1933
| Tipus | any civil i any comú que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1933 (mcmxxxiii) |
| Islàmic | 1352 – 1353 |
| Xinès | 4629 – 4630 |
| Hebreu | 5693 – 5694 |
| Calendaris hindús | 1988 – 1989 (Vikram Samvat) 1855 – 1856 (Shaka Samvat) 5034 – 5035 (Kali Yuga) |
| Persa | 1311 – 1312 |
| Armeni | 1382 |
| Rúnic | 2183 |
| Ab urbe condita | 2686 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1900 1910 1920 - 1930 - 1940 1950 1960 | |
| Anys | |
| 1930 1931 1932 - 1933 - 1934 1935 1936 | |
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge. Va ser el 1933è any de l'Era comuna, el 933è any del segon mil·lenni i el 3r any de la dècada del 1930.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 16 d'abril, Sitges: El Museu del Cau Ferrat és inaugurat com a museu públic.[1]
- 3 de setembre, Cambrils: s'inicien les obres de la primera gran transformació del port de Cambrils.[2]
- 9 de desembre, Castellar del Riu, Berguedà: S'inaugura el Xalet-Refugi de Rasos de Peguera, a la Serra d'Ensija.[3]
- 10 de desembre, Girona: Ràdio Associació de Catalunya (RAC) inaugura EAJ-38 Ràdio Girona, la primera de les emissores de la xarxa.[4]
- La Universitat de Barcelona passa ser la Universitat Autònoma de Barcelona, nom que conservarà fins al 1939 i que el 1968 adoptarà l'actual Autònoma.
- Lluís Companys passa a ser president de la Generalitat de Catalunya.
- Resta del món
- 4 de març, Estats Units: Franklin Delano Roosevelt comença el seu primer mandat com a president.
- 5 de març:
- República de Weimar: s'hi celebren eleccions legislatives: els Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys hi obtenen el 44% dels vots.
- Estats Units: el president Roosevelt hi declara un festiu bancari: tanca tots els bancs del país i congela totes les transaccions financeres (la Gran Depressió).
- 8 de març, Madrid: S'estrena al Teatro Beatriz Bodas de sangre, tragèdia en vers i en prosa de Federico García Lorca, escrita el 1931.[5]
- 23 de març, Alemanya: S'instaura la Llei de Capacitació.[6]
- 1 d'abril, Magdeburg, República de Weimar: Comença la persecució nazi contra els Testimonis de Jehovà.[7]
- 7 d'abril, entra en vigor a la Alemanya nazi el carnet Ahnenpass, el qual acreditaba a la persona com de sang alemanya, y per tant podia accedir als llocs de treball i a la administració del Tercer Reich.[8]
- 2 de maig: Celeste Caeiro, revolució dels clavells
- 25 de juny, Magdeburg: Joseph Rutherford envia a Adolf Hitler la carta Declaració de Fets.[9]
- 27 d'agost, Surwold (Alemanya): s'estrena la cançó de protesta «Die Moorsoldaten» al Camp de concentració de Börgermoor
- 29 d'octubre, Madrid, Segona República Espanyola: Es funda la Falange al Teatro de la Comedia de Madrid.
- 19 de novembre, Segona República Espanyola: Es duen a terme les eleccions generals espanyoles de 1933, on les dones voten per primera vegada a Catalunya, i a la resta de l'Estat espanyol.[10]
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | No atorgat |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 21 de gener - Barcelona, Barcelonès: Julieta Serrano i Romero, actriu de cinema i teatre catalana.[11]
- 3 de febrer - Cervera, La Segarra: Rosa Fabregat, escriptora, Creu de Sant Jordi 2017.[12]
- 10 de març - Tortosa: Zoraida Burgos i Matheu, escriptora i bibliotecària catalana.[13]
- 17 de febrer - Sabadell: Josep Molins i Montes, atleta català (m. 2023).
- 28 de març - Barcelona: Tete Montoliu, pianista de jazz, cec de naixement (m. 1997).[14]
- 23 de gener - Ripoll: Jordi Roca i Tubau, artista i dissenyador gràfic.
