De la redistribució (RMI) a la predistribució (RBU) Lluís Ballester Professor de la UIB La proposta de Renda Bàsica Universal (RBU) segueix el seu procés d'anàlisi i concreció. Les sessions de treball del XIV Simposi de la Renda Bàsica, realitzades el 29 de novembre a Fuenlabrada, així com la jornada d'aquest dissabte, dia 13 a Can Alcover, organitzada per l'Ateneu Pere Mascaró i la Fundació Emili Darder, són fites rellevants en aquest procés. Mentre aquesta proposta agosarada avança, mentre organitzacions com MÉS o Podem estudien la seva possible aplicació, cal recordar que a tot l'Estat hi ha Rendes Mínimes d'Inserció de diversos tipus i intensitats protectores i redistributives. La renda mínima és la prestació mensual bàsica a la qual tenen dret totes les persones que no poden cobrir les necessitats bàsiques perquè no poden treballar ni tenen altres vies d’ingressos. La mitjana d’aquesta prestació a tot l’Estat és de 420,55 euros al mes. En els anys de crisi econòmica i destrucció de llocs de treball, és a dir entre el 2008 i el 2013, el nombre de beneficiaris de rendes mínimes a l’Estat s'ha incrementat moderadament. Més de 637.000 persones sobreviuen a l'Estat amb les rendes mínimes d'inserció, segons les dades que el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha publicat a la seva web sobre les rendes mínimes d'inserció en 2013, en el qual s'ha produït un increment de 83.446 perceptors (un 15,1% més) respecte a 2012. En concret, s'ha passat de 554.127 a 637.573, un increment que confirma la tendència creixent de la pobresa en els últims anys. Aquesta situació és conseqüència de l'increment de necessitats socials, de la situació d'atur i la pèrdua de prestacions i subsidis que van generant les situacions d'atur de llarga durada i consegüent falta d'ingressos. Les RMI són tímides polítiques redistributives per a cobrir necessitats socials, però han d'evolucionar cap a les RBU, en especial si volem acabar amb la pobresa, amb les situacions de gent fent coa al carrer per aconseguir aliments, amb l'almoina com a política social. Almoina que el PP confon amb la política social, quan aquesta es construeix sobre la base dels drets socials, no de l'arbitrarietat o la benevolència dels qui tenen recursos. En els debats de la vigent Llei de Serveis Socials varen riure perquè parlàvem de garantia d'ingressos o de necessitats alimentàries. A l'inici de la crisi no volien assabentar-se de les coes davant Caputxins o als bancs d'aliments. Fa anys que la realitat de la pobresa, de les conseqüències de l'extrema desigualtat social no es poden ignorar de cap manera. Queda clar que les RMI, per ara són polítiques de prestacions clarament diferents a la Renda Bàsica Universal, en qualsevol cas no s'han de menysprear, ens aporten una experiència interessant de desenvolupament de prestacions de rendes. Han ajudat a aprendre diverses coses, per exemple: que no millora la justícia de la prestació exigir una activitat concreta per part del beneficiari, però el procés d'inserció evita la dependència d'una prestació econòmica; també hem après que aquestes prestacions tenen un impacte molt rellevant sobre la qualitat de vida dels infants que viuen en famílies empobrides; un altre aprenentatge és que les RMI s'eviten algunes situacions d'esclavatge econòmic (com per exemple, la prostitució). Hi ha moltes més qüestions que les justifiquen i recomanen la seva ampliació. Per aconseguir aquests resultats, les RMI han de tenir un mínim d'intensitat protectora que ara per ara són poc freqüents. Un bon sistema de prestacions –ben organitzat i que cobreixi les veritables necessitats– seria necessari per reduir la pobresa i mantenir un estat de benestar igualitari. Això, que van tornar a defensar la setmana passada els participants en una jornada sobre les rendes mínimes organitzada a Madrid per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN-ES), no ho posen en dubte ni els professionals del sector social ni els polítics decents que gestionen els recursos públics. La realitat, però, és que les rendes mínimes no permeten un nivell de vida digne i que hi ha tanta burocràcia per accedir-hi que fa que algunes persones ni ho intentin, segons un estudi presentat en la jornada. En l’informe, elaborat per l’EAPN-ES, per avaluar l'eficàcia de les RMI a l'Estat s’han enquestat professionals de l’atenció social que coneixen cara a cara als perceptors de RMI. Els resultats de l'enquesta confirmen que el 80% dels professionals consideren que cobrar una renda mínima “no permet dur una vida digna”; el 89% denuncien que no la cobren totes les persones que la necessiten, i el 83% es queixen de la gran quantitat de documentació que es requereix per sol·licitar-la. Nombroses denegacions sense justificació (55% dels professionals enquestats), la lentitud en la gestió dels expedients (95%) i la preocupació pel fet que, per qualsevol motiu, se li retiri la prestació sense possibilitat de recuperar-la (72%) són altres queixes que es recullen en el document. Com diuen els companys d'EAPN-ES, les administracions han de ser conscients que les RMI no representen una despesa social, sinó que són una eina per al desenvolupament, per a fer una societat més justa.. http://ateneuperemascaro.org/activitats/jornada-renda-basica-deciutadania.html?utm_source=twitterfeed&utm_medium=facebook http://www.eapn.es/ARCHIVO/documentos/recursos/1/1410503349_emin_informe_se ptiembre_2014.pdf http://www.redrentabasica.org/catala/ http://www.nodo50.org/redrentabasica/descargas/4XIVsimposio.pdf