Vés al contingut

Àstrid de Bèlgica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSa Altesa Reial Modifica el valor a Wikidata
Àstrid de Bèlgica
Imatge
(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juny 1962 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Senador de dret
1996 – 2013 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Ginebra
St. John's International School (en) Tradueix
Sint-Jan Berchmanscollege Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolArxiduquessa (1984–)
Princess of Belgium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Saxònia-Coburg i Gotha i House of Austria-Este (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLlorenç d'Àustria-Este (1984–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAmedeo de Belgique, Maria Laura de Belgique, Joachim Karl-Maria Nikolaus Isabelle Marcus d'Aviano, Luisa Maria Anna Martine Pilar, Laetitia Maria Nora Anna Joachim Zita Modifica el valor a Wikidata
ParesAlbert II de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata  i Paola Ruffo di Calàbria Modifica el valor a Wikidata
GermansFelip I de Bèlgica
Laurent de Belgique
Delphine Boël Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Àstrid de Bèlgica, arxiduquessa d'Àustria (Castell del Belvedere (Palau de Laeken) 1962).[1] Princesa de Bèlgica amb el tractament d'altesa reial que arran del seu matrimoni ostenta els títols d'arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia i duquessa de Mòdena amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Nascuda al Castell del Belvedere, a l'interior del complex del Palau de Laeken, el dia 5 de juny de 1962, essent filla del rei Albert II de Bèlgica i de la princesa Paola Ruffo di Calàbria.[1] Àstrid era neta per via paterna del rei Leopold III de Bèlgica i de la princesa Àstrid de Suècia; mentre que per via materna ho era del príncep Fulco Ruffo di Calàbria i de la comtessa Luisa Gazelli di Rossana e di Sebastiano. La princesa fou apadrinada pel príncep Fabrizio Ruffo di Calàbria i per la princesa Josepa Carlota de Bèlgica, gran duquessa de Luxemburg.

El dia 22 de setembre de 1984 contragué matrimoni a Brussel·les amb l'arxiduc Llorenç d'Àustria-Este, fill de l'arxiduc Robert d'Àustria-Este i de la princesa Margarida de Savoia-Aosta. Llorenç és el present cap de la Casa Ducal de Mòdena i de la branca de la casa imperial dels Àustria-Este. Des de 1995, Llorenç és també, príncep de Bèlgica. La parella té cinc fills:

La princesa és l'actual presidenta de la Creu Roja de Bèlgica. És una de les membres més actives de la Casa Reial. A part de les seves funcions com a membre de la família reial belga, la princesa és, per casament, duquessa de Mòdena i membre de la família imperial austriaca.

Com a conseqüència de la solteria del Duc de Brabant i del conservadorisme polític i social del príncep hereu, la princesa Àstrid fou, per gran part de la classe política i per diversos membres de la Casa Reial, una ferma candidata a substituir el príncep hereu en la línia de successió a la Corona de Bèlgica.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Princess Astrid» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2022].
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy