sas

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsas/
• Rimes: -as
• Etimologia: De l'occità siás ‎(«ets»), conservant la vocal tònica per analogia amb certs verbs irregulars (has, vas, fas) i evitant la confusió amb l’occità llenguadocià ets ‎(«sou»), variant de sètz. Compareu amb el caló català sines i amb el romaní san.

Verb

sas

1. (gitano septentrional) Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de ésser/ser.

   «Si me diues amb qui te fas, te diré qui sas.» (Refrany recollit a Montpeller)

Notes

• És d’ús general entre els gitanos catalans de França origenaris de Perpinyà.
• En català gitano central i en català septentrional s’usa la forma general ets.
• En català gitano occidental és habitual la forma eres.

Relacionats

La resta de formes del present d’indicatiu són les pròpies del català septentrional, amb alguns pronoms particulars:

• jo som/so, tu sas, ell és, nosaltros sem, vosaltros seu, ellos són

Vegeu també

• Eugeni Casanova i Solanes, Identificació i localització de les poblacions de gitanos catalans a França, llengua, cultura i itineraris migratoris, 2014, p. 202-203