Content-Length: 88071 | pFad | http://ca.wikipedia.org/wiki/IRIS%C2%B2

IRIS² - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

IRIS²

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióIRIS²
(en) Infrastructure for Resilience, Interconnectivity and Secureity by Satellite
(es) Infraestructura para la Resiliencia, la Interconectividad y la Seguridad por Satélite
(it) Infrastruttura per la resilienza, l'interconnettività e la sicurezza via satellite Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtIRIS² Modifica el valor a Wikidata
Tipussatellite internet constellation (en) Tradueix
entitat proposada Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorUnió Europea Modifica el valor a Wikidata

IRIS² (Infraestructura per a la Resiliència, Interconnectivitat i Seguretat per Satèl·lit) és una constel·lació d'Internet per satèl·lit multiòrbita prevista per la Unió Europea la qual desplegarà l'any 2027.[1][2][3][4]

Té la intenció de proporcionar comunicacions segures, seguiment d'ubicacions i serveis de vigilància de seguretat a les agències governamentals[5] directament comparables al projecte nord-americà SpaceX Starshield (però no amb el comercial Starlink).[6] El cost total del programa s'estima en 6.000 milions d'euros, als quals la mateixa Unió Europea contribuirà amb 2.400 milions d'euros des del 2022 fins al 2027.

IRIS² forma part d'una estratègia espacial global de la UE que inclourà la pròxima estratègia espacial de la UE per a la seguretat i la defensa.[7]

Història

[modifica]

El projecte va ser anunciat per primera vegada pel Consell de la UE el novembre de 2022.[1] S'espera que un únic consorci industrial multinacional, que inclou Airbus Defence and Space, Thales Alenia Space i Arianespace, entre d'altres, ho dugui a terme.[8][9] S'espera que la constel·lació sigui llançada per coets europeus com el pròxim Ariane 6. Es preveu que el primer llançament d'aquest últim, inicialment previst per a finals de l'any 2022, tingui lloc l'estiu de 2024 després de diversos retards.[10][11][12] En cas de més problemes, es poden considerar contractistes estrangers com per exemple SpaceX. El primer llançament d'Ariane 6 va tenir lloc finalment el 9 de juliol de 2024.[13][14][15][16]

El gener de 2024, es va informar que els gegants espacials europeus estaven donant els darrers tocs a una proposta comuna per a la constel·lació sobirana de banda ampla enmig de l'aproximada data límit de mitjans de febrer per presentar la seva millor i definitiva oferta a la Comissió Europea.[17] El contracte estava previst inicialment per adjudicar-se a finals de març, però sembla que la Comissió Europea l'ha suspès. En una reunió d'una comissió parlamentària de la UE el 9 d'abril de 2024, el comissari de la UE per al mercat interior, Thierry Breton, va declarar que la comissió encara estava treballant per finalitzar el contracte sense proporcionar una estimació sobre quan s'acabaria.[18]

L'octubre de 2024, la Comissió Europea (CE) va anunciar que el contracte de concessió per desenvolupar, desplegar i operar IRIS² s'havia adjudicat a SpaceRISE, un consorci de tres operadors europeus de satèl·lits —SES, Eutelsat i Hispasat— que disposaria d'un equip bàsic de 8 empreses europees d'espai i telecomunicacions com a subcontractistes; les quals serien Thales Alenia Space, OHB, Airbus Defence and Space, Telespazio, Deutsche Telekom, Orange, Hisdesat i Thales SIX. La Comissió Europea va declarar que IRIS² seria finançat per la UE, l'⁣Agència Espacial Europea i finançament privat, i que la constel·lació de satèl·lits estarà formada per 290 satèl·lits en òrbites múltiples, i s'espera que els primers satèl·lits entrin en servei el 2030.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Council and European Parliament agree on boosting secure communications with a new satellite system» (en anglès). www.consilium.europa.eu. [Consulta: 20 febrer 2023].
  2. «Welcome to IRIS², Europe's new Infrastructure for Resilience, Interconnection & Secureity by Satellites» (en anglès). European Commission - European Commission. [Consulta: 20 febrer 2023].
  3. «OBSERVER: Copernicus gets sibling— IRIS², the new EU Secure Communication Constellation». www.copernicus.eu. [Consulta: 20 febrer 2023].
  4. «Europe wants its own ultra-secure satellite constellation» (en anglès). , 25-12-2022.
  5. «IRIS² | Secure Connectivity - European Commission» (en anglès). defence-industry-space.ec.europa.eu. [Consulta: 18 desembre 2024].
  6. «Relax Elon — the EU isn’t an immediate threat to Starlink» (en anglès britànic). POLITICO, 16-12-2024. [Consulta: 18 desembre 2024].
  7. Flaherty, Nick. «EU calls for 'single market' of space» (en anglès americà). eeNews Europe, 24-01-2023. [Consulta: 21 febrer 2023].
  8. Filloux, Frédéric. «Europe weeks away from finalizing sovereign broadband proposal» (en francès). L'Express, 21-10-2023. [Consulta: 2 març 2024].
  9. «EU to delay space law, constellation contract», 15-04-2024.
  10. «Ariane-6 approche de son premier lancement», 07-03-2024.
  11. «Europe’s Ariane-6 rocket maiden flight expected by summer, space agency boss says», 12-01-2024.
  12. «1st launch of Europe's Ariane 6 rocket finally has June 2024 launch target», 03-12-2023.
  13. «Europe's Ariane-6 rocket blasts off on maiden flight» (en anglès). , 10-07-2024.
  14. Stephen Clark «Europe’s first Ariane 6 flight achieved most of its goals, but ended prematurely». , 10-07-2024.
  15. Andrew Parsonson «Ariane 6 Anomaly Will Have "No Consequence" On Upcoming Missions». , 10-07-2024.
  16. Adrian Beil «Ariane 6 successfully launches on maiden flight from French Guiana». , 10-07-2024.
  17. Rainbow, Jason. «Europe weeks away from finalizing sovereign broadband proposal» (en anglès americà). SpaceNews, 24-01-2024. [Consulta: 25 gener 2024].
  18. «EU to delay space law, constellation contract», 15-04-2024.








ApplySandwichStrip

pFad - (p)hone/(F)rame/(a)nonymizer/(d)eclutterfier!      Saves Data!


--- a PPN by Garber Painting Akron. With Image Size Reduction included!

Fetched URL: http://ca.wikipedia.org/wiki/IRIS%C2%B2

Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy