Miquel Scot
Miquel Scot (anglès: Michael Scot) (Escòcia, c. 1175 - c. 1235) fou un matemàtic, astrònom i alquimista escocès de l'edat mitjana que assolí gran èxit a causa de les seves obres ocultistes.
| |||
| Nom original | (en) Michael Scot (la) Michael Scotus  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | c. 1175 Escòcia (Regne Unit) | ||
| Mort | c. 1235 (59/60 anys) | ||
| Sepultura | Abadia de Melrose 55° 35′ 58″ N, 2° 43′ 07″ O / 55.59956165°N,2.71868869°O | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Universitat d'Oxford Universitat de París Durham School | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | traductor, metge, mag, astròleg, matemàtic, filòsof, escriptor | ||
| Nom de ploma | Theobaldus Anguilbertus | ||
  | |||
Vida i obra
modificaMolt poca cosa es coneix amb certesa de la seva vida, la popularitat de les seves obres astrològiques, màgiques i nigromàntiques[1] va encetar al llarg dels anys moltes llegendes que han acabat essent indestriables de la realitat.[2]
Malgrat el seu cognom, Scot (escocès), alguns estudiosos pensen que en realitat era irlandès. Va ser ordenat sacerdot i va estudiar a diferents llocs per formar-se en filosofia, entre ells es citen Durham,[3] Oxford[4] i París.[5] Des d'abans de 1217 estava a Toledo[6] on va aprendre àrab per poder traduir les obres d'Avicenna, Averrois i els seus comentaris a Aristòtil. La seva primera traducció va ser el tractat astronòmic d'al-Bitrují[7] que va titular De motibus celorum circularibus. També va traduir el De animalibus d'Avicenna[8] i el grans comentaris d'Averrois al De Caelo i al De Anima d'Aristòtil; també podria haver traduït els comentaris a la Física i a la Metafísica, però aquestes atribucions no son tan segures.[9] Probablement va abandonar Toledo per anar a Itàlia entorn del 1220.[10]
Durant uns anys de la década de 1220, va gaudir del patronatge dels papes Honori III i Gregori IX.[11] I, a partir de 1228, aproximadament, es va estar a la cort de l'emperador Frederic II a Sicília,[12] on va escriure les seves obres originals: una trilogia composta per Liber introductorius (un tractat d'astrologia dirigit a principiants i escrit en llenguatge planer), Liber particularis (una ampliació de l'anterior)[13] i Physionomia (vers 1230, un catàleg de trets facials i del seu significat).[14] Aquests llibres van fer que els seus contemporanis el consideressin un mag poderós, capaç de convocar esperits i lluitar contra les bruixes. Com a tal apareix a la “Divina Comèdia” de Dante (vuitè cercle de l'infern)[15] o als contes de Giovanni Boccaccio. La seva imatge ha estat usada com a sinònim de l'art oculta en novel·les modernes, sovint amb intenció paròdica.
Suposadament va ser enterrat a l'Abadia de Melrose, però tampoc hi ha cap certesa d'això.
Referències
modifica- ↑ Gordon, 2016, p. 73.
- ↑ Minio Paluello, 2008, p. x.
- ↑ Brown, 1897, p. 11-12.
- ↑ Brown, 1897, p. 12-13.
- ↑ Brown, 1897, p. 13-14.
- ↑ Taylor, 2007, p. 274.
- ↑ Burman, 2000, p. 405.
- ↑ Kwakkel2009, p. 107.
- ↑ Burman, 2000, p. 406.
- ↑ Pick, 1998, p. 93.
- ↑ Ziegler, 2008, p. 299.
- ↑ Brown, 1897, p. 18 i ss.
- ↑ Grebner, 2008, p. 285 i ss.
- ↑ Ziegler, 2008, p. 302.
- ↑ Ziegler, 2008, p. 300.
Bibliografia
modifica- Ackermann, Silke. «Habent sua fata libelli - Michael Scot and the transmission of knowledge between the courts in Europe». A: Gundula Grebner, Johannes Fried (eds.). Kulturtransfer und Hofgesellschaft im Mitelalter (en anglès). Akademie Verlag, 2008, p. 273-284. ISBN 978-3-05-004082-0.
- Brown, James Wood. An Enquiry Into the Life and Legend of Michael Scot (en anglès). David Douglas, 1897.
- Burman, Thomas E. «Michael Scot and the translators». A: Maria Rosa Menocal (ed.). The Literature of Al-Andalus (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 404-410. ISBN 978-0-521-47159-6.
- Gordon, Stephen «Necromancy and the Magical Reputation of Michael Scot» (en anglès). Bulletin of the John Rylands Library, Vol. 92, Num. 1, 2016, pàg. 73-103. DOI: 10.7227/BJRL.92.1.4. ISSN: 2054-9318.
- Grebner, Gundula. «Der Liber Nemroth, die Fragen Friedrichs II, an Michel Scotus und die Redaktion des Liber Particularis». A: Gundula Grebner, Johannes Fried (eds.). Kulturtransfer und Hofgesellschaft im Mitelalter (en alemany). Akademie Verlag, 2008, p. 285-298. ISBN 978-3-05-004082-0.
- Kwakkel, Erik «Behind the Scenes of a Revision: Michael Scot and the Oldest Manuscript of His Abbreviatio Avicenne» (en anglès). Viator, Vol. 40, Num. 1, 2009, pàg. 107-132. DOI: 10.1484/J.VIATOR.1.100347. ISSN: 2031-0234.
- Pick, Lucy K. «Michael Scot in Toledo: Natura naturans and the Hierarchy of Being» (en anglès). Traditio, Vol. 53, 1998, pàg. 93-116. DOI: 10.1017/S0362152900012095. ISSN: 0362-1529.
- Taylor, Richard C. «East and West: Islam». A: Helaine Selin (ed.). Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Westen Cultures (en anglès). Springer, 2007, p. 270-274. ISBN 0792340663.
- Ziegler, Joseph. «The Beginning of Medieval Physiognomy: the case of Micheal Scotus». A: Gundula Grebner, Johannes Fried (eds.). Kulturtransfer und Hofgesellschaft im Mitelalter (en anglès). Akademie Verlag, 2008, p. 299-322. ISBN 978-3-05-004082-0.
Enllaços externs
modifica- Scott, T.C., Marketos, P., O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Michael Scotus» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Minio Paluello, Lorenzo. «Michael Scot» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 26 abril 2024].
- Morpurgo, Piero. «Scot (Scott), Michael» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 26 abril 2024].