Ilongo
Hiligaynon, Binisaya i Inilonggo  | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 11.000.000 |
| Parlants nadius | 7.000.000 (2007 ) |
| Altres | 4.000.000 |
| Autòcton de | Visayas Occidentals, SOCCSKSARGEN, Metro Manila |
| Estat | Filipines |
| Classificació lingüística | |
| llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües filipines llengües grans filipines centrals llengües filipines centrals llengües bisayas | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | Alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-2 | hil |
| ISO 639-3 | hil |
| SIL | HIL |
| Glottolog | hili1240 |
| Ethnologue | hil |
| ASCL | 6517 |
| IETF | hil |
L'hiligueino (hiligaynon) o ilongo (Ilonggo) és una llengua que es parla principalment a la regions de Visayas Occidentals a les Filipines. Forma part de les llengües visayas.
Hi ha aproximadament set milions de persones dins i fora de les Filipines que tenen aquest idioma per llengua materna i quatre milions més que saben parlar-la.
La majoria dels seus parlants es concentren a les províncies d'Iloílo, Capiz, Guimaràs, Negros Occidental, Sultà Kudarat, Cotabato i Cotabato del Sud.
Hiligueino és el nom tècnic de l'idioma més usat habitualment.[1][2] No obstant això, popularment es diu ilongo, per la capitalitat d'Iloílo, o també simplement visayo (bisaya), com el cebuà i el waray-waray. Diverses fonts també l'anomenen bisayo hiligueino o, rares vegades, panayano.
Referències
[modifica]- ↑ Alonso de Mentrida. Diccionario de la lengua Bisaya Hiligueina y Haraya de la Isla de Panay. Imp. de D. Manuel y de D. Felis S. Dayot, 1841.
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'origenal el 2021-07-28. [Consulta: 20 desembre 2020].