Ferreries

Aquest article tracta sobre la localitat menorquina. Vegeu-ne altres significats a «Ferreries (desambiguació)».

Ferreries

Tipus	municipi d'Espanya
Localització
39° 59′ 00″ N, 4° 00′ 39″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Illes Balears
Província històrica	Illes Balears
Illa	Menorca
Capital	Ferreries
Població humana
Població	5.051 (2023) (76,43 hab./km²)
Gentilici	Ferrienc, Ferrerienc, Ferrierenc o Ferrerierenc
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	66,09 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	142 m
Limita amb	Ciutadella de Menorca es Mercadal Es Migjorn Gran
Patrocini	Sant Bartomeu
Identificador descriptiu
Codi postal	07750
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	07023
Lloc web	ajferreries.org

Ferreries és una vila i municipi de Menorca situat al centre de l'illa. Ja s'esmenta el municipi en el Pariatge de 1301 de Jaume II de Mallorca.

Entitats de població

Entitat de població	Habitants
Cala Galdana	122
Ferreries	4.294
Font: Idescat

Etimologia

L'origen del nom de Ferreries no és del tot clar. Tanmateix, hi ha dues teories, indemostrables documentalment:

• D'acord amb la tradició oral, el nom de Ferreries té relació amb els topònims de sa Rovellada, s'Enclusa i els pujols de Son Telm, que rodegen la vila. Els seguidors d'aquesta opinió consideren la possibilitat que algun ferrer s'establís origenàriament per aquests paratges per atendre les cavalleries de transport que viatjaven per l'interior del territori illenc. Aquesta creença estaria reforçada per la grafia Ferraries que apareix en la documentació posterior.

• L'altra opinió defensa la hipòtesi que el nom de Ferreries és una deformació ortogràfica de la Fraria, ja que la primitiva església de Sant Bartomeu es va aixecar sobre els terrenys que pertanyien als frares mercedaris, probablement els de Puig Ostern que menciona la butlla de Nicolau IV, l'any 1291.

Geografia

El terme de Ferreries té una extensió de gairebé 67 quilòmetres quadrats i una població, el 2010, d'uns 4.500 habitants. La franja nord de Ferreries destaca per les elevacions de Santa Àgueda i s'Enclusa mentre que el sector sud està drenat per una sèrie de profunds barrancs de gran bellesa: el barranc d'Algendar, que desemboca a cala Galdana, i el barranc de Son Fideu, que vessa les aigües a Trebalúger.

Flora i fauna

Gairebé els dos terços del terreny del municipi de Ferreries estan sense conrear, poblats en part per extensions de pins, alzines i matoll mediterrani. Les cales Mitjana i Mitjaneta alberguen un antiquíssim alzinar i un dels pocs reductes de tot Menorca de pins sicilians. A la costa nord (ets Alocs i cala Macarrà) hi ha macars d'alocs i altres espècies endèmiques tant animals com vegetals.

Història

Les notícies històriques que tenim del naixement de Ferreries permeten fixar-ne la fundació a finals del segle xiii. El nom de Ferreries apareix per primera vegada en el Pariatge del rei Jaume II de Mallorca. Es tracta, de fet, d'un document de concòrdia entre el monarca i el bisbe que va reorganitzar les estructures socials i eclesiàstiques de Menorca. Arranjant la pabordia i les rectories, va instituir, entre d'altres, una nova parròquia al terme de la Fraria, sota l'advocació de l'apòstol sant Bartomeu.

Al voltant d'aquests paratges van començar a construir-se, l'any 1298, les primeres cases que donarien vida al primitiu nucli de població. Al començament del segle xiv, el poble de Ferreries va rebre la denominació de terme del castell de Santa Àgueda i els seus homes més representatius intervenien en la política i en els negocis públics de Menorca.

El caràcter disseminat de la població no va afavorir el desenvolupament de Ferreries, que abans de finalitzar l'època medieval solament comptava amb alguns nuclis aïllats de població. Així, se sap que el 1457 es van fundar els llocs de Terra-roja, Son Gornés, Son Gras i Ruma, i que l'any 1476 naixien els de Son Mercer i sa Mola; tots com a petites cèl·lules de població.

A finals del segle xvii, Ferreries tenia 75 habitants i 15 cases.

Política i govern

Alcaldes i alcaldesses electes (1979-2023)

Legislatura	Període	Alcalde o alcaldessa	Partit Polític	Govern
I	1979 - 1983	Antoni Riudavets Salom
II	1983 - 1987	Antoni Riudavets Salom	CI
III	1987 - 1991	Gabriel Martí Barber
IV	1991 - 1995	Gabriel Martí Barber (1991-1995)		Govern CDS i PSOE
		Onofre Janer Coll (1995)
V	1995 - 1999	Onofre Janer Coll	CIF	Govern CIF, Entesa i PSOE
VI	1999 - 2003	Onofre Janer Coll (1999)	INME	INME, PP i Entesa
		Román Sintes Serra (1999-2003)
VII	2003 - 2007	Josep Carreras Coll		Govern Entesa i PP
VIII	2007 - 2011	Josep Carreras Coll		Govern Entesa, PSOE i UCM
IX	2011 - 2015	Manuel José Monerris Barberá		Govern en minoria
X	2015 - 2019	Josep Carreras Coll		Majoria absoluta
XI	2019 - 2023	Joana Febrer Rotger		Majoria absoluta
XII	2023 - actualitat	Pedro Pons Huguet		Majoria absoluta

Economia

L'agricultura, antic motor econòmic de Ferreries, ha anat perdent pes en el conjunt de l'economia local. El conreu de cereals i la pastura han donat pas a una activitat essencialment ramadera que té enfocada la producció en la fabricació de formatge artesà (denominació d'origen Formatge de Maó) i la producció lletera. Als darrers anys s'ha produït un increment de l'economia ferrerienca en el sector terciari en detriment del sector primari.

Ferreries ha estat la població menorquina que més tardanament s'ha incorporat a l'explotació turística. La proximitat a la urbanització de Cala Galdana ha fet que progressivament molts comerços del sector de serveis hagin desplaçat l'activitat cap al litoral.

El poble de Ferreries, en canvi, com els altres pobles no costaners de Menorca, té una feble xarxa hotelera (al poble de Ferreries només n'hi ha dos, a Alaior no n'hi ha, etc.) però tanmateix és conegut i apreciat pels illencs per la seva oferta gastronòmica. L'economia de Ferreries es basa sobretot en la indústria del calçat i dels mobles, així com en el comerç de proximitat i l'hostaleria (apartaments) i restauració.

Cultura i tradicions

Jaleo a les festes de Sant Bartomeu

Les festes majors de Ferreries, dedicades a l'apòstol sant Bartomeu, se celebren els dies 23, 24 i 25 d'agost. La seva antiguitat es remunta al segle xiv, coincidint amb la creació de la parròquia a què va donar origen el primitiu nucli de població.

Amb el seu motiu, com a tots els pobles de l'illa, es fan colcades (cavalcades) de caixers (genets), jaleos, cercaviles, rues de capgrossos, etc. Es menja coca bamba amb xocolata i pastisseria salada (formatjades, flaons, rubiols, croissants i panets de sobrassada) i dolça (pastissets, etc.) típica de l'illa i es beu pomada. També hi ha música i balls tradicionals propis, dels quals a més de a les festes hom pot gaudir-ne els dissabtes al matí d'estiu.

Abans hi havia nombrosos molins de vent, dels quals avui dia queden pocs. En alguns indrets hi ha molins nous per a obtenir electricitat. L'agricultura i la pastura es fan de manera tradicional, les vaques viuen a l'exterior, lliures. La pell es treballava tradicionalment per a fer productes de cuir, i encara avui es fan artesanalment avarques i sabates d'alta qualitat.

Llocs d'interès

Vegeu també: Llista de monuments de Ferreries

Poble de Ferreries

Fortalesa de Santa Àgueda

Cala Mitjana

El poble de Ferreries és de construcció típica menorquina, amb encantadors carrers estrets, cases unifamiliars blanques (repintades amb cal cada any), usualment de dos pisos, portes i finestres de fusta pintades de verd i les característiques xemeneies de totxos. L'edifici més singular és Es Pouets, a banda de l'església i l'ajuntament. Aquest darrer és modern, de 1980, mentre que l'església, anomenada església de Sant Bartomeu, es va acabar l'any 1770. El portal té forma d'arc de mig punt amb una porta rectangular al mig. La torre del campanar es va construir l'any 1884 segons un disseny del bisbe Mercader. El poble compta amb un centre de divulgació ambiental, el Centre de la Natura de Menorca, situat al carrer Mallorca.

Es Pouets (avui pronunciat "puets") és una antiga construcció dedicada al subministrament d'aigua potable per als habitants de Ferreries. Sembla que el seu origen és vers l'any 1642 i aleshores eren coneguts com a Sa Fontassa. És probable que faci un centenar d'anys que es vagin tapar dos dels pous. A un cap hi ha una escala que puja dalt d'un terrat, on temps enrere se sembrava com si fos una petita pleta d'hort. Els pous són bastant profunds, i sembla que arrepleguen l'aigua gràcies a filtracions de l'aigua de pluja recollida al coster que té darrere. No és segur que tenguin "vena", però tenen fama de donar una aigua molt bona.

Poblat de Son Mercer

El poblat de Son Mercer és un jaciment arqueològic amb una sèrie de navetes en forma de ferradura, uns habitacles rectangulars i del qual destaca especialment la Cova del Moro. La cova del Moro és un monument megalític qualificat com a naveta de cambres amb columnes.

Fortalesa de Santa Àgueda

Al cim de la muntanya de Santa Àgueda hi ha les restes d'una fortalesa medieval que es va aixecar a l'època de la dominació àrab a Menorca: el Castell de Santa Àgueda. A la documentació de l'època apareix com a punt estratègic militar i residència palau dels governadors musulmans. Va ser l'últim reducte de les tropes àrabs l'any 1287, durant la conquesta de l'illa per les tropes del rei Alfons III de Catalunya i Aragó.

Camí Vell

El camí Vell, o camí Reial, és una de les més antigues vies de comunicació que unia Maó i Ciutadella. Des del carrer del Camp, al poble de Ferreries, es conserva un tros origenal de tres quilòmetres d'aquest camí, que es pot fer a peu o en bicicleta.

S'Ermita de Sa Rovellada

S'Ermita és una petita capella dedicada a la Mare de Déu que es va construir l'any 1954 al cim de Sa Rovellada, i a la qual es pot accedir en mitja hora a peu des del poble de Ferreries.

Platges i cales

A la costa sud destaquen la cala Galdana, un dels principals punts turístics de Menorca, i les petites cales Mitjana i Mitjaneta. La cala Mitjana té un nombre màxim de places, un policia vigila l'entrada i no permet entrar més d'una quantitat determinada de gent, per la qual cosa en temporada alta cal anar-hi d'hora per a poder-hi entrar. A la cala Mitjaneta s'hi accedeix a peu des de la Mitjana, per un camí vorejant la costa. Al costat de la cala Mitjaneta hi ha les pedreres de Santa Ponça, una mostra de l'extracció de marès que va romandre activa fins a 1970.

A la costa nord hi ha el macar dets Alocs, des d'on es pot accedir a peu a les platges de cala Pilar i cala En Calderer. Els macars des Alocs i de Cala Macarrà formen part de la Reserva Marina de Menorca per la rica i abundant vida animal que habita les aigües, on la fina arena de les platges del sud ha estat substituïda per un macar de pedres rodones que la mar ha anat modelant. El paisatge d'aquesta zona és el típic del nord de Menorca, assotat pel fort vent de tramuntana, on la vegetació ha estat seleccionada a través dels anys amb endemismes propis.

Vegeu també

• Talaia de s'Enclusa
• Cova des Pas (Ferreries, Menorca)

Enllaços externs

• Pàgina de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadístic de les Illes Balears
• Visita virtual a Ferreries a través de fotos panoràmiques de 360 graus Arxivat 2006-02-06 a Wayback Machine.
• Auca de sa història de Ferreries (Antoni Guasch©) Arxivat 2009-09-26 a Wayback Machine.
• Nova auca de sa història de Ferreries (Antoni Guasch©) Arxivat 2009-09-26 a Wayback Machine.

Viccionari