Papa Urbà III
Urbà III (Cuggiono, 1120 - † Ferrara, 20 d'octubre de 1187) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1185 al 1187.[1][2]
| |||
| Nom original | (la) Urbanus PP. III  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | Primera meitat segle XII Cuggiono (Itàlia) | ||
| Mort | 20 octubre 1187 Ferrara (Itàlia) | ||
| Sepultura | San Giorgio de Ferrara | ||
 172è Papa | |||
| 2 desembre 1185 – 20 octubre 1187 (Gregorià) ← Luci III – Gregori VIII → | |||
| Arquebisbe de Milà | |||
| 9 maig 1185 – ← Algisio da Pirovano – Milone da Cardano → Diòcesi: arquebisbat de Milà | |||
| Bisbe de Vercelli | |||
| desembre 1182 – ← Eusebi de Vercelli – Albert de Jerusalem → Diòcesi: bisbat de Vercelli | |||
| Cardenal | |||
| setembre 1173 – | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Universitat de Bolonya | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis | ||
| Ocupació | polític, sacerdot catòlic, bisbe catòlic | ||
| Família | |||
| Família | Crivelli | ||
| Parents | Celestí IV, besnebot | ||
 | |||
Biografia
modificaDe nom Uberto Crivelli va ser nomenat cardenal el 1182 i arquebisbe de Milà el 1185. Aquell mateix any, el 25 de novembre, va morir el pontífex Luci III, i aquell mateix dia és elegit papa, sent consagrat l'1 de desembre.[3]
El seu pontificat, a penes dos anys, està presidit per l'enfrontament amb l'emperador Frederic I motivat per la intenció d'aquest de recuperar la seva influència en Itàlia perduda en 1176 després de la derrota soferta per l'emperador germànic en la batalla de Legnano.[4]
Per a això, Frederic I fixa el seu objectiu en el control del regne normand de Sicília, servint-se per a això del matrimoni el 4 de gener del 1186 del seu fill, el futur Enric VI, amb Constança que en aquells moments era l'hereva de la corona siciliana al no tenir descendència el seu nebot i rei Guillem II de Sicília. Amb aquest matrimoni el papat perd el suport que com a estat vassall de la Santa Seu rebia del Regne de Sicília i a més, passa a veure's amenaçat també des del sud per l'imperi germànic.[5]
Urbà III trenca les seves relacions amb Frederic I i es nega al desig d'aquest de veure coronat, abans de morir, el seu fill Enric com a emperador. La cerimònia tanmateix es du a terme, en substituir l'emperador, com a oficiant d'aquesta, el Papa pel patriarca d'Aquileia.[6]
Davant d'aquesta ofensa, el Papa excomunica el patriarca i els bisbes que van intervenir en la cerimònia i nomena com a arquebisbe de Trèveris el candidat vetat per l'emperador, qui en resposta fa que el seu fill Enric ocupi els Estats Pontificis. El papa amenaça l'emperador amb l'excomunió, però finalment davant de la falta de suport dels bisbes alemanys es va veure obligat a cedir en la reunió mantinguda a Gelnhausen.
Aquesta derrota moral junt amb la notícia de la derrota soferta en la batalla de Hattin per la qual es va perdre Jerusalem van afectar la salut d'Urbà que va morir el 20 d'octubre del 1187.[7]
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Sus in crivello (El porc pel garbell), apel·latiu que fa referència al seu cognom (crivelli = "garbell"), i que al seu escut d'armes apareix un porc.[8]
Referències
modifica- ↑ «Urbà III». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ Webster, D.R. «Pope Urban III». Catholic Encyclopedia, 1912. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ Melton, J. Gordon. Faiths across Time [4 volumes: 5,000 Years of Religious History [4 volumes]] (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2014-01-15, p. 719. ISBN 978-1-61069-026-3.
- ↑ Kleinhenz, Christopher. Medieval Italy: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2004-08-02, p. 504. ISBN 978-1-135-94880-1.
- ↑ Loud, Graham A. «The Papacy and the Rulers of Southern Italy, 1058-1198». A: The Society of Norman Italy (en anglès). Brill, 2002, p. 151–184. DOI 10.1163/9789047401469_014. ISBN 978-90-474-0146-9.
- ↑ Diehl, Peter D. «Henry VI, Heresy and the Extension of Imperial Power in Italy». A: Plenitude of Power. Routledge, 2006. DOI 10.4324/9781315600871-3&type=chapterpdf. ISBN 978-1-315-60087-1.
- ↑ Cole, Penny J «Christian perceptions of the battle of Hattin (583/1187)» (en anglès). Al-Masāq, 6, 1, 1-1993, pàg. 9–39. DOI: 10.1080/09503119308576996. ISSN: 0950-3110.
- ↑ Howells, Robert. The Last Pope: Francis and the Fall of the Vatican (en anglès). Watkins Media Limited, 2013-06-20. ISBN 978-1-78028-624-2.
