Content-Length: 137803 | pFad | https://www.academia.edu/7610922/Viabilitat_de_les_pol%C3%ADtiques_socials

(PDF) Viabilitat de les polítiques socials
Academia.eduAcademia.edu

Viabilitat de les polítiques socials

Professor de la UIB Hi ha una rara unanimitat, a l'opinió pública d'esquerres, sobre la necessitat urgent d'una reforma fiscal que permeti garantir la sostenibilitat de les polítiques socials. Entre els conservadors, una vegada situat el combat contra el dèficit públic en el primer nivell de prioritat, garantir un bon nivell d'ingressos tributaris, per via indirecta (IVA, abans que altres imposts), és la única possibilitat d'evitar la seva deriva amb les polítiques de precarització social sense límit. Els socialdemòcrates, escarmentats de l'aventura liberal (no tots, però sí els més conscients), el problema és obtenir recursos que reforcin l'Estat Social, és a dir, els hi preocupa restaurar la progressivitat del sistema fiscal per evitar la desigualtat social. Per a l'esquerra, la reforma fiscal és necessària, però incorporant de forma clara nous actors.

Viabilitat de les polítiques socials Lluís Ballester Professor de la UIB Hi ha una rara unanimitat, a l'opinió pública d'esquerres, sobre la necessitat urgent d'una reforma fiscal que permeti garantir la sostenibilitat de les polítiques socials. Entre els conservadors, una vegada situat el combat contra el dèficit públic en el primer nivell de prioritat, garantir un bon nivell d'ingressos tributaris, per via indirecta (IVA, abans que altres imposts), és la única possibilitat d'evitar la seva deriva amb les polítiques de precarització social sense límit. Els socialdemòcrates, escarmentats de l'aventura liberal (no tots, però sí els més conscients), el problema és obtenir recursos que reforcin l'Estat Social, és a dir, els hi preocupa restaurar la progressivitat del sistema fiscal per evitar la desigualtat social. Per a l'esquerra, la reforma fiscal és necessària, però incorporant de forma clara nous actors. La comparació amb els grans països europeus indica que la singularitat de la posició de l'Estat espanyol es concreta en la baixa proporció dels ingressos tributaris sobre la renda total, tant en impostos directes com en indirectes. Convergir amb Europa, en la construcció d'un Estat del Benestar ample i fortament redistributiu, al temps que eficient i sostenible, significaria ingressar més, mai menys. La comparació internacional del sistema tributari, tot i la dificultat, no permet identificar grans diferències normatives. És a dir, un ciutadà mitjà que compleixi amb les seves obligacions, no pateix una pressió fiscal superior a la mitjana europea. La clau de la baixa recaptació és la baixa pressió fiscal efectiva, real, sobre amples sectors de la realitat econòmica i social. No es tracta d'elevar els tipus mitjans i marginals sobre el paper i després tolerar el seu incompliment per diverses vies (frau, evasió, paradisos fiscals, SICAV, etc.). L'objectiu ha de ser ampliar la base fiscal, incorporant la tributació normalitzada d'agents econòmics i accions que actualment se'n surten sense pagar com toca. Reduir el frau, del tipus que sigui i amb el nom que li vulguin donar, és la prioritat màxima. Però també revisar els mètodes d'estimació de les rendes, així com el conjunt dels beneficis fiscals en les diverses figures tributàries, per tal d'eliminar la clara percepció de que els perceptors d'altes rendes no salarials tributen menys, proporcionalment, que els assalariats; però també que les grans empreses, internacionals o no, aconsegueixin tipus efectius per sota de la majoria de les petites i mitjanes empreses. Així, el segon gran objectiu, a més de la suficiència fiscal, hauria de ser l'equitat. No han de tributar menys els recursos heretats que els guanyats amb la feina. No es tracta d'elevar la progressivitat formal del sistema impositiu, Es tracta d'evitar que la progressivitat funcioni només dins les rendes del treball, mentre pel que fa als beneficis empresarials i altres ingressos (herències, rendes de capital, etc.) la regressivitat sigui la norma. Finalment, el sistema fiscal ha de ser compatible amb l'eficiència del sistema socioeconòmic. Algunes de les línies indicades abans van en aquest sentit. Imposts més generalitzats, amb l'eliminació dels tractaments privilegiats, ajudarien. Però també, l'increment del conjunt de treballadors (la reducció de l'atur és fonamental) i de la resta d'agents (empresaris, rendistes, etc.) que paguin imposts. Els imposts no són només una qüestió tècnica. Interessa de manera molt destacada a tots i totes els qui encara volem construir societats més justes. La fiscalitat és política socioeconòmica, afecta directament al grau de desigualtat que accepta una societat. L'esquerra demostra que defensa una societat més justa quan no accepta de cap manera el frau, l'economia submergida, l'evasió de capitals i imposts, els paradisos fiscals i la resta de privilegis de les elits extractives.








ApplySandwichStrip

pFad - (p)hone/(F)rame/(a)nonymizer/(d)eclutterfier!      Saves Data!


--- a PPN by Garber Painting Akron. With Image Size Reduction included!

Fetched URL: https://www.academia.edu/7610922/Viabilitat_de_les_pol%C3%ADtiques_socials

Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy