amenaça
Aparença
Potser volíeu: amenaçà
Català
[modifica]Nom
[modifica]amenaça f. (plural amenaces)
Sinònims
[modifica]Derivats
[modifica]Traduccions
[modifica]Traduccions
- Anglès: threat (en)
- Basc: mehatxu (eu), zemai (eu)
- Castellà: amenaza (es)
- Danès: trussel (da) c.
- Esperanto: minaco (eo)
- Francès: menace (fr)
- Gallec: ameaza (gl) f.
- Grec: απειλή (el) f. (apilí)
- Grec antic: ἀπειλή (grc) f. (apeilḗ)
- Hebreu: איום (he) m.
- Hindi: धमकी (hi) f. [1]
- Italià: minaccia (it), minaccio (it), minacciatura (it)
- Llatí: minae (la)
- Llengua de signes catalana: AMENAÇAR (csc)
- Macedoni: закана (mk) f.
- Marathi: धमकी (mr) f. [1]
- Neerlandès: bedreiging (nl)
- Noruec: trussel (no) m.
- Occità: menaça (oc)
- Polonès: groźba (pl) f.
- Portuguès: ameaça (pt)
- Romanès: amenințare (ro) f.
- Rus: угро́за (ru) f. (ugroza)
- Suec: hot (sv) n.
- Turc: tehdit (tr)
- Txec: hrozba (cs) f.
- Xinès: 威脅 (zh) (威胁, wēixié)
Verb
[modifica]amenaça
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de amenaçar.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb amenaçar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: a·me·na·ça (4)
Vegeu també
[modifica]- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.