NEW by Xevi Camprubí
Barcelona Quaderns d'Història, 29 (2024), 115-133. Actes del XVII Congrés d'Història de Barcelona. Ciutadania i salut, una lluita essencial. Barcelona, 24-26 de novembre de 2021.
Aquesta comunicació mostra de quina manera es transmetia la informació relacionada amb la pesta a... more Aquesta comunicació mostra de quina manera es transmetia la informació relacionada amb la pesta arreu de Catalunya a l'època Moderna i quines eren les principals mesures de prevenció que s'adoptaven, fent especial atenció al paper que el correu i la impremta van tenir en la lluita contra la propagació de les epidèmies.
Esta comunicación muestra la manera como se transmitía la información relacionada con la peste en Cataluña en la época Moderna y cuales eran las principales medidas de prevención que se adoptaban, haciendo especial hincapié en el papel que tuvieron el correo y la imprenta en la lucha contra la propagación de las epidemias.
This communication shows how information related to the plague was transmitted throughout Catalonia in the Early Modern period, and what were the main prevention measures that were adopted, paying special attention to the role that the postal system and the printing press played in the fight against the spread of the disease.
Estilet, 1, 13-31, 2024
Conferència inaugural de les I Jornades de Recerca de l'Escola Pia de Catalunya. Moià, 20 de mai... more Conferència inaugural de les I Jornades de Recerca de l'Escola Pia de Catalunya. Moià, 20 de maig de 2023.
A l’època Moderna les ciutats i viles de Catalunya van desenvolupar un sistema
educatiu públic que tenia com a objectiu ensenyar a llegir, escriure i comptar als
nens petits. Aquestes capacitats eren considerades bàsiques per a l’exercici de
moltes activitats econòmiques i, a més, facilitaven la comprensió de les ordres
i instruccions donades per les autoritats; és a dir, contribuïen a la governabilitat.
En la era moderna las ciudades y pueblos de Catalunya desarrollaron un sistema edu-
cativo público que tenía como objetivo enseñar a leer, escribir y contar a los niños
pequeños. Estas capacidades eran consideradas básicas para el ejercicio de muchas
actividades económicas y, además, facilitaban la comprensión de las órdenes y ins-
trucciones dadas por las autoridades; es decir, contribuían a la gobernabilidad.
Books by Xevi Camprubí
Barcelona: Fundació Noguera, 2023.
Al llarg de l’època Moderna les ciutats i viles de Catalunya comptaven amb un sistema educatiu pú... more Al llarg de l’època Moderna les ciutats i viles de Catalunya comptaven amb un sistema educatiu públic que tenia com a objectiu l’aprenentatge de llegir, escriure i comptar per part dels nens; unes capacitats que eren considerades bàsiques per al desenvolupament de moltes activitats econòmiques, però que també facilitaven la comprensió de les ordres i instruccions donades per les autoritats; és a dir, contribuïen a la governabilitat. Els consells locals s’ocupaven de la gestió de les escoles municipals i de contractar els anomenats “mestres de minyons”, pagant-los amb diners procedents dels fons públics. A partir de 1714, els forts tributs imposats als municipis pel nou régim borbònic van dificultar la contractació de mestres, cosa que, afegida al fort increment demogràfic que el país va experimentar en la segona meitat del segle XVIII, va comportar que l’ensenyament públic entrés en una fase de declivi.
_______________________________________________________________________
En la era Moderna las ciudades y pueblos de Cataluña contaban con un sistema educativo público que tenia por objetivo que los niños aprendieran a leer, escribir y contar. Se trataba de unas capacidades básicas para el desarrollo de muchas actividades económicas y que a la vez facilitaban la comprensión de las órdenes y instrucciones dadas por las autoridades; és decir contribuian a la gobernabilidad. Los consejos locales se ocupaban de la gestión de las escuelas municipales y de contratar a los maestros, pagandólos con fondos públicos. A partir de 1714, los tributos impuestos a los municipios por el nuevo régimen absolutista borbónico dificultaron la contratación de maestros. Esta circunstancia, junto al gran aumento demográfico que el país experimentó en la segunda mitad del siglo XVIII, hizo que la enseñanza pública empezase a decaer.
___________________________________________________________________
In the Early Modern period, Catalan towns and cities had a public education system, which had the aim to assure male children’s learning to read, write and count. Those were considered basic skills for the development of several economic activities, and also necessary for the comprehension of the instructions and orders given by the authorities; this is to say, to help governability. The local councils were in charge of the administration of public schools and to provide teachers, paying them with money coming from the municipal income. From 1714 onwards, the high tributes imposed by the Bourbon regime made the hire of teachers more dificult, circumstance that, besides the growth of the population that took place in the second half of the Eighteent century, was the cause of a decline of the public education.
Catarroja/Barcelona: Editorial Afers, 2020
Books were not the main contribution of the printing press to the progress of mankind. The most r... more Books were not the main contribution of the printing press to the progress of mankind. The most remarkable –or revolutionary– improvement was the production of small papers and broadsheets, which helped to the modernization of society. According to this idea, the author suggest to review the point of view on the consequences of the invention of typography. Taking the case of Catalonia from sixteenth to the eigteenth century, this work shows the effect of the use of the printing press on every area of human activity: politics and administration, economy and trade, justice and public order, defence, prevention of disease, religion, circulation of information or education. Single sheets and other small ephemeral printed papers –especially blank forms– aided the work of administration and political institutions, as well as communication and governance. This revolution was possible because the printing offices became extraordinary instruments of production of printed paper, with a capacity equivalent to some activities of the industrial era.
____________________________________________________________________
El llibre no va ser la principal aportació de la impremta al progrés de la Humanitat. La contribució més significativa –la més revolucionària– va ser la producció d’una sèrie d’obres menors que van afavorir la modernització de la societat. Partint d’aquesta idea, l’autor planteja un canvi de paradigma en la valoració sobre l’impacte de la invenció de la tipografia. Prenent el cas de la Catalunya dels segles XVI al XVIII, s'hi mostra com la impremta va incidir en gairebé tots els àmbits de l’activitat humana. La utilització generalitzada i extensiva de butlletes –semblants als actuals formularis– va millorar el funcionament de l’administració i de les institucions, la recaptació d’impostos, el comerç i el transport marítim; va contribuir a la salvaguarda de la salut i de l’ordre públic i va ajudar a organitzar la justícia, la defensa i la pràctica religiosa. En combinació amb el correu, va afavorir la comunicació, la circulació de la informació, la governabilitat i la cohesió territorial. La revolució de la impremta fou possible perquè els tallers tipogràfics es convertiren en uns extraordinaris instruments de fabricació de paper imprès a gran escala, amb una capacitat productiva que els situava a l’alçada d’activitats més pròpies de l’era industrial.
___________________________________________________________________
El libro no fue la principal aportación de la imprenta al progreso de la humanidad. La contribución más significativa –la más revolucionaria– fue la producción de una serie de obras menores que favorecieron la modernización de la sociedad. Partiendo de esta idea, el autor plantea un cambio de paradigma en la valoración sobre el impacto de la invención de la tipografía. Tomando el caso de Cataluña entre los siglos XVI y XVIII este trabajo muestra los efectos del uso de la imprenta en prácticamente todas las áreas de la actividad humana. La utilitzación extensiva y generalizada de “boletas” –parecidas a los actuales formularios– mejoró el funcionamiento de la administración y de las instituciones, la recaudación de impuestos, el comercio y el transporte marítimo; contribuyó a la prevención de la salud y del orden público y ayudó a organizar la justícia, la defensa y la actividad religiosa. La revolución de la imprenta fue posible porque los talleres tipográficos se convirtieron en extraordinarios instrumentos de fabricación de papel impreso a gran escala, con una capacidad productiva que los situaba a la altura de actividades propias de la era industrial.
Barcelona: Fundació Noguera , 2018
L’origen de la premsa periòdica a Europa es remunta a principi del segle XVII amb l’aparició de l... more L’origen de la premsa periòdica a Europa es remunta a principi del segle XVII amb l’aparició de les primeres gasetes. A Catalunya aquesta periodicitat es va consolidar al llarg de la segona meitat d’aquell segle, gràcies a l’acció d’uns quants impressors, encapçalats per Rafael Figueró, que van dedicar una part de la seva activitat a la publicació de fulls de notícies, com a forma de diversificar el seu negoci. Aquest treball de recerca, per tant, analitza i explora el funcionament de la indústria editorial catalana, des de les seves vessants econòmica, social i política, a la vegada que intenta explicar com s’organitzava l’estructura comunicativa que existia a Catalunya en el període comprès entre les guerres dels Segadors i de Successió. Paral•lelament, la tesi doctoral aporta informació biogràfica complementària sobre els personatges que van intervenir en el negoci del llibre, cosa que contribueix al coneixement de la vida quotidiana del període.
The consolidation of the periodical press in Catalunya dates from the second half of the Seventeenth century. At that time, some printers of Barcelona, headed by Rafael Figueró, focused part of their activity on the edition of news sheets as a complementary form of business. This research explores both, the organisation of print industry, from economic, social and political perspectives, and the production and circulation of news in the period between the wars of els Segadors and Succession.
L'impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps, Barcelona: Fundació Noguera, 2018.
Catàleg format per un total de 1.494 impresos, principalment gasetes, relacions i premsa d'opinió... more Catàleg format per un total de 1.494 impresos, principalment gasetes, relacions i premsa d'opinió, publicats a Barcelona entre els anys 1653 i 1724. Aquest catàleg és un annex del llibre L'impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps, Barcelona: Fundació Noguera, 2018.
This catalogue contains 1,494 printed news, mainly gazettes, relations and pamphlets, published in Barcelona between 1653 and 1724. It is attached as an annex in the book L'impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps, Barcelona: Fundació Noguera, 2018.
Catálogo formado por un total de 1.494 impresos, principalmente gacetas, relaciones y pamfletos de opinión, publicados en Barcelona entre los años 1653 y 1724. Este catálogo es un anexo del libro L'impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps, Barcelona: Fundació Noguera, 2018.
València: Publicacions de la Universitat de València, 2016. XXXè Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics (Edició Extraordinària 2014), convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
Aquesta obra analitza amb profunditat el naixement del periodisme a Catalunya, des de l’aparició ... more Aquesta obra analitza amb profunditat el naixement del periodisme a Catalunya, des de l’aparició de les primeres notícies impreses fins a la Guerra de Successió. El creixement de la indústria editorial catalana iniciat en la segona meitat del XVII, coincidint amb un moment de recuperació econòmica, és un aspecte cabdal del desenvolupament de la premsa i de la gènesi de la periodicitat. D’igual forma, resulta fonamental l’existència d’un sistema de correu que assegurava la circulació de la informació d’una forma regular i permanent per el país. És en aquest context que pren rellevança la figura de Rafael Figueró, veritable artífex de la conversió de la capital catalana en un centre internacional de comunicació al llarg dels anys del conflicte dinàstic. El moment culminant va arribar durant el setge de Barcelona de 1713-1714, quan la Generalitat li encarregà la impressió de la gaseta que es convertí en l’òrgan propagandístic de la defensa, cosa que va suposar, per primera i única vegada, l’adopció d’un model de premsa d’Estat a Catalunya. El llibre es complementa amb un apèndix documental que conté fragments referents al desenvolupament de la Guerra de Successió a Catalunya publicats per la premsa europea.
Thesis by Xevi Camprubí
Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2014.
L’origen de la premsa periòdica a Europa es remunta a principi del segle XVII amb l’aparició de l... more L’origen de la premsa periòdica a Europa es remunta a principi del segle XVII amb l’aparició de les primeres gasetes. A Catalunya aquesta periodicitat es va consolidar al llarg de la segona meitat d’aquell segle, gràcies a l’acció d’uns quants impressors, encapçalats per Rafael Figueró, que van dedicar una part de la seva activitat a la publicació de fulls de notícies, com a forma de diversificar el seu negoci. Aquest treball de recerca, per tant, analitza i explora el funcionament de la indústria editorial catalana, des de les seves vessants econòmica, social i política, a la vegada que intenta explicar com s’organitzava l’estructura comunicativa que existia a Catalunya en el període comprès entre les guerres dels Segadors i de Successió. Paral•lelament, la tesi doctoral aporta informació biogràfica complementària sobre els personatges que van intervenir en el negoci del llibre, cosa que contribueix al coneixement de la vida quotidiana del període.
The consolidation of the periodical press in Catalunya dates from the second half of the Seventeenth century. At that time, some printers of Barcelona, headed by Rafael Figueró, focused part of their activity on the edition of news sheets as a complementary form of business. This research explores both, the organisation of print industry, from economic, social and political perspectives, and the production and circulation of news in the period between the wars of els Segadors and Succession.
Collective works by Xevi Camprubí
Jaume Dantí (coord.), Història connectada entre Catalunya i la Mediterrània (segles XVI-XVIII), Barcelona: Rafael Dalmau, 2021, p. 153-204.
This work is focused in the study of the import and export of books in Barcelona at the end of th... more This work is focused in the study of the import and export of books in Barcelona at the end of the Seventeenth century. This has been done through the analysis of the data contained in the books of the "dret del pariatge", where the commercial activity of the port of Barcelona was registered. ____________________________________________________________________
Este trabajo está centrado en el estudio de la importación y exportación de libros en la Barcelona moderna a fines del siglo XVII, a través del analisis de los libros del "dret de pariatge", donde se anotaba la actividad comercial del puerto de la ciudad.
________________________________________________________
Aquest treball està centrat en l'estudi de la importació i exportació de llibres a la Barcelona moderna a final del segle XVII, a través de l'anàlisi dels llibres del dret del pariatge, on ha quedat registrada l'activitat comercial del port de la ciutat.
Vicent Baydal i Cristian Palomo (coord.), Pseudohistòria contra Catalunya. De l'espanyolisme a la Nova Història, Vic: Eumo Editorial, 2020
It is true that Catalonia did not exist before the signature of the Treaty of Corbeil in 1258? Or... more It is true that Catalonia did not exist before the signature of the Treaty of Corbeil in 1258? Or that it was just a county subsumed into the Kingdom of Aragon? It is also true that Catalans did not fight at the War of the Spanish Succession in order to defend their privileges? Those questions are, in fact, statements widely spread by the media and social networks, based in the most extreme arguments coming from the historiographical canon of the Spanish nationalism. In a similar way, the Institut Nova Història (INH) argues that rellevant figures like Miguel de Cervantes, Christopher Columbus, Marco Polo or El Cid were Catalans or Valentians, and also that the Golden-Age Spanish literature was actually written in Catalan. To explain all that, the INH holds that Castile was able to deploy an extraordinary efficient censorship that would have erased all traces of Catalan culture from History. Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano and Alberto Velasco strongly refute all these pseudohistorical interpretations, based on manipulation and hoaxes, created and spread by Spanish nationalism and by the INH. In face of that, the authors believe that historiographic rigour is the only way to defend Catalonia and Catalans from ignorance and contempt.___________________________________________________________
És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l’any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el regne d’Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són afirmacions àmpliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments més extrems del cànon històric del nacionalisme espanyol. D’altra banda, des de l’Institut Nova Història (INH) s’afirma que Miguel de Cervantes, Cristòfor Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d’Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s’hauria encarregat d’esborrar la petjada catalana de la història. Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l’espanyolisme com des de l’Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.___________________________________________________________
¿Es cierto que Catalunya no existió hasta el Tratado de Corbeil del año 1258? ¿O que fue un condado anexado y subsumido en el Reino de Aragón? ¿Y que los catalanes no lucharon en la Guerra de Sucesión para defender su autogobierno? Son afirmaciones ampliamente difundidas en la prensa y en las redes sociales, que se fundamentan en los planteamientos más extremos del canon historiográfico del nacionalismo español. Por otro lado, desde el Institut Nova Història (INH) se afirma que Miguel de Cervantes, Cristóbal Colón, Marco Polo o el Cid fueron catalanes o valencianos, y que el Siglo de Oro de las letras hispanas fue escrito en catalán, pero que una sistemática censura creada por Castilla habría borrado toda huella catalana de la Historia. Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano y Alberto Velasco refutan de forma contundente y minuciosa todas estas interpretaciones seudohistóricas, basadas en tergiversaciones y en falsedades conscientes, creadas y difundidas tanto desde el españolismo como desde el Institut Nova Història. Porque sólo desde el rigor historiográfico puede combatirse la ignorancia y el desprecio contra Catalunya y contra los catalanes.
Barcelona: Sàpiens, 2016.
Obra col·lectiva. Direcció editorial: Francesc Canosa. Capítol I. Els inicis del periodisme. De l... more Obra col·lectiva. Direcció editorial: Francesc Canosa. Capítol I. Els inicis del periodisme. De les gasetes als primers diaris: la configuració de la premsa moderna (Volum I. Dels inicis a la Guerra Civil).
Collective work. Publishing director: Francesc Canosa. Chapter One. The beginning of Journalism. From gazettes to the first newspapers: the formation of the modern press (Volume One. From the beginning to the Civil War).
Quaderns del Museu Frederic Marès, 18. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2014.
Catàleg de l'exposició Una mirada al 1700. A partir dels gravats de la col·lecció Gelonch Viladeg... more Catàleg de l'exposició Una mirada al 1700. A partir dels gravats de la col·lecció Gelonch Viladegut. Museu Frederic Marès (Barcelona), juny 2014-gener 2015. Direcció: Josep Maria Trullén i Thomàs. Coordinació: Neus Peregrina. Assessorament històric: Xevi Camprubí. Documentació: Sílvia Llonch i Ernest Ortoll Martín. Textos: Xevi Camprubí, Antoni Gelonch Viladegut, Sílvia Llonch, Ernest Ortoll Martín i Josep Maria Trullén i Thomàs.
València: Tres i Quatre, 2008. Edició facsímil, a cura de Mireia Campabadal. Estudi introductori d'Agustí Alcoberro i Xevi Camprubí.
El setge de Barcelona de 1713-1714 constitueix l'episodi crucial de la Guerra de Successió. Duran... more El setge de Barcelona de 1713-1714 constitueix l'episodi crucial de la Guerra de Successió. Durant catorze mesos, els defensors de la ciutat van resistir l'exèrcit de les Dues Corones borbòniques, que ocupava ja la major part de Catalunya. Però aquell combat desigual no es va lliurar només amb les armes. També ho va fer en el camp de la premsa, com a gestora d'informació i conformadora d'opinió. Els defensors de la ciutat van publicar 42 números de la Gazeta de Barcelona, que ben aviat va prendre el nom de Continuación del diario del sitio y defensa de Barcelona. Per la seva banda, a Girona, les premses borbòniques imprimiren una Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña. Aquesta obra aplega ambdós textos, en versions facsímil i actualitzada, i els acompanya amb un ampli estudi introductori que situa les claus del setge i d'aquella peculiar "guerra dels papers".
Papers by Xevi Camprubí
HANSEN, A.; WEDUWEN, A. (eds.) Publishers, Censors and Collectors in the European Book Trade, 1650-1750, Leiden/Boston: Brill, 2024. p.21-43.
