i en general la formació, la inserció laboral en condicions, i també l’habitatge. Tot i això, també cal recordar que s’ha avançat i s’ha de continuar avançant, en el desenvolupament d’una situació d’igualtat d’oportunitats, entre homes i dones, gent nascuda aquí i immigrants, o gent d’orígens socials diferents. Els joves davant 25 anys de canvi: Constitució i reforma social Lluís Ballester DESENVOLUPAMENT DELS E DRETS I OPORTUNITATS nguany es compleixen 25 anys de l’aprovació de la Constitució Espanyola. És un bon moment per reflexionar sobre els drets dels joves que es deriven de la Carta Magna, com també sobre altres drets que són imprescindibles garantir per a la consecució de la ciutadania plena dels joves i, per tant, la llibertat plena. 4 Si ens centrem en l’educació, ens adonarem que és molt senzill trobar exemples de canvis en aquest terreny. A Espanya, les dues darreres dècades han estat decisives perquè el paper del sistema educatiu fos cada cop més important en la vida dels joves de totes les classes socials, atesa l’ampliació del nombre d’anys d’escolarització i de les opcions formatives (més carreres universitàries, més opcions no formals, etc.). Durant els anys setanta, els joves provinents de famílies de classe treballadora sovint deixaven l’escola després de superar l’escolarització obligatòria. En l’actualitat, hi ha relativament pocs joves que deixin l’escola abans d’assolir els estudis mínims obligatoris (l’ESO) i, d’altra banda, l’ensenyament secundari postobligatori ha perdut una gran part de l’exclusivitat social que el caracteritzava. Al mateix temps, l’educació superior (reservada anteriorment a una minoria privile- societat democràtica, parcialment descentralitzada, econòmicament molt dinàmica i socialment parcialment desenvolupada. L’Estat del Benestar és a Espanya no només –que també ho és– una opció política i social de futur, és també una necessitat. Els joves, com a sector social que viu molts dels avantatges (educació, sanitat, eliminació del servei militar, etc.) i totes les dificultats (precarietat laboral, manca d’habitatges assequibles, etc.), són els que més necessiten que els processos socials i institucionals iniciats amb la Constitució de 1978 es completin. En aquest procés, des de 1978 fins ara, però també en el futur, hi té un paper primordial l’ensenyament, Miquel Ferrà t r e s q u a r t s Durant els darrers 25 anys, des de la Constitució de 1978, Espanya ha fet una gran transformació. En tots els sentits. No hi ha cap protagonista principal, perquè tots hem ajudat a fer aquest canvi. Democratització, descentralització de l’Estat, llibertat d’expressió, gran creixement econòmic, increment de la capacitat de consum, millora de les infraestructures, modernització de la societat, internacionalització en tots els sentits, un gran progrés en ensenyament, sanitat i en atenció social, etc. Un canvi que ha afectat tots els grups socials i també els joves. Si s’hagués de caracteritzar la societat resultant de 25 anys de canvis, es podria dir que s’ha construït una FORMATIVES “L’educació superior ha esdevingut una experiència educativa més per a un nombre creixent de joves” giada i molt reduïda) ha esdevingut una experiència educativa més per a un nombre creixent de joves. Actualment, a la Unió Europea més d’una cinquena part dels joves menors de 25 anys cursen estudis superiors. A Espanya, com també a molts indrets de l’Europa occidental, l’evolució que han experimentat les proporcions d’alumnes que continuen estudiant després de l’escolarització obligatòria de 1980 a 2000 ha estat espectacular. Durant el curs acadèmic 1977-1978, al voltant d’una tercera part dels joves de 16 anys i poc menys d’una quarta part de les dones joves d’aquesta mateixa edat anaven a l’escola. Vint-i-tres anys més tard, en el curs 2000-2001, la proporció havia augmentat sensiblement: set de cada deu joves estaven escolaritzats. Els principals estudis sobre la joventut a Espanya confirmen que, amb l’ampliació de l’educació postobligatòria o de tercer grau i l’increment del nombre de joves que abandonen l’escola amb qualificacions reconegudes, les probabilitats que tenen els joves d’aconseguir un lloc en l’educació superior han augmentat de manera considerable a tota Europa. No obstant això, les dades indiquen que els joves que pertanyen a famílies de classe treballadora disposen de moltes menys oportunitats que els seus companys de classe mitjana per mantenir-se a l’escola un cop han superat l’edat d’escolarització obligatòria, per marxar-ne amb un diploma reconegut o per aconseguir una plaça dins l’educació superior, i aquest fet s’acompleix en la majoria de països europeus. En tot cas, el canvi ha estat molt considerable, i ha obert “S’ha avançat i s’ha de continuar avançant en el desenvolupament d’una situació d’igualtat d’oportunitats” noves oportunitats que han estat aprofitades pels joves. Tal vegada, en aquest aspecte, resten per fer moltes coses a la CAIB per millorar les taxes d’estudiants universitaris i disminuir l’abandonament. DESENVOLUPAMENT D’OPORTUNITATS LABORALS Dins el mercat laboral també podem identificar canvis significatius. Paral·lelament a l’expansió de l’escolarització més enllà del període obligatori, la transició de l’escola al món laboral dura molt més temps, tal com es comprova en la major part de països de l’Europa occidental. No és solament que les transicions siguin cada cop més lentes, sinó que també esdevenen molt més complicades. Els joves emprenen trajectòries molt variades cap al mercat laboral: n’hi ha ben pocs que duguin a terme les transicions directes que eren habituals en els anys setanta. Els joves segueixen camins formatius molt diferents, fins al punt que, un cop incorporats plenament al mercat laboral, en surten per tornar a estudiar. Pot ser que es trobin aturats en diversos moments, i poden superar aquesta situació de moltes maneres: t r e s q u a r t s actualitat 5 DESENVOLUPAMENT DE NOVES FORMES DE VIDA t r e s q u a r t s Irene Peña 6 amb feines a temps parcial, amb cursos de formació o fins i tot amb l’abandó del mercat laboral. L’afebliment aparent en la previsibilitat de les transicions, juntament amb l’augment de les discontinuïtats, les incerteses i els reinicis –més habituals que mai–, són les característiques més destacades de l’evolució del mercat laboral per als joves al llarg d’aquests darrers anys. El problema és que ja no ens podem limitar a descriure les trajectòries que condueixen al mercat laboral, perquè en qualsevol grup de joves –ja sigui en el sistema educatiu o en el món laboral– es dóna una àmplia gamma d’adaptacions diferenciades. Entre els joves que es tro- L’origen d’un dels canvis més notables pel que fa a les experiències dels joves en el mercat laboral a les illes és la reestructuració econòmica i la decadència continuada dels sectors de la indústria i del sector primari (quasi desconegut per als joves), ja poc rellevant des dels anys setanta, i l’augment d’oportunitats en el sector dels serveis, amb noves opcions a més del turisme, com per exemple l’opció que ha representat el creixement de l’administració pública (autonòmica, insular i local) des de la construcció de l’estat de les autonomies obert per la Constitució de 1978. En l’actualitat, a la CAIB la gran majoria dels joves treballa en el sector terciari. Tot i que els estils de vida continuen reflectint posicions de gènere, cultura i classes socials, es constata que aquestes divisions són avui més confuses a conseqüència de la influència de la indústria del temps lliure i la comunicació (televisió, cinema, Internet, etc.) i de l’experiència generalitzada de transicions més lentes. Els joves de totes les cultures i orígens socials disposen de més temps lliure que abans, i tendeixen a participar en un ventall d’activitats més gran. També es fa palès que la relació entre les cultures juvenils i les classes socials s’ha debilitat. Per bé que hi ha dades que confirmen que la classe social ha perdut força com a indicador d’estils de vida juvenils i d’identitats socials, encara existeixen diferències en l’accés a determinats estils de vida, els quals es poden explicar des d’un punt de vista material. En efecte, malgrat que la tendència actual de les cultures juvenils consisteix a superar les divisions tradicionals de classe i que els models que se segueixen en els estils de vida són cada cop més semblants, també es posa de manifest que alguns joves queden exclosos d’aquest context general. De fet, les diferències més significatives pel que fa al temps lliure i als estils de vida són evidents si parem atenció a la situació en què es troben els joves immigrants internacionals. A aquest col·lectiu li és negat l’accés als estils de vida ociosos i benestants de què gaudeix la majoria dels joves de la CAIB. A més, en els escenaris que es regeixen cada cop més pel comerç, els immigrants internacionals queden al marge de la cultura consumista, la qual constitueix un element clau en la formació de la identitat dels joves en els darrers vint anys. L’exclusió de les cultures consumistes pot reduir la confiança dels joves en si mateixos i impedir-ne l’acceptació dins una cultura juvenil majoritària. Paral·lelament, els canvis que es