Últim període glacial

L'últim període glacial és el període glacial més recent de l'actual edat de gel. Va tenir lloc durant els darrers anys del Plistocè, des de fa aproximadament 110.000 a 12.000 anys.^[1]

Durant aquest període hi va haver diversos canvis entre l'avanç de les glaceres i la seva retirada. L'extensió màxima de la glaciació dins aquest darrer període glacial va ser fa uns 22.000 anys.

Des del punt de vista de l'arqueologia, va estar situat en els períodes del paleolític i mesolític. La retirada de les glaceres va permetre a grups d'asiàtics migrar a Amèrica i poblar-la.

Il·lustració del darrer període glacial durant el màxim glacial. Basat en: Crowley, Thomas J. «Ice age terrestrial carbon changes revisited». *Global Biogeochemical Cycles*, 9, 3, 1995, pàg. 377–389. DOI: 10.1029/95GB01107.

Glaciacions locals

Pinedale o glaciació de Fraser, Rocky Mountains, Estats Units

La glaciació Pinedale (Muntanyes Rocoses centrals) o glaciació Fraser va ser la darrera de les glaciacions principals a aparèixer a les Muntanyes Rocoses (Rocky Mountains) dels Estats Units. La Pinedale va tenir lloc aproximadament fa entre 30.000 i 10.000 anys i la seva major extensió va ser fa entre 23.500 i 21.000 anys.^[2] Aquesta glaciació va ser un poc diferent de la glaciació Wisconsin.^[3]

Glaciació Wisconsin, Amèrica del Nord

La glaciació Wisconsin va ser el darrer principal avanç de la glacera continental. En el punt àlgid de la glaciació el pont de terra de Bering va permetre la migració de mamífers, incloent-hi les persones, a Amèrica del Nord des de Sibèria. També va formar els grans llacs d'Amèrica del Nord i en la retirada de les glaceres es va formar Long Island, Block Island, Cap Cod, Nomans Land, Martha's Vineyard, Nantucket, l'illa del Sable i l'Oak Ridges Moraine al sud d'Ontario, al Canadà.

Tahoe, Tenaya i Tioga, Sierra Nevada, EUA

A la Sierra Nevada dels Estats Units, hi va haver tres períodes separats per un període càlid, del més antic al més recent, Tahoe, Tenaya i Tioga.^[4]

Glaciació de Groenlàndia

Al nord-oest de Groenlàndia la cobertura de gel màxima s'assolí fa uns 114.000 anys i la cobertura de gel després d'això és similar a l'actual.^[5] Segons les dades dels nuclis de gel, durant aquest període a Groenlàndia el clima era més sec que l'actual.^[6]

Glaciació Devensiana & Midlandiana a Gran Bretanya i Irlanda

El nom de Devensian glaciation es fa servir a Gran Bretanya mentre que a Irlanda es prefereix dir Midlandian. El nom Devensian deriva del llatí Dēvenses, que eren tribus que habitaven la conca del riu Dee (Dēva en llatí).^[7]

Glaciació Weichseliana, Escandinàvia i nord d'Europa

S'han reconegut 8 interestadials en el Weichselian, incloent-hi: l'Oerel, Glinde, Moershoofd, Hengelo i Denekamp.^[8]^[9] Durant el màxim glacial a Escandinàvia, només la part occidental de Jutlàndia estava lliure de gel i una gran part del mar del Nord estava seca i connectava Jutlàndia amb Gran Bretanya. En el període següent al darrer interglacial abans de l'actual (estadi Eemià), la costa de Noruega també estava lliure de gel.

Glaciació Würm, els Alps

Durant el Würm, la glacera Rhône cobria la totalitat de l'altiplà occidental de Suïssa. La glacera Rhine està actualment molt estudiada.

Glaciació Mérida, Andes de Veneçuela

Va tenir lloc durant el Plistocè tardà; la línia de neu estava uns 1.200 m per sota de l'actual (3.700 m). La zona glacial de la serralada de Mérida va ser aproximadament de 600 km².^[10]^[11]^[12]^[13]

Glaciació Llanquihue, sud dels Andes

La glaciació Llanquihue pren el nom del llac Llanquihue, al sud de Xile. La glaciació es va estendre sobre els Andes des d'uns 35°S fins als 55°S.^[14]

Extensió màxima de la capa de gel a l'Antàrtida 21.000 anys en el passat

Glaciació antàrtica

Durant el darrer període glacial l'Antàrtida va estar coberta per una gran capa de glaç, pràcticament com la d'avui dia.^[15]^[16] La capa de gel a la part central est era més fina que l'actual.^[17]

Referències

↑ Clayton, Lee; Attig, John W.; Mickelson, David M.; Johnson, Mark D.; Syverson, Kent M. «Glaciation of Wisconsin». Dept. Geology, University of Wisconsin.
↑ «Brief geologic history». Rocky Mountain National Park. Arxivat de l'original el 2006-05-15. [Consulta: 27 agost 2014].
↑ «Ice Age Floods». U.S. National Park Service.
↑ Ehlers & Gibbard 2004 II, Gillespie, Alan R.; Zehfuss, Paul H. «California». A: {{{títol}}}, p. 57.
↑ Funder, Svend «Late Quaternary stratigraphy and glaciology in the Thule area, Northwest Greenland». MoG Geoscience, 22, 1990, pàg. 63. Arxivat de l'original el 2007-06-06 [Consulta: 27 agost 2014]. Arxivat 2007-06-06 a Wayback Machine.
↑ Johnsen, Sigfus J.; et al. «A "deep" ice core from East Greenland». MoG Geoscience, 29, 1992, pàg. 22. Arxivat de l'original el 2007-06-06 [Consulta: 27 agost 2014]. Arxivat 2007-06-06 a Wayback Machine.
↑ OED.
↑ Behre, Karl-Ernst and van der Plicht, Johannes (1992) "Towards an absolute chronology for the last glacial period in Europe: radiocarbon dates from Oerel, northern Germany" Vegetation History and Archaeobotany 1(2): pp. 111–117 doi: 10.1007/BF00206091.
↑ Davis, Owen K. (2003) "Non-Marine Records: Correlatiuons withe the Marine Sequence" Arxivat 2017-07-27 a Wayback Machine. Introduction to Quaternary Ecology University of Arizona web site, doi: 2003618-145735g.
↑ Schubert, Carlos. «Glaciers of Venezuela». US Geological Survey (USGS P 1386-I), 1998.
↑ Schubert, C.; Valastro, S. «Late Pleistocene glaciation of Páramo de La Culata, north-central Venezuelan Andes» (PDF). Geologische Rundschau, 63, 2, 1974, pàg. 516–538. DOI: 10.1007/BF01820827.^{[Enllaç no actiu]}
↑ Mahaney, William C.; Milner, M.W., Kalm, Volli; Dirsowzky, Randy W.; Hancock, R.G.V.; Beukens, Roelf P. «Evidence for a Younger Dryas glacial advance in the Andes of northwestern Venezuela». Geomorphology, 96, 1–2, 01-04-2008, pàg. 199–211. DOI: 10.1016/j.geomorph.2007.08.002.
↑ Maximiliano, B.; Orlando, G.; Juan, C.; Ciro, S. «Glacial Quaternary geology of las Gonzales basin, páramo los conejos, Venezuelan andes». Arxivat de l'original el 2008-12-27. [Consulta: 27 agost 2014].
↑ «South America during the last 150,000 years».
↑ Anderson, J. B.; Shipp, S. S.; Lowe, A. L.; Wellner, J. S.; Mosola, A. B. «The Antarctic Ice Sheet during the Last Glacial Maximum and its subsequent retreat history: a review». Quaternary Science Reviews, 21, 1–3, 2002, pàg. 49–70. DOI: 10.1016/S0277-3791(01)00083-X.
↑ Ehlers & Gibbard 2004 III, Ingolfsson, O. «Quaternary glacial and climate history of Antarctica». A: {{{títol}}}, p. 3–43.
↑ Huybrechts, P. «Sea-level changes at the LGM from ice-dynamic reconstructions of the Greenland and Antarctic ice sheets during the glacial cycles». Quaternary Science Reviews, 21, 1–3, 2002, pàg. 203-231. DOI: 10.1016/S0277-3791(01)00082-8.

Bibliografia

Bowen, D.Q.. Quaternary geology: a stratigraphic framework for multidisciplinary work. Oxford UK: Pergamon Press, 1978. ISBN 978-0-08-020409-3.
Quaternary Glaciations: Extent and Chronology 2: Part II North America. Amsterdam: Elsevier, 2004. ISBN 0-444-51462-7.
Quaternary Glaciations: Extent and Chronology 3: Part III: South America, Asia, Africa, Australia, Antarctica. Amsterdam: Elsevier, 2004. ISBN 0-444-51593-3.
Gillespie, A.R., Porter, S.C.; Atwater, B.F.. The Quaternary Period in the United States [of America]. 1. Amsterdam: Elsevier, 2004. ISBN 978-0-444-51471-4.
Harris, A.G.; Tuttle, E.; Tuttle, S.D.. Geology of National Parks. 5a ed.. Iowa: Kendall/Hunt, 1997. ISBN 0-7872-5353-7.
Kuhle, M. «The Pleistocene Glaciation of Tibet and the Onset of Ice Ages — An Autocycle HypothesisGeoJournal». GeoJournal, 17, 4, 1988, pàg. 581–596. Arxivat de l'original el 2019-09-25. DOI: 10.1007/BF00209444 [Consulta: 27 agost 2014]. Arxivat 2019-09-25 a Wayback Machine.
Mangerud, J.; Ehlers, J.; Gibbard, P.. Quaternary Glaciations : Extent and Chronology 1: Part I Europe. Amsterdam: Elsevier, 2004. ISBN 0-444-51462-7.
Sibrava, V.; Bowen, D.Q; Richmond, G.M. «Quaternary Glaciations in the Northern Hemisphere». Quaternary Science Reviews, 5, 1986, pàg. 1–514. DOI: 10.1016/S0277-3791(86)80002-6.
Pielou, E.C.. After the Ice Age : The Return of Life to Glaciated North America. Chicago IL: University Of Chicago Press, 1991. ISBN 0-226-66812-6.

Enllaços externs

Pielou, E. C. After the Ice Age: The Return of Life to Glaciated North America. (University of Chicago Press: 1992).
National Atlas of the USA: Wisconsin Glaciation in North America Arxivat 2008-02-03 a Wayback Machine.: Present state of knowledge.
Ray, N.; Adams, J.M. «A GIS-based Vegetation Map of the World at the Last Glacial Maximum (25,000–15,000 BP)» (PDF). Internet Archaeology, 11, 2001.

[1] Clayton, Lee; Attig, John W.; Mickelson, David M.; Johnson, Mark D.; Syverson, Kent M. «Glaciation of Wisconsin». Dept. Geology, University of Wisconsin.

[2] «Brief geologic history». Rocky Mountain National Park. Arxivat de l'original el 2006-05-15. [Consulta: 27 agost 2014].

[3] «Ice Age Floods». U.S. National Park Service.

[4] Ehlers & Gibbard 2004 II, Gillespie, Alan R.; Zehfuss, Paul H. «California». A: {{{títol}}}, p. 57.

[5] Funder, Svend «Late Quaternary stratigraphy and glaciology in the Thule area, Northwest Greenland». MoG Geoscience, 22, 1990, pàg. 63. Arxivat de l'original el 2007-06-06 [Consulta: 27 agost 2014]. Arxivat 2007-06-06 a Wayback Machine.

[6] Johnsen, Sigfus J.; et al. «A "deep" ice core from East Greenland». MoG Geoscience, 29, 1992, pàg. 22. Arxivat de l'original el 2007-06-06 [Consulta: 27 agost 2014]. Arxivat 2007-06-06 a Wayback Machine.

[7] OED.

[8] Behre, Karl-Ernst and van der Plicht, Johannes (1992) "Towards an absolute chronology for the last glacial period in Europe: radiocarbon dates from Oerel, northern Germany" Vegetation History and Archaeobotany 1(2): pp. 111–117 doi: 10.1007/BF00206091.

[9] Davis, Owen K. (2003) "Non-Marine Records: Correlatiuons withe the Marine Sequence" Arxivat 2017-07-27 a Wayback Machine. Introduction to Quaternary Ecology University of Arizona web site, doi: 2003618-145735g.

[10] Schubert, Carlos. «Glaciers of Venezuela». US Geological Survey (USGS P 1386-I), 1998.

[11] Schubert, C.; Valastro, S. «Late Pleistocene glaciation of Páramo de La Culata, north-central Venezuelan Andes» (PDF). Geologische Rundschau, 63, 2, 1974, pàg. 516–538. DOI: 10.1007/BF01820827.^{[Enllaç no actiu]}

[12] Mahaney, William C.; Milner, M.W., Kalm, Volli; Dirsowzky, Randy W.; Hancock, R.G.V.; Beukens, Roelf P. «Evidence for a Younger Dryas glacial advance in the Andes of northwestern Venezuela». Geomorphology, 96, 1–2, 01-04-2008, pàg. 199–211. DOI: 10.1016/j.geomorph.2007.08.002.

[13] Maximiliano, B.; Orlando, G.; Juan, C.; Ciro, S. «Glacial Quaternary geology of las Gonzales basin, páramo los conejos, Venezuelan andes». Arxivat de l'original el 2008-12-27. [Consulta: 27 agost 2014].

[14] «South America during the last 150,000 years».

[15] Anderson, J. B.; Shipp, S. S.; Lowe, A. L.; Wellner, J. S.; Mosola, A. B. «The Antarctic Ice Sheet during the Last Glacial Maximum and its subsequent retreat history: a review». Quaternary Science Reviews, 21, 1–3, 2002, pàg. 49–70. DOI: 10.1016/S0277-3791(01)00083-X.

[16] Ehlers & Gibbard 2004 III, Ingolfsson, O. «Quaternary glacial and climate history of Antarctica». A: {{{títol}}}, p. 3–43.

[17] Huybrechts, P. «Sea-level changes at the LGM from ice-dynamic reconstructions of the Greenland and Antarctic ice sheets during the glacial cycles». Quaternary Science Reviews, 21, 1–3, 2002, pàg. 203-231. DOI: 10.1016/S0277-3791(01)00082-8.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]