1925
 | |
| Tipus | any civil i any comú que comença en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1925 (mcmxxv) |
| Islàmic | 1344 – 1345 |
| Xinès | 4621 – 4622 |
| Hebreu | 5685 – 5686 |
| Calendaris hindús | 1980 – 1981 (Vikram Samvat) 1847 – 1848 (Shaka Samvat) 5026 – 5027 (Kali Yuga) |
| Persa | 1303 – 1304 |
| Armeni | 1374 |
| Rúnic | 2175 |
| Ab urbe condita | 2678 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 | |
| Anys | |
| 1922 1923 1924 - 1925 - 1926 1927 1928 | |
El 1925 (MCMXXV) va ser un any comú començat en dijous.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 20 de març - Catalunya: malgrat haver promés a la Lliga Regionalista que no ho faria (a canvi del seu suport), Primo de Rivera dissol la Mancomunitat de Catalunya (Dictadura de Primo de Rivera).
- 6 de juny - Catalunya: hi detenen diversos membres de Bandera Negra acusats d'un atemptat frustrat contra Alfons XIII (complot del Garraf).
- 29 de novembre - València: inauguració de l'Estadi de Vallejo, camp de futbol del Llevant UE.
- 17 de desembre - Barcelona: el Capità general de Catalunya, Milans del Bosch ordena el tancament del camp de les Corts del Barça: Gamper presenta la dimissió irrevocable com a president del club.
- Resta del món
- Rocafort, França: el formatge rocafort reb la Denoinació d'Origen Protegida [1]
- 14 de desembre, Berlín, Alemanya: estrena de l'òpera Wozzeck d'Alban Berg a la Staatsoper.[2]
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | No atorgat |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1 de gener - Ripoll: Pepeta Planas i Capdevila, esquiadora catalana, pionera de l'esquí alpí a Catalunya i a l'estat.[3]
- 15 de gener - Xàbia, Marina Alta: Asunción Cruañes Molina, política valenciana (m. 2012).[4]
- 9 de febrer - Barcelona: Ermengol Passola i Badia, empresari i promotor cultural català (m. 2009).
- 11 de febrer - Madrid: María Amparo Rivelles, actriu espanyola (m. 2013).[5]
- 15 de març - Sabadell, Vallès Occidental: Carme Obradors i Domènech, assistenta social sabadellenca.
- 12 de maig - Barcelona: Jordi Bonet i Armengol, arquitecte i dirigent de l'escoltisme català (m. 2022).
- 14 de maig - Valènciaː Maria Beneyto Cuñat, poeta valenciana.[6]
- 22 de maig - l'Hospitalet de Llobregat, Eduard Kucharski i Gonzàlez, jugador de bàsquet català de les dècades dels 40 i 50 [7]
- 23 de maig:
- Tàrrega: Lluís Trepat i Padró, pintor català (m. 2022).
- Palma, Mallorca: Josep Maria Llompart de la Peña, poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor mallorquí [8]
- 31 de maig - Cases Altes, Racó d'Ademús: Francesc Candel Tortajada, escriptor i periodista valencià (m. 2007).[9]
- 22 de juny - Benassal, Alt Maestrat: Sofia Salvador i Monferrer, escriptora i mestra valenciana.[10]
- 6 de juliol - Barcelona Maria Lluïsa Oliveda, actriu, directora i empresària teatral catalana, lluitadora pels drets de les dones.[11]
- 14 de juliol:
- Barcelona: Assumpció Català i Poch, astrònoma i matemàtica catalana.[12]
- Vilanova i la Geltrú: Ventureta Mestres i Gras, actriu i soprano catalana.[13]
- 26 de juliol - Barcelona: Ana María Matute Ausejo, novel·lista catalana en llengua castellana.[14]
- 6 d'agost - Espui: Conxita Grangé i Beleta, resistent antifeixista, supervivent del camp de concentració de Ravensbrück.[15]
- 15 de setembre - Barcelona: Joaquim Xicoy i Bassegoda, advocat i polític català, President del Parlament de Catalunya.
- 2 de novembre - Barcelona: Modest Cuixart i Tàpies, pintor català.
- 8 de novembre - Manresa: Maria Assumpció Balaguer i Golobart, actriu catalana.[16]
- 11 de novembre - València: Pilar Faus Sevilla, escriptora, investigadora i bibliotecària.[17]
- 25 de desembre - Barcelonaː Nadala Batiste i Llorens, actriu catalana.[18]
- Barcelona - Barcelonès: Nuria Parés, poeta, assagista i traductora d'origen espanyol.
- Resta del món
- 12 de gener,
- Argentinaː Mirta Acuña de Baravalle, activista, membre de Madres i Àvies de la Plaza de Mayo.[19]
- Argentina: Beatriz H. C. Aicardi de Neuhaus, activista pels drets humans, una de les dotze fundadores de l'Associació Àvies de Plaza de Mayo.[20]
- 26 de gener, Shaker Heights, EUA: Paul Newman, actor i director de cinema estatunidenc.
- 11 de febrer,
- Madrid, Espanya: María Amparo Rivelles, actriu espanyola.[21]
- Springfieldː Virginia Eshelman Johnson, va ser una sexòloga nord-americana pionera [22]
- 24 de febrer, Beirut, Líban francès: Etel Adnan, poeta, assagista i artista visual libanesa.[23]
- 3 de març, Concordia, Entre Ríos: Laura Bonaparte, psicòloga i activista argentina, integrant de Mares de Plaza de Mayo.[24]
- 8 de març, Buenos Aires, Argentina: Marta Lynch, escriptora argentina.[25]
- 11 de març, Filadèlfia, Estats Units: Margaret Oakley Dayhoff, fisicoquímica pionera en el camp de la bioinformàtica [26]
- 12 de març:
- Osaka, Japó: Leo Esaki, físic japonès, Premi Nobel de Física de 1973.
- Roubaix, Nord, França: Georges Delerue, compositor francès
- 21 de març, Lima (Perú): Hilda Gadea Acosta, economista peruana, primera companya del Che [27]
- 25 de març, Savannah: Flannery O'Connor, escriptora i assagista nord-americana[28]
- 26 de març, Montbrison, França: Pierre Boulez, compositor, pedagog i director d'orquestra francès[29]
- 29 de març:
- París: Françoise Choay, professora d'urbanisme, art i arquitectura a les Universitats de París; crítica d'art, assagista.[30]
- Sverdlovsk: Liudmila Liàdova, compositora, pianista i cantant soviètica i russa.[31]
- 10 d'abril, Parkersburg, EUA: Linda Goodman, astròloga i escriptora estatunidenca.
- 12 d'abril, Bronx: Evelyn Berezin, enginyera informàtica americana coneguda per dissenyar un dels primers processadors de text (m. 2018).[32]
- 24 d'abril, Wisner, Nebraska: Virginia Huston, actriu cinematogràfica estatunidenca.[33]
- 26 d'abril, Viena: Wilma Lipp, cantant austríaca en la tessitura de soprano (m. 2019).[34]
- 4 de maig, Johannesburg: Ruth First, activista anti-apartheid sud-africana[35]
- 8 de maig, Kivure, Tanzània: Ali Hassan Mwinyi, advocat i polític tanzà, va ser president del seu país entre 1985 i 1995.[36]
- 15 de maig, Norfolk, Anglaterra: Mary Frances Lyon, genetista anglesa (m. 2014).[37]
- 19 de maig:
- 23 de maig, Montclair, Nova Jersey, EUA: Joshua Lederberg, microbiòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1958 [38]
- 24 de maig, Västerås, Suèciaː Mai Zetterling, actriu i directora de cinema sueca[39]
- 25 de maig:
- Barstow, Califòrniaː Jeanne Crain, actriu estatunidenca[40]
- Catània, Itàlia: Aldo Clementi, fou un compositor italià de la segona meitat de segle[41]
- Mèxic, D. F.ː Rosario Castellanos, una de les escriptores mexicanes més importants del segle xx.[42]
- 31 de maig:
- Nova York: Raymond L. Acosta, jutge
- Siegmar, avui Chemnitz, Saxònia, Stuttgart: Frei Otto, arquitecte, enginyer estructural alemany [43]
- 15 de juny, Menemen, İzmir: Attila İlhan, poeta[44]
- 16 de juny,
- París, França: Jean d'Ormesson, filòsof, periodista i escriptor francès, membre de l'Acadèmia Francesa[45]
- Minneapolisː Bebe Barron, compositora i enginyera de so nord-americana de música electrònica[46]
- 21 de juny, Troy, Nova Yorkː Maureen Stapleton, actriu, directora i compositora de músiques de pel·lícules estatunidenca[47]
- 28 de juny, Mannheim, (Alemanya: Giselher Klebe, compositor alemany[29]
- 2 de juliol, Decatur, Mississipi, EUA: Medgar Evers, activista estatunidenc, defensor dels drets humans[48]
- Katako-Kombe, Congo Belga: Patrice Lumumba, líder independentista congolès.
