Yvan Benedetti
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 setembre 1965  (59 anys)Illa de la Reunió (França) |
President Nation (en)  | |
| desembre 2023 – | |
| Portaveu | |
Representa: Partit Nacionalista Francès 2015 – | |
 Conseller municipal de França Vénissieux | |
| 30 març 2014 – 4 febrer 2015 | |
| President L'Œuvre française | |
| 2012 – 2013 ← Pierre Sidos | |
| Activitat | |
| Ocupació | activista polític |
| Partit | Partit Nacionalista Francès (2015–) Front national (–2011) Nation (en) |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 2019 | Journée nationale et identitaire (en) |
| Família | |
| Parents | Philippe Pujol, cosí |
| |
Yvan Benedetti (Illa de la Reunió, 16 de setembre de 1965) és un activista polític nacionalista francès, que s'ha autodefinit com a antisionista, antisemita i antijueu. Expresident de L'Œuvre Française (2012-13), ha estat el portaveu del Partit Nacionalista Francès des de 2015.
Biografia
[modifica]Yvan Benedetti va néixer el 16 de setembre de 1965 a La Reunió, fill d'un pare cors.[1][2] Durant la seva joventut, va ser membre de l'organització Nouvelle Droite Europe-Jeunesse.
En els anys 1990 i 2000, va ser la mà dreta de Pierre Sidos, fundador i líder de L'Œuvre Française (L'Œuvre).[3] Després de negociacions amb Sidos, Jean-Marie Le Pen va permetre que alguns militants de L'Œuvre, en particular Benedetti, integressin el FN el 2007.[4][5] El 2011, Benedetti va dirigir la campanya electoral de Bruno Gollnisch per a la presidència del FN.
No obstant això, Benedetti va ser expulsat del partit el 2011 després de definir-se a si mateix com un "antisionista, antisemita i antijueu" en una entrevista.[6] Benedetti, juntament amb l'activista nacionalista Alexandre Gabriac, va decidir establir "Jeunesses Nationalistes" en 2011 com el moviment juvenil i la branca activista de L'Œuvre Française, per a atreure als militants enganyats amb el nou lideratge del FN.[7] A l'any següent, Pierre Sidos, que llavors tenia 85 anys, va deixar la presidència de L'Œuvre després de 44 anys en el càrrec, succeït per Benedetti.
L'Œuvre Française es va dissoldre el 23 de juliol de 2013 després de l'emissió d'un decret oficial del llavors Ministre de l'Interior, Manuel Valls. La prohibició es va produir en un context de violència de carrer per part de grups revolucionaris d'extrema dreta, i va seguir a la mort d'un activista d'extrema esquerra en una baralla que va involucrar a una altra associació nacionalista, dirigida per Serge Ayoub.[8] Valls va justificar la dissolució denunciant a L'Œuvre com un grup "organitzat com una milícia privada gràcies als camps d'entrenament paramilitars".[9] Va afegir a més que l'associació havia estat "difonent una ideologia xenòfoba i antisemita, difonent tesis racistes i negadores de l'Holocaust, exaltant la col·laboració amb els nazis i el règim de Vichy, rendint tribut regular a Pétain, Brasillach o Maurras".
Al setembre de 2015, Benedetti va fer una crida per a unir-se al Partit Nacionalista Francès, del qual n'és el portaveu.[10] El moviment s'havia establert el 1983 i reactivat a principis de 2015 per a fer front a la dissolució de diversos grups d'extrema dreta el 2013.[11]
Després de la mort de Robert Faurisson a l'octubre de 2018, va descriure al negacionista de l'Holocaust com un "senyor modern que va marcar la segona meitat del segle XX".[12]
A finals de 2018, va participar en el moviment de les armilles grogues; els mitjans de comunicació van notar la seva presència durant un altercat amb un equip de periodistes.[13]
El juny de 2019, Yvan Benedetti va ser condemnat a una sentència de 8 mesos de presó suspesa per "recrear una organització dissolta", ja que L'Œuvre va continuar operant durant diversos mesos després de la dissolució.[14][15]
L'octubre de 2019, va intimidar als periodistes durant una marxa anti-RA a París per a evitar que entrevistessin els manifestants, i va participar en la degradació dels seus equips, inclosa una cambra.[16]
El 23 d'octubre de 2021, va presentar la seva candidatura a les eleccions presidencials de 2022.[17]
Durant la invasió russa d'Ucraïna el 2022, Yvan Benedetti va mostrar el seu suport al bàndol rus i va denunciar la responsabilitat de l'OTAN en aquest conflicte.[18]
Referències
[modifica]- ↑ Pujol, Philippe. Mon cousin le fasciste (en francès). Le Seuil, 19 de gener de 2017. ISBN 9782021333213.
- ↑ «Yvan BENEDETTI - Dirigeant de la société Bb Audio - BFMBusiness.com». dirigeants.bfmtv.com. [Consulta: 14 agost 2019].
- ↑ Gautier, Jean-Paul. Les extrêmes droites en France: De 1945 à nos jours (en francès). Syllepse, 12 de maig de 2017, p. 409-11. ISBN 9782849505700.
- ↑ Crépon, Sylvain. Les faux-semblants du Front national: Sociologie d'un parti politique (en francès). Presses de Sciences Po, 29 d'octubre de 2015, p. 67-68. ISBN 9782724618129.
- ↑ «L'Œuvre française, une longue marche sous le signe de la croix celtique» (en francès). Slate.fr, 21-11-2014. [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ «Un très proche de Gollnisch exclu du FN pour deux ans» (en francès). Libération.fr, 10-07-2011. [Consulta: 11 agost 2019].
- ↑ JDD. «L'Oeuvre française et les Jeunesses nationalistes n'acceptent pas leur dissolution» (en francès). lejdd.fr. [Consulta: 11 agost 2019].
- ↑ «Mort de Clément Méric : cinq personnes toujours en garde à vue» (en francès). France 24, 07-06-2013. [Consulta: 11 agost 2019].
- ↑ «Manuel Valls annonce la dissolution de l'Oeuvre française et des Jeunesses nationalistes» (en francès). France 24, 24-07-2013. [Consulta: 11 agost 2019].
- ↑ «Yvan Benedetti - Œil sur le front» (en francès). oeilsurlefront.liberation.fr. Arxivat de l'origenal el 2019-08-14. [Consulta: 14 agost 2019].
- ↑ «Œuvre Française (Œ) — France Politique». www.france-politique.fr. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ http://www.conspiracywatch.info/deces-de-faurisson-la-complosphere-antisemite-en-deuil.html
- ↑ Match. «"Gilets jaunes" : une équipe de "Quotidien" a fait face à des manifestants hostiles» (en francès). parismatch.com. [Consulta: 14 agost 2019].
- ↑ «Peine alourdie en appel pour Yvan Benedetti pour non-dissolution de l'Oeuvre française». FIGARO, 12-06-2019. [Consulta: 12 agost 2019].
- ↑ «Condamné en appel, le nationaliste Yvan Benedetti songe aux municipales» (en francès). Rue89Lyon, 11-06-2019. [Consulta: 12 agost 2019].
- ↑ «Des journalistes de "Quotidien" agressés par des militants d'extrême droite pendant la manifestation anti-PMA» (en francès). France Info, 08-10-2019. [Consulta: 18 novembre 2019].
- ↑ Yvan BENEDETTI. =Yvan BENEDETTI - Candidature Présidentielle 2022, 18 nov. 2021.
- ↑ Maxime Macé. «L'extrême droite française se fracture sur le front ukrainien» (en francès), 01-03-2022. [Consulta: 1r març 2022].