Hiragana
 |
| Escriptura japonesa |
|---|
| Components |
|
Kana (仮名)
|
| Usos |
| Transliteració |
| [ Categoria ] |
El hiragana (平仮名; ひらがな) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa junt amb el katakana. També se sol utilitzar el hiragana per referir-se a qualsevol dels caràcters del sil·labari.
Aquests caràcters, i contràriament als kanji, no tenen cap valor conceptual, sinó únicament fonètic. S'utilitza per exemple per a les terminacions verbals i les declinacions (okurigana), mentre que les arrels de les paraules s'expressen amb kanjis.
El sil·labari hiragana consta de 46 caràcters que representen síl·labes formades per una consonant i una vocal, o bé una única vocal. L'única consonant que pot anar sola és la 'n'.
L'hiragana s'empra a l'escriptura de paraules japoneses, partícules i desinències verbals; en contrast amb el katakana que s'utilitza per a paraules estrangeres i onomatopeies. És per això que l'hiragana és el primer sil·labari que aprenen els nens nipons. Els manga per a adolescents i joves, per exemple, encara tenen els kanjis considerats difícils, transcrits a sobre amb el sil·labari hiragana, el que s'anomena furigana. A mesura que aprenen els kanji, els estudiants van reemplaçant els caràcters sil·làbics en favor dels caràcters xinesos.
El hiragana té les formes més arrodonides que el katakana i al Japó és considerat més simple. És un sil·labari que van inventar les dones quan no tenien accés a aprendre l'escriptura, per això es considera un sil·labari femení mentre que el katakana es considera masculí.
Caràcters hiragana bàsics
[modifica]A continuació hi ha la taula dels caràcters bàsics (sense accents ni caràcters modificadors) que componen el sil·labari hiragana, juntament amb la romanització Hepburn de cadascun que n'indica la pronúncia.
| A | I | U | E | O | |
|---|---|---|---|---|---|
| あ (a) | い (i) | う (u) | え (e) | お (o) | |
| K | か (ka) | き (ki) | く (ku) | け (ke) | こ (ko) |
| S | さ (sa) | し (shi) | す (su) | せ (se) | そ (so) |
| T | た (ta) | ち (chi) | つ (tsu) | て (te) | と (to) |
| N ん (n) | な (na) | に (ni) | ぬ (nu) | ね (ne) | の (no) |
| H | は (ha) | ひ (hi) | ふ (fu) | へ (he) | ほ (ho) |
| M | ま (ma) | み (mi) | む (mu) | め (me) | も (mo) |
| Y | や (ya) | ゆ (yu) | よ (yo) | ||
| R | ら (ra) | り (ri) | る (ru) | れ (re) | ろ (ro) |
| W | わ (wa) | を (wo / o) |
Anteriorment existien dos caràcters hiragana més: ゐ (wi), ゑ (we). Tanmateix, han caigut en desús i ja no s'utilitzen. El caràcter wo (を) pràcticament només s'utilitza per a la partícula gramatical que es pronuncia o a la majoria de dialectes.
- Quant a la pronúncia, a grans trets tenim que:
- Les vocals "a" i "i" són com en català /a/ i /i/.
- Les vocals "e" i "o" són mitjanes /e̞/ i /o̞/ com en rossellonès, encara que es poden realitzar com les vocals tancades de la resta del català.
- La vocal "u" és no arrodonida /ɯ/.
- La "y" és la semivocal de la "i", /j/.
- La "w" és la semivocal de la "u", /ɰᵝ/.
- La "r" és la suau o bategant /ɾ/.
- Com a l'ortografia anglesa, "sh" i "ch" representen la xeix i la tx del català, és a dir, /ʃ/ i /t͡ʃ/.
- També com a l'anglès, la "h" és aspirada /h/.
- S'escriu "s" la essa sorda /s/, també entre vocals. La essa sonora s'explica al següent apartat.
- La "f" generalment és bilabial /ɸ/.
- La resta de consonants són les esperables en l'ortografia catalana.
Formació de nous sons mitjançant nigori
[modifica]Existeixen uns accents diacrítics en japonès anomenats nigori. Serveixen per a formar consonants sonores o impures (cas de les G, Z, D i B) o la mig impura P.
- En el primer cas, el de les consonants sonores, s'utilitza el dakuten (濁点), col·loquialment anomenat ten-ten (点々, punts), que es representa amb dos traços diagonals curts a la part superior dreta del caràcter (゛).
