Ordenança municipal o privació de drets a Palma? Lluís Ballester Professor de la UIB El nombre de normes (a tots els nivells) experimenta dia rere dia un ràpid creixement. I el detall que el desconeixement de la llei no eximeixi del seu compliment resulta decebedor. Però, cap norma legal de les que neixen (algunes reiteratives i prescindibles) ho fa sense motius; totes responen a interessos concrets, moltes a interessos concrets de control social i recaptació. En qualsevol cas, hi ha lleis que donen i garanteixen drets (llibertat positiva) i altres que controlen i persegueixen comportaments no normatius (llibertat negativa). El problema ve a l'hora de fer complir tantes normes, d'un tipus o altre, per part del govern de torn i dels seus agents de l'autoritat que, al cap i a la fi, disposen d'un cert marge per a interpretar la norma d'acord als seus interessos concrets. Pel que fa a les normes negatives, les de control social com ara l'Ordenança per a fomentar i garantir la convivència cívica a Palma, l'administració pretén organitzar i controlar aspectes de l'existència personal individual més enllà del sentit comú de cadascun i les seves possibilitats de desenvolupament social. Parin atenció en que l'esborrany ocupa més de 50 pàgines i 108 articles d'escriptura jurídica. Per cert, el document que distribueix l'Ajuntament a la seva web només està escrit en castellà. Es fomenta, al marge de la declaració d'intencions, l'assumpció de rols molt definits, políticament correctes, entre la ciutadania, amb articles tan divertits com el següent: "El Ayuntamiento llevará a cabo las políticas de fomento de la convivencia y el civismo que sean necesarias con el fin de conseguir que las conductas y actitudes de las personas que están en la ciudad se adecuen a los estándares mínimos de convivencia con el objetivo de garantizar el civismo y de mejorar en consecuencia la calidad de vida en el espacio público." (art. 7.1) La pretensió d'acció correctora sobre les nostres conductes i també actituds és realment molt agosarada, des de la conducta cívica més bàsica fins altres qüestions més polèmiques: limita l'activitat dels músics de carrer, no permet que un comerciant pugui fer-se pintar la persiana del seu establiment amb un grafit sense permís municipal, persegueix i pot estigmatitzar la prostitució al carrer i l'activitat dels qui demanen doblers al carrer. L'Ajuntament fins i tot preveu impedir els partits de futbol entre nins si es molesten veïns o vianants. Es parla molt de béns públics, des de l'article 1, però aclarint que la norma pretén protegirlos de les agressions, alteracions i usos indeguts, la qual cosa requereix "vigilància intensiva" per part de l'administració. S'invoca també el tarannà cívic en l'ús dels béns i instal·lacions a la disposició dels ciutadans, sense esmentar que és el propi ajuntament el que dissenya la ciutat, imposant la relació espai públic/privat i instal·lant el mobiliari i equipament que considera oportú. En aquesta distribució podem trobar barris sense equipaments públics (Cala Major) i altres molt dotats (centre de Palma). Aquest tipus d'ordenances municipals es van estenent per les ciutats de l'estat, segons un efecte contagi. Mitjançant aquestes normes és com traslladen a la població els seus problemes de finançament i gestió. El resultat és la certesa que no les podran fer complir sense un dispositiu policial realment important i la col·laboració, pel que fa a Palma, d'uns "agentes cívicos con funciones de vigilancia" (art.85) que són una mica inquietants. L'article diu que "la Alcaldía podrá habilitar a Agentes cívicos o agentes no-policiales asignados específicamente para el control de conductas incívicas" (glups!). La conseqüència és que per viure millor se fa una norma que ens farà viure pitjor. Fet i fet, aquestes normes, van aconseguint el que es proposen: la dissuasió, la pressió (política i també moral) sobre els individu i col·lectius concrets, així com, si s'escau, els seus doblers. Tal vegada, haurien d'haver insistit més en les polítiques socials en lloc de desenvolupar la repressió i el control estricte. Les mesures exposades aquí constitueixen només alguns exemples de la detallista ordenança, segons la qual el control social augmenta en el terme municipal i, tal vegada, amb efectes no tan positius com s'espera. Les bones voluntats a vegades produeixen efectes negatius. Podeu trobar un exemplar a les següents webs: http://www.afedeco.com/web/files/Ordenanza%20C%C3%ADvica%20Ayto%20Palma%20(B orrador).pdf http://www.arabalears.cat/balears/ORDENANZA-CIVICABORRADOR_ARAFIL20131014_0003.pdf