- 4 de juliol, Durban, Sud-àfricaː Olive Mary Hilliard, botànica i taxònoma sud-africana; ha donat nom a 372 espècies de plantes.[49]
- 6 de juliol, Highland Park, Michigan, EUA: Bill Haley, cantant de rock and roll estatunidenc, líder del grup Bill Haley & His Comets.
- 7 de juliol, Montevideo: Blanca París Corcoll, historiadora i acadèmica uruguaiana (m. 2008).[50]
- 10 de juliol, Malàisia: Mahathir bin Mohamad, Primer ministre.
- 16 de juliol, Buenos Aires, Argentina: Rosita Quintana, actriu, cantant i compositora argentina.[51]
- 17 de juliol, Breslau, actual Polònia: Anita Lasker-Wallfisch, violoncelista, membre supervivent de l'Orquestra de Dones d'Auschwitz.[52]
- 20 de juliol:
- Fort-de-France, Martinica: Frantz Fanon, teòric marxista
- París, França: Jacques Delors, polític francès, president de la Comissió Europea. Premi Internacional Catalunya de l'any[53] (m. 2023).
- 23 de juliol:
- Halifax, West Yorkshire, Anglaterra: Oliver Smithies, genetista estatunidenc d'origen anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2007.
- Kanye, Botswana: Quett Joni Masire, professor i polític, va ser president de Botswana entre 1980 i 1998 [36]
- 28 de juliol, Nova York, EUA: Baruch Samuel Blumberg, metge i biòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1976 [54]
- 29 de juliol, Quios, Grècia: Mikis Theodorakis, compositor i intel·lectual grec, conegut també per la seva militància política.[55]
- 30 de juliol, Valmondois, França: Antoine Duhamel, compositor, director d'orquestra i professor de música francès [29]
- 2 d'agost, Mercedes, Buenos Aires, Argentina: Jorge Rafael Videla, militar i polític argentí, president de l'Argentina.
- 25 d'agost, Sevilla: Juanita Reina, cantant de tonades i actriu de cinema espanyola[56]
- 1 de setembre:
- Nova York, EUA: Roy J. Glauber, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 2005 [57]
- Mülhausen, França: Christiane Scrivener, política francesa, membre de la Comissió Delors entre 1989 i 1995.[58]
- 5 de setembre, Madrid, Espanya: Manuel Sacristán Luzón, escriptor i pensador marxista espanyol.
- 6 de setembre,
- Oviedo, Espanya: Ángel González, poeta espanyol.
- Portu Empedocli, Sicília: Andrea Camilleri, guionista, director teatral i televisiu, i novel·lista italià [59]
- 9 de setembre, Praga, Tecoslovàquia: Soňa Červená, mezzosoprano operística txeca amb una carrera internacional.[60]
- 16 de setembre, Itta Bena, EUA: B.B. King, guitarrista de blues i compositor estatunidenc[61]
- 27 de setembre, Manchester, Anglaterra: Robert Edwards, fisiologista britànic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2010 (m. 2013)[62]
- 28 de setembre, Chippewa Falls, EUA: Seymour Cray, matemàtic, enginyer electrònic i informàtic estatunidenc.