- Per a formar el so P, s'utilitza el handakuten (半濁点), col·loquialment anomenat maru (丸, cercle), que té forma de cercle i s'escriu també a la part superior dreta del caràcter (゜).
| A | I | U | E | O | |
|---|---|---|---|---|---|
| G | が (ga) | ぎ (gi) | ぐ (gu) | げ (ge) | ご (go) |
| Z | ざ (za) | じ (ji) | ず (zu) | ぜ (ze) | ぞ (zo) |
| D | だ (da) | ぢ (ji) | づ (zu) | で (de) | ど (do) |
| B | ば (ba) | び (bi) | ぶ (bu) | べ (be) | ぼ (bo) |
| P | ぱ (pa) | ぴ (pi) | ぷ (pu) | ぺ (pe) | ぽ (po) |
- Quant a la pronúncia:
Palatalització
[modifica]Existeixen unes versions petites dels caràcters ya (ゃ) yu (ゅ) i yo (ょ) anomenades yō-on que serveixen per a palatalitzar una consonant o afegir-hi els diftongs /ja/, /jɯ/, /jo/, si es col·loquen després del seu caràcter en la versió acabada en -i.
| YA | YU | YO | |
|---|---|---|---|
| KI | きゃ (kya) | きゅ (kyu) | きょ (kyo) |
| SHI | しゃ (sha) | しゅ (shu) | しょ (sho) |
| CHI | ちゃ (cha) | ちゅ (chu) | ちょ (cho) |
| NI | にゃ (nya) | にゅ (nyu) | にょ (nyo) |
| HI | ひゃ (hya) | ひゅ (hyu) | ひょ (hyo) |
| MI | みゃ (mya) | みゅ (myu) | みょ (myo) |
| RI | りゃ (rya) | りゅ (ryu) | りょ (ryo) |
| GI | ぎゃ (gya) | ぎゅ (gyu) | ぎょ (gyo) |
| JI | じゃ (ja) | じゅ (ju) | じょ (jo) |
| BI | びゃ (bya) | びゅ (byu) | びょ (byo) |
| PI | ぴゃ (pya) | ぴゅ (pyu) | ぴょ (pyo) |
- Quant a la pronúncia:
- La "ny" és com en català /ɲ/.
- La resta es pronuncien seguint les mateixes normes dels apartats anteriors.
Consonants dobles o geminades
[modifica]Les consonants dobles o geminades es formen escrivint un caràcter tsu petit (っ) anomenat sokuon davant de la consonant en qüestió. Només es doblen les consonants k, s, t, p. Exemples: よっか yokka (dia 4 del mes), ざっし zasshi (revista), だった datta (passat del verb ser), にっぽん nippon (Japó). La pronúncia és: yok-ka, zas-shi, dat-ta, nip-pon, és a dir, la consonant sona dues vegades.
Quant a les consonants nasals "m" i "n", es doblen escrivint ん davant. Exemples: おんな onna (dona), うんめい unmei (destí). De la mateixa manera que en català, la "n" ん es pronuncia /m/ davant de /p/ o /b/. Exemples: せんぱい senpai es pronuncia /sempai/.
Els símbols d'iteració hiragana són ゝ (estàndard, sense nigori) i ゞ (sonor, amb nigori dakuten) però actualment no s'acostumen a emprar, només en alguns noms propis com el de l'empresa Isuzu (いすゞ).
Vocals llargues
[modifica]Finalment, existeixen vocals llargues (sovint romanitzades amb un màcron) que es formen de la següent manera:
- (Caràcter en -a) + a. Per exemple: おかあさん okaasan o okāsan (mare) pronunciat /okaːsan/
- (Caràcter en -i) + i: Per exemple: おにいさん oniisan o onīsan (germà gran) pronunciat /oniːsan/
- (Caràcter en -u) + u: Per exemple: じゅう juu o jū (deu) pronunciat /ʒɯː/
- (Caràcter en -e) + e: Per exemple: おねえさん oneesan o onēsan (germana gran) pronunciat /oneːsan/
- (Caràcter en -e) + i: Per exemple: せんせい sensei o sensē (mestre) pronunciat /senseː/
- (Caràcter en -o) + o: Per exemple: おおきい ookii o ōkī (gran) pronunciat /oːkiː/
- (Caràcter en -o) + u: Per exemple: ありがとう arigatou o arigatō (gràcies) pronunciat /aɾigatoː/
En alguns casos també es pot emprar el chōon (ー) en hiragana per a formar vocals llargues igual com es fa en katakana, però no és habitual.
Observacions
[modifica]- La "n" (ん) es considera una síl·laba (concretament una mora).
- Els dos kana "ji" (じ i ぢ) tenen la mateixa pronunciació en la majoria de dialectes, són caràcters yotsugana.
- Els dos kana "zu" (ず i づ) també tenen la mateixa pronunciació en la majoria de dialectes.
- La "ō" llarga es pot escriure oo (おお) o bé ou (おう).
- La "ē" llarga es pot escriure ee (ええ) o bé ei (えい).
Vegeu també
[modifica]
