Molibdenita
Molibdenita | |
---|---|
Cristalls euèdrics de molibdenita en quars, de la mina Molly Hill, Quebec, Canadà. | |
Fórmula química | MoS₂ |
Epònim | plom |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.EA.30 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EA.30 |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.10 |
Dana | 2.12.10.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Hàbit cristal·lí | cristalls hexagonals prims, massiu, lamel·lar |
Estructura cristal·lina | a = 3.16 Å, c = 12.3 Å; Z = 2 |
Grup puntual | hexagonal dihexagonal dipiramidal (6/m 2/m 2/m) P 6₃/mmc |
Color | gris blavós, violaci |
Exfoliació | {0001} perfecta |
Tenacitat | flexible, no elàstica |
Duresa (Mohs) | 1 a 1,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | gris blavosa, es torna verdosa |
Diafanitat | gairebé opaca; translúcida en flocs fins |
Gravetat específica | 4,73 |
Densitat | 4,7 a 4,8 |
Pleocroisme | molt fort |
Fusibilitat | infusible (es descompon a 1185 °C) |
Altres característiques | té una sensació greixosa i deixa marques en els dits |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Mol |
Referències | [1] |
La molibdenita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany i dona nom al grup molibdenita de minerals.[2] Rep el seu nom del grec molubdos, 'plom'.
Característiques
[modifica]La molibdenita és un disulfur de molibdè, amb fórmula MoS₂. Es fa servir en el camp de l'electrònica i en la indústria química. Es pot confondre amb el grafit. Cristal·litza en el sistema hexagonal, formant cristalls hexagonals prims, tot i que també se'n troba de forma massiva i lamel·lar.
La molibdenita conté sempre l'element reni, normalment en quantitat de parts per milió (ppm), però sovint fins proporcions de fins a 1–2%. La molibdenita és essencialment l'única font de reni. Els isòtops de molibdenita serveixen per a la datació geocronològica, ja que conté un isòtop radioactiu (reni-187), i el seu isòtop relacionat osmi-187 es pot mesurar i saber l'edat de formació de les roques que en contenen.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la molibdenita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Cu, Ag, Au», juntament amb els minerals següents: silvanita, calaverita, kostovita, krennerita, berndtita, kitkaita, melonita, merenskyita, moncheita, shuangfengita, sudovikovita, verbeekita, drysdal·lita, jordisita i tungstenita.
Usos
[modifica]La molibdenita té un efecte lubricant, que és conseqüència de la seva estructura en capes. L'estructura atòmica consta d'un full d'àtoms de molibdè amb una capa a dalt i a sota d'àtoms de sofre. En electrònica, la molibdenita té avantatges sobre el silici i el grafè, i la molibdenita es creu que podrà permetre fer transistors més petits i més eficients energèticament.[3]
Formació i jaciments
[modifica]Se'n troba en pocs jaciments, en dipòsits hidrotermals d'alta temperatura. Els seus minerals associats inclouen pirita, quars i fluorita. Hi ha importants dipòsits de molibdenita en llocs on hi ha mines de molibdè, com els de Questa, Nou Mèxic i Henderson (Colorado). També es troba molibdenita en dipòsits de coure d'Arizona, Utah i Mèxic.
Varietats
[modifica]Es coneixen dues varietats de molibdenita:
- La femolita, probablement una molibdenita fèrrica o una barreja amb fórmula (Mo,Fe)S₂.[4]
- La molibdenita rènica, una varietat que conté reni.[5]
Grup molibdenita
[modifica]El grup molibdenita està integrat per tres espècies minerals.[2]
Espècie | Fórmula |
---|---|
Drysdal·lita | MoSe₂ |
Molibdenita | MoS₂ |
Tungstenita | WS₂ |
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Molybdenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Molybdenite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2015].
- ↑ «New Transistors: An Alternative to Silicon and Better Than Graphene» (en anglès). Science Daily. [Consulta: 19 gener 2014].
- ↑ «Femolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2015].
- ↑ «Rhenian Molybdenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2015].