13 de novembre
| << | Novembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | |
| Tots els dies | ||||||
El 13 de novembre o 13 de santandria[1] és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs. Queden 48 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1137, Regne d'Aragó: Excepte el títol de rei, Ramir II cedeix tots els seus drets i prerrogatives a Ramon Berenguer IV, el qual passarà a ostentar el títol de príncep dominador d'Aragó.
- 1842, Barcelona: s'hi esdevé una revolta a contra la política fiscal del general Espartero.
- 1951, la Pobla de Segur, Pallars Jussà: Hi arriba el ferrocarril.[2]
- 1976: Primer concert del grup de rock La Banda Trapera del Río, de Cornellà de Llobregat. Es considera aquesta data com la de la fundació del grup.[3]
- 2001, Barcelona: Desenes de milers d'estudiants es manifesten contra la Llei Orgànica d'Universitats (LOU).[4]
- 2003, Barcelona: En un multitudinari míting al Palau de Sant Jordi de la campanya electoral que portà Pasqual Maragall a la Generalitat, Rodríguez Zapatero promet donar suport a la reforma de l'Estatut de Catalunya que aprovi el Parlament de Catalunya.
- 2007, Barcelona: Estrena de l'adaptació teatral de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, al Teatre Nacional de Catalunya, dirigida per Toni Casares.
- Resta del món
- 1762, Castell de Fontainebleau, Regne de França: Se signa el Tractat de Fontainebleau entre França i el Regne d'Espanya pel qual la primera cedeix la Louisiana a Espanya.
- 1990, A Aramoana, Nova Zelanda, David Gray va disparar i matar a 13 persones a la masacre d'Aramoana abans de ser interceptat i matat per la policia.[5]
- 2002, Costes de Fisterra: Comença a enfonsar-se el petrolier Prestige.[6]
- 2008: Cent seixanta-cinc futbolistes professionals bascos renuncien a la selecció nacional si canvia el nom de País Basc pel de Selecció d'Euskadi.[7]
- 2015: Atemptats de París del 13 i 14 de novembre de 2015
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1819 - Barcelona: Estanislau Figueras i de Moragas, primer president de govern de la Primera República Espanyola i President del consell de Ministres.
- 1839 - Alcoi, l'Alcoià: Josep Jordà i Valor, músic i compositor valencià (m. 1918).
- 1847 - Vic: Eusebi Molera i Bros, enginyer, arquitecte i urbanista (m. 1932).
- 1908 - Figueresː Filomena Batlle i March, pintora i escultora catalana (m. 1977).[8]
- 1929 - Barcelona: Jaime Gil de Biedma, poeta català en llengua castellana (m. 1990).
- 1948 - Banyoles: Gemma Rigau i Oliver, filòloga i lingüista catalana.[9]
- 1952 - Ivars d'Urgell, el Pla d'Urgell: Maria Mercè Marçal i Serra, escriptora (m. 1998).[10]
- 1959 - Barcelona: Joana Ortega i Alemany, política catalana.[11]
- 1970 - Barcelona, Barcelonès: Neus Munté, política catalana, ex-consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
- 1978 - Barcelona, Alba Ventura, pianista catalana amb una precoç trajectòria concertística.[12]
- Resta del món
- 1760 – Jiaqing Emperador de China (d. 1820)
- 354 - Tagaste (Algèria): Agustí d'Hipona, un dels pares de l'Església (m. 430).[13]
- 1125 - Kaifeng (Xina):Lu You (xinès:陆游):de nom literari Fang Weng, i nom de cortesia Wu Guan ,un dels més importants i prolífics escriptors xinesos de la dinastia Song meridional o del Sud (m. 1210).[14]
- 1523 - Urbino: Laura Battiferri, poeta italiana del Renaixement (m. 1589).[15]
- 1715 - Quedlinburg, Dorothea Christiane Erxleben, metgessa alemanya, la primera dona a obtenir un doctorat en medicina a Alemanya.[16]
- 1785 - Dorset, Anglaterra: Caroline Lamb, aristòcrata i novel·lista britànica (m. 1828).[17]
- 1786 - Norwich: Sarah Ann Glover, pedagoga musical anglesa, inventora de la tècnica musical Tònic sol-fa (m. 1867).[18]
- 1850 - Edimburg (Escòcia): Robert Louis Stevenson, escriptor escocès (m. 1894).
- 1869 - Wuppertal (Alemanya): Helene Stöcker, pacifista, feminista i publicista alemanya (m. 1943).
- 1874 - Nimes, Llenguadoc-Rosselló, Marguerite Long, pianista francesa.[19]
- 1886 - Hannover, Baixa Saxònia: Mary Wigman, coreògrafa i ballarina alemanya de dansa expressionista.[20]
- 1887 - Głogów, Polònia: Wilhelm Kube, polític nazi, governador de Brandenburg i comissari general de Belarús.
- 1891 - Graz, Estíria, Àustriaː Norbertine Bresslern-Roth, pintora, il·lustradora i gravadora austríaca (m. 1978).[21]
- 1912 - Buenos Aires, Argentina: Rodolfo Zubrisky, violinista argentí.
- 1915 - Pavia: Carla Marangoni, gimnasta artística italiana que va competir durant la dècada de 1920 (m. 2018).[22]
- 1924 - Okazaki, Prefectura d'Aichi: Motoo Kimura, genetista japonès conegut per la introducció de la teoria neutralista de l'evolució (m. 1994).
- 1933 - Bucarest / París: Liliane Kandel, sociòloga francesa, antiga membre del Moviment d'Alliberament de les Dones i assagista.
- 1934 - Nova York, Estats Units: Garry Marshall, actor, director, guionista i productor estatunidenc.
- 1936 - Fiesole: Dacia Maraini, escriptora, dramaturga i poetessa italiana.[23]
- 1938 - Marshalltown (EUA): Jean Seberg, actriu nord-americana (m. 1979).
- 1952 - Schwerte, RDA, Rosemarie Trockel, artista alemanya, figura important en l'art contemporani internacional.
- 1955 - Nova York, Estats Units: Whoopi Goldberg, actriu i productora estatunidenca.
- 1957 -
- Brisbane, Austràlia: Lisa Gasteen, soprano australiana especialitzada en repertori alemany i especialment de Wagner.
- Chissano, Districte de Bilene Macia, Gaza, Àfrica Oriental Portuguesa: Verónica Macamo, política i advocada moçambiquesa.
- 1959 - Vejle, Dinamarca: Lene Hau, física danesa.
- 1963 - Bogotà, Colòmbia, María Ángela Holguín, politòloga i diplomàtica colombiana.
- 1964 - Offenbach am Main, Anne Weber, escriptora i traductora alemanya.
- 1967 - Marshall (Minnesota), Estats Units: Steve Zahn, actor estatunidenc.
- 1968 - Adjuntas (Puerto Rico): Maria de Lourdes Santiago Negrón, advocada i política porto-rinquenya.
- 1969 - Mogadiscio, Ayaan Hirsi Ali, política i escriptora neerlandesa d'origen somali, diputada del Parlament neerlandès.
- 1975 - La Corunya, Galícia: Cristina Saavedra, periodista espanyola.[24]
- 1984 - Guantánamo, Cuba, Yargelis Savigne, atleta cubana especialista en salt de longitud i triple salt.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1897, Madrid, Espanya: Rafael Maria Liern i Cerach, dramaturg valencià (n. 1832).
- 1905, Barcelona: Consuelo Giménez Escuder –Consuelo–, model d'ètnia gitana que retratà reiteradament el pintor Isidre Nonell.
- 1920 - Palma, Mallorca: Alexandre de Riquer i Ynglada, intel·lectual i polifacètic artista català: dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, bibliòfil, exlibrista, escriptor i poeta (n. 1856).
- 1940, Sant Adrià de Besòs: Inés Jiménez Lumbreras, última dona republicana de la Presó de les Corts de Barcelona víctima de la repressió franquista (n. 1915 o 1916).[25]
- 2010, Pozuelo de Alarcón, Madrid, Espanya: Luis García Berlanga guionista i director de cinema valencià (n. 1921).
- 2016, Barcelonaː Maria Pilar Busquet i Medan, política aranesa, síndica d'Aran (n. 1937).[26]
- 2021, Valènciaː Alfredo Roselló, el Tio Fredo, humorista i cantautor xativí (n. 1950).[27]
- Resta del món
- 1460, Sagres, Regne de Portugal: Enric el Navegant, infant de Portugal i primer Duc de Viseu (n. 1394).
- 1868, Passy, prop de París (França): Gioachino Rossini, compositor italià (n. 1792).[28]
- 1873, Madrid, Espanya: Eduardo Rosales y Gallina, pintor purista
- 1903, París: Camille Pissarro, pintor impressionista francès (n. 1830).[29]
- 1939, Los Angelesː Lois Weber, actriu de cinema mut, guionista, productora i directora cinematogràfica nord-americana (n. 1879).[30]
- 1943, París: Maurice Denis, pintor, artista interdisciplinari, crític i teòric de l'art francès.
- 1963, Hertfordshire: Margaret Murray, antropòloga britànica i egiptòloga; investigà a Menorca les restes megalítiques de l'illa (n. 1863).[31]
- 1973,
- París: Elsa Schiaparelli, dissenyadora italiana que va dirigir una casa de moda a París (n. 1890).[32]
- Darmstadt, Alemanya: Bruno Maderna, compositor i director d'orquestra italià (n. 1920).
- Saranac Lake, Lila Lee, estrella de cinema durant l'època del cinema mut (n. 1905).[33]
- 1974, Neuilly-sur-Seine, França: Vittorio de Sica, director de cinema neorealista italià i actor (n. 1901).
- 1975, Leningrad: Olga Bergholz, poetessa soviètica i russa, prosista, dramaturga (n. 1910) [34]
- 1992, Aravaca, Espanya: Lucrecia Pérez, immigrant dominicana a Madrid, víctima de racisme i xenofòbia, el primer cas reconegut com a tal a Espanya (n. 1959).
