Lli de Nova Zelanda
Phormium tenax  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | muka |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Asphodelaceae |
| Gènere | Phormium |
| Espècie | Phormium tenax J.R.Forst. i G.Forst., 1775 |
El formi o lli de Nova Zelanda (Phormium tenax)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Phormium dins la família de les asfodelàcies (Asphodelaceae). És una planta nativa de Nova Zelanda i de l'Illa Norfolk.[2] S'utilitza com a font de fibres tèxtilsi com a planta ornamental.[3]
Descripció
[modifica]Aquesta planta fa una llarga mata de fulles amb forma de tires de fins a dos metres de llargada les flors són grogues o vermelles.[3]
La seva fibra ha estat usada a bastament pels maoris en vestits,cordes i vels d'embarcació.[4] Tanmateix. és una planta invasoraa algunes Illes del Pacífic i a Austràlia.[5]
Les fulles d'aquesta espècie contenen cucurbitacina, que és tòxica per a alguns animals i extremadament amargants pels humans.[6]
Ecologia
[modifica]L'aranya Trite planiceps viu en les seves fulles. Phormium tenax és una planta litoral associada amb la reproducció dels pingüins d'ulls grocs (Megadyptes antipodes).
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1776 a l'obra Characteres generum plantarum, quas in itinere ad insulas maris Australis, : collegerunt, descripserunt, delinearunt, annis 1772-1775 dels naturalistes Johann Reinhold Forster (1729-1798) i Georg Forster (1754-1794).[7][8]
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Phormium tenax:[2]
- Lachenalia ramosa Lam.
- Chlamydia tenacissima Gaertn.
- Phormium atropurpureum Rafarin
- Phormium flavovirens Le Jol.
- Phormium nigropictum W.Bull
- Phormium ramosum (Lam.) Billb.
- Phormium tenax f. atropurpureum (Rafarin) Voss
- Phormium tenax var. atropurpureum (Rafarin) Carrière
- Phormium tenax var. foliis-variegatis Rothsch.
- Phormium tenax f. nigrolimbatum W.Bull
- Phormium tenax var. saundersii Carrière
- Phormium tenax variegatum B.S.Williams ex J.Dix
- Phormium tenax var. variegatum (B.S.Williams ex J.Dix) Carrière
- Phormium tenax var. veitchii Carrière
Referències
[modifica]- ↑ «formi». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Phormium tenax» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Holmes, Roger; Lance Walheim, and Lance Walheim. California Home Landscaping. reative Homeowner Press, 2005. ISBN 9781580112543.
- ↑ http://www.nzetc.org/tm/scholarly/tei-Gov09_02Rail-t1-body-d7-d2.html
- ↑ «Phormium tenax (PIER species info)». Pacific Island Ecosystems at Risk (PIER), 09-01-2011. [Consulta: 20 agost 2012].
- ↑ http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0031942200942237
- ↑ «Phormium tenax J.R.Forst. & G.Forst.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ Forster i Forster, 1776, p. 48.
Bibliografia
[modifica]- Forster, Johann Reinhold; Forster, Johann Reinhold. Characteres generum plantarum, quas in itinere ad insulas maris Australis, : collegerunt, descripserunt, delinearunt, annis 1772-1775 (en llatí), 1776.
- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Ca. nat. México. CONABIO, Mexico City.
- Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A. O. Chater. (editors) 1994. Alismataceae a Cyperaceae. Fl. Mesoamer. 6: i–xvi, 1–543.
- Lott, E. J. & A. García-Mendoza. 1994. 2. Phormium Foster et G. Forster. Fl. Mesoamer. 6: 36.
Enllaços externs
[modifica]