2018

espanolEn este articulo reflexionamos en torno al derecho a la educacion. En los paises ricos uno de cada cinco jovenes no alcanza las competencias basicas. En el caso de Espana, se ponen de relieve importantes desigualdades educativas ligadas al origen socioeconomico de los estudiantes. A partir de la recopilacion de datos de informes nacionales e internacionales, asi como de investigacion cualitativa propia, identificamos los factores inhibidores del exito educativo en contextos de pobreza. Concluimos que debemos avanzar hacia un modelo de equidad educativa a partir de abordar el fracaso escolar en contextos de pobreza infantil desde una perspectiva integral y sistemica, con la promocion de accionesuniversalistas y preventivas desde la comunidad con la colaboracion de los diferentes agentes socioeducativos. catalaEn aquest article reflexionem al voltant del dret a l’educacio. Als paisos rics un de cada cinc joves no assoleix les competencies basiques. En el cas d’Espanya, es fan p...

Derivatius: sí que hi ha acte de relació entre el que transmet la propietat i el que l'adquireix. Traditio S'utilitzava per transmetre coses que no fossin res manquipi (que no tinguessin tant valor dins del subjecte). Implicava transmissió de la cosa. -Necessita element formal. Es pot fer donant la cosa materialment, o bé (traditio simbòlica) utilitzant un símbol que indiqui o substitueixi aquesta transmissió, però sense fer l'acte. Traditio simbòlica implica fet fictíci, es fa algun gest que indiqui que portem a terme aquesta traditio. Hi havien altres possibilitats que es refereixen a subjectes immobles (traditio longa manu, traditio brevi manu, constitutum possessorium). -Necessita element subjectiu. Intenció de les parts. No sempre que es fa l'acte 'et dono una cosa' es transmet una propietat (ha d'anar acompanyat d'una intencionalitat de transmetre la propietat). Important des de la perspectiva jurídica. Com també intenció d'adquirir-la.

Jover Pujol, Andrea (2023). «Infància sota el sistema de protecció: el benestar subjectiu i la centralitat dels seus drets». Papers, 108 (1), e3083.<https://doi.org/10.5565/rev/ papers.3083> , 2023

La Llei 14/2010, del 27 de maig, dels Drets i les Oportunitats en la Infància i l’Adolescència en el seu preàmbul «reconeix el dret de totes les persones menors d’edat a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i benestar en el context familiar i social». Així mateix, segons l’article 1, l’objecte d’aquesta llei és promoure el benestar dels infants i les actuacions de prevenció, atenció, protecció i participació per tal de garantir l’exercici dels seus drets, l’assumpció de les seves responsabilitats i l’assoliment del seu desenvolupa­ment integral. L’Administració pública, doncs, té l'obligació d’assegurar el compliment dels drets de la infància que es troba sota el sistema de protecció. Però què en pensen els infants i adolescents sobre el compliment d’aquests drets? I com afecta això l’avaluació del seu benestar subjectiu? A partir d’un estudi de cas de l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) del Vallès Occidental, i amb un disseny metodològic mixt seqüencial, aquest article exposa, d’una banda, la centralitat que ocupa la percepció de la garantia dels drets a l’hora d’avaluar el benestar subjectiu de la infància i adolescència que es troba dins del sistema de protecció; d’altra banda, mostra que la manca de l’exercici d’aquests drets percebuda apareix com a fil connector de totes les entrevistes realitzades. Finalment, es discuteix sobre la consegüent necessitat d’establir mecanismes per fer efectius els drets dels infants en el marc del sistema de protecció.

El nostre objectiu amb aquesta ponència és establir les vinculacions entre la Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència, aprovada aquesta primavera passada, amb la Llei de Serveis socials i, especialment, l'encaix del model de protecció de la infància en risc en el marc del Sistema Català de Serveis Socials. En aquesta explicació ens centrarem, bàsicament, en la planificació i l'operativitatzació de les actuacions i farem breus referències a la normativa en si perquè, entenem que l'aplicació de les normes s'ha de fer mitjançant les accions planificades. Per començar voldríem fer un breu repàs a les principals aportacions de les dues lleis, que tenen un plantejament totalment coherent, en l'àmbit en el que són confluents, que és el que d e s t a c a r e m t o t s e g u i t a l ' e x p l i c a r e l s 1 Núria Fustier i Garcia Polítiques socials -Serveis socials + 34 626 499 418 Introducció La comparació de les dues lleis

