Shonen
Shonen (少年, しょうねん, noi)
[1] és una paraula que designa els manga i anime que van destinats a un públic jove, a vegades fins i tot per a nens i nenes petits.
Els animes i mangues d'aquest gènere acostumen a combinar l'acció i l'humor. L'argument s'acostuma a desenvolupar al voltant de les escoles i instituts dels personatges o en mons ficticis. Els protagonistes acostumen a ser personatges masculins[2] i sovint hi ha personatges femenins molt atractius.[3] L'estil de dibuix també acostuma a ser semblant entre els mangues shonen i en la majoria de casos no és gaire elaborat (com els mangues per adults) i les escenes d'acció (com les lluites) estan mancades de detalls. Al Japó, les revistes de manga més populars són les que inclouen mangues shonen.[4]
Tal com observà C. Igelmo Sánchez, les noies màgiques tenen poders per present o do diví, en contrast amb les habilitats que aconsegueixen els personatges masculins en altres gèneres a causa d'un entrenament. A més observà que quan hi ha un personatge femení fort, el més probable és que el masculinitzen,[5] qüestió amb la qual coincideix amb Andrea de Pablo Rodríguez.[6] Des de principis del segle XXI aquests papers assignats als personatges femenins estan canviant.[7]
Andrea de Pablo Rodríguez observa que els personatges femenins en els shonen no solen tindre poders tan destructius com els masculins, sinó que els seus poders tenen caràcter esotèric i de protector de la vida. Quan el personatge femení és fort sol ser masculinitzat de manera simbòlica o física: siga amb transvestisme (com el personatge de One Piece, Hina, una capitana de la Marina o el personatge de Bleach, Retsu Unohana, que es veu un "transvestisme indirecte"), amb el símbol fàl·lic de l'espasa (com Elsa Scarlett de Fairy Tail o Olivia Milla Amstrong de Fullmetal Alchemist, que utilitza una espasa heretada i per tant "hereva de l'ordre patriarcal que usurpa"),[6] amb la mutilació d'una part femenina del cos (com és el cas de l'acció de tallar-se els cabells de Sakura, de Naruto, per a poder seguir lluitant i el cas de la mutilació simbòlica del rostre al portar una màscara Lan Fan, de Full Metal Alchemist per a cobrir la seua identitat i bellesa). També destaca la correlació entre perversitat femenina i la pèrdua de humanitat que porten a la dona monstre, com a Claymore, on la recuperació de la humanitat de la guerrera mitjançant l'amor maternal[8] i romàntic. Aquesta relació entre caràcter emotiu de l'amor i la feminitat és, segons A. de Pablo Rodríguez, una manera de "subratllar la idea que la dona deu estar preparada per a papers comunals".[9]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Nous termes en estudi (24/10/2013)». TERMCAT, 22-10-2013.
- ↑ Igelmo Sánchez, 2009, p. 30.
- ↑ Pablo Rodríguez, 2014, p. 15.
- ↑ «2010 Japanese manga magazine circulation numbers» (en anglès). Anime News Network. [Consulta: 8 juny 2016].
- ↑ Igelmo Sánchez, 2009, p. 31.
- ↑ 6,0 6,1 Pablo Rodríguez, 2014, p. 16.
- ↑ Igelmo Sánchez, 2009, p. 32.
- ↑ Pablo Rodríguez, 2014, p. 17.
- ↑ Pablo Rodríguez, 2014, p. 18.
Bibliografia
[modifica]- Pablo Rodríguez, Andrea de «La tragedia de la rosa y la espada. Elementos simbólicos de masculinización en la mujer fálica del Shônen Manga». Kokoro: Revista para la difusión de la cultura japonesa, 14, 2014, pàg. 14-22.
- Igelmo Sánchez, Cristina. «La mujer en el manga». A: I Congreso virtual sobre Historia de las Mujeres. Jaén: Asociación de Amigos del Archivo Histórico Diocesano de Jaén, 2009, p. 27-34.