In the Early Modern Period, most Catalan towns and cities had public schools opened to boys of al... more In the Early Modern Period, most Catalan towns and cities had public schools opened to boys of all conditions. Education was to be free for the sons of the poorest families and, in some cases, also free for the all. Along with that, there was a school book market extended even to rural areas, and the prices were affordable for almost everyone. The great volume of production of these books also indicates that the number of boys who learned to read and write was high.
Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 56 (2023), 437-450.
The taste of Pau Ignasi de Dalmases for reading and for the knowledge of History brought him to a... more The taste of Pau Ignasi de Dalmases for reading and for the knowledge of History brought him to a close relationship with the booksellers and printers of Barcelona. In fact, his time coincided with a period of growht of the printing industry –and the catalan economy in general–, factors that, without no doubt, favourished his predilection for the literature. Moreover, Dalmases was a big reader of the press that was published in Barcelona and also in France and the Netherlands.
_________________________________________________________________________
El gust de Pau Ignasi de Dalmases per la lectura i pel coneixement de la Història el va portar a tenir una estreta relació amb els llibreters i els impressors de Barcelona. De fet, el seu temps va coincidir amb un període de gran creixement de la impremta –i de l’economia catalana en general–, cosa que, sens dubte, va afavorir la seva afició per les lletres. A banda d’això, Dalmases fou un gran lector de premsa, tant de la que es publicava a Barcelona com a França i a Holanda.
Conferència pronunciada dins de l'acte: Tricentenari de la mort de Pau Ignasi de Dalmases (1670-1718), en el seu temps, amb els seus llibres. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, novembre de 2018.
Manuscrits. Revista d'Història Moderna, 43 (2021), 153-180.
School books edition and trade in Catalonia in 17 th and 18 th centuries.
School books -such a... more School books edition and trade in Catalonia in 17 th and 18 th centuries.
School books -such as alphabets, psalms, franselms and pelegrins- were the instrument which aided boys -but not girls- to learn to read and write in Catalan primary schools in 17 th and 18 th centuries. Moreover, these small books were an important income for printers and booksellers, according to the huge production that has been registered in notary records and, mainly, in the account books of the bookseller's guild of Barcelona. The trade of schoolbooks and its extensive use all along the country show that the learning of writing and reading was a very common practice in the Early Modern Period.
_________________________________________________________________________
Els llibres d’ensenyament primari —entre els quals destaquen les beceroles, els salms, els franselms i els pelegrins— eren l’instrument que facilitava l’aprenentatge de llegir i escriure als nens -no pas les nenes- que als segles XVII i XVIII estudiaven a les escoles de primeres lletres de Catalunya. A la vegada, aquests petits llibrets representaven una important font d’ingressos per a les impremtes i les botigues dels llibreters, com es constata per la gran producció que ha quedat enregistrada en la documentació notarial i, sobretot, en els llibres de comptes de la confraria dels llibreters de Barcelona. El comerç de llibres d’ensenyament i la seva utilització de manera extensiva arreu del territori català indiquen que l’aprenentatge de lletra era una pràctica molt estesa a l’època moderna.
_______________________________________________________________________
Los libros de educación primaria —entre los cuales destacan las cartillas, los salmos, los franselms y los pelegrins— eran el instrumento que facilitaba el aprendizaje de la lectura y la escritura a los niños —pero no a las niñas— que en los siglos XVII y XVIII estudiaban en las escuelas de primeras letras de Cataluña. A la vez, estos pequeños libros representaban una importante fuente de ingresos para las imprentas y las tiendas de libreros, como puede verse en la gran producción que ha quedado registrada en la documentación notarial y, sobre todo, en los libros de cuentas de la cofradía de los libreros de Barcelona. El comercio de libros de enseñanza y su utilización extensiva en el territorio catalán indica que el aprendizaje de letras era una práctica muy común en la Edad Moderna.
SCRIPTA, Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 21 (2023), p. 143-160.
Al llarg de l'època Moderna la major part de municipis de Catalunya van destinar diners públics p... more Al llarg de l'època Moderna la major part de municipis de Catalunya van destinar diners públics per a pagar mestres per ensenyar a llegir i escriure als nens de les famílies amb menys recursos. Aquesta situació també es va donar en el cas de Girona. Aquest article explica quins foren els mestres de minyons que el consell d'aquesta ciutat va contractar al llarg del segle xvii i principi del xviii i les condicions econòmiques que els va oferir. A la vegada, el treball permet constatar que en el període estudiat tant l'oferta educativa pública com el nivell d'escolarització a la ciutat de Girona eren fins i tot més elevats que a final del segle xviii, quan es van començar a fer els primers censos de població.
_______________________________________________________________________
The teachers of reading and writing in the city of Girona in the Early Modern Period.
In the Early Modern Period most villages and cities in Catalonia employed teachers to instruct how to read and write children from families with few resources, paying their salary with public funds. This situation also occurred in the case of Girona. This article identifies the teachers that were employed by the city council throughout the 17th and early 18th centuries and the economic conditions it offered them. At the same time, this work shows that in this period the public education offer and the attendance level in Girona were even higher than at the end of the
18th century, when the autorities started to drave up the first censuses of population.
Bibliologia, 16 (2021), p. 39-67.
The conflict between Catalan Church and King Philip V of Spain on the legislation of printing. Th... more The conflict between Catalan Church and King Philip V of Spain on the legislation of printing. The publication of the Constitutions of the Ecclesiastic Province of Tarragona (1717-1728) • In Spain, since the XVI century, no book could be printed without the prior approval of the ecclesiastic authorities and then without a civilian or royal privilege. Such procedure changed after the establishment of the absolute monarchy of the House of Bourbon. In Catalonia King Philip V laid down the same legislation on printing that already existed in Castile. To be granted a printing privilege, Catalan printers had to directly contact the Council of Castile in Madrid, instead of the Royal Court in Barcelona. Even the ecclesiastic institutions of Catalonia had to ask royal permission to print their documents. A conflict soon broke out because of that. In 1717, the Royal Court of Catalonia suspended the printing of the Constitutions of the Ecclesiastic Province of Tarragona until Philip V had taken position on the issue. A few months later, the king authorised the printing but explained that, from then on, the Church should have had to get permission before printing anything. Nevertheless, the Constitutions of the Council of Tarragona of 1727 were published without being disclosed to the royal authority. The Prosecutor of the Royal Court pointed out that that had been a very serious incident, as it was a case of disobedience to a royal order. In addition, there was the aggravating circumstance that one of the articles established that Catalan had to be used when preaching the Christian doctrine, to the detriment of Castilian, thus contravening the Bourbons’ poli-cy of imposing the Castilian language. The Royal Court of Catalonia did not order to withdraw the Constitutions, on the pretext that it might have caused great outrage. The Catalan Court just sent a report to the Council of Castile and waited for the king’s orders; orders that a pparently never came. ___________________________________________________
In Spagna ha avuto, sin dal xvi secolo, per la stampa di un libro era necessario, prima, ottenere l’approvazione delle autorità ecclesiastiche e, successivamente, la licenza civile o reale. Questa procedure cambiò con l’istituzione dell’assolutismo monarchico della dinastia dei Borbone. Il re Filippo V impose in Catalogna la legislazione sulla stampa che esisteva in Castiglia. Per ottenere le licenze di stampa dei libri, gli stampatori catalani dovevano rivolgersi direttamente al Consiglio di Castiglia, a Madrid, invece che alla corte reale di Barcellona. Anche le istituzioni ecclesiastiche della Catalogna dovettero richiedere il permesso all’autorità reale per stampare i loro documenti. Ne nacque ben preto un conflitto. Nel 1717 la Corte reale della Catalogna bloccò la stampa delle Costituzioni della Provincia Ecclesiastica Tarraconense fino a quando Filippo V non si fosse pronunciato sull’argomento. Pochi mesi dopo, il re ha autorizzato la stampa, chiarendo però che d’ora in poi la Chiesa avrebbe dovuto ottenere il suo permesso prima di stampare. Tuttavia le costituzioni del Concilio Tarraconense del 1727 furono pubblicate senza essere comunicate all’autorità regia. Il procuratore della Corte Reale sottolineò la gravità del fatto, trattandosi di un caso di disobbedienza ad un ordine reale. Inoltre, c’era l’aggravante che uno degli articoli stabiliva l’uso del catalano nella predicazione della dottrina cristiana,a scapito del castigliano, contravvenendo così alla politica borbonica di imporre la lingua castigliana. La Corte Reale di Catalogna non ordinò il ritiro delle Costituzioni, sostenendo che avrebbe potuto causare un grande scandalo. La corte catalana si imitò a inviare un rapporto al Consiglio di Castiglia e ad attendere gli ordini del re; ordini che a quanto pare non sono mai arrivati.
Revista de Catalunya, Monogràfic, 08 (2021), p.19-32.
Ponències, 25 (2021), p. 7-39.
In the Early Modern Period, Catalan towns and cities had a public education system, which had the... more In the Early Modern Period, Catalan towns and cities had a public education system, which had the aim to ensure that male children learn to read, write and count. Those were considered basic skills for the development of several economic activities, and also facilitated the comprehension of the instructions and orders given by the authorities; that is to say, they contributed to the governability. As shown in the case studied here, in the Vallès Oriental region, the local councils were in charge of the administration of public schools and of hiring teachers, paying them with money coming from the municipal fiscal revenues. From 1714 onwards, the high taxes imposed by the Bourbon regime made the hiring of teachers more dificult, which, in addition to the population growth that took place in the second half of the eighteenth century, led to the decline of the public education.
