Taenita
 Taenita | |
|---|---|
 Patró de Widmanstätten de Kamacita i taenita, d'un meteorit | |
| Fórmula química | γ-(Ni,Fe) |
| Epònim | cinta  |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius > aliatges |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 01.AE.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AE.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | I/A.04b |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Grup espacial | Grup espacial 225 |
| Color | gris metàl·lic a blanc |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | dentada |
| Tenacitat | mal·leable, flexible |
| Duresa (Mohs) | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris clar |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 7,8 a 8,22 |
| Altres característiques | magnètica, no radioactiu |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Tae |
| Referències | [1][2][3] |
La taenita és un mineral de la classe dels aliatges. El seu nom deriva del grec ταινία que significa "banda, llaç".
Característiques
[modifica]
La taenita, de fórmula (Fe, Ni), és un mineral que es troba de manera natural al planeta Terra principalment en meteorits de ferro. És un aliatge de ferro i níquel, amb el níquel en una proporció d'entre el 20% i el 65%. La taenita és un component principal dels meteorits de ferro. Es troba en bandes alternant amb el mineral kamacita formant un patró de Widmanstätten on l'ataxita és el constituient dominant.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la taenita pertany a «01.AE: Metalls i aliatges de metalls, família ferro-crom» juntament amb els següents minerals: vanadi, molibdè, crom, ferro, kamacita, tungstè, tetrataenita, antitaenita, cromferur, fercromur, wairauïta, awaruïta, jedwabita i manganès.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en els cossos serpentins massius, com a partícules en sorres de plaer, i en masses que donen poques pistes sobre el seu origen, que el més probable és que sigui hidrotermal, igni o metamòrfic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: kamacita, grafit, cohenita, moissanita, schreibersita, troilita, daubreelita, oldhamita i d'altres minerals de meteorits.[4]
Algunes localitats on d'han trobat meteorits amb taenita, són:
- Cràter de Campo del Cielo, a l'Argentina.
- Henbury Meteorites Conservation Reserve, a Austràlia.
- Canyó Diablo, a Arizona.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita al meteorit de Nulles, una condrita ordinària recollida en aquest municipi de la comarca de l'Alt Camp l'any 1851,[5] al meteorit de Canyelles, una altra condrita que va caure sobre Canyelles en el mes de maig de l'any 1861,[6] i al meteorit de Quesa, un meteorit caigut l'any 1898 en aquesta localitat de la Canal de Navarrés.[7]
Referències
[modifica]- ↑ http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/taenite.pdf Handbook of Mineralogy
- ↑ http://webmineral.com/data/Taenite.shtml Webmineral data
- ↑ «Taenita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 març 2015].
- ↑ «Taenite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 7 març 2015].
- ↑ Williams, C. V.; Rubin, A.E., Keil K. & San Miguel, A. «Petrology of the Cangas de Onis and Nulles Regolith Breccias: Implications for Planet Body History». Meteoritics, 20, 2, 6-1985, pàg. 331-345 [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ Rull, F.; Muñoz-Espadas, M. J.; Lunar, R.; Martínez-Frías, J. «Raman spectroscopic study of four Spanish shocked ordinary chondrites: Cañellas, Olmedilla de Alarcón, Reliegos and Olivenza». Philosophical Transactions of the Royal Society A: Mathematical, Physical and Engineering Sciences, 368, 1922, 13-07-2010, pàg. 3153–3166. DOI: doi:10.1098/rsta.2010.0104 [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ Buchwald, V. F. «Handbook of Iron Meteorites». University of California Press, 3, 1975, pàg. 1001-1003 [Consulta: 5 febrer 2024].
- Mason B., 1962: Meteorites. J. Wiley & Sons, New York
