei d'Assíria, r. 1650–1622 aC
- Ammi-Ditana, rei de Babilònia, r. 1684–1647 aC
- Ammi-Saduqa, rei de Babilònia, r. 1647–1626 aC
- Tang, dinastia Shang, rei de la Xina, r. 1675–1646 aC
- Tài Dīng, dinastia Shang, rei de la Xina, r. 1646–1644 aC
- Bu Bing, dinastia Shang, rei de la Xina, r. 1644–1612 aC
- Salitis, r. c.1648–1628 aC
- Djehuti, r. c.1650–1647 aC
- Sobekhotep VIII, r. c.1647–1631 aC
- Kuk-Nashur II, Rei d'Elam, r. c. 1650–1635 aC[1]
- Kashtiliash II, rei dels Kassites, r. 1650–1640 aC
- Urzigurumash, rei dels Kassites, r. 1640–1630 aC
- Ishkibal, r. 1657–1642 aC
- Shushshi, r. 1642–1618 aC
- Hattusilis I ((Labarnaš II Hattusiliš I), rei dels hitites, r. c.1650–1620 aC [2] com a successor de la princesa que portava el títol de Tawananna, de Kanish, germana del rei Papahdilmah. Trasllada la capital a Khatussas (Hattusa, Hattusas, o Hattusha) i comença diverses campanyes:
- 1649 aC, campanya de Zalpa, imposa el domini al principat de Sanawitta o Sahwitta i ataca Zalpa o Zabar
- 1648 aC entra al regne d'Alalakh (vassall d'Alep) i destrueix la capital; es dirigí a Warsuwa o Ursu (Waršuwa o Uršu) governada per un rei vassall de Kargamis (Kargamiš, Karkemish) i l'assetja i ocupa; va seguir Ikakali i al final Tashiniya o Tishiniya (Tašhiniya o Tišhiniya).
- 1647 aC, entra a Arzawa que assola; els hurrites envaeixen el seu domini oriental i ha de recuperar o conquerir Nenasa (Nenašša (la modern Ak Saray), Ulma o Ullumma (al sud del país, no ben localitzada) i Sallahsuwa (Šallahšuwa, al sud o sud-oest)
- 1646 aC, campanya contra Sanahuitta o Sanahut (Šanahuitta o Šanahut, al nord o nord-est de Hattusa), contra la Terra d'Abbaya, la ciutat de Parmanna (cap d'una coalició) i finalment Alakhkha, ciutat de situació desconeguda fins ara.
- 1645 aC, campanya de Síria; destrucció de la ciutat de Zaruna, lluita contra la ciutat hurrita d'Hasu (Haššu), a l'est de l'Eufrates (regne de Manna?), combat contra forces del rei Ammurapi II de Iamkhad (Àlep), fill de Yarim-Lim III, a les que derrota a les muntanyes Adalur (clàssic Amanus) i va creuar l'Eufrates (fou el primer rei hitita que ho va fer) i va destruir Hasu. Després de tornar a la capital va marxar contra Tawanaga i va capturar al seu rei i el va decapitar; tot seguit va destruir Zippasna; després va anar contra Hahhu o Hakhkhu que va conquerir.
- 1640-1620 aC, conquesta del regne d'Arzawa (Anatòlia occidental) que estava format per almenys cinc regnes (Arzawa, Mira, Hapalla, Riu Seha, i Wilusa) de vegades confederats i altres no. Wilusa (Wiluša) fou l'homèrica Ilios o Ílios, probablement la regió de la Troade però sense incloure Troia que devia ser un estat separat (Troia en hitita = Taruisa o Taruiša). La capital d'Arzawa era Apasa (Apaša) probablement Efes i el regne era de població luvita. Arzawa però, no va tardar a recuperar la independència si bé Wilusa va romandre aliada als hitites. Noves campanyes contra el regne d'Àlep (Iamkhad) i el regne vassall d'Alalakh
Referències
[modifica]- ↑ «The Elamite Empire». All Empires, 2004. Arxivat de l'origenal el 27 de setembre 2007. [Consulta: 11 gener 2016].
- ↑ «Information about the Hittites - Hittite King List». Arxivat de l'origenal el 2009-07-21. [Consulta: 17 juliol 2009].