Fadrique de Portugal i de Noronha

Fadrique de Portugal i de Noronha
Biografia
Naixement	1465 ; Vila Viçosa (Portugal)
Mort	15 gener 1539 (73/74 anys); Barcelona
Sepultura	catedral de Sigüenza
61è Arquebisbe de Saragossa
	23 febrer 1532 – 15 gener 1539 ; ← Joan d'Aragó – Ferran d'Aragó i de Gurrea → ; Diòcesi: arquebisbat de Saragossa
Virrei de Catalunya
	1525 – 1539 ; ← Antonio de Zúñiga y Guzmán – Francesc de Borja →
Bisbe de Sigüenza
	20 juny 1519 – 23 febrer 1532 ; ← Bernardino López de Carvajal – García de Loaysa y Mendoza → ; Diòcesi: bisbat de Sigüenza
Bisbe de Segòvia
	22 desembre 1508 – 1511 ; ← Juan Ruiz de Medina – Diego Ribera de Toledo → ; Diòcesi: bisbat de Segòvia
Bisbe de Calahorra i La Calzada
	5 maig 1503 – 22 desembre 1508 ; ← Juan Ortega Bravo de la Laguna – Juan Fernández Velasco → ; Diòcesi: bisbat de Calahorra i La Calzada
Abat de Santa Maria de Ripoll
	té el rol: abat comendatari; 1490 – 1504 ; ← Ponç Andreu de Vilar – Ascani Maria Sforza →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	prevere catòlic de ritu romà, polític
Orde religiós	Orde de sant Benet
Família
Pare	Alfons de Bragança
Germans	Guiomar de Portugal

Fadrique de Portugal i de Noronha (també anomenat Frederic de Portugal) (Vila Viçosa, 1465 - Barcelona, 15 de gener de 1539) fou un religiós i alt funcionari hispano-portuguès. Va ser lloctinent de Catalunya durant el regnat de Carles I.^[1]

Biografia

Fill d'Alfons de Braganza, primer comte de Faro, i de Maria de Noronha i Sousa, comtessa d'Odemira, descendent d'Enric II de Castella i de Ferran I de Portugal.^[2] La seva germana Guiomar de Portugal va casar-se amb l'infant Enric d'Aragó i Pimentel. Es va graduar en lleis i dret canònic i es va formar com a clergue. Va ser canonge de Sogorb, arribant aviat a ser bisbe de Calahorra, de Segòvia i de Sigüenza. Mitjançant la vinculació familiar de la seva germana, entrà en contacte amb Ferran el Catòlic de qui va ser conseller a la mort de la reina Isabel. Va ser un dels clergues que més va combatre la successió de Joana la Boja i, mort Ferran, va donar suport incondicional a Carles I que el va mantenir com a Conseller.^[3]^[4]

El 1525, Carles I l'anomenà Lloctinent de Catalunya i Capità General de Catalunya, Cerdanya i Rosselló. Va haver d'encarar les amenaces de França i dels turcs, encapçalats per Barbarossa. Fou present a la sortida de l'expedició victoriosa a Tunis (1535) i a les corts generals de Barcelona del 1528, les corts de Montsó de 1533 i de 1537. Precisament, va ser acusat d'abusos de poder i per l'ús que en feia de la inquisició pels diputats a les Corts de Montsó de 1533. En 1532 va ser nomenat arquebisbe de Saragossa, encara que mai no va visitar la ciutat i, posteriorment, abat comendatari de Ripoll (1490-1504).^[5]

Va ser enterrat a la Catedral de Santa Maria de Sigüenza, després de ser traslladat des de Barcelona, al mausoleu que porta el seu nom.^[1]

↑ ^1,0 ^1,1 «HERMANAMIENTO CON VILLA VIÇOSA» (en espanyol europeu). Catedral de Sigüenza, 23-07-2014. [Consulta: 26 novembre 2023].
↑ Almeida, Fortunato de. História da igreja em Portugal (en portuguès). Imprensa académica, 1917, p. 670.
↑ Colmenares, Diego de. «Cap. XXXVI». A: Historia de la insigne ciudad de Segovia y compendio de las historias de Castilla (en castellà), 1982.
↑ Plantilla:Cref-llibre
↑ «Fadrique de Portugal i de Noronha». GEC. [Consulta: 26 novembre 2023].

«Archbishop Fadrique de Portugal Noreña» (en anglès). Catholic-Hierarchy. [Consulta: 26 novembre 2023].

Càrrecs públics
Precedit per: Antonio de Zúñiga y Guzmán	Lloctinent de Catalunya 1525 –1539	Succeït per: Sant Francesc de Borja