nos

Potser volíeu: nòs, nós

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (pronom àton) oriental /nus/, occidental /nos/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nós, nom) /ˈnos/
• Rimes: -os
• Etimologia: Del llatí nos.

Pronom

nos pl. ‎(plena, reduïda 'ns, reforçada ens)

1. Forma feble plena de nosaltres.

Variants

• mos (dialectal)

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
				Reforçada	Elidida	Plena 1	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi 2
		Majestàtic	nós 3
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós 4
		Formal	vostè 5
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la		-la
		Datiu 6		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us 7
		Formal	vostès 8
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu 6		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
				en	n'	-ne	'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars. 2) Usat després de preposicions. 3) Concorda amb la primera personal del plural. 4) Concorda amb la segona personal del plural.				5) Concorda amb la tercera personal del singular. 6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. 7) Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/. 8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Combinacions binàries de ens (nos) amb altres pronoms febles

	Posposat			Anteposat
	Reflexiu	1a persona		3a persona						Neutre	Adverbials
				Datiu		Acusatiu
	es+ens	et+ens	us+ens	ens+li	ens+els	ens+el	ens+els	ens+la	ens+les	ens+ho	ens+hi	ens+en
Proclític	se'ns	te'ns	us ens	ens li	ens els	ens el	ens els	ens la	ens les	ens ho	ens hi	ens en
						ens l'		ens l'				ens n'
Enclític	-se'ns	-te'ns	-vos-ens	-nos-li	-nos-els	-nos-el	-nos-els	-nos-la	-nos-les	-nos-ho	-nos-hi	-nos-en
			-us-ens	'ns-li	'ns-els	'ns-el	'ns-els	'ns-la	'ns-les	'ns-ho	'ns-hi	'ns-en

Notes

• S'usa de forma enclítica darrere del verb separat amb un guionet.
• Pren la forma reduïda 'ns darrere de vocal.
• Col·loquialment es redueix a 's seguit d’un altre pronom: «anem-nos-en > anem’s-en»
• En alguns parlars es manté l’ús tradicional com a forma reforçada proclítica en lloc del modern ens.

Pronom

nos sing. ‎(majestàtic)

1. (ortografia del 2016) Forma alternativa de nós.

Nom

nos m. pl.

1. Forma plural de no.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: son ^(revers), Son ^(revers), són

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (majestàtic)

Peninsular: septentrional /ˈnos/, meridional /ˈnoh/

Americà: alt /ˈnos/, baix /ˈnoh/, austral /ˈnos/

• Rimes: -os

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton)

Peninsular: septentrional /nos/, meridional /noh/

Americà: alt /nos/, baix /noh/, austral /nos/

• Etimologia: Del llatí nos.

Pronom

nos

1. nos

   Nos, el rey, ordenamos que se cumpla esta sentencia.

   Nos, el rei, ordenem que es compleixi aquesta sentència.

2. ens

   Nos lo hemos pasado muy bien en el parque.

   Ens ho hem passat molt bé en el parc.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /noːs/
• Etimologia: Del protoitàlic *nōs, relacionat etimològicament amb el grec antic νώ ‎(nṓ, «nosaltres dos»).

Pronom

nos

1. nosaltres
2. ens

Derivats

• nōbīscum

declinació
cas	SINGULAR
NOMINATIU	nōs
VOCATIU	nōs
ACUSATIU	nōs
GENITIU	nostrī, nostrum
DATIU	nōbīs
ABLATIU	nōbīs

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnus/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Nom

nos m. ‎(plural noses o nosi [aranès])

1. nus
2. (anatomia) nus

Variants

• (gascó) nod
• (gascó pirinenc) nud

Pronom

nos

1. ens
2. nos (majestàtic)

Polonès

• Pronúncia: /nɔs/

Nom

nos m. inan.

1. nas

Declinació

Declinació de nos

	singular	plural
Nominatiu	nos	nosy
Genitiu	nosa	nosów
Datiu	nosowi	nosom
Acusatiu	nos	nosy
Instrumental	nosem	nosami
Locatiu	nosie	nosach
Vocatiu	nosie	nosy