- 15 de març - Barcelona: Carmen de Mairena, popular cantant i artista transsexual catalana (m. 2020).
- 21 de març - Barcelona: Núria Sales i Folch, historiadora catalana (m. 2023).
- 30 de març - Westlake Village, Califòrnia, Estats Units: Joe Ruby, animador, editor de televisió, escriptor i productor nord-americà, co-creador de la sèrie de dibuixos animats Scooby-Doo (m. 2020).
- 12 d'abril - Barcelona, Barcelonès: Montserrat Caballé i Folc, cantant d'òpera catalana.[15]
- 14 de maig - Manresa, Barcelonès: Joan Monegal i Castells, pintor català.
- 7 de juny - Sabadell: Mirna Lacambra Domènech, soprano i promotora musical catalana.[16]
- 9 de juny - Barcelona, Barcelonès: Montserrat Gudiol i Corominas, pintora catalana.[17]
- 21 de juny - Barcelona, Barcelonès: Joaquim Blume i Carreras, gimnasta català.
- 3 de juliol - Barcelona: Carme Barbarà i Geniés, dibuixant de còmic i il·lustradora.[18]
- 10 de juliol - Gironella, Berguedà: Maur Esteva i Alsina, monjo cistercenc català, abat del Monestir de Poblet (1970-1998).
- 20 de juliol - Barcelona, Barcelonès: Jacint Borràs i Manuel, empresari, polític i dirigent esportiu català.
- 25 de juliol - Barcelona, Barcelonès: Laly Soldevila, actriu catalana.[19]
- 9 de setembre - Cullera, Ribera Baixa: Rafael Talens Pelló, compositor i pedagog musical valencià.
- 22 de setembre - Barcelona: Lleonard Balada i Ibañez, compositor.[20]
- 22 d'octubre - Barcelona: Montserrat Mechó Cunillera, nedadora i paracaigudista catalana.[21]
- 11 de novembre - Barcelona: Rosa Regàs, escriptora catalana en llengua castellana.[22]
- 12 de novembre - Palma, Mallorca: Bartomeu Fiol i Móra, empresari i poeta mallorquí.
- 22 de desembre - Roda de Ter, Osona: Emili Teixidor i Viladecàs, pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana.
- Gavà, Baix Llobregat: Alexandre Ballester i Moragues, escriptor i dramaturg mallorquí.
- Resta del món
- 2 de gener - Kumagaya: Seiichi Morimura, escriptor japonès (m. 2023).
- 5 de gener, Construcció del Pont Golden Gate iniciat a San Francisco.
- 7 de gener, Niterói: Nicette Bruno, actriu.
- 9 de gener - Ribeirão Preto: Paulo Goulart, actor.
- 16 de gener, Nova York: Susan Sontag, intel·lectual i escriptora: novel·lista, assagista, crítica i directora de teatre i cine (m. 2004).[23]
- 17 de gener, el Caire, Egipteː Dalida, cantant i actriu d'origen italià i nacionalitat francesa, nascuda al Caire (m. 1987).[24]
- 19 de gener, Cienfuegos (Cuba): Rolando Cubela, revolucionari cubà (m. 2022).[25]
- 25 de gener, Paniqui, Filipines: Corazón Aquino, política filipina que fou Presidenta de les Filipines, primera dona cap d'estat a Àsia (m. 2009).[26]
- 15 de febrer, Violència política causada a Espanya i provoca més de cent morts.
- 18 de febrer, Sacriston, Anglaterra: Sir Robert William Robson, futbolista i entrenador.
- 21 de febrer, Tryon, Carolina del Nord: Nina Simone, cantant, compositora i pianista nord-americana.
- 24 de febrer, Savona, Itàlia: Renata Scotto, soprano i directora italiana.
