Joan Crawford

Joan Crawford

Biografia
Naixement	(en) Lucille Fay LeSueur 23 març 1904 San Antonio (Texas)
Mort	10 maig 1977 (73 anys) Nova York
Causa de mort	infart de miocardi càncer de pàncrees
Sepultura	Cementiri de Ferncliff
Religió	Ciència Cristiana
Activitat
Ocupació	actriu, empresària, ballarina, actriu de televisió, actriu de cinema, model
Activitat	1925 - 1974
Ocupador	Metro-Goldwyn-Mayer Warner Bros.
Gènere	Western
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca Pública de Nova York d'Arts Escèniques *T-Mss 2001-053
Família
Cònjuge	Alfred Steele (1955–1959) Phillip Terry (1942–1946) Franchot Tone (1935–1939) Douglas Fairbanks, Jr. (1929–1933), divorci
Pares	Thomas Le Sueur   i Anna Johnson
Germans	Hal LeSueur
Parents	Cindy Crawford, filla adoptiva Cathy Crawford, filla adoptiva
Premis
(1970)  Premi Cecil B. DeMille (1945)  Oscar a la millor actriu, per l'obra Mildred Pierce  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood
Signatura

Lucille Fay Le Sueur, més coneguda com a Joan Crawford (San Antonio, Texas, 23 de març de 1904 - Nova York, 10 de maig de 1977), fou una actriu estatunidenca, considerada com un dels mites del Setè Art.

Biografia

Provenia d'una família modesta. El seu pare, Thomas Le Sueur, d'origen francocanadenc, va abandonar la família quan Crawford tenia deu mesos. Després, la seva mare, Anna Bell, d'origen suec, va contreure matrimoni en segones núpcies amb Henry Cassin, empresari de teatre, el que va millorar ostensiblement l'economia i la vida de la petita Lucille.

El 1915 ja exercia de cambrera en un hotel de Kansas City (Missouri), compaginant-ho amb els seus estudis a St. Agnes Convent, més tard a la Rockingham School i finalment en el Stephen College de Columbia (Missouri), on va aprendre a ballar; el ball va ser la seva primera vocació, malgrat que va patir un accident que li va afectar les cames. El 1921 va debutar en el cor de la revista de Katherine Emerine, també a Kansas City.

El 1925 va guanyar un concurs de dansa que va facilitar el seu llançament com a actriu per la Metro-Goldwyn-Mayer, al principi únicament com a doble de Norma Shearer. La seva primera pel·lícula d'èxit va arribar amb Com les papallones. El seu matrimoni amb Douglas Fairbanks Jr. va impulsar a més la seva carrera.

Després de quatre films va canviar el seu nom a Joan Crawford. Durant tota la dècada dels 30 va ser una de les estrelles més populars de la Metro fent en moltes ocasions parella amb Clark Gable i participant en destacats títols com Possessed (1931) de Clarence Brown, Grand Hotel (1932) d'Edmund Goulding, Chained (1934) de Brown o The Women (1939) de George Cukor. Amb Gable compartiria cartell ni més i ni menys que en vuit ocasions. L'última seria en Strange Cargo (1940) de Frank Borzage.

A partir de 1944, abandona la Metro i treballa alternativament en diverses productores sense arribar a lligar-se a cap: la Warner Brothers, la Columbia i, al final de la seva carrera, la RKO. Les seves pel·lícules més importants en aquesta etapa van ser A Woman's Face (1941) de Cukor, Per damunt de la sospita (1943) de Richard Thorpe, Mildred Pierce (1945) dirigida per Michael Curtiz, Humoresque (1946) de Jean Negulesco, Possessed (1947) de Curtis Bernhardt i Flamingo Road (1949) de Michael Curtiz. Per la seva actuació a Mildred Pierce rebria l'Oscar a la millor actriu.

Joan Crawford es va casar en cinc ocasions. La primera el 1924 amb James Welton, en un casament que només va durar un any, tot i que aquest suposat matrimoni mai no fou esmentat en la vida posterior per Crawford. La segona amb l'actor Douglas Fairbanks, Jr., el 1929 per divorciar-se el maig de 1933. Junts havien protagonitzat Our Modern Maidens (1929). Es va casar en tres ocasions més, amb Franchot Tone, Philip Terry i Alfred Steele, aquest últim president de Pepsi-Cola, qui, en morir, va deixar a Joan com a membre de la junta directiva de l'esmentada empresa. El seu declivi va començar a fer-se més notori en el cinema i es va anar dedicant cada vegada més als negocis. Com a dona madura va tornar a les pantalles per encarnar dones perverses, papers en els quals sempre va estar molt a gust.

Pel que fa a la seva carrera cinematogràfica en aquesta dècada, Crawford abandonaria la Warner el 1951 i aconseguiria en una època d'alts i baixos comercials els seus majors èxits amb films de l'estil de The Damned Don't Cry! (1950) de Vincent Sherman, L'abella reina (1955) de Ranald MacDougall, The Best of Everything (1959) de Jean Negulesco i sobretot, Johnny Guitar (1954) dirigida per Nicholas Ray i coprotagonitzada per Sterling Hayden, que va dir sobre Joan recalcant el seu fort caràcter:

«	No hi ha prou diners a Hollywood perquè em decideixi a tornar a treballar al costat de Joan. I m'agraden els diners!	»
— Sterling Hayden

Les seves ocupacions empresarials, religioses (es va introduir a l'Església de la Cienciologia als anys setanta) i l'alcoholisme van fer que a poc a poc Joan Crawford s'anés allunyant del cinema. L'últim film destacat de Joan va ser Què se n'ha fet, de Baby Jane? (1962), una gran pel·lícula de Robert Aldrich en la qual apareixia per primera vegada amb una de les seves màximes rivals (es tenien un odi mutu) dins i fora de la pantalla, Bette Davis. És famosa la frase de Bette sobre Joan:

«	Va anar al llit amb totes les estrelles masculines de la Metro, excepte amb Lassie	»
— Bette Davis

Altres films de l'època van ser El cas de Lucy Harbin (Strait-Jacket, 1964) i Jugant amb la mort (1965), els dos dirigits per William Castle. Després de Trog (1970) de Freddie Francis es va retirar definitivament de la pantalla gran.

No va tenir fills propis, però sí adoptats, i van ser molt famoses les acusacions de maltractament psicològic que va denunciar després de la seva mort una d'elles, Christina, a la que Joan no havia deixat res al seu testament, igual com al seu altre fill Christopher. Tampoc no va ser gaire generosa amb els seus altres fills adoptius, als quals va cedir únicament del seu milionari compte 155.000 dòlars a repartir.

Joan Crawford va morir d'un infart de miocardi el 10 de maig de 1977 a la ciutat de Nova York. Tenia 73 anys.

Filmografia

Cinema mut

Any	#	Títol	Rol	Notes
1925	1	Lady of the Night	Doble de Norma Shearer	No surt als crèdits
	2	Proud Flesh	Noia de San Francisco	No surt als crèdits
	3	A Slave of Fashion	Model	No surt als crèdits
	4	The Merry Widow	Ballarina	No surt als crèdits
	5	Pretty Ladies	Bobby	Acreditada com Lucille LeSueur
	6	The Circle	Lady Catherine, de jove	No surt als crèdits
	7	The Midshipman	Extra	No surt als crèdits
	8	Old Clothes	Mary Riley	Acreditada com Lucille LeSueur
	9	The Only Thing	Convidada festa	No surt als crèdits
	10	Sally, Irene and Mary	Irene
1926	11	Tramp, Tramp, Tramp	Betty Burton
	12	The Boob	Jane
	13	Paris	Noia
1927	14	Winners of the Wilderness	René Contrecoeur
	15	The Taxi Dancer	Joslyn Poe
	16	The Understanding Heart	Monica Dale
	17	The Unknown	Estrellita
	18	Twelve Miles Out	Jane
	19	Spring Fever	Allie Monte
1928	20	West Point	Betty Channing
	21	The Law of the Range	Betty Dallas
	22	Rose Marie	Rose Marie
	23	Across to Singapore	Priscilla Crowninshield
	24	Four Walls	Frieda
	25	Our Dancing Daughters	Diana Medford
	26	Dream of Love	Adrienne Lecouvreur
1929	27	The Duke Steps Out	Susie
	28	Tide of Empire	Josephita Guerrero
	29	Our Modern Maidens	Billie Brown

Cinema sonor

Any	#	Títol	Paper	Notes
1929	28	The Hollywood Revue of 1929	Specialty	En color, cantant, ballant, i formant part d'un casting amb la cançó Singin' in the Rain
	29	Untamed	Alice "Bingo" Dowling
1930	30	Montana Moon	Joan Prescott
	31	Our Blushing Brides	Gerry Marsh
	32	Paid	Mary Turner
1931	33	Dance, Fools, Dance	Bonnie Jordan
	34	Laughing Sinners	Ivy Stevens
	35	This Modern Age	Val Winters
	36	Possessed	Marian Martin
1932	37	Grand Hotel	Flaemmchen
	38	Letty Lynton	Letty Lynton
	39	Rain	Sadie Thompson
1933	40	Today We Live	Diana "Ann" Boyce-Smith
	41	Ànima de ballerina	Janie "Duchess" Barlow
1934	42	Sadie McKee	Sadie McKee Brennan
	43	Chained	Diane Lovering, també anomenada "Dinah"
	44	Forsaking All Others	Mary Clay
1935	45	No More Ladies	Marcia Townsend
	46	I Live My Life	Kay Bentley
1936	47	The Gorgeous Hussy	Margaret O'Neal "Peggy" Eaton
	48	Love on the Run	Sally Parker
1937	49	The Last of Mrs. Cheyney	Fay Cheyney
	50	The Bride Wore Red	Anni Pavlovitch
	51	Mannequin	Jessica Cassidy
1938	52	The Shining Hour	Olivia Riley
1939	53	Ice Follies of 1939	Mary McKay, a.k.a Sandra Lee
	54	The Women	Crystal Allen
1940	55	Strange Cargo	Julie
	56	Susan and God	Susan Trexel
1941	57	A Woman's Face	Anna Holm
	58	When Ladies Meet	Mary Howard
1942	59	Tots besaven la núvia (They All Kissed the Bride)	Margaret Drew
	60	Reunion in France	Michelle de la Becque
1943	61	Per damunt de la sospita (Above Suspicion)	Frances Myles
1944	62	Hollywood Canteen	Ella mateixa
1945	63	Mildred Pierce	Mildred Pierce	Oscar a la millor actriu
1946	64	Humoresque	Helen Wright
1947	65	Amor que mata (Possessed)	Louise Howell Graham	Nominació − Oscar a la millor actriu
	66	Daisy Kenyon	Daisy Kenyon
1949	67	Flamingo Road	Lane Bellamy
	68	It's a Great Feeling	Ella mateixa
1950	69	The Damned Don't Cry!	Ethel Whitehead
	70	L'envejosa (Harriet Craig)	Harriet Craig
1951	71	Goodbye, My Fancy	Agatha Reed
1952	72	This Woman is Dangerous	Beth Austin
	73	Sudden Fear	Myra Hudson	Nominació − Oscar a la millor actriu Nominació − Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
1953	74	Torch Song	Jenny Stewart
1954	75	Johnny Guitar	Vienna
1955	76	Dones a la platja (Female on the Beach)	Lynn Markham
	77	L'abella reina (Queen Bee)	Eva Phillips
1956	78	Autumn Leaves	Millicent Wetherby
1957	79	La història d'Esther Costello (The Story of Esther Costello)	Margaret Landi
1959	80	The Best of Everything	Amanda Farrow
1962	81	Què se n'ha fet, de Baby Jane? (What Ever Happened to Baby Jane?)	Blanche Hudson	Nominació − BAFTA a la millor actriu estrangera
1963	82	The Caretakers	Lucretia Terry
1964	83	Strait-Jacket	Lucy Harbin
1965	84	Jugant amb la mort (I Saw What You Did)	Amy Nelson
1967	85	Berserk!	Monica Rivers
1970	86	Trog	Dr. Brockton

Bibliografia (en anglès)

• Considine, Shaun (1989). Bette and Joan: The Divine Feud. New York, E. P. Dutton, a division of Penguin Books. ISBN 0-525-24770-X.
• Bret, David (2006). Joan Crawford: Hollywood Martyr. Robson. ISBN 1-86105-931-0.
• Granlund, Nils T. (1957). Blondes, Brunettes, and Bullets. New York, David McKay Company.
• Hoefling, Larry J. (2008). Nils Thor Granlund: The Swedish Showman Who Invented American Entertainment. Inlandia Press. ISBN 0-9822313-0-X.
• LaSalle, Mick (2000). Complicated Women: Sex and Power in Pre-Code Hollywood. New York, Thomas Dunne Books, an imprint of St. Martin's Press. ISBN 0-312-25207-2.
• Dunaway, Faye (1998). Looking For Gatsby. Pocket. ISBN 0-671-67526-5.
• Leese, Elizabeth (1991). Costume Design in the Movies. Dover Books. ISBN 0-486-26548-X.
• Newquist, Roy, with introduction by John Springer (1980). Conversations with Joan Crawford. New Jersey, Citadel Press, a division of Lyle Stuart, Inc. ISBN 0-8065-0720-9.
• Quirk, Lawrence J. and William Schoell. (2002). Joan Crawford: the essential biography. University Press of Kentucky. ISBN 0-8131-2254-6.
• Skal, David J. (1993). The Monster Show: A Cultural History of Horror. Penguin Books. ISBN 0-14-024002-0.
• Thomas, Bob (1978). Joan Crawford: A Biography. New York, Bantam Books. ISBN 0-553-12942-2.