La nova regulació de la responsabilitat penal del menor Lluís Ballester i Josep Lluís Oliver. UIB t r e s q u a r t s E 18 l Parlament va aprovar el 23 de novembre la reforma de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, de responsabilitat penal del menor. El nou text legislatiu, que ha hagut d’esperar 14 mesos per aprovar-se des que va sortir del Consell de Ministres el 2005, serà d’aplicació als menors entre catorze i divuit anys. Introdueix i consolida aspectes rellevants com la conciliació de l’orientació educadora de les mesures i l’interès superior del menor amb una major protecció de les víctimes, instruments més adequats enfront dels delictes més greus, resposta a la delinqüència en bandes organitzades, i es reforça la individualització de la resposta per als casos de delinqüència especialment violenta i la produïda mitjançant banda organitzada. També preveu aspectes negatius, ja que a la pràctica, el jove intern en règim tancat i conducta inadaptada podrà passar a presó, una vegada complerts els 18 anys, i, a més, es produeix un enduriment general de les mesures. “És imprescindible la prèvia existència d’uns recursos econòmics i dotació de plantilles suficients (psicòlegs, educadors socials, treballadors socials, etc.) per atendre tot el sistema que es pretén reformar” No cal dir que els menors i joves que es troben en l’ull de l’huracà de les instàncies de control social són especialment aquells que pertanyen a les classes socials més desfavorides; la falta d’oportunitats educatives i materials ajuden a crear el brou de cultiu que els durà a la marginalitat. En canvi, els pertanyents a classes acomodades tenen més i millors possibilitats d’evitar l’acció de la Justícia, començant per la possibilitat de comptar amb una millor defensa i, després, aconseguir una reparació extrajudicial del dany comès. La immigració ha suposat una constant del nostre model social en les últimes dues dècades. Evidentment, els menors freqüentment han acompanyat els seus majors en la seva recerca d’unes millors condicions de subsistència econòmica. Però, més recentment es comprova de cada vegada més l’arribada de menors en solitari o amb altres grups de menors, sense cap tutela familiar o d’adults que els tinguin a càrrec; són els deno- minats “menors no acompanyats”. Això, al seu torn, ha propiciat que alguns d’aquests menors caiguessin en situacions de marginació, abandonament i delinqüència. Si a tot això li sumem l’estigmatització social de part de les nostres societats cap a l’estranger, llavors tindrem ja tots els elements que configuren situacions d’estigmatització i vulneració dels seus més elementals drets fonamentals. La Llei orgànica 5/2000 va entrar en vigor a partir del 13 de gener de 2001, però no va tenir el suport pressupostari que necessitava. Si en els aspectes econòmics i recursos humans, que són complementaris –en aquest cas– al recurs jurídic, no es compleixen les expectatives, el fracàs en la reforma del sistema pot ser important. És totalment imprescindible la prèvia existència d’uns recursos econòmics i dotació de plantilles suficients (psicòlegs, educadors socials, treballadors socials, etc.) per atendre tot el sistema que es pretén reformar. La Llei orgànica 5/2000 entenem que va néixer amb greus problemes de dotacions. A les Illes Balears va poder veure’s que les demandes cap als serveis responsables de les Mesures Penals Alternatives, des de 1995 fins a 1999, gairebé es van multiplicar per tres però, no obstant això, l’evolució de la plantilla de recursos humans no va seguir la mateixa evolució. Això ha suposat una major pressió sobre el personal, amb un cert deteriorament del model educatiu. Aquest desequilibri s’està pal·liant amb l’ampliació i millora de les ofertes ja existents, juntament amb la contractació de nous professionals, però la pressió immigratòria i d’altres conflictes so- ciogeneracionals indueixen a certs problemes de difícil solució a curt termini. Col·lapse que, si no s’ofereix l’adequada acollida socioeducativa als joves nouvinguts, pot revertir a curt termini en les institucions de reforma de menors. L’actual modificació o reforma permet l’entrada a la presó de joves de 18 anys d’edat, és indubtable que l’orientació de l’actual reforma suposa un profund qüestionament dels fins i principis que informen la llei 5/2000 i que la seva exposició de motius declara, així com dels principis informadors de la normativa internacional i també constitucional. La intenció de l’actual reforma de permetre l’entrada a la presó de joves de 18 anys d’edat que, en el seu moment, van ser jutjats per l’actual Llei de responsabilitat penal del menor en contradiu els principis essencials, com ara l’interès del menor, l’interès educatiu, el principi de proporcionalitat, la renúncia als fins propis del dret penal, tant del dret penal dels adults com del dret penal juvenil, o a la flexibilitat en la determinació de les mesures. Amb caràcter general, no “L’estigmatització social de part de les nostres societats cap a l’estranger, configuren situacions de vulneració dels seus més elementals drets fonamentals. t r e s q u a r t s opinió 19 Una llei com la del Menor, que declara en la seva exposició de motius de “naturalesa educativa”, que renuncia a “altres finalitats essencials del dret penal d’adults, com la proporcionalitat entre el fet i la sanció o la intimidació als destinataris de la norma”, i que estableix la prevalença del “superior interès del menor”, s’adultera per la utilització merament simbòlica del dret penal, com succeeix quan s’apuja un any la temporalitat de totes les penes o es permet l’ingrés a la presó de joves de 18 anys. t r e s q u a r t s La recomanació núm. R-87 del Comitè de Ministres del Consell d’Europa destaca que totes les mesures han de tenir un caràcter educatiu i que, fins on sigui possible, se suprimeixi l’empresonament dels menors d’edat. A més, el mateix Consell General del Poder Judicial ja va advertir, llavors, arran de la Llei 7/2000, que ja va modificar l’actual llei penal del menor, que, en la mesura que es tracti de reformes de la Llei 5/2000, han de mantenir-se els principis sobre els quals se suporta el dret penal de menors. 20 La possibilitat que joves de 18 anys d’edat ingressin a la presó és, des del punt de vista educatiu, difícil d’entendre, entre d’altres raons per la seva difícil conciliació amb els principis normatius de la Cons- “La recomanació núm. R-87 del Comitè de Ministres del Consell d’Europa destaca que totes les mesures han de tenir un caràcter educatiu i que, fins on sigui possible, se suprimeixi l’empresonament dels menors d’edat” titució, de la Convenció de Drets de l’Infant de 1989 i d’altres textos internacionals com les Regles de Beijing, Regles per a l’Administració de la Justícia de Menors, Directrius de Ryad i Recomanacions del Consell d’Europa. Però, deixant de banda, només per un moment, el punt de vista educatiu, i atenent al principi constitucional de proporcionalitat, sembla insostenible, jurídicament, que es puguin sancionar conductes contra la propietat amb la mateixa pena que l’homicidi. Entenem que “És necessari que les intervencions pel que fa als joves delinqüents es realitzin amb preferència en l’ambient natural de la vida d’aquests” encara és més desproporcionat que, per aquesta mateixa conducta, a un major de 14 i menor de 18 anys se l’hagi d’internar en un centre tancat d’un a vuit anys, complementant-se amb una mesura de llibertat vigilada d’uns altres cinc anys. Pel motiu dels quals i, juntament amb la previsió que, a partir dels 18 anys d’edat, es pot complir en un centre penitenciari, en la pràctica, el jutjat de menors estaria imposant “penes de presó”. És necessari, per tant, recórrer als consells del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, en les seves Recomanacions de 1987 sobre Reaccions Socials davant la delinqüència juvenil: “evitar la remissió dels menors a la jurisdicció d’adults, quan existeixen jurisdiccions de menors”, “que les intervencions pel que fa als joves delinqüents es realitzin amb preferència en l’ambient natural de la vida d’aquests”, “preveure establiments educatius de dimensions reduïdes ben integrats en el medi social, econòmic i cultural”, “afavorir les relacions amb la família”, “evitant l’internament massa allunyat i poc accessible” i “mantenint el contacte entre el mitjà d’internament i la família”. Una evident línia políticocriminal informa les modificacions de la legislació penal, processal-penal i penitenciària d’aquests últims anys: l’enduriment de les sancions penals, aparentment amb la finalitat d’aconseguir una major eficàcia preventiva mitjançant l’augment de la intimidació penal i, al seu torn, com a instrument de prevenció general positiva, en aquest cas com a pretensió de generar confiança en l’acció dels poders públics. En l’exposició de motius de la Llei de reforma es diu: “Les estadístiques revelen un augment considerable de delictes comesos per menors, la qual cosa ha causat gran preocupació social i ha contribuït a desgastar la credibilitat de la llei per la sensació d’impunitat de les infraccions més quotidianes i freqüentment comeses per aquests menors, com ara els delictes i faltes patrimonials”. Sol argumentar-se, sovint, sempre que es parla de legislació penal juvenil, que s’està produint un increment de la delinqüència juvenil. Ja en els anys se- que, per desgrà“La delinqüència juvenil sempre ha existit cia, la delinqüència juvenil com un dels problemes més sentits de la sempre ha existit, i sempre societat, sense que això justifiqui existirà com un l’increment del rigor punitiu, l’eficàcia del dels problemes més sentits de la qual mai ha estat demostrada” societat, sense que això justifiqui l’increment del rigor punitiu, reinserció social que estableix l’arl’eficàcia del qual mai ha estat de- ticle 25,2 de la Constitució. mostrada. Amb una possible prolongació En funció de tota l’argumenta- de la durada de les mesures, l’enció anterior, sobretot davant la duriment de les mesures de segu- tanta, el President del Consell Superior de Protecció de Menors deia: “Estem en presència d’una ona de violència que es reflecteix també en el comportament de la infància i la joventut”. Es poden trobar cites similars, en el segle XX i a la fi del segle XIX. Per això, podem afirmar possibilitat d’ingrés a la presó de joves de 18 anys, consideram que la intenció de donar una resposta socioeducativa a la delinqüència juvenil es frena en sec amb aquesta reforma. A més, col·lideix clarament contra l’orientació de les penes i mesures a la reeducació i retat dels centres i, sobretot, amb el compliment en centres penitenciaris, a partir dels 18 anys, s’estaria, de facto, aplicant als menors d’edat un dret penal d’adults encara que, sobre el paper, s’inclogués en una llei de responsabilitat penal del menor. t r e s q u a r t s es pot dir que les modificacions legislatives responguin a estudis científics de caràcter criminològic o políticocriminal. Al contrari, el nostre parer és que respon a impulsos conjunturals lligats a una determinada interpretació de la sensibilitat pública, a través dels mitjans de comunicació. 21