Festival Internacional de Cinema de Moscou

(S'ha redirigit des de: Festival de Cinema de Moscou)

El Festival Internacional de Cinema de Moscou (en rus: Москoвский междунарoдный кинофестиваль, translit. Moskóvski mejdunaródni kinofestivál; abreujat com MIFF), és un festival de cinema fundat el 1935 a Moscou. Se celebra amb regularitat des de 1959. Des dels seus inicis i fins al 1995 se celebrà cada dos anys, alternant-se amb el Festival de Cinema de Karlovy Vary. A partir de 1995 el festival se celebra anualment. El principal premi del festival és una estatueta de Sant Jordi matant el dragó. L'estàtua es basa en l'escut d'armes de Moscou, el qual representa a Sant Jordi, patró de la ciutat, matant el drac.

Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival Internacional de Cinema de Moscou
MIFF i ММКФ Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 55° 46′ N, 37° 37′ E / 55.76°N,37.62°E / 55.76; 37.62
Nom en la llengua original(ru) Моско́вский междунаро́дный кинофестива́ль Modifica el valor a Wikidata
Tipusfestival de cinema Modifica el valor a Wikidata
Vigència1935 Modifica el valor a Wikidata - 
Mes de l'anyjuliol Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMoscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premisos del Festival Internacional de Cinema de Moscou Modifica el valor a Wikidata

Lloc web44.moscowfilmfestival.ru Modifica el valor a Wikidata
IMDB: ev0000450 Modifica el valor a Wikidata

El director i actor rus Nikita Mikhalkov presideix el festival des de l'any 2000.

El guardó Stanislavsky, pel mèrit a la millor interpretació, ha sigut atorgat a artistes com Jack Nicholson, Jeanne Moreau, Meryl Streep, Harvey Keitel, Fanny Ardant, Daniel Olbrychski, Gérard Depardieu, Oleg Yankovsky, Isabelle Huppert, Emmanuelle Beart, Helen Mirren o Catherine Deneuve.

L'edició de 2012 va comptar amb el director brasiler Hector Babenco com a president del jurat. Altres membres que van constituir el jurat van ser cinematògrafs de diversa procedència internacional, com el director francès Jean-Marc Barr, director búlgar Javor Gardev, la productora italiana Adriana Chiesa di Palma o el rus Sergei Loban.

Història

modifica
 
Segell rus amb el festival com a motiu
 
Entrega d'un premi al cinematògraf Konrad Wolf al Festival de Cinema de Moscou, 1961

El Festival Internacional de Cinema de Moscou és només tres anys més jove que el Festival de Cinema més vell del món, la Mostra de Venècia. La primera edició es va celebrar el 1935, sota la iniciativa de Josef Stalin, màxim dirigent de l'URSS des de 1924.

El primer president del jurat va ser el cinematògraf rus Sergei Eisenstein i alguns dels premis del primer festival van recaure a populars cinematògrafs com Walt Disney o René Clair.

La segona edició del festival no va tenir lloc fins 24 anys més tard, el 1959. Des d'aleshores, el certamen cinematogràfic es va celebrar cada dos anys (és a dir, tots els anys imparells). No va ser fins a l'any 1995 que el festival va esdevenir anual.

El 1989 es va entregar per primera vegada a la història del festival el premi St. Jordi d'or (a partir de 2004 denominat solament Jordi d'or). La figura de l'escut d'armes de Moscou, va esdevenir el principal premi del certamen cinematogràfic. Durant els primers anys de l'entrega del premi, la recompensa va anar a parar a països occidentals, mentre que en les edicions de 2004, 2005 i 2007 el premi va quedar a mans produccions nacionals.

Des de 1997 el festival compta amb una secció anomenada Forum, creada per promoure i donar a conèixer les obres de cinematògrafs novells.

L'organització del Festival Internacional de Cinema de Moscou va oficialment a càrrec del govern rus.[1] Des de l'any 2000 el president del festival és el cinematògraf Nikita Micahlkov. El festival es marca com a objectius la promoció de l'intercanvi cultural entre països i el foment de la cooperació internacional entre els professionals del sector.

La popularitat del festival s'ha anat incrementat en els darrers anys. Per exemple, l'edició de 2011, celebrada del 23 de juny al 2 de juliol, va comptar amb la visita de 60.000 espectadors. El president del jurat de 2011 va ser l'actriu amèrico-britànica Geraldine Chaplin.[2]

Guanyadors

modifica
 
El teatre Rossia sempre ha allotjat el Festival Internacional de Cinema de Moscou.
 
Popular monument de Pushkin amb el Cinema Rossiya al fons, Plaça Pushkinskaya,1984.

Grand Prix (1959 - 1967)

modifica
Any Pel·lícula Director País
1959 Sudba Txeloveka (Судьба человека) Serguei Bondartxuk Estats Units
1961 Hadaka no shima Kaneto Shindō Japó
Txistoe Nebo (Чистое небо) Grigori Txukhrai Unió Soviètica
1963 Federico Fellini Itàlia, França
Húsz óra Zoltán Fábri Hongria
1965 Voina i mir (Война и мир) Serguei Bondartxuk Unió Soviètica
1967 Jurnalist (Журналист) Sergei Gerasimov Unió Soviètica
Apa István Szabó Hongria

Premi d'Or (1969 - 1987)

modifica
Any Pel·lícula Director País
1969 Lucía Humberto Solás Cuba
Serafino Pietro Germi Itàlia, França
Dojiviom do ponedelnika (Доживём до понедельника) Stanislav Rostotski Unió Soviètica
1971 Confessione di un commissario di polizia al procuratore della repubblica Damiano Damiani Itàlia
Hadaka no jukyusai Kaneto Shindō Japó
Bili ptax s txornoiu osnakoiu (Білий Птах З Чорною Ознакою) Iuri Ilienko Unió Soviètica
1973 Eto sladkoe slovo - svoboda! (Это сладкое слово — свобода!) Vitautas Žalakevičius Unió Soviètica
Obich Ludmil Staikov Bulgària
1975 Ziemia Obiecana Andrzej Wajda Polònia
Dersú Uzalà Akira Kurosawa Unió Soviètica
C'eravamo tanto amati Ettore Scola Itàlia
1977 Az ötödik pecsét Zoltán Fábri Hongria
El puente Juan Antonio Bardem Espanya
Mimino (Мимино) Georgi Danelia Unió Soviètica
1979 Cristo si è fermato a Eboli Francesco Rosi Itàlia, França
Siete días de enero Juan Antonio Bardem Espanya
Amator Krzysztof Kieślowski Polònia
1981 O Homem que Virou Suco João Batista de Andrade Brasil
Cánh đồng hoang Nguyen Hong Shen Vietnam
Teheran 43 Aleksandr Alov, Vladimir Naumov Unió Soviètica, França, Suïssa
1983 Amok Souheil Ben-Barka Marroc, Senegal, Guinea
Alsino y el cóndor Miguel Littín Nicaragua, Cuba, Mèxic, Costa Rica
Vassa (Васса) Gleb Panfilov Unió Soviètica
1985 Idí i smotrí (Иди и смотри) Elem Klímov Unió Soviètica
A Soldier's Story Norman Jewison Estats Units
I kathodos ton 9 Christos Shopakhas Grècia
1987 Intervista Federico Fellini Itàlia

Sant Jordi d'Or (1989 - 2003)

modifica
Any Pel·lícula Director País
1989 Ladri di saponette Maurizio Nichetti Itàlia
1991 Pegi pjos, beguschtschi krajem morja Karen Sarkisovitx Gevorkian Unió Soviètica, Alemanya
1993 Moi Ivan, toi Abraham Yolande Zauberman França, Belarús
1995 -NO CELEBRAT-
1997 Marvin's Room Jerry Zaks Estats Units
1999 Ikitai Shindō Kaneto Japó
2000 Życie jako śmiertelna choroba przenoszona drogą płciową Krzysztof Zanussi Polònia, França
2001 The Believer Henry Bean Estats Units
2002 Resurrezione Paolo Taviani, Vittorio Taviani Itàlia, França, Alemanya
2003 La luz prodigiosa Miguel Hermoso Espanya

Sant Jordi d'Or (2004 -)

modifica
Any Pel·lícula Director País
2004 Swoi Dmitri Dmitriievitx Mesxijev Rússia
2005 Kosmos kak predtschuvstvije Alexei Jefimovitx Utsxitel Rússia
2006 Om Sara Karim Othman Suècia
2007 Puteschestwije s domaschnimi schiwotnymi Vera Storosxeva Rússia
2008 Be hamin sadegi Reza Mir Karimi Iran
2009 Petja po doroge w zarstwije nebesnoje Nikolai Nikolajewitsch Dostal Rússia
2010 Hermano Marcel Rasquin Veneçuela
2011 Las Olas Alberto Morais Veneçuela
2012 Junkhearts Tinge Krishnan Regne Unit
2013 Particle Erdem Tepegöz Turquia
2014 Watashi no Otoko Kazuyoshi Kumakiri Japó
2015 Karatsi Ivaylo Hristov Bulgària
2016 Dokhtar Reza Mirkarimi Iran
2017 Crested Ibis Liang Qiao Xina
2018 The Lord Eagle Eduard Novikov Rússia
2019 The Secret of a Leader Farkhat Sharipov Kazakhstan

Vegeu també

modifica

Notes i referències

modifica
  1. Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». cinelinestudio.ru , 05-06-2007. Arxivat de l'original el 2013-10-15. (rus)
  2. «Roadmovie von Alberto Morais als Sieger». Der Standard, 03-07-2011. [Consulta: 4 juliol 2011]. (alemany)

Enllaços externs

modifica
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy