Situació d'emergència: pobresa infantil Lluís Ballester Professor de la UIB Fa ja sis mesos, l'1 de novembre de 2013, vaig publicar a El Periscopi un article titulat: Pobresa infantil: drets sense serveis no són drets efectius, en aquest article informava d'un estudi realitzat a Mallorca per al programa CaixaProinfància. Els resultats indicaven que: "el percentatge de nins i nines en risc de pobresa o en absència de benestar arriba fins el 24,7% del total." Ara disposam d'un estudi sobre el conjunt d'Europa. Segons explica l’informe ‘Pobresa infantil i Exclusió Social a Europa' de l’ONG Save the Children, presentat aquesta setmana passada, al voltant de 27 milions d'infants corren el risc de caure en aquesta situació a 31 països d'Europa (UE-28, més Islàndia, Noruega i Suïssa), xifra que s'ha incrementat en un milió entre el 2008 i finals del 2012, mig milió només en l'últim any 2013. Hi ha diverses maneres de fer front a aquesta situació que es pot qualificar d'emergència, es pot esperar a que millori el mercat de treball, però això no és suficient. Una alternativa és desenvolupar polítiques socials públiques, el problema és que han de ser polítiques d'eficàcia comprovada. A Espanya aquestes polítiques són un desastre, es veu que no sabem ni copiar als que sí ho fan bé. Espanya és el segon país de la Unió Europea, només per darrere de Grècia, on menys eficaces són les polítiques socials per combatre la pobresa infantil. Als països nòrdics, aquestes iniciatives han aconseguit retallar la pobresa infantil en un 18% en plena crisi econòmica. En el cas d'Espanya un de cada tres infants viu ja sota el llindar de la pobresa sense que les polítiques socials públiques hagin aconseguit reduir aquestes taxes més enllà del 6,9%, segons l'informe citat. Espanya està a la cua d'Europa, juntament amb Grècia, en capacitat de reduir la pobresa infantil amb ajudes socials. Abans de les prestacions i altres actuacions socials, el percentatge net d'infants sota el llindar de la pobresa és a Espanya d'un 36,8%. Amb les ajudes socials, un 6,9% d'aquests infants surten del llindar de pobresa, de manera que la taxa se situa en el 29,9%. Si comparam l'Estat espanyol amb Irlanda, país que ha patit una greu situació de crisi econòmica semblant, les seves prestacions han aconseguit reduir la pobresa infantil en 32 punts, passant d'un 49,1% a un 17,1%. Com es pot observar, es disposa de models suficients de polítiques socials, desenvolupats per països en condicions similars a la de l'Estat espanyol. Podem prestar atenció a l'altre factor, el relatiu al mercat de treball i la capacitat de captar recursos per part de les famílies. No és necessari recordar quins són els nivells d'atur i precarietat laboral al conjunt de l'Estat. Save the Children puntualitza que si a més de tenir en compte els ingressos dels pares es consideren el nivell de feina del conjunt de la llar i el de privació material, a Espanya hi ha 2,8 milions d'infants en risc de caure-hi en situació de pobresa, és a dir, el 33,8% de la població menor d'edat. Sigui per la ineficàcia de les polítiques socials actuals o per la situació desastrosa del mercat de treball, la pobresa infantil es pot qualificar com d'emergència. L'estudi de Save de Children incrementa l'estimació feta per nosaltres a Mallorca entre un 5% i un 9%, establint un percentatge entre un 29,9% i un 33,8% de la població infantil en situació de pobresa. Save the Children recorda que l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha alertat en un informe presentat el març de 2014 que Espanya és el país, dels que formen part de l'OCDE, on més han augmentat les desigualtats socials des de l'inici de la crisi. A més, recorden que l’Estat espanyol també és capdavanter en abandonament escolar (25%) i que, al costat de Grècia, és el país europeu on les famílies destinen més recursos a cobrir les despeses de l’habitatge, fet que limita la despesa en altres àmbits com ara una alimentació saludable, despesa cultural o recursos per al temps lliure. El percentatge d'infants que viuen en llars que gasten més del 40% dels ingressos disponibles en costos de la casa és d’un 20,5% a l’Estat espanyol. La mitjana de la Unió Europea és de l’11%. Aquests mesos també hem pogut conèixer els resultats de l'Enquesta de Condicions de Vida de 2012 (ECG, INE 2013). Les dades són coincidents amb els estudis citats (CaixaProinfància, Save de Children, OCDE). Es confirma un augment de l'empobriment entre els menors de 16 anys. S'ha passat d'una Taxa de Pobresa Relativa (TRP), entre els menors de 16 anys, del 29,2% en 2006 a una TRP infantil del 32,8% a finals de 2012, és a dir, ha augmentat en un 3,6%, una taxa que ja era molt elevada. Tots els informes sobre pobresa infantil aporten dades similars, també insisteixen en la realitat multidimensional de la pobresa infantil. L'informe de Save the Childrem tracta des de la situació laboral dels pares, fins a les condicions de l'habitatge i la situació escolar dels infants de cadascun dels 31 països analitzats, i conclou que posar fi a la pobresa comporta prendre les decisions polítiques adequades, que són a l'abast de tots els Estats, al marge del seu PIB. Sembla que moltes ONG són conscients d'aquesta necessitat (UNICEF, Save the Children, EAPN), però encara no disposam de les polítiques adequades per fer canviar aquesta situació d'emergència. Article a El Periscopi: Pobresa infantil: drets sense serveis no són drets efectius http://www.elperiscopi.com/?contenido_servicio_tabla=detalle_noticia&contenido_id_notic ia=3681 Informe Save the Children http://www.nuevatribuna.es/media/nuevatribuna/files/2014/04/15/informe_pobreza_infantil _y_exclusion_social_en_europa.pdf Referència de l'ECV INE (2013). Encuesta de Condiciones de vida. Madrid: Instituto Nacional de Estadística. http://www.ine.es/jaxiBD/menu.do?L=0&divi=ECV&his=0&type=db