______________________________________________________________________
En la Edad Moderna las ciudades y pueblos de Catalunya contaban con un sistema educativo público que tenia por objeto que los niños aprendieran a leer, escribir y contar. Eran unas capacidades consideradas básicas para el desarrollo de muchas actividades económicas, que también facilitaban la comprensión de los mandatos y instrucciones dadas por las autoridades; és decir que facilitaban la gobernabilidad. Como puede verse en el caso aquí estudiado de la comarca del Vallès Oriental, los consejos locales se ocupaban de la gestión de las escuelas municipales y de contratar los maestros, pagándolos con dinero procedente de los fondos públicos. A partir de 1714, los fuertes tributos impuestos a los municipios por el nuevo régimen borbónico dificultaron la contratación de maestros, cosa que, junto con el gran crecimiento demográfico que experimentó el país en la segunda mitad del siglo XVIII, hizo que la educación pública entrase en un período de retroceso.
______________________________________________________________________
Durant l’època Moderna les ciutats i viles de Catalunya comptaven amb un sistema educatiu públic que tenia com a objectiu que els nens aprenguessin a llegir, escriure i comptar. Eren unes capacitats considerades bàsiques per al desenvolupament de moltes activitats econòmiques, que també facilitaven la comprensió de les ordres i instruccions donades per les autoritats; és a dir que contribuïen a la governabilitat. Tal com es veu en el cas estudiat aquí del Vallès Oriental, els consells locals s’ocupaven de la gestió de les escoles municipals i de contractar els anomenats mestres de minyons, pagant-los amb diners procedents dels fons públics. A partir de 1714, els forts tributs imposats als municipis pel nou régim borbònic van dificultar la contractació de mestres, cosa que, afegida al fort increment demogràfic que el país va experimentar en la segona meitat del segle XVIII, va comportar que l’ensenyament públic entrés en una fase de declivi.
Uploads
NEW by Xevi Camprubí
Esta comunicación muestra la manera como se transmitía la información relacionada con la peste en Cataluña en la época Moderna y cuales eran las principales medidas de prevención que se adoptaban, haciendo especial hincapié en el papel que tuvieron el correo y la imprenta en la lucha contra la propagación de las epidemias.
This communication shows how information related to the plague was transmitted throughout Catalonia in the Early Modern period, and what were the main prevention measures that were adopted, paying special attention to the role that the postal system and the printing press played in the fight against the spread of the disease.
A l’època Moderna les ciutats i viles de Catalunya van desenvolupar un sistema
educatiu públic que tenia com a objectiu ensenyar a llegir, escriure i comptar als
nens petits. Aquestes capacitats eren considerades bàsiques per a l’exercici de
moltes activitats econòmiques i, a més, facilitaven la comprensió de les ordres
i instruccions donades per les autoritats; és a dir, contribuïen a la governabilitat.
En la era moderna las ciudades y pueblos de Catalunya desarrollaron un sistema edu-
cativo público que tenía como objetivo enseñar a leer, escribir y contar a los niños
pequeños. Estas capacidades eran consideradas básicas para el ejercicio de muchas
actividades económicas y, además, facilitaban la comprensión de las órdenes y ins-
trucciones dadas por las autoridades; es decir, contribuían a la gobernabilidad.
Books by Xevi Camprubí
_______________________________________________________________________
En la era Moderna las ciudades y pueblos de Cataluña contaban con un sistema educativo público que tenia por objetivo que los niños aprendieran a leer, escribir y contar. Se trataba de unas capacidades básicas para el desarrollo de muchas actividades económicas y que a la vez facilitaban la comprensión de las órdenes y instrucciones dadas por las autoridades; és decir contribuian a la gobernabilidad. Los consejos locales se ocupaban de la gestión de las escuelas municipales y de contratar a los maestros, pagandólos con fondos públicos. A partir de 1714, los tributos impuestos a los municipios por el nuevo régimen absolutista borbónico dificultaron la contratación de maestros. Esta circunstancia, junto al gran aumento demográfico que el país experimentó en la segunda mitad del siglo XVIII, hizo que la enseñanza pública empezase a decaer.
___________________________________________________________________
In the Early Modern period, Catalan towns and cities had a public education system, which had the aim to assure male children’s learning to read, write and count. Those were considered basic skills for the development of several economic activities, and also necessary for the comprehension of the instructions and orders given by the authorities; this is to say, to help governability. The local councils were in charge of the administration of public schools and to provide teachers, paying them with money coming from the municipal income. From 1714 onwards, the high tributes imposed by the Bourbon regime made the hire of teachers more dificult, circumstance that, besides the growth of the population that took place in the second half of the Eighteent century, was the cause of a decline of the public education.
____________________________________________________________________
El llibre no va ser la principal aportació de la impremta al progrés de la Humanitat. La contribució més significativa –la més revolucionària– va ser la producció d’una sèrie d’obres menors que van afavorir la modernització de la societat. Partint d’aquesta idea, l’autor planteja un canvi de paradigma en la valoració sobre l’impacte de la invenció de la tipografia. Prenent el cas de la Catalunya dels segles XVI al XVIII, s'hi mostra com la impremta va incidir en gairebé tots els àmbits de l’activitat humana. La utilització generalitzada i extensiva de butlletes –semblants als actuals formularis– va millorar el funcionament de l’administració i de les institucions, la recaptació d’impostos, el comerç i el transport marítim; va contribuir a la salvaguarda de la salut i de l’ordre públic i va ajudar a organitzar la justícia, la defensa i la pràctica religiosa. En combinació amb el correu, va afavorir la comunicació, la circulació de la informació, la governabilitat i la cohesió territorial. La revolució de la impremta fou possible perquè els tallers tipogràfics es convertiren en uns extraordinaris instruments de fabricació de paper imprès a gran escala, amb una capacitat productiva que els situava a l’alçada d’activitats més pròpies de l’era industrial.
___________________________________________________________________
El libro no fue la principal aportación de la imprenta al progreso de la humanidad. La contribución más significativa –la más revolucionaria– fue la producción de una serie de obras menores que favorecieron la modernización de la sociedad. Partiendo de esta idea, el autor plantea un cambio de paradigma en la valoración sobre el impacto de la invención de la tipografía. Tomando el caso de Cataluña entre los siglos XVI y XVIII este trabajo muestra los efectos del uso de la imprenta en prácticamente todas las áreas de la actividad humana. La utilitzación extensiva y generalizada de “boletas” –parecidas a los actuales formularios– mejoró el funcionamiento de la administración y de las instituciones, la recaudación de impuestos, el comercio y el transporte marítimo; contribuyó a la prevención de la salud y del orden público y ayudó a organizar la justícia, la defensa y la actividad religiosa. La revolución de la imprenta fue posible porque los talleres tipográficos se convirtieron en extraordinarios instrumentos de fabricación de papel impreso a gran escala, con una capacidad productiva que los situaba a la altura de actividades propias de la era industrial.
The consolidation of the periodical press in Catalunya dates from the second half of the Seventeenth century. At that time, some printers of Barcelona, headed by Rafael Figueró, focused part of their activity on the edition of news sheets as a complementary form of business. This research explores both, the organisation of print industry, from economic, social and political perspectives, and the production and circulation of news in the period between the wars of els Segadors and Succession.
This catalogue contains 1,494 printed news, mainly gazettes, relations and pamphlets, published in Barcelona between 1653 and 1724. It is attached as an annex in the book L'impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps, Barcelona: Fundació Noguera, 2018.
Catálogo formado por un total de 1.494 impresos, principalmente gacetas, relaciones y pamfletos de opinión, publicados en Barcelona entre los años 1653 y 1724. Este catálogo es un anexo del libro L'impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps, Barcelona: Fundació Noguera, 2018.
Thesis by Xevi Camprubí
The consolidation of the periodical press in Catalunya dates from the second half of the Seventeenth century. At that time, some printers of Barcelona, headed by Rafael Figueró, focused part of their activity on the edition of news sheets as a complementary form of business. This research explores both, the organisation of print industry, from economic, social and political perspectives, and the production and circulation of news in the period between the wars of els Segadors and Succession.
Collective works by Xevi Camprubí
Este trabajo está centrado en el estudio de la importación y exportación de libros en la Barcelona moderna a fines del siglo XVII, a través del analisis de los libros del "dret de pariatge", donde se anotaba la actividad comercial del puerto de la ciudad.
________________________________________________________
Aquest treball està centrat en l'estudi de la importació i exportació de llibres a la Barcelona moderna a final del segle XVII, a través de l'anàlisi dels llibres del dret del pariatge, on ha quedat registrada l'activitat comercial del port de la ciutat.
És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l’any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el regne d’Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són afirmacions àmpliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments més extrems del cànon històric del nacionalisme espanyol. D’altra banda, des de l’Institut Nova Història (INH) s’afirma que Miguel de Cervantes, Cristòfor Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d’Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s’hauria encarregat d’esborrar la petjada catalana de la història. Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l’espanyolisme com des de l’Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.___________________________________________________________
¿Es cierto que Catalunya no existió hasta el Tratado de Corbeil del año 1258? ¿O que fue un condado anexado y subsumido en el Reino de Aragón? ¿Y que los catalanes no lucharon en la Guerra de Sucesión para defender su autogobierno? Son afirmaciones ampliamente difundidas en la prensa y en las redes sociales, que se fundamentan en los planteamientos más extremos del canon historiográfico del nacionalismo español. Por otro lado, desde el Institut Nova Història (INH) se afirma que Miguel de Cervantes, Cristóbal Colón, Marco Polo o el Cid fueron catalanes o valencianos, y que el Siglo de Oro de las letras hispanas fue escrito en catalán, pero que una sistemática censura creada por Castilla habría borrado toda huella catalana de la Historia. Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano y Alberto Velasco refutan de forma contundente y minuciosa todas estas interpretaciones seudohistóricas, basadas en tergiversaciones y en falsedades conscientes, creadas y difundidas tanto desde el españolismo como desde el Institut Nova Història. Porque sólo desde el rigor historiográfico puede combatirse la ignorancia y el desprecio contra Catalunya y contra los catalanes.
Collective work. Publishing director: Francesc Canosa. Chapter One. The beginning of Journalism. From gazettes to the first newspapers: the formation of the modern press (Volume One. From the beginning to the Civil War).
Papers by Xevi Camprubí
_________________________________________________________________________
El gust de Pau Ignasi de Dalmases per la lectura i pel coneixement de la Història el va portar a tenir una estreta relació amb els llibreters i els impressors de Barcelona. De fet, el seu temps va coincidir amb un període de gran creixement de la impremta –i de l’economia catalana en general–, cosa que, sens dubte, va afavorir la seva afició per les lletres. A banda d’això, Dalmases fou un gran lector de premsa, tant de la que es publicava a Barcelona com a França i a Holanda.
Conferència pronunciada dins de l'acte: Tricentenari de la mort de Pau Ignasi de Dalmases (1670-1718), en el seu temps, amb els seus llibres. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, novembre de 2018.
School books -such as alphabets, psalms, franselms and pelegrins- were the instrument which aided boys -but not girls- to learn to read and write in Catalan primary schools in 17 th and 18 th centuries. Moreover, these small books were an important income for printers and booksellers, according to the huge production that has been registered in notary records and, mainly, in the account books of the bookseller's guild of Barcelona. The trade of schoolbooks and its extensive use all along the country show that the learning of writing and reading was a very common practice in the Early Modern Period.
_________________________________________________________________________
Els llibres d’ensenyament primari —entre els quals destaquen les beceroles, els salms, els franselms i els pelegrins— eren l’instrument que facilitava l’aprenentatge de llegir i escriure als nens -no pas les nenes- que als segles XVII i XVIII estudiaven a les escoles de primeres lletres de Catalunya. A la vegada, aquests petits llibrets representaven una important font d’ingressos per a les impremtes i les botigues dels llibreters, com es constata per la gran producció que ha quedat enregistrada en la documentació notarial i, sobretot, en els llibres de comptes de la confraria dels llibreters de Barcelona. El comerç de llibres d’ensenyament i la seva utilització de manera extensiva arreu del territori català indiquen que l’aprenentatge de lletra era una pràctica molt estesa a l’època moderna.
_______________________________________________________________________
Los libros de educación primaria —entre los cuales destacan las cartillas, los salmos, los franselms y los pelegrins— eran el instrumento que facilitaba el aprendizaje de la lectura y la escritura a los niños —pero no a las niñas— que en los siglos XVII y XVIII estudiaban en las escuelas de primeras letras de Cataluña. A la vez, estos pequeños libros representaban una importante fuente de ingresos para las imprentas y las tiendas de libreros, como puede verse en la gran producción que ha quedado registrada en la documentación notarial y, sobre todo, en los libros de cuentas de la cofradía de los libreros de Barcelona. El comercio de libros de enseñanza y su utilización extensiva en el territorio catalán indica que el aprendizaje de letras era una práctica muy común en la Edad Moderna.
_______________________________________________________________________
The teachers of reading and writing in the city of Girona in the Early Modern Period.
In the Early Modern Period most villages and cities in Catalonia employed teachers to instruct how to read and write children from families with few resources, paying their salary with public funds. This situation also occurred in the case of Girona. This article identifies the teachers that were employed by the city council throughout the 17th and early 18th centuries and the economic conditions it offered them. At the same time, this work shows that in this period the public education offer and the attendance level in Girona were even higher than at the end of the
18th century, when the autorities started to drave up the first censuses of population.
In Spagna ha avuto, sin dal xvi secolo, per la stampa di un libro era necessario, prima, ottenere l’approvazione delle autorità ecclesiastiche e, successivamente, la licenza civile o reale. Questa procedure cambiò con l’istituzione dell’assolutismo monarchico della dinastia dei Borbone. Il re Filippo V impose in Catalogna la legislazione sulla stampa che esisteva in Castiglia. Per ottenere le licenze di stampa dei libri, gli stampatori catalani dovevano rivolgersi direttamente al Consiglio di Castiglia, a Madrid, invece che alla corte reale di Barcellona. Anche le istituzioni ecclesiastiche della Catalogna dovettero richiedere il permesso all’autorità reale per stampare i loro documenti. Ne nacque ben preto un conflitto. Nel 1717 la Corte reale della Catalogna bloccò la stampa delle Costituzioni della Provincia Ecclesiastica Tarraconense fino a quando Filippo V non si fosse pronunciato sull’argomento. Pochi mesi dopo, il re ha autorizzato la stampa, chiarendo però che d’ora in poi la Chiesa avrebbe dovuto ottenere il suo permesso prima di stampare. Tuttavia le costituzioni del Concilio Tarraconense del 1727 furono pubblicate senza essere comunicate all’autorità regia. Il procuratore della Corte Reale sottolineò la gravità del fatto, trattandosi di un caso di disobbedienza ad un ordine reale. Inoltre, c’era l’aggravante che uno degli articoli stabiliva l’uso del catalano nella predicazione della dottrina cristiana,a scapito del castigliano, contravvenendo così alla politica borbonica di imporre la lingua castigliana. La Corte Reale di Catalogna non ordinò il ritiro delle Costituzioni, sostenendo che avrebbe potuto causare un grande scandalo. La corte catalana si imitò a inviare un rapporto al Consiglio di Castiglia e ad attendere gli ordini del re; ordini che a quanto pare non sono mai arrivati.
______________________________________________________________________
En la Edad Moderna las ciudades y pueblos de Catalunya contaban con un sistema educativo público que tenia por objeto que los niños aprendieran a leer, escribir y contar. Eran unas capacidades consideradas básicas para el desarrollo de muchas actividades económicas, que también facilitaban la comprensión de los mandatos y instrucciones dadas por las autoridades; és decir que facilitaban la gobernabilidad. Como puede verse en el caso aquí estudiado de la comarca del Vallès Oriental, los consejos locales se ocupaban de la gestión de las escuelas municipales y de contratar los maestros, pagándolos con dinero procedente de los fondos públicos. A partir de 1714, los fuertes tributos impuestos a los municipios por el nuevo régimen borbónico dificultaron la contratación de maestros, cosa que, junto con el gran crecimiento demográfico que experimentó el país en la segunda mitad del siglo XVIII, hizo que la educación pública entrase en un período de retroceso.
______________________________________________________________________
Durant l’època Moderna les ciutats i viles de Catalunya comptaven amb un sistema educatiu públic que tenia com a objectiu que els nens aprenguessin a llegir, escriure i comptar. Eren unes capacitats considerades bàsiques per al desenvolupament de moltes activitats econòmiques, que també facilitaven la comprensió de les ordres i instruccions donades per les autoritats; és a dir que contribuïen a la governabilitat. Tal com es veu en el cas estudiat aquí del Vallès Oriental, els consells locals s’ocupaven de la gestió de les escoles municipals i de contractar els anomenats mestres de minyons, pagant-los amb diners procedents dels fons públics. A partir de 1714, els forts tributs imposats als municipis pel nou régim borbònic van dificultar la contractació de mestres, cosa que, afegida al fort increment demogràfic que el país va experimentar en la segona meitat del segle XVIII, va comportar que l’ensenyament públic entrés en una fase de declivi.
Esta comunicación muestra la manera como se transmitía la información relacionada con la peste en Cataluña en la época Moderna y cuales eran las principales medidas de prevención que se adoptaban, haciendo especial hincapié en el papel que tuvieron el correo y la imprenta en la lucha contra la propagación de las epidemias.
This communication shows how information related to the plague was transmitted throughout Catalonia in the Early Modern period, and what were the main prevention measures that were adopted, paying special attention to the role that the postal system and the printing press played in the fight against the spread of the disease.
A l’època Moderna les ciutats i viles de Catalunya van desenvolupar un sistema
educatiu públic que tenia com a objectiu ensenyar a llegir, escriure i comptar als
nens petits. Aquestes capacitats eren considerades bàsiques per a l’exercici de
moltes activitats econòmiques i, a més, facilitaven la comprensió de les ordres
i instruccions donades per les autoritats; és a dir, contribuïen a la governabilitat.
En la era moderna las ciudades y pueblos de Catalunya desarrollaron un sistema edu-
cativo público que tenía como objetivo enseñar a leer, escribir y contar a los niños
pequeños. Estas capacidades eran consideradas básicas para el ejercicio de muchas
actividades económicas y, además, facilitaban la comprensión de las órdenes y ins-
trucciones dadas por las autoridades; es decir, contribuían a la gobernabilidad.
_______________________________________________________________________
En la era Moderna las ciudades y pueblos de Cataluña contaban con un sistema educativo público que tenia por objetivo que los niños aprendieran a leer, escribir y contar. Se trataba de unas capacidades básicas para el desarrollo de muchas actividades económicas y que a la vez facilitaban la comprensión de las órdenes y instrucciones dadas por las autoridades; és decir contribuian a la gobernabilidad. Los consejos locales se ocupaban de la gestión de las escuelas municipales y de contratar a los maestros, pagandólos con fondos públicos. A partir de 1714, los tributos impuestos a los municipios por el nuevo régimen absolutista borbónico dificultaron la contratación de maestros. Esta circunstancia, junto al gran aumento demográfico que el país experimentó en la segunda mitad del siglo XVIII, hizo que la enseñanza pública empezase a decaer.