- 13 d'octubre, Grantham, Anglaterra: Margaret Thatcher, política anglesa, Primera Ministra del Regne Unit[36]
- 16 d'octubre, Londres, Anglaterra: Angela Lansbury, actriu britànica.[63]
- 21 d'octubre, l'Havana, Cuba: Celia Cruz, una de les cantants de salsa més famoses; obtingué 23 discos d'or [64]
- 22 d'octubre - Sevillaː Julia Uceda Valiente, professora, assagista i poetessa andalusa (m. 2024).
- 23 d'octubre, Corning, Iowa, EUA: Johnny Carson, comediant i escriptor nord-americà [65]
- 24 d'octubre, Imperia, Itàlia: Luciano Berio, compositor italià [66]
- 31 d'octubre, Burnham-on-Sea, Somerset, Anglaterra: John Pople, matemàtic i químic anglès, Premi Nobel de Química de 1998.
- 17 de novembre, Schenectady, EUA: Charles MacKerras, director d'orquestra australià.
- 19 de novembre, Poznań, Polònia: Zygmunt Bauman, sociòleg polonès
- 20 de novembre:
- Moscou, Unió Soviètica: Maia Plissétskaia, ballarina de dansa clàssica d'origen rus i nacionalitzada espanyola.[67]
- Brookline, Massachusetts, EUA): Robert Francis Kennedy, també anomenat "RFK", era el segon germà més jove del President John F. Kennedy, i va ser designat pel seu germà com a fiscal general.[68]
- 23 de novembre, San Salvador: José Napoleón Duarte Fuentes, president d'El Salvador entre 1980 i 1982, i entre 1984 i 1989 [36]
- 24 de novembre, La Haia, Països Baixos: Simon van der Meer, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de 1984.
- 1 de desembre, Baltimore, Maryland, EUA: Martin Rodbell, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1994.
- 11 de desembre, Nova York (EUA): Paul Greengard, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2000
- 27 de desembre:
- Buenos Aires: Martha Boto, artista argentina i co-fundadora del Grupo de Artistas no Figurativos.[69]
- Huai'an, Jiangsu, Xina: Xie Tieli, guionista i director de cinema xinès.[70]
- 28 de desembre, Ulm: Hildegard Knef, actriu alemanya, dobladora, cantant.[71]
- 31 de desembre, Devizes, Anglaterraː Daphne Oram, compositora i intèrpret de música electrònica, pionera de la música concreta.[72]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 14 de gener - Sabadell: Josep Gorina i Pujol, industrial tèxtil català.
- 9 de febrer - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental: Amanci Amorós Sirvent, músic i compositor valencià (n. 1854).
- 8 de setembre - Sabadell: Narcís Giralt i Sallarès, professor de teoria de teixits i pintor català.
- 2 de desembre - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà: Juli Garreta i Arboix, compositor de sardanes (50 anys).
- 13 de desembre - Torrelodones, Madrid: Antoni Maura, polític espanyol.
- 21 de desembre - Sabadell, Vallès Occidental: Manuel Ribot i Serra, bibliotecari, arxiver, historiador, dramaturg i poeta català.
- La Garriga: Visitació Ubach, pintora catalana (n. 1850).[73]
- Resta del món
- 4 de febrer, París: Marie Jaëll, compositora, pianista i pedagoga germanofrancesa (n.1846).[74]
- 24 de febrer:
- Møre og Romsdal: Oskar Emil Schiøtz, físic i geòleg noruec.
- Estocolm (Suècia): Hjalmar Branting, Primer Ministre de Suècia, Premi Nobel de la Pau 1921 (n. 1860).
- 1 de març - París, França: Ramon Pichot, pintor català (n. 1871).
- 8 de març - Brussel·les: Juliette Wytsman, pintora impressionista i gravadora belga (n. 1866).[75]
- 12 de març - Pequín (Xina): Sun Yat-sen, conegut habitualment a la Xina com a Sun Zhongshan, fou un estadista, líder revolucionari i políticxinès. És considerat el pare de la Xina moderna tant a la República Popular de la Xina, com a Taiwan (n. 1866)[76]
- 13 de maig - Canterbury (Anglaterra): Alfred Milner ,primer Vescomte Milner estadista i administrador colonialbritànic (n. 1854).[77]
- 14 de maig - Norfolk, Anglaterra: Henry Rider Haggard, escriptor britànic (n. 1856).[78]
- 6 de juny - París (França): Pierre Louÿs, escriptor francès (n. 1870).[79]
- 1 de juliol, París, França: Erik Satie, compositir francès (n. 1866).[80]
- 2 de juliol, Onalua, Sankuru, Kasai, Congo Belga: Patrice Lumumba ,polític congolès (m. 1961).[36]
- 26 de juliol - Pont-Aven, Bretanya: Théodore Botrel, poeta i cançoner bretó.
- 6 d'agost - Bolonya: Gregorio Ricci-Curbastro, matemàtic italià (n. 1853).[81]
- 20 d'agost - Canton (Xina):: Liao Zhongkai (xinès simplificat: 廖仲恺)) polític i financer xinès. Va ser un dels fundadors del la Tongmenghui i líder destacat del Guomintang (n.1877).[82]
- 25 de setembre - Épernay (França): Léon Bourgeois, polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1920 (n. 1851).
- 5 de desembre - Varsòvia (Polònia): Władisław Reymont, escriptor polonès, Premi Nobel de Literatura de 1924 (n. 1867).
- 9 de desembre - Madrid: Pablo Iglesias Posse, socialista espanyol, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol i la Unió General de Treballadors (n. 1850).
Referències
[modifica]- ↑ Labois. «El queso Roquefort y su apasionante historia» (en espanyol europeu), 19-10-2017. [Consulta: 10 octubre 2024].
- ↑ Clemens, Andrew. «Wozzeck». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.O005360 [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Pepeta Planas Capdevila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ «Cruañes Molina, Asunción» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias, 12-04-2013. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ «Fallece l'actriz Amparo Rivelles» (en castellà). Público, 07-11-2013.
- ↑ «Veu per a un fill no nat». Catorze.cat. Arxivat de l'original el 2021-04-19. [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Eduard Kucharski i González | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Josep Maria Llompart i de la Peña | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Francesc Candel i Tortajada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Sofia Salvador i Monferrer (Benassal, 22 de juny de 1925 – 18 de gener de 1995)». Pere-Enric Barreda, 21-10-2013. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Marcillas Piquer, Isabel. «Maria Lluïsa Oliveda». Institut del Teatre. [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Maria Assumpció Català i Poch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Ventureta Mestres i Gras». Patrimoni VNG. Patrimoni de Vilanova i la Geltrú, 20-02-2020. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Anna Maria Matute i Ausejo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «La Vall Fosca homenatja Conxita Grangé, última supervivent catalana dels camps nazis». NacióDigital, 27-07-2019. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Maria Assumpció Balaguer i Golobart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ Alonso, Cecilio; Pérez, Encarna Marín «Pilar Faus Sevilla» (en castellà). La Tribuna: Cadernos de Estudos da Casa-Museo Emilia Pardo Bazán, 0, 6, 09-02-2017, pàg. 23–25.
- ↑ «Adéu a Nadala Batiste». El Punt-Avui, 06-03-2015. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ Amanda Verdery Young. «Mirta Baravalle» (en anglès). Women in Peace. [Consulta: 29 novembre 2022].
- ↑ «Nieto/a - MARTINIS - NEUHAUS» (en castellà). Abuelas de Plaza de Mayo. [Consulta: 7 desembre 2024].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 544. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Virginia Johnson | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ «Etel Adnan Art» (en anglès). Shapero Modern Gallery. Arxivat de l'original el 2021-11-14. [Consulta: 14 novembre 2021].
- ↑ Bellucci, Mabel. «Laura Bonaparte: lesbianas, travestis, maricas y feministas te recuerdan» (en castellà). Rebelion, 09-11-2024. [Consulta: 9 gener 2025].
- ↑ Vance, Birgitta E.; Marting, Diane E. (ed.). «Marta Lynch (1925-1985) Argentina». A: Spanish American Women Writers: A Bio-bibliographical Source Book. