Francisco Santa Cruz Pacheco

Francisco Santa Cruz Pacheco

Biografia
Naixement	11 maig 1797 Oriola (País Valencià)
Mort	31 agost 1883 (86 anys) Madrid
Sepultura	Sacramental de San Lorenzo y San José
Ministre de la Governació
30 de juliol de 1854 – 6 de juny de 1855
← Antonio de Ríos Rosas Julián de Huelves del Sol →
Ministre d'Hisenda
7 de febrer de 1856 – 14 de juliol de 1856
← Juan Faustino Bruil y Olliarburu Manuel Cantero de San Vicente →
Governador del Banc d'Espanya
novembre de 1863 – abril de 1866
← Ramón de Santillán Victorio Fernández Lascoiti Fourquet →
Diputat al Congrés dels Diputats
16 de febrer de 1869 – 2 de gener de 1871
Circumscripció	Terol
Diputat al Congrés dels Diputats
18 de febrer de 1876 – 7 de març de 1876
Antonio Quevedo Donis →
Circumscripció	Terol
Senador vitalici
1858-1868 – 1876-1883
Activitat
Ocupació	polític
Partit	Partit Progressista Partit Liberal
Llista Senador al Senat espanyol

Francisco Santa Cruz Pacheco (Oriola, 11 de maig de 1797 - Madrid, 31 d'agost de 1883) fou un polític valencià, diputat a Corts i ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Biografia

Ideològicament liberal, el 1820 va formar part de la Milícia Nacional i participà activament durant el Trienni Liberal, raó per la qual després de l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís es va amagar a Griegos (província de Terol).

Després de les revoltes liberals del 1840 fou cap polític de la Junta de Govern de Terol fins al 1843. En 1851 i 1853 fou elegit diputat pel districte d'Albarrasí dins les files del Partit Progressista. Durant el tercer govern de Baldomero Espartero fou Ministre de la Governació (1854-1855) i d'Hisenda (1856). Durant el seu mandat va salvar el greu crebant de la Hisenda pública gràcies a una operació de crèdit que li va permetre amortitzar bona part del Deute públic, sostenir els valors públics i baixar la taxa de descompte en un 2 per cent. La crisi política d'estiu de 1856 va provocar la caiguda del govern i la seva dimissió.

En 1858 fou novament diputat per Albarrasí, escó al que va renunciar quan fou nomenat el mateix any senador vitalici, i va donar suport al nou govern de Leopoldo O'Donnell, raó per l qual fou nomenat president del Tribunal de Comptes i en 1863 governador del Banc d'Espanya, càrrec que va mantenir fins a 1866.

Va donar suport a la revolució de 1868 i fou elegit diputat per Terol a les eleccions generals espanyoles de 1869 i 1871, i senador i president del Senat en 1871 i 1872. En el Congrés va donar suport la unitat religiosa i va jurar lleialtat al nou rei Amadeu I d'Espanya.

Quan es va produir la restauració borbònica va donar suport al nou rei i va dirigir al sector centralista del nou Partit Liberal. A les eleccions generals espanyoles de 1876 fou escollit novament diputat per Terol, però deixà l'escó quan fou nomenat novament senador vitalici.

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Antonio de Ríos Rosas	Ministre de Governació 1854 - 1855	Succeït per: Julián de Huelves del Sol
Precedit per: Juan Faustino Bruil y Olliarburu	Ministre d'Hisenda (febrer-juliol) 1856	Succeït per: Manuel Cantero de San Vicente
Precedit per: Ramón de Santillán	Governador del Banc d'Espanya 1863-1866	Succeït per: Victorio Fernández Lascoiti Fourquet
Precedit per: Manuel Pando Fernández de Pinedo	President del Senat d'Espanya 1871- 1872	Succeït per: Laureà Figuerola i Ballester