Tractat de Baiona (1462)
|
Per a altres significats, vegeu «Tractat de Baiona». |
| Tipus | tractat internacional  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Baiona | ||
| Vigència | maig 1462 (Gregorià) - | ||
| Data | 1462 (Gregorià) | ||
| Estat | Corona d'Aragó i França | ||
El Tractat de Baiona va ser signat el 9 de maig de 1462 a la ciutat de Baiona entre el rei de la Corona d'Aragó Joan II el Sense Fe (qui el signà a Saragossa el 21 de maig) i el rei Lluís XI de França (que al seu torn el signà el 15 de juny a Chinon). Per mitjà d'aquest tractat, Joan renunciava als comtats de Rosselló i Cerdanya a canvi que Lluís li prestés ajuda militar per tal de sotmetre la resta de Catalunya durant la Guerra Civil Catalana.[1]
Les negociacions
[modifica]Amb l'esclat de la Guerra Civil Catalana, Joan el Sense Fe va buscar el suport de Lluís XI de França per tal de sufocar la revolta dels estaments.[2] El 3 de maig de 1462 té lloc l'Entrevista de Salvatierra entre els dos monarques: inicialment, pel Tractat de Saragossa Lluís XI oferí ajut militar a Joan II a canvi d'un pagament pel qual les rendes del Rosselló i la Cerdanya quedaven empenyorades per un valor de 200.000 escuts.[3] Finalment, però, al tractat de Baiona les condicions foren encara més dures.[3]
El tractat
[modifica]Finalment el tractat va consistir que fins que no es retornés el deute, Joan II cedia temporalment al rei francès els drets sobirans sobre Els Comtats, així com llur jurisdicció i emoluments.[1][4] La xifra total del deute es va quantificar en 300.000 escuts d'or.[5][6] Quedaren específicament inclosos en aquesta cessió els castells de Perpinyà i de Cotlliure[4] i també Puigcerdà, places fortes a on s'instal·laren les noves guarnicions franceses.
Cal remarcar que formalment no es tractava d'una annexió dels comtats al regne de França: ho deixava clar el mateix Lluís XI en llur correspondència amb Gastó IV de Foix (cap dels exèrcits francesos al Llenguadoc i gendre de Joan II).[6]
Conseqüències
[modifica]El rei francès s'apoderà dels comtats en pocs dies l'agost de 1462.[6] Però a partir de llavors l'auge de la resistència nord-catalana va obligar-lo a enviar-hi un exèrcit francès comandat pel duc de Nemours Jaume d'Armanyac el gener de 1463.[6] I com que de facto l'havia de conquerir va voler assumir-ne fins i tot la possessió formal argüint que Joan II havia estat renegat pels catalans i que, per tant, si el territori no tenia senyor podia ser conquerit per qualsevol.[6]
Paral·lelament, la notícia que Joan II havia hipotecat una part del país als francesos va enfurismar els catalans i fou molt mal rebuda a Barcelona, cosa que va convèncer encara més les autoritats catalanes (amb el Consell del Principat al capdavant) de la necessitat de la revolta contra el rei.[1]
Recuperació dels comtats el 1473
[modifica]L'ocupació francesa fou molt mal acceptada pels rossellonesos. Quan Joan II i el seu exèrcit recuperen Perpinyà, l'1 de febrer de 1473, es troben amb les portes obertes de la població. Al març els francesos contraataquen assetjant Perpinyà i saquejant el Rosselló. El 17 de setembre fou signat el Tractat de Perpinyà segons el qual els comtats esdevenien territori neutral fins al reemborsament del deute contret per Joan II.[6] Amb tot, cal dir que el tractat no fou respectat i les tropes franceses tornaren immediatament als comtats, posant setge a Perpinyà i apoderant-se d'Elna.
El reembossament del deute de Joan II no es va produir mai; i com que els Comtats es mostren molt difícils de governar per la constant resistència dels rossellonesos i, en particular, dels perpinyanesos,[6] Lluís XI va decidir de restituir-los a Ferran II. El retorn es va produir amb el Tractat de Barcelona el 19 de gener de 1493, entre Ferran II i Carles VIII de França.[7] La restitució per part de Carles VIII és feu amb la intenció d'obtenir la neutralitat de la Corona d'Aragó quan el rei francès iniciés la conquesta de Nàpols.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 86, entrada: "Baiona, tractat de". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ (anglès) H. J. Chaytor, A History of Aragon and Catalonia
- ↑ 3,0 3,1 «Tractat de Baiona (1462)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 «Tractat de Baiona (1462)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Lacarra, José María. Historia del reino de Navarra en la Edad Media (en castellà). Caja de Ahorros de Navarra, 1975, p.495. ISBN 8450074657.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Marcet Juncosa, Alicia «L'establiment de la frontera entre França i «Espanya», del 1462 al 1715». Pedralbes. Revista d'Història Moderna. Edicions Universitat Barcelona, 18, part II, 1998, pàg. 8 i 9. ISSN: 0211-9587 [Consulta: 3 maig 2012].
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 39.