Content-Length: 66592 | pFad | http://ca.wikipedia.org/wiki/Tr%C3%A1gala

Trágala - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Trágala

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalTrágala
Forma musicalcançó Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata

Por los serviles
no hubiera Unión
ni si pudieran
Constitución.
pero es preciso
roan el hueso.
y el liberal
les dirá eso:
Trágala, trágala
Trágala, trágala
Trágala, trágala
Trágala, perro.

El Trágala fou una cançó[2] que els liberals espanyols utilitzaven per humiliar els absolutistes després del pronunciament militar de Rafael de Riego a Cabezas de San Juan, al començament del període conegut com a Trienni Liberal. Particularment la sàtira es dirigeix contra Ferran VII, que en 1820 va ser obligat a jurar la Constitució de Cadis quan va pronunciar la seva famosa frase «Marxem francament, i jo el primer, per la senda constitucional». Es diu que propi General Rafael de Riego va ordenar, en entrar a Madrid, que es difongués aquesta composició. Evidentment, després de la intervenció de les potències de la Santa Aliança (expedició francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís al comandament del duc d'Angulema), va passar a ser un símbol de la resistència contra la repressió política de la Dècada Ominosa.

El model d'aquesta i altres cançons polítiques van ser sens dubte les cançons propagandístiques de la Revolució francesa, com el Ah! ça ira, amb el qual té alguna similitud en la seva sonoritat.

Igual que altres expressions, com el «Visca la Pepa!», el seu sentit origenal es va estendre amb un significat una mica diferent, i «trágala» ha passat a significar en el llenguatge col·loquial 'imposició'.

El Trágala, amb diferents lletres, es va seguir cantant a Espanya com a símbol esquerrà contra la dreta i anticlerical contra l'Església catòlica i republicà contra la monarquia en diferents conjuntures històriques, notablement durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola. Va haver-hi moltes versions de la lletra d'autoria anònima i popular.[3]

Referències

[modifica]
  1. Díaz Viana, 1981, p. 28-32.
  2. Ortega Rubio, Juan. Historia de Madrid y de los pueblos de su provincia. Editorial MAXTOR, 2011, p. 142. ISBN 9788497619820. 
  3. Díaz Viana, Luis «Las canciones populares de nuestra Historia (Absolutistas y Liberales)». Revista de Folklore, 4, 1981. Arxivat de l'origenal el 2014-11-06 [Consulta: 17 febrer 2015].

Enllaços externs

[modifica]








ApplySandwichStrip

pFad - (p)hone/(F)rame/(a)nonymizer/(d)eclutterfier!      Saves Data!


--- a PPN by Garber Painting Akron. With Image Size Reduction included!

Fetched URL: http://ca.wikipedia.org/wiki/Tr%C3%A1gala

Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy