8 d'abril
data
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs. Queden 267 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1888 - Barcelona: S'obre l'Exposició Universal.[1]
- 1900 - Lleida, Segrià: s'hi publica el primer número del setmanari "La Comarca de Lleyda".[2]
- 1928 - Ràdio Barcelona retransmet el partit Irún-Barça, és la primera emissora de ràdio que emet un partit del Barça.
- 1998 - Girona, Gironès: fou inaugurat el Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol.
- Resta del món
- 1378 - Ciutat del Vaticà, Roma: L'elecció de l'arquebisbe de Bari Bartolomeo Prignano com a papa Urbà VI, 1378-1389) provocarà l'inici del Cisma d'Occident el dia 20 de setembre
- 1455 - Ciutat del Vaticà, Estats Pontificis: el conclau escull papa el cardenal valencià Alfons de Borja, que regnarà amb el nom de Calixt III
- 1546: el Concili de Trento adopta la Vulgata com a versió oficial de la Bíblia.
- 1867 - París, França: s'inaugura l'exposició universal
- 1876 - Milà: S'estrena La Gioconda, una òpera d'Amilcare Ponchielli, al Teatre de La Scala de Milà.
- 1957 - Egipte: es reobre de nou el Canal de Suez després de la Guerra de Suez[3]
- 1966: El comitè central del Partit Comunista de la Unió Soviètica escull Leonid Bréjnev com a secretari general
- 1972 - Kjell Isaksson bat, amb 5,51 m, el rècord del món de salt de perxa masculí[4]
- 1994 - Seattle, Washington, EUA: es descobreix el cos del cantant Kurt Cobain a casa seva
- 2003
- Bagdad, Iraq: el periodista gallec José Couso i el càmera Taras Prostyuk moren com a conseqüència d'un atac estatunidenc a l'Hotel Palestina
- Bàssora, Iraq: les tropes italianes ocupen la ciutat en la Segona Guerra d'Iraq
- 2005, Ciutat del Vaticà: enterrament multitudinari del Papa Joan Pau II
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1759 - Mataró: Francesc Marxuach Julià, comerciant de blondes i encaixos de Mataró.
- 1770 - Girona, Corregiment de Girona: Josep Pons, compositor català del classicisme.
- 1861 - València: Vicent Peydró i Díez, compositor valencià de sarsuela (m. 1938).
- 1863 - Barcelona: Josep Llimona i Bruguera, escultor, un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.[5]
- 1913 - Olot: Joan Teixidor i Comes, escriptor i editor català.
- 1916 - Parets d'Empordà: Ferran Viader i Gustà, erudit genealogista, heraldista i historiador vocacional (m. 2006).
- 1950 - València: Glòria Marcos i Martí, política i professora valenciana.
- 1966 - Vic, Osona: Melcior Mauri i Prat, ciclista català.
- 1970:
- Mataró, Maresme: Care Santos, escriptora catalana.[6]
- Lleida, Segrià: Marta Camps i Torrens, llicenciada en geografia i història i política catalana, ha estat diputada al Parlament.
- Sant Feliu de Llobregatː Lídia Muñoz Cáceres, politòloga i política catalana que fou regidora i alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat.[7]
- 1979 - La Vila Joiosa: Marta Baldó, ha estat gimnasta rítmica, bicampiona del món i medalla d'or als Jocs Olímpics d'Atlanta 1996.
- Resta del món
- 563 aC, Lumbini, actual Nepal: Siddharta Gautama, Buda.[8]
- 566, Chang'an (Xina): Li Yuan, Emperador Gaozu de Tang ,primer emperador de la Dinastia Tang.(m. 635).[9]
- 1320, Coïmbra, Regne de Portugal: Pere I de Portugal, rei de Portugal.
- 1336, Xahrisabz: Tamerlà, militar mongol (m. 1405).
- 1605, Valladolid, Regne de Castella: Felip IV de Castella, rei d'Espanya i Portugal.
- 1692, Pirano, República de Venècia: Giuseppe Tartini, compositor i violinista italià (m. 1770).[10]
- 1694, Spa, Remacle Le Loup, dibuixant (m. 1746).
- 1764, Meulan-en-Yvelinesː Sophie de Grouchy, filòsofa, escriptora, salonnière i traductora francesa del segle xviii (m. 1822).[11]
- 1827,
- Southampton, Anglaterra: Barbara Bodichon, pedagoga, artista britànica, activista pels drets de les dones (m.1891).[12]
- Cabo Rojo, Puerto Rico: Ramón Emeterio Betances Alacán, nacionalista de porto-riqueny.
- 1875, Brussel·les, Bèlgica: Albert I de Bèlgica, rei de Bèlgica (m. 1934).[13]
- 1883, Glasgow (Escòcia): Muriel Robertson, protozoòloga i bacteriòloga a l'Institut Lister de Medicina Preventiva de Londres (m. 1973).
- 1892, Toronto, Canadà: Mary Pickford, actriu canadenca.[14]
- 1902, Madridː Rosa García Ascot, compositora i pianista espanyola, membre del Grup dels vuit (m. 2002).[15]
- 1904, Warwick, Warwickshire, Regne Unit: John Hicks, economista anglès guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1972 (m. 1989).[16]
- 1911, Saint Paul (Minnesota), Estats Units d'Amèrica: Melvin Calvin, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1961 (m. 1997).[17]
- 1912, Oslo, Noruega: Sonja Henie, patinadora artística sobre gel noruega, nacionalitzada estatunidenca (m. 1969).[18]
- 1920, Harlem, Nova York: Carmen McRae, cantant de jazz nord-americana.[19]
- 1921, Ancona, Itàlia: Franco Corelli, tenor italià (m. 2003).[20]
- 1924, Berlínː Ursula Hanke-Förster, escultora, artista i dissenyadora alemanya (m. 2013).[21]
- 1929
- Brussel·les (Bèlgica): Jacques Brel, cantant belga (m. 1978).[22]
- Viena, Àustria: Walter Berry, baix-baríton austríac.
- 1933, Aiun, França: Marcel Rohrbach, ciclista francès.
- 1938, Kumasi, Ghana: Kofi Annan, polític ghanès, secretari general de l'ONU i Premi Nobel de la Pau l'any 2001 (m. 2018).[23]
- 1941, Derbyshire, Anglaterra: Vivienne Westwood, dissenyadora de moda, relacionada amb l'estètica punk i New Wave.[24]
- 1943, Filadèlfia, Pennsilvània, Estats Units: Jack O'Halloran, actor i exboxejador.[25]
- 1953, Tunis, Tunísia: Pierre Haski periodista tunisià.
- 1955, Auburn, Califòrnia, Estats Units: Kane Hodder, actor estatunidenc.
- 1957, Rigaː Sarmīte Ēlerte, periodista i política letona, que fou Ministra de Cultura de Letònia.[26]
- 1960, Cartagena: Eulalia Sintas Martínez, arqueòloga i historiadora espanyola (m. 2013).
- 1964,
- Zheijiang, Jiangsu (Xina): Ge Fei, escriptor xinès, premi Mao Dun de Literatura de 2015.[27]
- Copenhaguen, Dinamarca: Janne Teller, macro-economista i escriptora danesa de llibres de ficció.
- 1966, Dallas, Texas (EUA): Robin Wright, actriu estatunidenca.[28]
- 1969,
- 1975, La Haia: Anouk, cantant i compositora de rock neerlandesa.
- 1983, Moscou: Anastassia Iermakova nedadora de natació sincronitzada russa, guanyadora de quatre medalles olímpiques.
- 1984, Candelara, Itàlia: Lucia Pietrelli, escriptora, poetessa i traductora italiana en català.[31]
- 1994, Egino, Asparrena, Àlaba: Lourdes Oyarbide Jiménez, ciclista basca professional des del 2013.
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1225 - Santa Maria de Vallbona de les Monges: Berenguera d'Anglesola –després Berenguera de Cervera–, cofundadora i benefactora del monestir de Santa Maria de Vallbona (n. 1146).[32]
- 1963 – Petra: Miriam Astruc, arqueòloga francesa, pionera en l'arqueologia feniciopúnica.[33]
- 1966 – Barcelona: Joan Sedó i Peris-Mencheta, col·leccionista i cervantista català (n. 1908).[34]
- 1975 – Perpinyà, Rosselló, Catalunya Nord: Carles Grandó, narrador, dramaturg i poeta nord-català (n. 1889).[35]
- 2007 – Torroella de Montgrí, Baix Empordà: Enric Vilà i Armengol, fiscorn i compositor de sardanes català.
- 2011 – Barcelona: Alfred Lucchetti i Farré, actor català (n. 1934).[36]
- Resta del món
- 217, Pàrtia, Imperi Part: Caracal·la, emperador romà.
- 1302, Barcelona: Constança de Sicília, reina d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona i reina de Sicília, casada amb el rei Pere el Gran (n. 1249).
- 1662, Sorø: Birgitte Thott, escriptora i traductora danesa, erudita i feminista (n. 1610).[37]
- 1835, Berlín, Prússia: Wilhelm von Humboldt, lingüista prussià (n. 1767)[38]
- 1844: Viena: Ignaz Franz von Mosel, crític musical i historiador de la música (n. 1772).[39]
- 1848, Bèrgam: Gaetano Donizetti compositor d'òpera italià (n. 1797).[40]
- 1884, Londres: Anthony Panizzi, bibliotecari i filòleg italià, establert a Londres, pare de la catalogació documental moderna (n. 1797).
- 1914, París: Hubertine Auclert, militant feminista i editora francesa (n. 1848).[41]
- 1920, Nova York: Charles Griffes, pianista i compositor nord-americà (n. 1884).[42]
- 1928, París: Madeleine Lemaire, pintora i aquarel·lista francesa especialitzada en obres de gènere acadèmic i en flors (n. 1845).[43]
- 1931, Estocolm, Suècia: Erik Karlfeldt, poeta suec i Premi Nobel de Literatura el 1931 (n. 1864).[44]
- 1936, Uppsala, Suècia: Robert Barany, metge austríac i Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1914 (n. 1876).[45]
- 1939, Madrid, Espanya: Emilio Serrano Ruiz, compositor i pianista espanyol.
- 1950, Londres, Regne Unit: Vàtslav Nijinski, ballarí de dansa clàssica polonès (n. 1890).[46]
- 1955, Linz, Àustria: Enrica von Handel-Mazzetti, escriptora austríaca.[47]
- 1968 - Uppsala, Suècia: Astrid Cleve, botànica, geòloga i química sueca (n. 1875).[48]
- 1973, Mogins, Provença, França: Pablo Picasso, pintor i escultor espanyol (segons altres fonts, el 3 d'abril).[49]
- 1981, Nova York (EUA): Omar Bradley, va ser un dels principals comandants americans de camp al Nord d'Àfrica i a Europa durant la Segona Guerra Mundial (n. 1893).[50]
- 1984, Moscou, RSFS de Rússia: Piotr Leonídovitx Kapitsa, físic soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1978 (n. 1894).[51]
- 1986 - Tòquio, Japó: Yukiko Okada, popular cantant, ídol japonès dels anys 80 (n. 1967)
- 1992, Roma, Itàlia: Daniel Bovet, farmacòleg italià d'origen suís, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1957 (n. 1907).[52]
- 1993, Nova York, Estats Units: Marian Anderson, contralt estatunidenca (n. 1899).[53]
- 1996, Mesa, Arizona, Estats Units: Ben Johnson, actor estatunidenc.
- 1998, Mèrida, Veneçuelaː Modesta Bor, compositora veneçolana de gran rellevància, pianista i directora coral (n. 1926).[54]
- 2000, Newport Beach, Califòrnia: Claire Trevor, actriu estatunidenca (n. 1910).
- 2002, Ciutat de Mèxic, Mèxic: María Félix, actriu mexicana.[55]
- 2007, Nova York: Sol LeWitt, artista nord-americà (n. 1928).
- 2011, Montevideoː Elena Zuasti, actriu uruguaiana de teatre i comèdia (n. 1935).[56]
- 2013:
- Madrid, Espanya: Sara Montiel, actriu i cantant espanyola.[57]
- Londres, Regne Unit: Margaret Thatcher, política anglesa, Primera Ministra del Regne Unit de 1979 a 1990 (n. 1925).[50]
- 2014, Palm Springs (Califòrnia): Adrianne Wadewitz, estudiosa feminista de la literatura britànica del segle xviii, destacada viquipedista i analista de la Viquipèdia (n. 1977).
- 2016, Tucson, Arizonaː Elizabeth Roemer, astrònoma nord-americana especialitzada en l'estudi d'estels i asteroides (n. 1929).[58]
- 2017, San Donato Milanese: Rita Orlandi Malaspina, soprano operística italiana (n. 1937).[59]
- 2024ː
- Gautegiz-Arteagaː José Antonio Ardanza, lehendakari d'Euskadi entre 1985 i 1999 (n. 1941).
- Edimburgː Peter Higgs, físic anglès (n. 1929).
Festes i commemoracions
modifica- Festa local de Rellinars, a la comarca del Vallès Occidental
- Festa de la Segregació de Sant Antoni de Benaixeve (a la comarca del Camp de Túria) respecte de Paterna (a l'Horta Oest)
- Dia Internacional del Poble Gitano
- Santoral:[60]
- Sant Asíncrit d'Hircània
- Sants Hermas de Dalmàcia, Flegó de Marató i Herodió de Patras, tres dels Setanta deixebles
- Sant Dionís de Corint, bisbe
- Sant Joan d'Organyà, confessor premonstratenc;[61]
- Beat Julià de Sant Agustí, dominic
- Beat Domingo Iturrate, trinitari
- Venerable Giovanna Battista Solimani, fundadora de les Eremites de Sant Joan Baptista.
- A la comunitat de Santa Maria de Vallbona de les Monges: sant Ramon de Vallbona
Referències
modifica- ↑ «Exposició Universal de Barcelona | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Sol i Clot, Romà; Torres i Graell, Maria del Carme. Lleida i el fet nacional catalā: 1878-1911. Edicions 62, 1978, p. 189. ISBN 8429714219.
- ↑ Yang, Haijiang. Jurisdiction of the Coastal State over Foreign Merchant Ships in Internal Waters and the Territorial Sea (en anglès). Springer, 2006, p. 79. ISBN 3540331921.
- ↑ Schweizer Turnen und Leichtathletik (en anglès). vol.118, p. 30.
- ↑ «8 d'abril». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «8 d'abril». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Lídia Muñoz Cáceres, l'alcaldessa». Ajuntament de Sant Feliu. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ Lopez, Donald S.. El buddhismo : Introducción a su historia y sus ensenanzas.. Chicago: Editorial Kairos, 2010. ISBN 978-84-7245-912-0.
- ↑ Lewis, Mark Edward, 1954-. China's cosmopolitan empire : the Tang dynasty. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03306-1.
- ↑ «Tartini, Giuseppe» (en italià). treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Hope Spencer, Erika. «Women in the French Revolution: A Resource Guide, Sophie de Condorcet» (en anglès). Library of Congressː Research Guides. [Consulta: 10 juliol 2022].
- ↑ «Barbara Leigh Smith Bodichon» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Albert Ier» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Mary Pickford | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ Capdepón Verdú, Paulino. «Rosa García Ascot». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 febrer 2022].