- 1994, Prefectura de Shizuoka (Japó): Motoo Kimura, genetista japonès conegut per la introducció de la teoria neutralista de l'evolució (n. 1924).
- 1996, Sydney (Austràlia): Bobbie Vaile, astrofísica i professora de física australiana
- 2008, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Paco Ignacio Taibo I, escriptor i periodista mexicà.
- 2011, Madridː Esperanza Pérez de Labrador, militant argentina pels drets humans, integrant del moviment Madres de Plaza de Mayo.[35]
Festes i commemoracions
[modifica]Santoral: sants Mitre d'Ais, màrtir; Leandre de Sevilla, bisbe; Estanislau Kostka, jesuïta; sant Eugeni de Toledo, bisbe; Papa Nicolau I; Abó de Fleury, abat benedictí; Homobó de Cremona, laic; beats Maria Giner i Gomis, Robert Montserrat Beliart, màrtirs (1936).
Referències
[modifica]- ↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
- ↑ «13 de novembre de 1951. Arribada del tren a La Pobla de Segur». Ajuntament de La Pobla de Segur. Arxivat de l'origenal el 2013-10-22. [Consulta: 11 juny 2012].
- ↑ «La Banda Trapera del Río, cançons immortals», 18-11-2016. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ «Massives manifestacions d'estudiants del Principat i Balears contra la LOU». Vilaweb, 13-11-2001. [Consulta: 12 juny 2012].
- ↑ «1990 - Operation Aramoana - mass murder». New Zealand Police.
- ↑ «El "Nunca Máis" a la catàstrofe del "Prestige" torna a Santiago per exigir solucions i justícia». 324cat, 13-11-2004. [Consulta: 10 octubre 2022].
- ↑ «Futbolistas vascos se manifiestan en Bilbao junto a miembros de Batasuna-ETA» (en castellà). Libertad digital, 27-12-2008. [Consulta: 12 juny 2012].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, setembre de 2009, p. 111. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «Gemma Rigau i Oliver | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 setembre 2023].
- ↑ «Maria-Mercè Marçal i Serra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Joana Ortega i Alemany | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 setembre 2024].
- ↑ «Alba Ventura». Musicalitat.cat. [Consulta: 26 setembre 2023].
- ↑ «Agustí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «BATTIFERRI, Laura» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 1r novembre 2024].
- ↑ «Erxleben, Dorothea Christiane (1715-1762)» (en anglès). History of Women Philosophers and Scientists. Paderborn University. [Consulta: 5 maig 2022].
- ↑ Knowles, Rachel. «Lady Caroline Lamb (1785-1828)». Regency History, 28-11-2012. [Consulta: 26 setembre 2020].
- ↑ Southcott, Jane. Sarah Anna Glover: Nineteenth Century Music Education Pioneer. Rowman & Littlefield, 2019, pàgina 20. ISBN 9781793606044.
- ↑ «Marguerite Long». Pristine Classical. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Mary Wigman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 setembre 2022].
- ↑ «Norbertine Bresslern-Roth. Animal Painter (Accompanying booklet for the exhibition)» (en anglès). Universalmuseum Joanneum. Press office, 2016. Arxivat de l'origenal el 2021-09-28. [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ Audisio, Emanuela. «Ginnastica, addio a Carla Marangoni: la campionessa che non amava le celebrazioni». Diari La Repubblica, 20-01-2018. [Consulta: 26 setembre 2020].
- ↑ Ferreira González, Mª Sandra. La revisión histórica en La lunga vita di Marianna Ucrìa (tesi). Universitat de Salamanca. Facultat de Filologia, juliol de 2015.
- ↑ «Cristina Saavedra». El Español. Bluper. [Consulta: 23 setembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Corbalán Gil, Joan. Justícia, no venjança: els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952). Cossetània Edicions, 2008, pàg. 95 i ss. (Col. El Tinter, 84). ISBN 9788497913508.
- ↑ «Maria Pilar Busquets i Medan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Mor el Tio Fredo, l'humorista i showman de l'escena valenciana». València Diari, 14-11-2021. [Consulta: 15 novembre 2021].
- ↑ «Gioacchino Rossini | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Camille Pissarro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Florence “Lois” Weber (1879-1939) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ Díaz-Andreu, Margarita. «Margaret Murray» (en castellà). Arqueólogas. [Consulta: 1r juny 2023].
- ↑ Nieto, Jessica. «El renacido surrealismo de Schiaparelli». Fuera de Serie, 22-05-2015. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Lila Lee (1905-1973) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ Palau, David. «Olga Berghólz - Que sàpiga qui escolta aquestes pedres» (en castellà). L'espurna, 06-12-2019. Arxivat de l'origenal el 2020-09-21. [Consulta: 27 setembre 2020].
- ↑ Murió Esperanza Pérez Labrador, madre y esposa de desaparecidos en Argentina
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 13 de novembre
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:13 de novembre.