2001

Sumari • Més enllà de la llibertat d'expressió: conflictes civils, drets individuals i consciència col•lectiva

2018

La libertad de expresión forma parte del conjunto de derechos fundamentales reconocidos en las primeras declaraciones de derechos revolucionarias del siglo XVIII, es decir, constituye una de las primeras conquistas del constitucionalismo liberal. El objeto del reconocimiento de este derecho, como el de la mayor parte de los derechos que se reconocen en aquel momento, es la garantía de un espacio de libertad del ciudadano frente a las injerencias de los poderes públicos. Así pues, estamos ante uno de los clásicos derechos de libertad frente al Estado, aunque, hoy en día, su estructura y contenido no son exactamente los mismos que los que definieron a la libertad de expresión en el Estado liberal, sino que la transformación de ese Estado en Estado social ha dotado a esta libertad de una estructura y un contenido diferentes.

Fragmentum

Resumen: Este trabajo advierte las dificultades para definir el discurso del odio en la práctica. También demostramos que el Tribunal Europeo de Derechos Humanos no tiene un criterio claro en relación con la utilización de los artículos 17 y 10.2 del Convenio Europeo de Derechos Humanos cuando el demandante invoca la lesión del derecho a la libertad de expresión.

El trabajo presenta un resumen del contenido esencial del derecho humano a la libertad de expresión, incluyendo la dimensión y el alcance de este derecho, las limitaciones y restricciones, el derecho de rectificación o respuesta y el acceso a la información pública.

Escriure després. Formes de racisme refinat, banalització erudita d’Auschwitz, Palma: Lleonard Muntaner, 2012

Dans NYC tout disparaît d'un jour à l'autre, il n'y a ici que de bref passages» Hélène Cixous, Manhattan: lettres de la préhistoire, 2002 «Und kein Mensch weiß, wovon ich rede, wenn ich davon rede» Thomas Bernhard, Die Ursache, 1975 No són pas pocs els casos d'intel·lectuals que en nom del dret a la llibertat d'expressió pretenen anul·lar qualsevol crítica als seus punts de vista. «Tot és lícit» esdevé així l'única consigna vàlida, i qui en dubta és exposat directament a l'escarni. La literatura es troba així en una situació completament oposada a la dels temps passats, en què la censura fins i tot revisava el contingut moral d'una novel·la. Els continguts xocants o cridaners són tolerats -si més no, mentre no afectin els fonaments del poder. Però no es tracta només d'una major tolerància; a l'abric d'una intocable llibertat de l'art, estan entrant en la premsa i en la literatura la xenofòbia, la incitació a la violència i, sobretot, la sensació d'una permanent i indefinida amenaça que podria afectar el món feliç en què vivim.

Understand the importance of diversity, equality and inclusion.

Continents manuscrits, 2018

Certains développements de cet article ont été publiés précédemment dans l'article "Kateb Yacine entre en littérature, d'après quelques documents inédits", de l'ouvrage collectif Littérature d'ailleurs et d'aujourd'hui. Liber amicorum offert à Ieme Ven der Poel, ss dir. Fouad laroui et Sabine Van Weselmael, éd. Zellige, 2014, pp. 73-102. 1 Kateb Yacine est né en 1929. Cette étude portera sur cinq années de son existence : 1946-1952, années au cours desquelles le jeune poète bouge beaucoup, écrit plus encore, et sur lesquelles il semble, plus tard, s'être évertué à brouiller bien des pistes. Tout commence pourtant de la manière la plus banale, s'il est possible de considérer comme banale l'expérience d'un jeune « indigène » de 17 ans désireux d'écrire dans une langue qui n'est pas la sienne. Dès cette période, l'apprenti poète songe à publier-des poèmes essentiellement : il évoque dans ses correspondances quelques pièces « groupé[es], bien plus que choisi[es] 1 » pour être soumises à la bienveillante lecture de Gabriel Audisio, à cette époque haut responsable de l'OFALAC 2 et figure marquante de la vie culturelle franco-algérienne 3. Et une autre lettre, presque contemporaine, à André Walter évoque des Poèmes de l'Islam réveillé, à paraître prochainement chez Seghers 4 ! Au tout début de 1946, en effet, par un concours de circonstances assez extraordinaire, Kateb, qui signe encore Yacine Kateb-il n'a alors guère plus de 16 ans-était parvenu à faire imprimer à Bône quelques dizaines d'exemplaires d'un recueil de poésies, Soliloques.