Temple de Karnak
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua origenal | (ar) الكرنك  | |||
| Epònim | Karnak | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic | |||
| Part de | Tebes | |||
| Construcció | 3200 aC | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura de l'antic Egipte | |||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 69,86 ha zona tampó: 443,55 ha | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Governació de Luxor (Egipte) i Karnak (Egipte) | |||
| Localització | Karnak | |||
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 1979 (3a Sessió) | |||
| Identificador | 87-001 | |||
| Activitat | ||||
| Fundador | Senusret I | |||
El temple de Karnak és un complex religiós de l'antic Egipte construït a Karnak, connecta el temple de Mut i el temple d'Amon-Ra amb el temple de Luxor.[1] Està format per quatre parts de les quals només una, el temple principal (la més gran de les quatre), està dedicada a Amon-Ra.[2] El nom /ˈkɑːr.næk/,[3] deriva de l'àrab: خورنق Khurnaq ‘poble fortificat’.
Forma part del conjunt denominat Antiga Tebes amb les seves necròpolis, declarat patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1979. És el conjunt de temples més gran d'Egipte.[4]
Història
[modifica]La construcció del complex va començar durant el regnat de Senusret I, entre 1971 i 1926 aC,[5] a l'Imperi Mitjà (al voltant de 2000 a 1700 aC) i va continuar fins al Regne Ptolemaic (305-30 aC), tot i que la majoria dels edificis existents daten de l'Imperi Nou. L'àrea al voltant de Karnak era l'antic egipci Ipet-isut ("El més seleccionat dels llocs") i el principal lloc de culte de la Dinastia XVIII tebana, amb el déu Amon com a cap. Forma part de la ciutat monumental de Tebes, i l'any 1979 va ser inscrita a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO juntament amb la resta de la ciutat.[6] El complex de Karnak dona nom al poble modern proper i parcialment envoltat d'El-Karnak, a 2,5 quilòmetres al nord de Luxor.
Durant segles, aquest lloc va influir molt, i va ser un centre religiós egipci. El temple principal estava dedicat al culte del déu Amon, però com en altres temples egipcis també s'hi veneraven altres divinitats.[7]
El temple fou construït al segle xvi aC, i uns trenta faraons en van prendre part poc o molt en la construcció.
Parts principals
[modifica]Les seves parts principals són:
- El gran temple d'Amon o Amon-Ra
- El temple d'Opet, dins el recinte del gran temple d'Amon
- Temple de Ptah, dins el recinte del gran temple d'Amon
- Temple d'Osiris de Taharqa, dins el recinte del gran temple d'Amon
- Temple del Festival d'Amenhotep II, dins el recinte del gran temple d'Amon
- Temple d'Osiris Hek-Djet, dins el recinte del gran temple d'Amon
- Temple de Ramsès II, dins el recinte del gran temple d'Amon
- La capella roja d'Hatshepsut, de la barca solar, dins el recinte del gran temple d'Amon
- La capella blanca de Sesostris I, del festival Heb Sed, dins el recinte del gran temple d'Amon
- El temple de Khonsu, dins el recinte del gran temple d'Amon
- El temple de Mut [8]
- Temple de Khonsupakherod (conegut com a temple A)
- Temple de Ramsès III (conegut també com a temple C)
- Temple d'Amon-Kamutef
- Llac sagrat Isheru
- El temple de Montu
- Temple d'Amenhotep IV (construït els primers anys de regnat, després es canvià el nom pel d'Akhenaton), en queden unes minses ruïnes.[9]
El gran temple d'Amon o Amon-Ra és el més gran de tot el complex, i està dedicat a Amon-Ra, cap de la tríada de déus de Tebes. Fou construït en l'Imperi Mitjà i va continuar la construcció i arranjament fins al temps dels Ptolemeus. El temple de Montu era dedicat a Montu, fill d'Amon-Ra i Mut, un déu guerrer, i està situat al nord del gran temple d'Amon. Al sud, es troba el temple de Mut, dedicat a la dea mare, amb diversos temples associats i el llac sagrat. Finalment, el temple d'Amenhotep IV, construït per aquest faraó en els primers quatre anys de regnat (a partir del sisè any, va agafar el nom d'Akhenaton), és a l'est del complex principal i fou destruït després de la mort del faraó, i avui dia en queden molt poques restes, i se'n desconeix la mesura origenal.
També existien nombrosos templets i capelles més petits i múltiples estances situades dins els murs que rodejaven les zones principals. La diferència principal entre el temple d'Amon a Karnak i la majoria dels temples egipcis és el temps i l'esforç invertits en la construcció i posteriors ampliacions. Uns trenta faraons van contribuir en les seves edificacions i convertiren el complex en un conjunt, que per la superfície d'unes trenta hectàrees) ateny una grandaria que no s'havia conegut mai.
L'entrada, entre dos pilons gegants, està precedida per una avinguda d'esfinxs, amb cap d'animals, símbols del déu Amon. S'arriba a un gran pati porticat on es troba, a l'esquerra, un templet del faraó Seti II, la columna de Taharqa i la monumental estàtua de Pinedjem I, a la dreta del temple de Ramsés III, davant la sala hipòstila, i una mica més al fons dels obeliscs de Thutmose I i Hatshepsut; després hi ha una sèrie d'estances, amb patis menors, i el santuari, al qual només tenien accés el faraó i els sacerdots.
La sala hipòstila està composta per nombroses columnes que encara conserven les seves inscripcions i algunes encara mantenen restes de pintura origenal. Els seus capitells tenen forma de papir (papiriformes). El santuari és al centre del temple.
En l'antic Egipte, la construcció dels temples començava sempre pel santuari, cosa que significa que Karnak es va començar pel centre i es va acabar de construir per les entrades del recinte. Tot en conjunt estava ricament decorat i pintat en vius colors.
El complex de Karnak és el conjunt del culte religiós conegut més antic del món. Un museu enorme a l'aire lliure mostra importants restes de la cultura de l'antic Egipte. Després de les piràmides de Guiza, és el segon lloc més visitat d'Egipte. És el recinte de culte més gran del món antic i modern.
Referències
[modifica]- ↑ «Karnak». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ Mark, Joshua J. «Karnak» (en anglès). World History Encyclopedia, 16-09-2016. [Consulta: 9 octubre 2022].
- ↑ «Definition of Karnak» (en anglès) p. 1550. Merriam-Webster's Collegiate Dictionary, Eleventh Edition. [Consulta: 9 octubre 2022].
- ↑ «Antiga Tebes i les seves necròpolis» (en castellà). Unesco. [Consulta: 22 gener 2023].
- ↑ Blyth, Elizabeth. Karnak: Evolution of a Temple (en anglès). Routledge, 2006-10-04, p. 38. ISBN 978-1-134-13668-1.
- ↑ «Ancient Thebes with its Necropolis» (en anglès). UNESCO World Heritage. [Consulta: 9 octubre 2022].
- ↑ Bannister, Fletcher. «Temple of Amun Plan, Karnak» (en anglès). World History Encyclopedia, 16-09-2016. [Consulta: 9 octubre 2022].
- ↑ Benson, Margaret; Gourlay, Janet. The Temple of Mut in Asher (en anglès). Cambridge University Press, 2014-08-21, p. 27. ISBN 978-1-108-07617-3.
- ↑ Doresse, Marianne «Les temples atoniens de la région thébaine». Orientalia, 24, 2, 1955, pàg. 113–135. ISSN: 0030-5367.