Miriam Sorolla Labrador , 2015

Este proyecto empezó a formar parte de nuestro día a día en el centro Baldiri Reixac de Barcelona el curso académico 2014-2015 como respuesta a una propuesta por parte de UNICEF de implementar la Convención sobre los derecho del Niño en el proyecto educativo de centro y así convertir nuestra escuela en 􏰁Una escuela con derechos􏰂􏰃 Desde el año 2011 UNICEF Cataluña, de acuerdo con el mandato internacional de UNICEF de velar por el conocimiento y la aplicación de la Convención sobre los Derechos del Niño en todo el mundo, está llevando a cabo el programa 􏰁Una escola amb drets􏰂􏰄􏰂Una escuela con derechos􏰂, con el objetivo de fortalecer las capacidades de la comunidad educativa y que, de este modo, los derechos de la infancia se conozcan y se vivan en los centros educativos. Dicha organización se propuso implementar en tres centros educativos del distrito del barrio de Gracia de Barcelona un proyecto piloto para transformar y mejorar las actuaciones pedagógicas de toda la comunidad educativa en relación a los derechos de niños y niñas. Para hacerlo, durante el año 2011 llevó a cabo una investigación en otros tres centros de Barcelona cuyo objetivo era obtener un diagnóstico a partir del cual trazar las líneas de investigación posteriores, líneas que han guiado la implementación del proyecto en nuestro centro. UNICEF definió un modelo de lo que tenía que ser una escuela con derechos a partir de siete criterios que sitúan la Convención como eje transversal de la vida escolar y que constituyen el eje vertebrador del programa. CRITERIO 1: La Convención sobre los Derechos del Niño es el marco de referencia que guía la gestión de la escuela. CRITERIO 2.- El proceso educativo está centrado en el niño, o la niña, y estimula su aprendizaje y su participación. CRITERIO 3.- Todos los niños y todas niñas reciben un trato justo y digno, exento de cualquier tipo de violencia, abuso o explotación, independientemente de su cultura, religión, origen, sexo, capacidades o circunstancias familiares. CRITERIO 4.- El personal de apoyo del centro conoce la Convención y promueve una cultura escolar basada en el respecto de los derechos humanos del niño. CRITERIO 5.- El profesorado conoce y tiene interiorizado el contenido de la Convención sobre los Derechos del Niño como parte de su práctica profesional y de la administración del centro. CRITERIO 6.- Los niños, niñas y adolescentes conocen, entienden y ejercen los derechos y las responsabilidades que los reconoce la Convención. CRITERIO 7.- Las familias conocen, entienden y promueven el respeto de los derechos del niño. Estos criterios fueron los que sirvieron de referencia a la hora de buscar y compilar buenas prácticas de centros educativos que ya utilizaban una metodología de trabajo con un enfoque centrada en los derechos del niño. Finalmente, para poder formar a las maestras y los maestros implicados en el proyecto en temas de educación y derechos, llevamos a cabo el curso on-line 􏰁Vivir (aprender y enseñar) los derechos de la infancia en la escuela􏰂􏰃 En nuestro caso, a pesar de ser un curso virtual, por el hecho de ser escuela piloto, la formación fue acompañada de una sesión presencial y mensual durante todo el curso escolar, llevada a cabo una persona de responsable del programa de Unicef.

Este apartado describe las características sobresalientes del plan sobre las que posteriormente efectuaremos el análisis propuesto.

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG (coord.), Els Reglaments europeus i l’evolució del Dret català de contractes, família i successions, 2019

Child Support: Foundations and Scope. This book chapter explores the foundations of child support obligations with regard to the relevant Catalan and Spanish legal provisions. It is argued that, to strike a fair balance between the different interests at stake, courts and practitioners should pay special attention to the grounds of parental support obligations. By so doing, they may find proper answers to many pressing questions such as how to calculate support payments, which items are covered or the duration of the obligation.

Aquest treball radiografia la pobresa infantil a Catalunya en el context d'adversitat econòmica que estem vivint. Les anàlisis realitzades posen en relleu que Catalunya presenta nivells de pobresa infantil molt alts quan es compara amb altres països europeus, i les tendències que s'apunten en els darrers anys són negatives. La nostra investigació discuteix, en primer lloc, la magnitud del fenomen, la seva evolució i els principals perfils socials. En segon lloc parem atenció al tipus d'experiències de la privació en les llars on viuen infants, rastrejant els canvis que es produeixen entre l'any 2007 i 2010. Per acabar, analitzem l'impacte de les transferències públiques sobre la pobresa infantil a Catalunya i als països de la Unió Europea 15. Evidenciem les enormes limitacions de les polítiques públiques vigents al nostre país per corregir fenòmens de pobresa i privació. El treball acaba alertant sobre les conseqüències a les quals ens aboca el fet de relegar la inversió social en infància i planteja una sèrie de propostes.

Home-2021marzo-12-El derecho de los niños, niñas y adolescentes a no ser explotados económicamente ECAE OPINIÓN

Quaderns per a la inclusió social, 2022

Si entre el 2008 i el 2014, els serveis socials s’enfrontaven a l’emergència causada per la crisi de les hipoteques, en els anys posteriors l’exclusió residencial s’ha consolidat com un problema sempre present en la tasca de treballadores i treballadors socials. En aquest article s’analitzen les incoherències entre les funcions dels serveis socials, els recursos dels quals disposen i les expectatives que hi diposita la ciutadania i agents polítics i socials que la representen. Atendre més i millor és necessari, però portar a terme canvis estructurals i polítiques preventives per part de totes les administracions és urgent.