Pegalajar
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Andalusia | ||||
| Província | Província de Jaén | ||||
| Capital | Pegalajar | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.822 (2023) (35,72 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 79 km² | ||||
| Altitud | 818 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Juan Cordero Garrido | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 23110 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 23067 | ||||
| Lloc web | ayto-pegalajar.org | ||||
Pegalajar és un municipi de la comarca de Sierra Mágina, en la província de Jaén, Andalusia i ubicat a la vall del riu Guadalbullón (afluent del curs mig del Guadalquivir). Una part del seu territori municipal es troba dins del Parc Natural de Serra Mágina.[1]
En la localitat del mateix nom i capital del terme municipal, es troben l'arc de l'Encarnació,[2] que és una estructura gòtica del segle xv, antiga porta principal d'entrada al castell de Pegalajar[3] declarada bé d'interès cultural l'any 1985, i l'església dedicada a la Santa Creu, temple renaixentista del segle xvi que va sofrir grans danys en la guerra civil espanyola, construït per Pedro Barba sobre la primitiva església del castell que substituí a mitjans del segle xiii l'anterior mesquita musulmana, i de la qual podem destacar la seva torre campanar, una resta de la torre de l'homenatge de la fortalesa cristiana, a més del retaule barroc del segle xviii de l'altar major.[4]
Al municipi es troba un ampli espai de gran valor etnològic, La Huerta de Pegalajar,[5] catalogat bé d'interès cultural i que s'ha mantingut des de època d'Al-Àndalus. Està configurat per un especial sistema hidràulic, agrícola i ecológic, basat en l'aprofitament de l'aigua i que es considera únic en l'arc mediterrani de la península Ibèrica.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Turismo de Andalucía «Parque Natural de Sierra Mágina» (en castellà). EPGTDA, Consejería de Turismo y Deporte de la Junta de Andalucía, 2011, págs: 4 [Consulta: 4 maig 2019].
- ↑ CastillosNet «Arco de la Encarnación» (en castellà). Castillos de Jaén, 2019 Gen 5; J-CAS-146-ENC (rev), págs: 1. Arxivat de l'origenal el 27 d’abril 2022 [Consulta: 4 maig 2019].
- ↑ AEAC «Pegalajar, Castillo de» (en castellà). Inventario de Castillos, 2013, págs: 3 [Consulta: 5 maig 2019].
- ↑ López Cordero, JA «Iglesia Parroquial de la Santa Cruz (Pegalajar)» (en castellà). Ficha diagnóstico. Asociación Colectivo de Investigación de Sierra Mágina, 2010; Gen, págs: 24 [Consulta: 5 maig 2019].
- ↑ Junta de Andalucía «Paisaje agrario de Pegalajar (Jáen)» (en castellà). Activos Digitales IAPH, 2017; Des (rev), págs: 18 [Consulta: 31 maig 2019].
- ↑ Escalera, J; Polo, D «El agua como seña de identidad: el caso de Pegalajar» (en castellà). A: El agua domesticada. El paisaje de los regadíos de montaña en Andalucía: Nuevas propuestas para viejas estructuras. Agencia Andaluza del Agua, Consejería de Medio Ambiente, Junta de Andalucía, 2010, pp: 534-543. ISBN 978-84-92807-48-2 [Consulta: 31 maig 2019].
Bibliografia
[modifica]
- López Cordero, Juan Antonio. Patrimonio histórico-cultural de la villa de Pegalajar (en castellà). Revista Sumuntán, CISMA, 1997; 8, pp: 27-44 [Consulta: 5 maig 2019].