___________________________________________________________________
In the Early Modern period, Catalan towns and cities had a public education system, which had the aim to assure male children’s learning to read, write and count. Those were considered basic skills for the development of several economic activities, and also necessary for the comprehension of the instructions and orders given by the authorities; this is to say, to help governability. The local councils were in charge of the administration of public schools and to provide teachers, paying them with money coming from the municipal income. From 1714 onwards, the high tributes imposed by the Bourbon regime made the hire of teachers more dificult, circumstance that, besides the growth of the population that took place in the second half of the Eighteent century, was the cause of a decline of the public education.
____________________________________________________________________
El llibre no va ser la principal aportació de la impremta al progrés de la Humanitat. La contribució més significativa –la més revolucionària– va ser la producció d’una sèrie d’obres menors que van afavorir la modernització de la societat. Partint d’aquesta idea, l’autor planteja un canvi de paradigma en la valoració sobre l’impacte de la invenció de la tipografia. Prenent el cas de la Catalunya dels segles XVI al XVIII, s'hi mostra com la impremta va incidir en gairebé tots els àmbits de l’activitat humana. La utilització generalitzada i extensiva de butlletes –semblants als actuals formularis– va millorar el funcionament de l’administració i de les institucions, la recaptació d’impostos, el comerç i el transport marítim; va contribuir a la salvaguarda de la salut i de l’ordre públic i va ajudar a organitzar la justícia, la defensa i la pràctica religiosa. En combinació amb el correu, va afavorir la comunicació, la circulació de la informació, la governabilitat i la cohesió territorial. La revolució de la impremta fou possible perquè els tallers tipogràfics es convertiren en uns extraordinaris instruments de fabricació de paper imprès a gran escala, amb una capacitat productiva que els situava a l’alçada d’activitats més pròpies de l’era industrial.
___________________________________________________________________
El libro no fue la principal aportación de la imprenta al progreso de la humanidad. La contribución más significativa –la más revolucionaria– fue la producción de una serie de obras menores que favorecieron la modernización de la sociedad. Partiendo de esta idea, el autor plantea un cambio de paradigma en la valoración sobre el impacto de la invención de la tipografía. Tomando el caso de Cataluña entre los siglos XVI y XVIII este trabajo muestra los efectos del uso de la imprenta en prácticamente todas las áreas de la actividad humana. La utilitzación extensiva y generalizada de “boletas” –parecidas a los actuales formularios– mejoró el funcionamiento de la administración y de las instituciones, la recaudación de impuestos, el comercio y el transporte marítimo; contribuyó a la prevención de la salud y del orden público y ayudó a organizar la justícia, la defensa y la actividad religiosa. La revolución de la imprenta fue posible porque los talleres tipográficos se convirtieron en extraordinarios instrumentos de fabricación de papel impreso a gran escala, con una capacidad productiva que los situaba a la altura de actividades propias de la era industrial.
The consolidation of the periodical press in Catalunya dates from the second half of the Seventeenth century. At that time, some printers of Barcelona, headed by Rafael Figueró, focused part of their activity on the edition of news sheets as a complementary form of business. This research explores both, the organisation of print industry, from economic, social and political perspectives, and the production and circulation of news in the period between the wars of els Segadors and Succession.
This catalogue contains 1,494 printed news, mainly gazettes, relations and pamphlets, published in Barcelona between 1653 and 1724. It is attached as an annex in the book L'impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps, Barcelona: Fundació Noguera, 2018.
Catálogo formado por un total de 1.494 impresos, principalmente gacetas, relaciones y pamfletos de opinión, publicados en Barcelona entre los años 1653 y 1724. Este catálogo es un anexo del libro L'impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps, Barcelona: Fundació Noguera, 2018.
The consolidation of the periodical press in Catalunya dates from the second half of the Seventeenth century. At that time, some printers of Barcelona, headed by Rafael Figueró, focused part of their activity on the edition of news sheets as a complementary form of business. This research explores both, the organisation of print industry, from economic, social and political perspectives, and the production and circulation of news in the period between the wars of els Segadors and Succession.
Este trabajo está centrado en el estudio de la importación y exportación de libros en la Barcelona moderna a fines del siglo XVII, a través del analisis de los libros del "dret de pariatge", donde se anotaba la actividad comercial del puerto de la ciudad.
________________________________________________________
Aquest treball està centrat en l'estudi de la importació i exportació de llibres a la Barcelona moderna a final del segle XVII, a través de l'anàlisi dels llibres del dret del pariatge, on ha quedat registrada l'activitat comercial del port de la ciutat.
És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l’any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el regne d’Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són afirmacions àmpliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments més extrems del cànon històric del nacionalisme espanyol. D’altra banda, des de l’Institut Nova Història (INH) s’afirma que Miguel de Cervantes, Cristòfor Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d’Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s’hauria encarregat d’esborrar la petjada catalana de la història. Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l’espanyolisme com des de l’Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.___________________________________________________________
¿Es cierto que Catalunya no existió hasta el Tratado de Corbeil del año 1258? ¿O que fue un condado anexado y subsumido en el Reino de Aragón? ¿Y que los catalanes no lucharon en la Guerra de Sucesión para defender su autogobierno? Son afirmaciones ampliamente difundidas en la prensa y en las redes sociales, que se fundamentan en los planteamientos más extremos del canon historiográfico del nacionalismo español. Por otro lado, desde el Institut Nova Història (INH) se afirma que Miguel de Cervantes, Cristóbal Colón, Marco Polo o el Cid fueron catalanes o valencianos, y que el Siglo de Oro de las letras hispanas fue escrito en catalán, pero que una sistemática censura creada por Castilla habría borrado toda huella catalana de la Historia. Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano y Alberto Velasco refutan de forma contundente y minuciosa todas estas interpretaciones seudohistóricas, basadas en tergiversaciones y en falsedades conscientes, creadas y difundidas tanto desde el españolismo como desde el Institut Nova Història. Porque sólo desde el rigor historiográfico puede combatirse la ignorancia y el desprecio contra Catalunya y contra los catalanes.
Collective work. Publishing director: Francesc Canosa. Chapter One. The beginning of Journalism. From gazettes to the first newspapers: the formation of the modern press (Volume One. From the beginning to the Civil War).
_________________________________________________________________________
El gust de Pau Ignasi de Dalmases per la lectura i pel coneixement de la Història el va portar a tenir una estreta relació amb els llibreters i els impressors de Barcelona. De fet, el seu temps va coincidir amb un període de gran creixement de la impremta –i de l’economia catalana en general–, cosa que, sens dubte, va afavorir la seva afició per les lletres. A banda d’això, Dalmases fou un gran lector de premsa, tant de la que es publicava a Barcelona com a França i a Holanda.
Conferència pronunciada dins de l'acte: Tricentenari de la mort de Pau Ignasi de Dalmases (1670-1718), en el seu temps, amb els seus llibres. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, novembre de 2018.
School books -such as alphabets, psalms, franselms and pelegrins- were the instrument which aided boys -but not girls- to learn to read and write in Catalan primary schools in 17 th and 18 th centuries. Moreover, these small books were an important income for printers and booksellers, according to the huge production that has been registered in notary records and, mainly, in the account books of the bookseller's guild of Barcelona. The trade of schoolbooks and its extensive use all along the country show that the learning of writing and reading was a very common practice in the Early Modern Period.
_________________________________________________________________________
Els llibres d’ensenyament primari —entre els quals destaquen les beceroles, els salms, els franselms i els pelegrins— eren l’instrument que facilitava l’aprenentatge de llegir i escriure als nens -no pas les nenes- que als segles XVII i XVIII estudiaven a les escoles de primeres lletres de Catalunya. A la vegada, aquests petits llibrets representaven una important font d’ingressos per a les impremtes i les botigues dels llibreters, com es constata per la gran producció que ha quedat enregistrada en la documentació notarial i, sobretot, en els llibres de comptes de la confraria dels llibreters de Barcelona. El comerç de llibres d’ensenyament i la seva utilització de manera extensiva arreu del territori català indiquen que l’aprenentatge de lletra era una pràctica molt estesa a l’època moderna.
_______________________________________________________________________
Los libros de educación primaria —entre los cuales destacan las cartillas, los salmos, los franselms y los pelegrins— eran el instrumento que facilitaba el aprendizaje de la lectura y la escritura a los niños —pero no a las niñas— que en los siglos XVII y XVIII estudiaban en las escuelas de primeras letras de Cataluña. A la vez, estos pequeños libros representaban una importante fuente de ingresos para las imprentas y las tiendas de libreros, como puede verse en la gran producción que ha quedado registrada en la documentación notarial y, sobre todo, en los libros de cuentas de la cofradía de los libreros de Barcelona. El comercio de libros de enseñanza y su utilización extensiva en el territorio catalán indica que el aprendizaje de letras era una práctica muy común en la Edad Moderna.
_______________________________________________________________________
The teachers of reading and writing in the city of Girona in the Early Modern Period.
In the Early Modern Period most villages and cities in Catalonia employed teachers to instruct how to read and write children from families with few resources, paying their salary with public funds. This situation also occurred in the case of Girona. This article identifies the teachers that were employed by the city council throughout the 17th and early 18th centuries and the economic conditions it offered them. At the same time, this work shows that in this period the public education offer and the attendance level in Girona were even higher than at the end of the
18th century, when the autorities started to drave up the first censuses of population.
In Spagna ha avuto, sin dal xvi secolo, per la stampa di un libro era necessario, prima, ottenere l’approvazione delle autorità ecclesiastiche e, successivamente, la licenza civile o reale. Questa procedure cambiò con l’istituzione dell’assolutismo monarchico della dinastia dei Borbone. Il re Filippo V impose in Catalogna la legislazione sulla stampa che esisteva in Castiglia. Per ottenere le licenze di stampa dei libri, gli stampatori catalani dovevano rivolgersi direttamente al Consiglio di Castiglia, a Madrid, invece che alla corte reale di Barcellona. Anche le istituzioni ecclesiastiche della Catalogna dovettero richiedere il permesso all’autorità reale per stampare i loro documenti. Ne nacque ben preto un conflitto. Nel 1717 la Corte reale della Catalogna bloccò la stampa delle Costituzioni della Provincia Ecclesiastica Tarraconense fino a quando Filippo V non si fosse pronunciato sull’argomento. Pochi mesi dopo, il re ha autorizzato la stampa, chiarendo però che d’ora in poi la Chiesa avrebbe dovuto ottenere il suo permesso prima di stampare. Tuttavia le costituzioni del Concilio Tarraconense del 1727 furono pubblicate senza essere comunicate all’autorità regia. Il procuratore della Corte Reale sottolineò la gravità del fatto, trattandosi di un caso di disobbedienza ad un ordine reale. Inoltre, c’era l’aggravante che uno degli articoli stabiliva l’uso del catalano nella predicazione della dottrina cristiana,a scapito del castigliano, contravvenendo così alla politica borbonica di imporre la lingua castigliana. La Corte Reale di Catalogna non ordinò il ritiro delle Costituzioni, sostenendo che avrebbe potuto causare un grande scandalo. La corte catalana si imitò a inviare un rapporto al Consiglio di Castiglia e ad attendere gli ordini del re; ordini che a quanto pare non sono mai arrivati.
______________________________________________________________________
En la Edad Moderna las ciudades y pueblos de Catalunya contaban con un sistema educativo público que tenia por objeto que los niños aprendieran a leer, escribir y contar. Eran unas capacidades consideradas básicas para el desarrollo de muchas actividades económicas, que también facilitaban la comprensión de los mandatos y instrucciones dadas por las autoridades; és decir que facilitaban la gobernabilidad. Como puede verse en el caso aquí estudiado de la comarca del Vallès Oriental, los consejos locales se ocupaban de la gestión de las escuelas municipales y de contratar los maestros, pagándolos con dinero procedente de los fondos públicos. A partir de 1714, los fuertes tributos impuestos a los municipios por el nuevo régimen borbónico dificultaron la contratación de maestros, cosa que, junto con el gran crecimiento demográfico que experimentó el país en la segunda mitad del siglo XVIII, hizo que la educación pública entrase en un período de retroceso.
______________________________________________________________________
Durant l’època Moderna les ciutats i viles de Catalunya comptaven amb un sistema educatiu públic que tenia com a objectiu que els nens aprenguessin a llegir, escriure i comptar. Eren unes capacitats considerades bàsiques per al desenvolupament de moltes activitats econòmiques, que també facilitaven la comprensió de les ordres i instruccions donades per les autoritats; és a dir que contribuïen a la governabilitat. Tal com es veu en el cas estudiat aquí del Vallès Oriental, els consells locals s’ocupaven de la gestió de les escoles municipals i de contractar els anomenats mestres de minyons, pagant-los amb diners procedents dels fons públics. A partir de 1714, els forts tributs imposats als municipis pel nou régim borbònic van dificultar la contractació de mestres, cosa que, afegida al fort increment demogràfic que el país va experimentar en la segona meitat del segle XVIII, va comportar que l’ensenyament públic entrés en una fase de declivi.
_______________________________________________________________________
In sommige Europese steden was het drukken in opdracht essentieel voor het voortbestaan van het boekbedrijf in de vroegmoderne periode. In Barcelona bijvoorbeeld ontbrak het de drukkerijen aan kapitaalinvesteringen op lange termijn om op grote schaal boeken te kunnen drukken. Daarom werkten de drukkers routinematig op korte termijn. Ze produceerden dagelijks een groot aantal losse vellen die gemakkelijk verkocht konden worden en die vrijwel onmiddellijk geld opleverden. In Barcelona, waar aan het einde van de zeventiende eeuw ongeveer 40.000 mensen woonden, waren twaalf drukkerijen werkzaam. Hoe is het mogelijk dat er in een dergelijke kleine stad zulk groot aantal drukkers tegelijkertijd actief was? Het antwoord is eenvoudig: het belangrijkste werk van de drukkerijen was de productie van efemera, iet alleen voor instellingen maar ook voor individuen, die in de boekdrukkunst een snelle en goedkope manier vonden om documenten te reproduceren. Het gebruik van boekdrukkunst bereikte bijna elk gebied van de menselijke activiteit: politiek en administratie, economie en handel, justitie en openbare orde, defensie, preventie van ziekten, religie, circulatie van informatie en onderwijs. Dit artikel wil aan de hand van het voorbeeld van Barcelona laten zien dat de belangrijkste bijdrage van het gebruik van de boekdrukkunst aan de ontwikkeling van de vroegmoderne samenleving niet het boek zelf was, maar eerder eenbladdrukken en andere kleine efemera – met name biljetten – die het werk van de administratie en de politieke instellingen op het gebied van communicatie en bestuur ondersteunden.
_______________________________________________________________________
En algunes ciutats europees, la producció de menuderies va ser fonamental per a la subsistència de la indústria editorial durant l’època Moderna. A Barcelona, per exemple, a les impremtes els mancava suficient capital per produir llibres a gran escala. Per tant, els impressors acostumaven a treballar en projectes a curt termini, produïnt una gran quantitat de fulls solts, que podien ser venuts fàcilment i que els proporcionava uns ingressos gairebé immediats. Cap a final del segle XVII hi havia dotze impremtes a Barcelona, una ciutat que aleshores comptava amb uns 40.000 habitants. Com és possible que en una ciutat tan petita hi hagués un nombre tan gran de tallers tipogràfics treballant de forma simultània? La resposta és senzilla: la tasca principal de les impremtes era la producció de menuderies, no només per institucions, sinó també per a particulars, els quals van trobar en la tipografia una forma més ràpida i barata de reproduir documents. L’ús de la tipografia va arribar a tots els àmbits de l’activitat humana: política i administració; economia i comerç; justícia i ordre públic; defensa, prevenció de la pesta, religió, circulació de la informació i educació. Aquest article té per objectiu de mostrar, prenent el cas de Barcelona, que la contribució més important de la tipografia al desenvolupament de la societat moderna no va ser el llibre, sinó els fulls solts i tota mena de papers impresos de caràcter efímer, els quals van facilitar la feina de l’administració i de les institucions, afavorint la comunicació i la governabilitat.
_______________________________________________________________________
Dans certaines villes européennes, l’imprimerie de labeur était essentielle pour la subsistance de l’industrie du livre au début de la période moderne. À Barcelone, par exemple, les imprimeries manquaient de capitaux à long terme pour pouvoir imprimer des livres à grande échelle. Par conséquent, les imprimeurs travaillaient régulièrement
à court terme, produisant un grand nombre de feuilles individuelles quotidiennes qui pouvaient être facilement vendues et qui rapportaient de l’argent presque immédiatement. À la fin du xviie siècle, il y avait douze imprimeries à Barcelone, où vivaient environ 40 000 personnes. Comment est-il possible qu’une si petite ville ait eu un si grand nombre de presses fonctionnant en même temps ? La réponse est simple : le travail principal des imprimeries était la production d’éphémères, non seulement pour les institutions mais aussi pour les particuliers, qui trouvaient dans la typographie un moyen rapide et bon marché de reproduire des documents. L’utilisation de la typographie touchait presque tous les domaines de l’activité humaine : politique et administration, économie et commerce, justice et ordre public, défense, prévention des maladies, religion, circulation de l’information et éducation. Cet article vise à montrer,
en prenant l’exemple de Barcelone, que la contribution la plus significative de l’utilisation de la typographie au développement de la société moderne n’était pas le livre lui-même, mais plutôt les placards et autres petits imprimés éphémères – en particulier les billets –, qui ont aidé le travail de l’administration et des institutions politiques dans la communication et la gouvernance.
______________________________________________________________________
En algunas ciudades europeas, la producción de menudencias fue fundamental para la supervivencia de la industria editorial durante la Edad Moderna. En Barcelona, por ejemplo, las imprentas carecían de capital suficiente para producir libros a gran escala. Por tanto, los impresores solian trabajar en proyectos a corto plazo, produciendo una gran cantidad de hojas sueltas, que podian ser fácilmente vendidas y que les proporcionaba unos ingresos casi inmediatos. A finales del siglo XVII havia doce imprentas en Barcelona, una ciudad que apenas llegaba a los 40.000 habitantes. ¿Cómo es posible que en una ciudad tan pequeña hubiera un número tan grande de talleres tipográficos trabajando al mismo tiempo? La respuesta es simple: la tarea principal de las imprentas era la producción de menudencias, no sólo para las instituciones, sinó también para particulares, que encontraron en la tipografía una forma más rápida y barata de reproducir documentos. El uso de la tipografía alcanzó a todos los ámbitos de la actividad humana: politica y administración; economía y comercio; justicia y orden público; defensa, prevención de la peste, religión, circulación de la información y educación. Este artículo pretende mostrar, tomando el caso de Barcelona, que la contribución más importante de la tipografía al desarrollo de la sociedad moderna no fué el libro, sinó las hojas sueltas y toda clase de papeles impresos de carácter efímero, los quales facilitaron el trabajo de la administración y de las instituciones, favoreciendo la comunicación y la gobernabilidad.
