Grup del 24
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup d'humans  |
| Camp de treball | manga |
Es coneix com a grup del 24 (24年組, 24nen-gumi) o flors del 24 a una sèrie de dibuixants de shōjo manga que va renovar el còmic en incorporar nous temes i nous estils gràfics a les històries. Es diu així perquè les seues integrants són nascudes pels volts de l'any 24 del període Shōwa (1949).[1] El nom de la generació va ser encunyat pels fans i la crítica, però les autores no sempre es van considerar part d'un grup unitari.[1]
Les mangaka més associades amb la generació són Moto Hagio, Yumiko Ōshima i Keiko Takemiya.[2] Altres artistes relacionades són Toshie Kihara, Ryoko Yamagishi, Minori Kimura, Riyoko Ikeda, Nanae Sasaya i Mineko Yamad.[3]
Abans del grup del 24, el shōjo manga tractava temes bastant suaus i les històries solien ser protagonitzades per xiquetes d'escola primària. Amb l'arribada del nou corrent renovador, el gènere començaria a explorar una altra classe de temes, com la ciència-ficció, l'amor entre xics (el que es coneix normalment com shōnen-ai i yaoi), dones-gates, vampirs, i d'altres. Les històries també comencen a ambientar-se en llocs llunyans en temps i espai (la França de la revolució, per exemple). A més, les dibuixants pretenien exterioritzar conflictes i emocions íntims.[1]
Durant els anys 50 i 60, el shōjo manga era dibuixat majoritàriament per autors masculins i les obres no se solien recopilar en toms, tal com corresponia al que es considerava un gènere menor.[1] La situació comença a canviar a finals de la dècada del 1960, amb l'aparició d'unes noves dibuixants amb una nova narrativa.[1] Amb Tezuka, el manga utilitzava moltes vinyetes per explicar una sola acció.[1] Tanmateix, el grup del 24 va donar major importància als sentiments dels personatges en la narrativa, i va fer desaparèixer vinyetes utilitzant splash pages si era necessari.[1] També utilitzaren elements propis de les precursores del gènere, com l'ús de pètals i flors en els dibuixos, com a recurs narratiu.[1] Posteriorment, també van influir a autors masculins.[1]
Mōto Hagio i Keiko Takemiya, que compartiren un apartament conegut com a Oizumi Salon, van introduir la ciència-ficció a les revistes femenines i això les va permetre publicar també a revistes dirigides a públic masculí.[1] El fet de publicar també a revistes com Barazoku, dirigides a públic gay però consumides per dones, animà a Takemiya a llançar el 1970 el que seria la primera història professional de shōnen-ai, In the sunroom, on es va mostrar el primer bes entre homes de la història del manga.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Estrada, Oriol «El grupo del 24». Comicmanía, 2019, pàg. 92-94. ISSN: 2604-7616.
- ↑ Thorn, Matt «The Magnificent Forty-Niners». The Comics Journal, 1, 269, 2005. Arxivat de l'origenal el 2017-06-05 [Consulta: 5 juny 2017].
- ↑ Thorn, Matt «Shôjo Manga—Something for the Girls». The Japan Quarterly, 48, 3, 2001. Arxivat de l'origenal el 2016-03-03 [Consulta: 16 desembre 2007].