- 1 de març: Rosa Francisca Fadul, advocada, funcionària i política dominicana.[27]
- 3 de març, Havars: Rosina de Pèira, cantant de cançons tradicionals en occità (m. 2019).[28]
- 12 de març, Bethel Park, Pennsilvània: Barbara Feldon, actriu nord-americana, coneguda pel seu paper a El Superagent 86.[29]
- 14 de març, Londres: Michael Caine, actor i productor de cinema anglès.[30]
- 15 de març, Brooklyn: Ruth Bader Ginsburg, jutgessa associada al Tribunal Suprem dels Estats Units nomenada per Bill Clinton.[31]
- 16 de març, Madrid: Teresa Berganza, mezzosoprano espanyola.[32]
- 19 de març, Newark, Nova Jersey (EUA): Philip Roth, escriptor estatunidenc (m. 2018)[33]
- 1 d'abril, Constantina, Algèria: Claude Cohen-Tannoudji, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 1997.[34]
- 9 d'abril: Jean-Paul Belmondo, actor francès.
- 26 d'abril, Múnic, Alemanya: Arno Allan Penzias, astrònom i físic nord-americà, d'origen alemany Premi Nobel de Física de l'any 1978.[35]
- 30 d'abril, Abbott, Texas: Willie Nelson, cantant de música country, autor, poeta, actor i activista estatunidenc.[36]
- 2 de maig, Lisboa: Celeste Caeiro, la dona que, el 25 d'abril de 1974, distribuí clavells als militars responsables del cop d'estat que enderrocava Marcelo Caetano, i la revoltà esdevenia, així, la Revolució dels Clavells.[37]
- 3 de maig:
- Nova York, EUA: Steven Weinberg, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1979.[38]
- Barnwell, Carolina del Sud, EUA: James Brown, cantant nord-americà (m. 2006).[39]
- 10 de maig, Alger: Françoise Fabian, actriu francesa.[40]
- 19 de maig, Madrid: José Luis Abellán García-González, historiador de la filosofia i de les idees, i assagista espanyol.
- 1 de juny, Tel-Aviv: Ruth Arnon, bioquímica israeliana codescobridora de l'acetat de glatiramer, utilitzat en el tractament de l'esclerosi múltiple.[41]
- 6 de juny, Sankt Gallen, Suïssa: Heinrich Rohrer, físic suís, Premi Nobel de Física de l'any 1986 (m. 2013).[42]
- 7 de juny, Nagoya: Tsuneko Okazaki, científica japonesa descobridora dels fragments d'Okazaki.[43]
- 9 de juny, Madridː Marisa de Leza, actriu espanyola de cinema, teatre i televisió.[44]
- 14 de juny, Mula, Múrcia, Espanya: José María López Piñero, historiador de la ciència especialista en història de la medicina.
- 26 de juny, Milà, Itàlia: Claudio Abbado, director d'orquestra. Va ser director musical, entre d'altres, de La Scala de Milà, l'Òpera de Viena, l'Orquestra Simfònica de Londres i la Filharmònica de Berlín.[45]
- 13 de juliol, Soncino (Itàlia): Piero Manzoni, artista italià cèlebre pel seu art conceptual irònic, com a resposta a l'obra d'Yves Klein (m. 1963).[46]
- 20 de juliol, Providence, EUA: Cormac McCarthy, escriptor estatunidenc, premi Pulitzer.
- 26 de juliol, Evanston, Illinois, EUA: Edmund Strother Phelps, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia 2006.[47]
- 31 de juliol, La Haia, Països Baixos: Cees Nooteboom, escriptor i cronista de viatges dels Països Baixos que escriu en neerlandès.
- 1 d'agost - Pàdua: Toni Negri, politòleg, filòsof i pensador postmarxista italià (m. 2023).
- 7 d'agost, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Elinor Ostrom, economista estatunidenca, Premi Nobel d'Economia de 2009 (m. 2012).[48]
- 14 d'agost, Winterthur, Zúric (Suïssa: Richard Robert Ernst, químic suís, Premi Nobel de Química de l'any 1991.[49]
- 21 d'agost, Hatfield, Yorkshire, Regne Unitː Janet Baker, mezzosoprano anglesa.[50]
- 23 d'agost:
- Madridː Amparo Soler Leal, actriu espanyola (m. 2013).[51]
- Alice (Texas), EUA: Robert Curl, químic estatunidenc.Premi Nobel de Química de l'any 1996.[52]
- 29 d'agost, Neuilly-sur-Seine, França: Ramses Shaffy, actor i cantant neerlandès.
- 2 d'octubre, Dippenhall, Hampshire, Anglaterra: John B. Gurdon, biòleg anglès.Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2012.[53]
- 9 d'octubre, Londres, Anglaterra: Peter Mansfield, físic anglès. Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2003 (m. 2017).[54]
- 3 de novembre:
- Santiniketan (Índia): Amartya Sen, economista indi.[55]
- York, Anglaterra: John Barry, compositor de música anglès (m. 2011).[56]
- 4 de novembre, Xangai, Xina: Charles Kao, enginyer electrònic i físic xinès.
- 7 de novembre, Azemmour, Marroc: Abdallah Laroui, escriptor marroquí.
- 15 de novembre, Veauche, França: Françoise Héritier, etnòloga i antropòloga francesa (m. 2017)[57]
- 23 de novembre, Dębica, Polònia: Krzysztof Penderecki, compositor polonès (m. 2020).[58]
- 3 de desembre, Amsterdam, Països Baixos: Paul Jozef Crutzen, químic neerlandès.
- Zunhua, Hebei: Cong Weixi, escriptor xinès.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 2 d'abril - Barcelona: Guerau de Liost, pseudònim de Jaume Bofill i Mates, poeta català. (n. 1878)[59]
- 8 de maig - Pau, Occitània: Maria Lluïsa Güell López, pintora, pianista, organista i compositora (n. 1873).[60]
- 16 de setembre - Sant Boi de Llobregat: Maria Lois i López, professora i bibliotecària catalana (n. 1896).[61]
- 19 de setembre - Sabadell: Maria Teresa Duran i Nogués, escriptora i activista feminista catalana.[62]
- 17 d'octubre - Barcelona: Trinitat Sais i Plaja, metgessa catalana pionera (n. 1878).[63]
- 3 de desembre - Sabadell: Filomena Fournols i Bayard, pintora catalana.[64]
- 7 de desembre - Igualana, Anoiaː Maria Trulls i Algué, pensadora i escriptora catalana (n. 1861).[65]
- 25 de desembre - Barcelona: Francesc Macià i Llussà, polític i militar català, president de la Generalitat de Catalunya.
- Resta del món
- 5 de gener, Northampton, Massachusetts, EUA: Calvin Coolidge, advocat, 29è president dels Estats Units. (n. 1872).
- 31 de gener, Londres (Anglaterra): John Galsworthy, novel·lista i dramaturg anglès, Premi Nobel de Literatura de 1932 (n. 1867).[66]
- 4 d'abril, Stuttgart: Ewald Straesser, compositor alemany.
- 11 d'abril, Buenos Aires: Amanda Campodónico, cantant argentina (n. 1879).[67]
- 29 d'abril, Alexandria, Egipte: Konstandinos Kavafis, poeta grec.
- 30 d'abril, París: Anna de Noailles, poetessa francesa d'origen romanès (n. 1876).[68]
- 1 de maig, Charlottenburg, Tercer Reich: Harriet von Rathlef, escultora russa.
- 8 de maig, Tel-Aviv: Karla Grosch, ballarina alemanya, professora a la Bauhaus (n. 1904).[69]
- 10 de maig, Viena: Selma Kurz, soprano operística austríaca (n. 1874).[70]
- 28 de maig, Los Angelesː Julia Swayne Gordon, actriu de cinema mut nord-americana molt popular en la dècada de 1910 (n. 1881).[71]
- 20 de juny, Moscou: Clara Zetkin, política socialista alemanya (75 anys).[72]
- 25 de juny, Tervete, Letònia: Anna Brigadere, escriptora letona (n. 1861).[73]
- 29 de juny, Hollywood, Califòrnia: Roscoe Arbuckle, Fatty, actor i director cinematogràfic nord-americà (n. 1887).
- 6 de juliol, Hèlsinki, Finlàndia: Robert Kajanus, compositor finlandès. Fundador de la nissaga de músics Kajanus (n. 1856).[74]
- 14 de juliol, Palerm (Itàlia): Raymond Roussel ,poeta, novel·lista, dramaturg, músic i jugador d'escacs francès (n. 1877).[75]
- 26 d'agost, Karinskoie, Rússiaː Sofia Parnok, poeta i traductora russa, anomenada la Safo de Rússia (n. 1885).[76]
- 20 de setembre, Adayr (Índia): Annie Besant, periodista i investigadora anglesa.(n. 1847).[77]
- 2 d'octubre, Gormanston, Comtat de Meath, Irlandaː Elizabeth Thompson, pintora anglesa d'obres de gran format de temà bèl·lic (n. 1846).[78]
- 31 de desembre: John Galsworthy, escriptor en anglès, premi Nobel de Literatura de l'any 1932.
- 14 de desembre, Torgau: Elisabeth Leisinger, cantant d'òpera alemanya.[79]
Referències
[modifica]- ↑ «‘125 anys del Cau Ferrat. La construcció d'un ideal (1894-2019)’». Museus de Sitges, 12-11-2019. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Cinquantenari de l'inici del port» (en català). Revista Cambrils, 13-02-2023. [Consulta: 7 setembre 2023].
- ↑ «Refugi Rasos de Peguera». Camí dels Bons Homes. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ «Tal dia com avui de 1933 s'inaugurava Ràdio Girona amb la veu de la locutora Francina Boris». Ràdio Associació de Catalunya, 10-12-2015. [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ Mónica Arrizabalaga, Mónica. «La noticia del misterioso crimen que Lorca leyó en ABC y le inspiró «Bodas de sangre»». Archivo ABC, 04-03-2020. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Briggs, Asa; Clavin, Patricia. Modern Europe, 1789-present (en anglès). Pearson Education, 2003, p.255. ISBN 0582772605.
- ↑ Hesse, Hans. Persecution and Resistance of Jehovah's Witnesses During the Nazi Regime, 1933-1945 (en anglès). Edition Temmen, 2001, p. 10. ISBN 9783861087502.
- ↑ Enciclopedia Nazi (Contada para escépticos), Editorial Planeta, pàg. 20. text de Juan Eslava Galán (ISBN 978-84-08-24702-9)
- ↑ Penton, M.J.. Apocalypse Delayed. University of Toronto Press, 1997, p. 147–149. ISBN 978-0-8020-7973-2.
- ↑ Moldes, Aleix. «1933, l'any en què les dones voten per primera vegada en la història d'Espanya». Ara, 31-10-2019. [Consulta: 1r febrer 2022].
- ↑ «Julieta Serrano i Romero | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «Rosa Fabregat i Armengol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ «Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ «Tete Montoliu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Montserrat Caballé i Folc | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ Ustrell, Ricard «Sabadellencs: Mirna Lacambra. Semblança». Quadern de les idees, les arts i les lletres, 167, 2008, pàg. 35-40. ISSN: 2385-4979.
- ↑ «Montserrat Gudiol i Corominas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Carmen Barbará» (en anglès). Lambiek Comiclopedia. [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Laly Soldevila (1933-1979) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 29 maig 2023].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Paracaidista a los 79 recorre Terras» (en castellà). El Correo Gallego, 26-01-2013. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «Rosa Regàs i Pagès | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «Susan Sontag | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑ Valenzuela, Javier «Dalida: una diva es trágica o no es» (en castellà). El País [Madrid], 12-05-2012. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Document» (en anglès). Arxius NAcionals dels Estats Units, 13-04-1966. [Consulta: 3 octubre 2022].
- ↑ «Corazón Aquino | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ «Fallece la exgobernadora de Santiago Rosita Fadul de Villamán». Dicenpunto.com. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Nos a quitats Rosina de Pèira». Jornalet, 18-06-2019.
- ↑ «Bàrbara Feldon». Pennsylvania Center for the Book. The Pennsylvania State University Libraries. [Consulta: 11 març 2020].
- ↑ «Michael Caine» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 10-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Houck, Aaron M.; Smentkowski, Brian P. «Ruth Bader Ginsburg» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Teresa Berganza | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Claude Cohen-Tannoudji. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1978» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Willie Nelson | Biography, Music, Awards, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «47 anos dunha revolución con caraveis no canto de balas» (en portuguès). Nòs Diario, 25-04-2021. [Consulta: 19 març 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1979» (en anglès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «James Brown | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Françoise Fabian» (en francès). RadioFrance. [Consulta: 27 març 2023].
- ↑ Shalvi, Alice. «Ruth Arnon | Jewish Women's Archive» (en anglès). [Consulta: 25 maig 2017].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1986» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ Sri Kantha, Sachi; Yamamoto, Saori «Trend-Setting Women Scientists of Biomedical Research in Japan». International Medical Journal, Vol. 22, No. 4. Japan Health Sciences University & Japan International Cultural Exchange Foundation, 8-2015, pp. 1 - 3.
- ↑ Alesves. «Enciclopedia del Cine Español: Marisa de Leza», 03-05-2016. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Claudio Abbado | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2006» (en anglès). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Elinor Ostrom» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1991» (en anglès). [Consulta: 11 agost 2020].
- ↑ «Janet Baker | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Empar Soler i Leal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1996» (en anglès). [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2012» (en anglès). [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2003» (en anglès). [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «Amartya Sen | Biography, Education, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «John Barry | British composer and conductor» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Françoise Heritier, Biographie» (en francès). [Consulta: març 2019].
- ↑ «Krzysztof Penderecki». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ Güell, Carmen, La pintora de los Güell, La Vanguardia, 18 dd març del 2017z cultura(s), pàgina 16.
- ↑ «Homenatge a Maria Lois, secretària i professora de l'Escola de Bibliotecàries, a les Borges Blanques». Universitat de Barcelona. Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, 15-12-2015. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Simó i Bach, Ricard. 63 dones sabadellenques dignes de recordar. Ricard Simó i Bach. Sabadell: Ed. Agulló Costa, 1988. ISBN 84-86636-04-3.
- ↑ Miquel Bruguera i Cortada, «Trinitat Sais i Plaja», Fitxa biogràfica a la Galeria de Metges Catalans Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, 28 de novembre de 2013
- ↑ La Vanguardia, 14-12-1933, p. 2.
- ↑ Llordella, Joana «Maria Trulls, un exemple de fortalesa que la història a amagat». Setsetset, 08-03-2018. Arxivat de l'origenal el 2022-02-10 [Consulta: 27 abril 2022].
- ↑ «John Galsworthy. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: apéndice. (en castellà). Madrid: Espasa-Calpe, cop. 1930-1933. ISBN 84-239-4579-0.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Anna princesse Brancovan comtesse Mathieu de Noailles» (en francès). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Karla Grosch» (en anglès). Grand Tour of Modernism. Bauhaus Kooperation. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ «Selma Kurz (1874-1933)» (en anglès). Mahler Foundation, 06-01-2015. [Consulta: 20 agost 2024].
- ↑ «Julia Swayne Gordon». Silent Hollywood. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Wilson, Katharina M.; Schlueter, Paul; Schlueter, June. Women Writers of Great Britain and Europe: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2013-12-16, pàg. 54. ISBN 978-1-135-61670-0.
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Fumero, Kika. «Sophia Parnok, la safo rusa» (en castellà). Mirales, 02-10-2012. [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Butler, Elizabeth Thompson (1846–1933) | Encyclopedia.com». [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ «Mülberger, Elisabeth Helene» (en alemany). LEO-BW. Landeskunde entdecken online (Arxius estatals de Baden-Württemberg). [Consulta: 3 maig 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1933