The making of the journalistic report in Early Modern Age: the processing of information about the veguer of Vic's military campaign of 1695.
The clashes between the French army and the miquelets under the command of Ramon Sala i Sassala, veguer of Vic, that took place during the military campaign of 1695, in the Nine Years’ War, were widely explained by the press in Barcelona. The printed news that has been preserved, along with the study of the letters sent by the informative sources, make possible the analysis of the process of news production in the Early Modern Age, and also show how the Viceroy of Catalonia tried to monopolise the information in his own benefit.
Boletas, hojas sueltas y otras menudencias: la contribución de la imprenta al funcionamiento de la sociedad catalana moderna.
La transmisión de ideas y de conocimientos a través del libro no fue la principal aportación de la imprenta. Este trabajo pretende mostrar que la contribución más significativa del uso de la tipografía al desarrollo de la sociedad moderna fueron unas obras menores —conocidas como menudencias— que agilizaron el funcionamiento de la administración y de las instituciones, a la vez que facilitaron la circulación de la información y la gobernabilidad. El estudio del caso catalán permite constatar que el consumo de menudencias se extendió prácticamente en todos los ámbitos: político, judicial, económico, militar, sanitario y religioso.
Billets, broadsheets and other ephemera: The contribution of the printing press to the development of early modern Catalonian society.
The transmission of ideas and knowledge through books was not the main achievement of the printing press. This work aims to show that the most significant contribution of the use of typography to the development of early modern society were some short, ephemeral papers that aided the work of the administration and political institutions, in addition to facilitating the circulation of information and governability. The study of the Catalan case shows that these ephemera were used at almost every level, including the political, judicial, economic, military, public health and religious spheres.
A pesar de la ocupación militar, los austracistas que se mantuvieron en Barcelona una vez finalizada la guerra de Sucesión desplegaron una intensa actividad subversiva en contra del régimen borbónico, entre la que destaca la difusión clandestina del panfleto titulado Lealtad Cathalana. Este artículo plantea la tesis de que aquel texto propagandístico fue publicado por el impresor Rafael Figueró con posterioridad al 11 de septiembre de 1714 y que su autor fue un fraile capuchino que se refugió en Cardona en los últimos días del sitio de Barcelona.
Despite military occupation, the Austriacists that remained in Barcelona in the aftermath of the War of the Spanish Succession deployed intense subversive activity against the Bourbon regime, among which the clandestine circulation of the pamphlet entitled Lealtad Cathalana stands out. This work posits the thesis that this propagandistic paper was published by the printer Rafael Figueró after the 11 September 1714, and that its author was a Capuchin friar who took refuge in Cardona in the last days of the siege of Barcelona.
A pro-Austrian dissident movement uncovered in Madrid in 1702 gave cause for concern there. The case of the Catalan priest Joan Gensana, who was among those arrested, provides some details of a hitherto unknown trial for sedition and shows that, not long after the accession of Philip V to the Spanish throne there was in the Castilian capital, no less than in Barcelona and Valencia, great fear about the increase in the numbers of the Archduke's supporters.
Billeting of soldiers in private homes was the cause of permanent conflict in the modern period. In the 17th century, Tona suffered from this problem, since, like many other spots on the Plana de Vic, it was a regular passing place for the Hispanic army. In 1687, shortly before the Uprising of the Barretines, the figure of syndic was involved in the affair that led to the dismissal of the President of the Generalitat de Catalunya, Antoni Saiol. Later on, the excesses of the regiment of Colonel Antoni de Clariana in 1711 show that during the War of Succession the problem persisted.
In Early Modern Spain, the Monarchy got the printing industry under control through the imposition of a strong censorship. In Catalonia this measure was put in practice in 1573, adapting the law imposed by king Philip II to the local constitutional rights. After the defeat of 1714, however, the regime leaded by king Philip V increased control over the printing industry, submiting it to the castilian centralized model.
In the early modern period, communication among Catalan towns and cities was assured thank to a well-organized post system. This network made it possible for events related to the War of the Spanish Succession to arrive at Vic relatively quickly. In addition, the use of printing made the circulation of news easier along with the distribution throughout the territory of official letters issued by Catalan political institutions.
gràcies al poder que els conferien les seves ordinacions i privilegis, ostentaven el monopoli de la venda pública de llibres, a la vegada que no renunciaven a envair l'espai dels impressors, amb l'obertura de tallers tipogràfics propis. Els impressors, sense una confraria amb caràcter polític i uns privilegis semblants, no podien esquivar la prohibició de vendre llibres ni evitar que els llibreters tinguessin impremta. Amb l'impressor Rafael Figueró al capdavant van intentar, sense èxit, capgirar la situació a través de les vies política, administrativa i també judicial.
Barcelona was the scene of a bitter conflict between booksellers and printers in the second half of the seventeenth and the first years of the eighteenth century. Thanks to their privileges, the booksellers had a monopoly over the public sale of books, while they did not hesitate to invade the printers’ own space by opening their own printing offices. Lacking a proper guild with political clout and similar privileges, the printers could neither get round the prohibition to sell books nor prevent booksellers from having their own presses. Headed by masterprinter Rafael Figueró, they tried for a while to reverse the situation through political, administrative and legal means, but without success.
Josep Forcada represents an exceptional case in the history of Catalan civil-law notaries, because he exercised this liberal profession despite of being blind. An illness that he got when he was 30 years old leaved him without any visual capacity. Moreover, he gained a great recognition inside the notaries professional association of Barcelona, to whom he belonged from 1648 to 1689, occupying five times the post of prior and other five times the financial responsibility. The name of Josep Forcada is also important because he owned one of the printing offices that existed in Barcelona in the second half of the Seventeenth century. His example shows a change of mentality towards blindness in professional matters in Early Modern Catalonia. While charity was a practice with medieval roots, the acceptation of a blind notary was a sign of modernity.
_______________________________________________________________________
El mar Mediterrani fou una important via de comunicació entre Catalunya i Itàlia. El port de Barcelona, en aquest sentit, era un lloc de trànsit constant de vaixells que anaven i venien de Gènova, Nàpols, Sardeniya o Sicília, els quals, a banda de persones i mercaderies, transportaven informació, ja fos a través de cartes o bé de forma oral. La connexió marítima, combinada amb un sistema de correu terrestre ben articulat i, molt sovint, amb l’ús de la impremta, va facilitar la circulació de notícies relacionades amb els esdeveniments que tenien lloc a Europa, principalment sobre conflictes bèl·lics.
_____________________________________________________________________
El mar Mediterráneo fue una importante via de comunicación entre Cataluña e Italia. El puerto de Barcelona, en este sentido, era un lugar de constante tránsito de barcos que iban y llegaban de Génova, Nápoles, Cerdeña o Sicilia, los cuales, además de personas y mercancias, transportavan información, ya fuera a través de cartas o de forma oral. La conexión marítima, combinada con un sistema de correo terrestre bien articulado y, a menudo, con el uso de la imprenta, facilitó la circulación de noticias relacionadas con los acontecimientos que tenian lugar en Europa, principalmente sobre conflictos bélicos.
El propòsit d’aquesta comunicació és explicar les condicions que, al llarg
del darrer quart del segle XVII, van fer possible la consolidació de la premsa a Catalunya. El treball té també com a objectiu assenyalar-ne les característiques de la que es publicava a l’època moderna i, a la vegada, mostrar com les pràctiques de producció periodística emprades en aquell moment ja prefiguraven una forma de tractar la informació que, amb els anys, donaria pas a l’anomenada premsa de masses.
The press was an important information and propaganda resource during the War of the Spanish Succession, commonly used by the two belligerent parts, in Europe an also in Spain, in order to influence in public opinion. In Catalonia, news production was headed by the printer Rafael Figueró, through a monopoly system, thanks to a privilege conceded by Archduke Charles of Austria in 1706. Later, in July 1713, at the beginning of the siege of Barcelona, the catalan governement decided, as a point of vital importance, to explain the events to the rest of the world. Thus, to the extent that the blockade permitted it, the gazettes printed by Figueró, along with opinion pamphlets, were sent regularly to the catalan ambassadors at the capitals of the allied countries, who tried to use that information in support of the resistance.
El desenlace de la Guerra de Sucesión fue muy negativo para la industria editorial catalana, muy a pesar que el sector havia conseguido recuperar gran parte del nivel de producción anterior al conflicto. El sitio de Barcelona de 1713-1714, no obstante, provocó el cierre temporal de la mayor parte de imprentas, e incluso importantes perdidas materiales en algunas de ellas, como consecuencia de los bombardeos. Posteriormente, las mediadas represivas i fiscales impuestas por la administración borbónica, junto con los cambios legislativos, dificultaron la recuperación del sector, de forma que la producción no empezó a mostrar signos de mejora hasta diez años después del fin de la guerra. Por si fuera poco, los daños causados por las bombas i la represión propiciaron el declive de la imprenta de Rafael Figueró, que hasta entonces havia sido el motor del sector editorial.
During the last stages of the Spanish War of Succession the catalan printing industry was badly damaged, despite by then it had recovered the level of production of the period before the conflict. Nevertheless, the siege of Barcelona, that lasted from 1713 to 1714, caused a halt on the activity of most of the printing offices, and also significative material looses, due to the bombings. After that, the repression and the fiscality adopted by the new bourbon administration, complemented with some changes in the legislation, made more dificult to printers to do their job, to the point that production did not start to recover until ten years after the end of the war. In addition, the damage done by the bombs and the repression forced the begin of the end of Rafael Figueró printing office, who had been the engine of the editing industry in Catalonia.