Viquipèdia

Pierre Clémenti

actor francès

Pierre Clémenti (14è districte de París, 28 de setembre de 1942 – 27 de desembre de 1999) va ser un actor i director de cinema francès.[1]

Plantilla:Infotaula personaPierre Clémenti

(1968) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 setembre 1942 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort27 desembre 1999 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer
càncer de fetge Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacimetière de Soucy (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, muntador, compositor de bandes sonores, actor de teatre, actor de cinema, productor de cinema, guionista, director de fotografia, director de cinema, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1960 Modifica el valor a Wikidata - 1998 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsBalthazar Clémenti Modifica el valor a Wikidata
-->IMDB: nm0167509

--> --> -->Allocine: 181 --> --> --> --> --> --> --> --> -->Allmovie: p13604 --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> -->TMDB.org: 17577 --> --> --> --> --> --> -->

--> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> -->

--> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> -->Discogs: 2874759: 2874759 --> --> --> --> --> --> -->

--> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> --> -->

--> --> -->Find a Grave: 13208045: 13208045

--> --> --> -->

--> Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Pierre Clémenti va perdre el seu pare durant la Segona Guerra Mundial. Aquest no el va reconèixer i Pierre portarà, per tant, el cognom de la seva mare, d'origen cors.[2] El va criar sola amb el seu germà de dos anys, Maurice. Vivien en un petit apartament a rue Saint-Placide. Primer va treballar de conserge, després va fer barrets per a una casa de moda a place Vendôme. Com que arriba tard a casa, sovint va a buscar els seus fills que rondaven pels carrers de Saint-Germain-des-Prés.

Quan tenia dotze anys, va decidir enviar Pierre i el seu germà gran a un internat a Théophile-Roussel a Montesson. Va sortir dos anys més tard amb el certificat d'educació primària. Es va convertir en telegrafista, però va ser acomiadat després de sis mesos per l'administració de Postes et Télécommunications perquè tenia els cabells massa llargs.

Després es va convertir en caçador a l'Hôtel Américain, rue Littré de París, del qual també va ser acomiadat a causa dels seus cabells, que es consideraven massa llargs. Per la seva banda, la seva mare va abandonar la seva feina de confecció per fer de cambrera a la Cité universitaire, rue Férou.[3]

Més interessat en el teatre i el cinema que en els seus treballs gastronòmics, Pierre Clémenti va prendre lliçons de drama de Charles Dullin al Vieux Colombier.

Després va treballar amb diversos directors francesos, en particular Michel Deville, Philippe Garrel o Jacques Rivette, i estrangers: Luchino Visconti, Luis Buñuel, Bernardo Bertolucci, Pier Paolo Pasolini, Glauber Rocha...

Era casat amb l'actriu Margareth Le-Van (nascuda el 1948) amb qui té un fill, Balthazar, nascut el juliol de 1965, Marie-Laure de Noailles és la padrina. Divorciat, Pierre Clémenti es va tornar a casar més tard amb Nadine Arnoult: Valentin va néixer d'aquesta unió.

Va morir el 27 de desembre de 1999, als 57 anys, a causa d'un càncer de fetge.[4] La seva tomba es troba al cementiri del poble de Soucy, al Yonne.[5]

Una retrospectiva té lloc l'any 2019 durant el festival Toute la mémoire du monde a Paris, al Reflet Médicis i a la Cinémathèque Française, vint anys després de la seva desaparició.[6]

Fets diversos

modifica

El juny de 1971, sospitós de possessió i consum de drogues, va ser detingut a Roma. Va passar 17 mesos a la presó abans de ser alliberat per proves insuficients. Després de la seva posada en llibertat, el 1973 va publicar un llibre, Quelques messages personnels, una acusació contra la justícia i les condicions de presó, però també un testimoni que recorre els episodis essencials de la seva experiència artística. També és autor d'una obra de teatre, Chronique d'une mort retardée, de poemes i d'un oratori, Le Deuxième Monde.

Filmografia

modifica

Com a director

modifica

Com a actor

modifica

Cinema

modifica

Televisió

modifica

Teatre

modifica

Publicacons

modifica

Notes i referències

modifica
  1. ↑ Relevé des fichiers de l'Insee
  2. ↑ Jean-Pierre Léonardini, «Pierre Clémenti. L'acteur s'est éteint à cinquante-sept ans, sans avoir jamais trahi son violent désir d'exigence». L'Humanité, 29-12-1999.
  3. ↑ Télé 7 Jours, n°103 du 10 mars 1962, pages 42 et 43, article de Stéphane Épin : « Pierre Clémenti : avec son premier cachet il a offert un poste de TV à sa maman », écrit à l'occasion du passage du téléfilm On est tellement seuls de Roger Iglesis, sur une nouvelle de Louis Pauwels, diffusé le vendredi 16 mars 1962
  4. ↑ Frédéric Bonnaud, «Pierre Clémenti – L’ange noir». Les Inrocks, 19-01-2000.
  5. ↑ Bertrand Beyern. [Pierre Clémenti, p. 274, a Google Books Guide des tombes d'hommes célèbres]. Le Cherche midi, 2011, p. 385. ISBN 978-2-7491-2169-7. 
  6. ↑ Marcos Uzal, «Ciné: Pierre Clémenti, psyché délices». Liberation, 15-03-2019.
  7. ↑ Le Catalogue des maquettes de Théâtre Arxivat 2013-10-21 a Wayback Machine. de l'Association de la Régie Théâtrale.
  8. ↑ «1989». printempsdescomediens.com. Arxivat de l'original el 2016-04-21. [Consulta: 14 juny 2023].

Bibliogragis

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pierre_Clémenti&oldid=34030112»
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy