Rector (eclesiàstic)
A l'Església Catòlica el rector és el pastor propi de la parròquia que se li confia, i exerceix la cura pastoral de la comunitat que li està encomanada sota l'autoritat del Bisbe diocesà en el ministeri del qual de Crist ha estat cridat a participar, perquè en aquesta mateixa comunitat compleixi les funcions d'ensenyar, santificar i regir, amb la cooperació també d'uns altres preveres o diaques, i amb l'ajut de fidels laics, conforme a la norma del dret (codi de Dret Canònic cànon 519).[1]
Origen del terme
[modifica]El terme ve del llatí “parŏchus”, i aquest del grec πάροχος, que deriva del verb παρέχω (paréco, "jo subministro"), i es referia a la persona que, per encàrrec de l'Estat, proporcionava menjar i allotjament als funcionaris públics de viatge. Més tard, es coneixia amb aquest nom a qui lliurava a la núvia durant el ritual del matrimoni o himeneu. Més tard el terme va ser reinterpretat com a parròquia,[2] de la que es diferencia, així i tot, en l'etimologia.[3]
Requisits i nomenament
[modifica]Els requisits per esdevenir rector, i les seves funcions i obligacions són regulades pel dret canònic. Segons el qual el rector d'una parròquia ha de reunir els següents requisits: a) Ha de ser persona física (cf. cànon 520 § 1); b) Ha de ser prevere (cànon 521 § 1); i c) Ha de destacar a més per la seva sana doctrina i probidat moral, estar dotat de zel per les ànimes i d'altres virtuts (cànon 521 § 2).[4]
La provisió de l'ofici de rector d'una parròquia correspon al bisbe diocesà i als qui estan al capdavant de les Esglésies particulars assimilades a la diòcesi (cf. cànons 523 i 369). Per al nomenament del rector, el Bisbe diocesà pot escollir lliurement entre els qui reuneixin els requisits indicats (cf. cànon 523). El Codi de Dret Canònic estableix dues excepcions sobre aquest tema: si algú gaudeix de dret de presentació o elecció, o el nomenament d'un religiós com a rector.
Funcions, drets i obligacions del rector
[modifica]La seva funció principal és dirigir i administrar l'església en la seva parròquia.[5] Les seves competències per tant són les que es refereixen a la vida cristiana en la comunitat que té encomanada. Les més importants serien: a) El rector està obligat a procurar que la paraula de Déu s'anunciï en la seva integritat als qui viuen en la parròquia (cànon 528 § 1); b) Procurarà que la Santíssima Eucaristia sigui el centre de la vida parroquial (cànon 528 § 2); c) El rector ha de procurar conèixer als fidels que se li encomanen (cànon 529 § 1); i d) El rector procurarà promoure la funció pròpia dels laics, i cooperarà amb el Bisbe diocesà (cànon 529 § 2).[4]
El dret canònic regula també una sèrie de drets, i obligacions més concrets que fan referència a viure en un habitatge digne (rectoria), dispenses en cas de malaltia, de viatge, obligació de portar al dia dels llibres de registre parroquial, formació dels fidels (catequesi, etc.),
Jerarquia protestant
[modifica]En algunes esglésies protestants congregacionals, el rector és una persona triada per dirigir la congregació amb esperit pastoral, juntament amb la responsabilitat administrativa.
Jerarquia anglicana
[modifica]En l'Església Anglicana, el rector és un tipus especial de pastor.
Referències
[modifica]- ↑ José Maria Reyes Vizcaino "El párroco en el derecho canónico"
- ↑ "Vocabulari italià"
- ↑ Definició de parròquia
- ↑ 4,0 4,1 Codi de Dret Canònic
- ↑ C. Floristán article "Párroco" al "Diccionari básico de pastoral" Editorial Verbo Divino Estella 1988 pàg.335
Bibliografia
[modifica]- Diccionario básico de pastoral Editorial Verbo Divino Estella (Navarra) 1988.
- Conceptos fundamentales de pastoral Editorial Cristiandad Madrid 1983.
- Nierman, E, Parroquia y párroco en Sacramentus mundi 5 Herder, Barcelona 1974 pàg. 219 i 231.
Enllaços externs
[modifica]