Marcelino Oreja Elósegui
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 abril 1894  Ibarrangelu (Biscaia) | ||
| Mort | 5 octubre 1934 (40 anys) Arrasate (Guipúscoa) | ||
| Causa de mort | homicidi | ||
 Diputat a les Corts republicanes | |||
| 30 novembre 1933 – 5 novembre 1934 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Biscaia (província) | |||
| Diputat a les Corts republicanes | |||
| 3 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Biscaia (província) | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | polític, enginyer, empresari, enginyer de camins | ||
| Partit | Comunió Tradicionalista Partit Catòlic Tradicionalista | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Purificación Aguirre Isasi | ||
| Fills | Marcelino Oreja Aguirre | ||
| Germans | Ricardo Oreja Benigno Oreja Elosegui | ||
| Parents | Jaime Mayor Oreja, net Marcelino Oreja Arburúa, net | ||
Marcelino Oreja Elósegui (Ibarrangelu, 1891 - Mondragón, 5 d'octubre de 1934) fou un polític basc, enginyer de camins i gerent de l'empresa Unión Cerrajera, pare de Marcelino Oreja Aguirre. Membre d'Acción Católica i de l'Asociación Católica Nacional de Propagandistas, fou elegit diputat per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1931. Durant la Revolució d'octubre de 1934, instigada per Ricardo Ceciaga i que proclamà la República Socialista de Mondragón, l'acusaren de negar feina a militants socialistes i sindicalistes[1] raó per la qual fou fet presoner i dut a la Casa del Pueblo d'aquesta ciutat, on el dia 5 fou assassinat amb Dagoberto Resusta.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Una exposición reivindica la Revolución de Octubre de 1934 desde la izquierda a El Diario Vasco, 5-10-2006
- ↑ El último revolucionario sobre Jesús Trincado, testimoni dels fets, a El Diario Vasco, 30 d'abril de 2006