produeixen en el temps lliure i els estils de vida dels joves emfasitzen les implicacions del procés d’individualització. Moltes vegades, els joves són capaços de triar entre una gran varietat d’activitats i construeixen les seves identitats en un espai on l’impacte de les divisions socials tradicionals és poc consistent. la importància dels canvis dels darrers vint anys i d’aquestes perspectives noves que pensam que s’han obert. La percepció subjectiva de la influència que exerceixen les estructures socials ha anat disminuint a mesura que les experiències “Els canvis que es produeixen en el temps lliure i els estils de vida dels joves emfasitzen les implicacions del procés d’individualització” DESENVOLUPAMENT DELS DRETS POLÍTICS I t r e s q u a r t s socials s’ha debilitat” En definitiva, som conscients que els canvis són considerables. Actualment, a la CAIB més del 20% dels joves menors de 30 anys es troba en situació d’atur permanent o intermitent, amb breus entrades. Atès que aquestes estadístiques són prou conegudes per tothom, queda clar que l’atur, o les situacions precàries, s’ha convertit en un apartat més de les experiències de transició dels joves d’avui; ara el risc s’estén a tots els grups socials, i fins i tot els qui completen el cicle d’educació superior –els quals en altres temps se sentien protegits, d’alguna manera, davant l’atur– sovint passen algunes temporades llargues aturats. SOCIALS PER ALS JOVES Les opcions polítiques dels joves també són una bona ocasió per analitzar Irene Peña “La relació entre les cultures juvenils i les classes ben en situació d’atur, per exemple, alguns busquen feina desesperadament, però també n’hi ha que fan temps i que persegueixen altres interessos. Entre els qui treballen, hi ha joves que no tenen cap mena de qualificació i d’altres d’altament qualificats, i de vegades treballen plegats fent feines que no requereixen cap especialització. 7 8 la tradició de la modernitat avançada afirmen que els canvis socials que s’esdevenen en aquests moments no impliquen únicament una evolució quantitativa de les orientacions polítiques dins un marc polític de caràcter “tradicional”, sinó també un canvi qualitatiu. Aquest és un tema sobre el qual s’ha de tornar a pensar. BALANÇ: LLUMS I OMBRES, AMB EUROPA COM A REREFONS Malgrat els canvis no plenament controlats i l’augment de la complexitat, el resultat de les polítiques generades per la Constitució i administrades per diverses opcions polítiques, amb tots els matisos i mancances, ha estat bo. Els últims 25 anys s’ha crescut en benestar, en equitat i en igualtat d’oportunitats. Però als joves no els interessa només fer balanç del progrés que hi ha hagut, sinó especialment de veure com podem mantenir i mi- “A Europa es comença a debatre fins a quin punt l’aparent manca d’interès dels joves per la política representa un canvi generacional que calgui tenir en compte” “Ajudar els joves passa sobretot per l’ensenyament, el treball en condicions i per l’habitatge” llorar la situació actual. Com podem evitar alguns perills que planen sobre la situació actual i quines prioritats hem de definir de cara als anys que vénen. Malgrat el gran progrés que hi ha hagut tenim, com a molts països europeus, el perill de l’exclusió, és a dir, que hi hagi gent que no es beneficiï de l’Estat del Benestar, que no es pugui desenvolupar personalment i socialment en condicions i caigui en la marginalitat, en l’atur permanent i en la pràctica impossibilitat de sortir d’aquesta situació, la desestructuració familiar o en la precarietat. De fet hi ha una minoria –una minoria, però una minoria no petita– de gent en aquesta situació, entre els quals hi ha molts joves. Hi ha un segon perill, que és el dels conflictes socials. Val a dir que en diversos països europeus, especialment en algunes de les seves ciutats, es conviu amb aquests conflictes, amb una fractura social i ciutadana, fins i tot amb violència i inseguretat. A Espanya això es dóna bastant menys. No és que ens haguem alliberat del tot d’això, però fa vint-i-cinc anys, els que rebutjaven el canvi, ens deien que aquest perill era especialment alt. No ha estat així. No podem donar per superat aquest perill, però de moment no ha estat així i sembla que tenim possibilitats d’evitar-lo. Tenim un perill més, en part connectat amb els anteriors, i que és bastant general a Europa. És el de la sostenibilitat social i ecològica. Ens hem de preguntar si serem capaços de mantenir l’educació pública universal i gratuïta, les pensions, la prestació sanitària universal i il·limitada, els transports públics a preus polítics, etc., tot recuperant les possibilitats d’equilibrar ecològicament aquest sistema. Després de tota una etapa de progrés, ara hem de consolidar l’aconseguit fins avui, i hem de projectar la nostra societat cap a un nivell més alt. En aquest context cal reflexionar sobre aquesta frase d’un especialista danès en Estat del Benestar, diu: “Per a les persones grans l’Estat del Benestar actual és perfecte. Per als joves, no ho és”. Ajudar els joves passa sobretot per l’ensenyament, el treball en condicions i per l’habitatge. Però en termes més generals passa per fer una política de futur. De vegades cal sacrificar inversions de futur per atendre urgències o dèficits de present. Però si es caigués gaire en això es perjudicaria molt els joves. Perquè els joves el que necessiten és que ara posem les bases de futur. Una bona política de joventut es basa més en inversions de futur –infraestructures, ensenyament, equipaments, beques, suport a la inserció laboral, opcions per a la recerca, opcions per a la participació social i cultural, etc.–, que no només en activitats més tradicionals de campaments d’estiu, concerts, rebaixes en el consum, etc. Del 10 al 12 de juliol de 2003 es va reunir la Convenció Europea Jove a Brussel·les, les recomanacions incloses en el seu document final varen ser el resultat de tres dies de feina de 210 representants de 28 països. Per a nosaltres té un interès especial, ja que tot el procés iniciat amb la Constitució de 1978 es completa amb el procés paral·lel de construcció europea i, especialment, de la seva constitució federal. A aquest document, constatant la manca de reconeixement legal dels drets dels joves, es demana una consulta regular i una implicació directa dels joves en el treball continuat de la Convenció sobre el futur d’Europa i en la gestió política de les institucions de la UE en general. La Convenció hauria d’incloure una referència més ferma sobre la joventut en la constitució federal, de manera que els temes juvenils siguin tractats més seriosament, mentre que la responsabilitat principal de la política de joventut recauria en les competències dels estats membres. La Convenció hauria d’implicar les organitzacions juvenils, els delegats juvenils i altres joves actius com a fonts d’idees innovadores, per tal de garantir que s’han exposat les idees, visions, contribucions, preocupacions i interessos dels joves. La Convenció Jove va acabar convidant la Convenció Europea a presentar, abans de la conclusió del seu informe sobre la constitució federal, els seus esborranys en una segona sessió de la Convenció Jove. Per això, el Fòrum Europeu de la Joventut ha de preparar una segona sessió plenària de la Convenció Jove per tal d’estudiar el procés constituent europeu. t r e s q u a r t s millorin la seva situació. Els baixos nivells de participació política dels joves han estat un motiu de preocupació en nombrosos països d’Europa, i a totes les comunitats autònomes de l’Estat s’ha intentat fomentar aquest tipus d’implicació. Tot i que la manca de participació dels joves en els processos polítics formals no és cap novetat, s’ha confirmat que diversos canvis recents en les experiències dels joves podrien alterar algunes formes de militància política. En particular, atès que hi ha indicis que demostren una important implicació dels joves a les ONG, aquesta nova forma de compromís desenvolupada de forma espacial els darrers deu anys podria tenir repercussions en el comportament polític. Actualment, a Europa es comença a debatre fins a quin punt l’aparent manca d’interès dels joves per la política representa un canvi generacional que calgui tenir en compte. Els sociòlegs defensors de Olivieri t r e s q u a r t s i els estils de vida s’han anat individualitzant. És cert que a molts joves actuals els manca una clara consciència de la rellevància de les experiències polítiques col·lectives, com es tenia a la fi dels anys setanta, i aquesta manca d’importància de la política per a molts joves s’expressa, lògicament, en les orientacions polítiques. Els estudis sobre els joves han destacat repetides vegades la manca de consciència política dels joves, l’apatia i el desinterès que mostren respecte a les qüestions polítiques i també la seva manca de participació en el procés polític. En realitat, aquests assumptes han estat qualificats com una amenaça per a les tradicions democràtiques, a partir de la idea que els joves tenen coneixements molt reduïts sobre els processos polítics i que desconfien del compromís dels polítics, ja sigui a l’hora de tractar els temes que els incumbeixen o en el desenvolupament d’actuacions que 9