- ↑ «John r. Hicks. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Melvin Calvin. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Sonja Henie Biography and Olympic Results | Olympics at Sports-Reference.com», 09-03-2010. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: 2 febrer 2022].
- ↑ «Carmen McRae» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 setembre 2024].
- ↑ «Corèlli, Franco» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Fundació Ursula Hanke Förster» (en alemany). Universität der Künste Berlin. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Jacques Brel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Kofi Annan. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Vivienne Westwood» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 04-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Jack O'Halloran». IMBd. [Consulta: 3 octubre 2023].
- ↑ «Sarmīte Ēlerte» (en letó). Latvijas Republikas Ministru Kabinets, 24-11-2010. Arxivat de l'original el 2010-11-24. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ Duzan, Brigitte. «Ge Fei. Presentation» (en francès), 16-06-2018. [Consulta: gener 2019].
- ↑ «Robin Wright Facts» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Dulce Pontes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ "Parti Quebecois holds on to a Montreal-area riding in Quebec byelection".
- ↑ «Lucia Pietrelli, Biografia, galeria i obres». Institut d'Estudis Baleàrics | BCulture. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Piquer i Jover, Josep Joan. Abaciologi de Vallbona (1153-1977). Santes Creus: Fundació d'Història i Art Roger de Belfort, 1978, pàg. 38-40. ISBN 84-400-5204-9.
- ↑ Almagro Gorbea, María José. «Miriam Astruc» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 16 febrer 2023].
- ↑ «Joan Sedó i Peris-Mencheta | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Carles Grandó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Alfred Lucchetti i Farré | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Alenius, Marianne. «Birgitte Thott» (en danès). Gyldendal - Den Store Danske (Dansk Biografisk Leksikon, 3. udg., Gyldendal 1979-84). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Ziegler, Katharina. «Mosel, Ignaz Franz von» (en alemany). Austria-Forum, 09-11-2017. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Hubertine Auclert: une visionnaire de 171 ans et un Centre qui fête ses 10 ans!» (en francès). Centre Hubertine Auclert. Arxivat de l'original el 2023-02-26. [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ «Charles Griffes | American composer» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Madeleine Lemaire (1845-1928)». BnF. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Erik Axel Karlfeldt» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Robert Bárány. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Vaslav Nijinsky | Russian dancer» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Wilson, Katharina M.; Wilson, M. An Encyclopedia of Continental Women Writers (en anglès). Taylor & Francis, 1991. ISBN 978-0-8240-8547-6.
- ↑ Markusson Winkvist, Hanna. «Astrid Maria Cleve». Svenskt kvinnobiografiskt lexikon. [Consulta: 5 març 2023].
- ↑ «Pablo Ruiz Picasso | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ 50,0 50,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Pyotr Kapitsa. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Daniel Bovet. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Bates, Gerri. Coordinadors: Cary D. Wintz, Paul Finkelman. Encyclopedia of the Harlem Renaissance. Routledge, 2012. ISBN 9781135455361.
- ↑ «Modesta Bor» (en castellà). Fundación Modesta Bor, 14-02-2012.
- ↑ Zabludovsky, Jacobo. Los grandes del siglo XX (en castellà). Editorial Diana, 2003, p. 52. ISBN 9681337786.
- ↑ «Murió la reconocida actriz Elena Zuasti». El Observador, 11-04-2011.
- ↑ «Sara Montiel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Elizabeth Roemer, 1929-2016» (en anglès). The University of Arizona, 08-04-2016. [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ «La soprano italiana Rita Orlandi Malaspina falleció el pasado 8 de abril» (en espanyol europeu). Platea Magazine. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Saint of the day». Arxivat de l'original el 2019-04-08. [Consulta: 31 març 2014].
- ↑ «Goigs de sant Joan d'Organyà, la seva festa és el dia 8 d'abril». bibliogoigs. [Consulta: 15 agost 2013].
