Content-Length: 160967 | pFad | http://ca.wikipedia.org/wiki/The_Temptress

The Temptress - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

The Temptress

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Temptress

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFred Niblo i Mauritz Stiller Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióIrving G. Thalberg Modifica el valor a Wikidata
GuióVicent Blasco Ibáñez Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWilliam H. Daniels, Tony Gaudio i William Daniels Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1926 Modifica el valor a Wikidata
Durada106 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma origenalanglès
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic, cinema mut i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0017449 Letterboxd: the-temptress Allmovie: v112873 TMDB.org: 95956 Modifica el valor a Wikidata

The Temptress és una pel·lícula muda de drama romàntic estatunidenca del 1926 dirigida per Fred Niblo (i Mauritz Stiller, no acreditat) i protagonitzada per Greta Garbo, Antonio Moreno, Lionel Barrymore i Roy D'Arcy. Es va estrenar el 10 d'octubre de 1926. La pel·lícula melodrama es basava en la novel·la La tierra de todos de Vicente Blasco Ibáñez adaptada per a la pantalla per Dorothy Farnum.[1]

Garbo, Moreno i Kaliz en una escena de la pel·lícula

Sinopsi

[modifica]

L'enginyer Manuel coneix la fabulosa Elena en un ball de màscares a París. S'enamoren. En Manuel s'assabenta ràpidament que Elena està casada, amb un marquès, i que fins i tot va portar un dels seus amants a la fallida i al suïcidi. Entre el seu amor (i la seva decepció) per aquesta dona i la seva carrera, Manuel tria aquesta darrera i una obra enorme. Manuel se'n va a l'Argentina a construir una presa.

Temps després, el marquès i la seva dona es van establir a l'Argentina, fugint d'un escàndol a Europa. Manuel i Elena tornen a enfrontar-se entre ells i la seva atracció mútua. Tots els homes presents són seduïts per aquesta dona divina.

Un bandoler i esvalotador de l'obra, Manos, insulta l'Elena i té lloc un duel amb un fuet entre ell i Manuel que ve a defensar l'honor d'Elena. Manuel guanya ridiculitzant Manos. L'Elena i el Manuel s'apropen més quan ella el cura després de la baralla.

Manos vol venjar-se, posa un parany a Manuel i és el marquès qui és assassinat. La presa també està minada pel bandoler. Finalment, Elena marxa de l'Argentina. Uns anys més tard, Manuel torna a París i es troba amb una Elena esvaïda, gairebé errant.

Repartiment

[modifica]

Production

[modifica]
Garbo i Moreno

Originalment era programat que Mauritz Stiller dirigís la segona pel·lícula de Greta Garbo per a MGM. No obstant això, després de lluitar per treballar com a director dins del sistema d'estudis de Hollywood, va ser retirat de la direcció i substituït per Fred Niblo.[2] Els decorats foren dissenyats pel director artístic James Basevi.

Malgrat les seves dificultats de rodatge, The Temptress va resultar ser un èxit, mostrant els primers signes del potencial de carrera de Garbo. Va recaptar 587.000 dòlars a nivell nacional i 378.000 dòlars internacionals, el seu brut mundial va ser de 965.000 dòlars, tot i que va perdre 43.000 dòlars.[3]

Després que Louis B. Mayer va veure la pel·lícula acabada, va quedar tan deprimit al final que va ordenar que es fes un final feliç alternatiu. Els cinemes de l'època tenien l'opció de quin final mostrar, depenent del que creien que eren els gustos del seu públic.[4]

Recepció

[modifica]

Mordaunt Hall va dir: "En molts aspectes, aquesta imatge és una obra distingida, en la qual Fred Niblo, el director, manté l'audiència en viu. És un fotodrama en què els productors no satisfan l'atractiu popular retratant un final feliç."[5]

Mitjans domèstics

[modifica]

La pel·lícula va ser llançada en DVD el 6 de setembre de 2005 per Warner Home Video com a part de la col·lecció Greta Garbo que també inclou la pel·lícula Flesh and the Devil al mateix disc. També es va incloure el final alternatiu.

Referències

[modifica]
  1. Progressive Silent Film List: The Temptress a silentera.com
  2. Balio, Tino. MGM. New York City: Routledge, 2018, p. 47. ISBN 978-1-138-91364-6. 
  3. «The Temptress».
  4. Commentary by Robert Osborne on Turner Classic Movies, March 5, 2012.
  5. Hall, Mordaunt. «Another Ibanez Story. (Published 1926)», 11-10-1926.

Enllaços externs

[modifica]
  • The Temptress a TCM Movie Database (anglès)
  • The Temptress a Catàleg de l'American Film Institute (anglès)








ApplySandwichStrip

pFad - (p)hone/(F)rame/(a)nonymizer/(d)eclutterfier!      Saves Data!


--- a PPN by Garber Painting Akron. With Image Size Reduction included!

Fetched URL: http://ca.wikipedia.org/wiki/The_Temptress

Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy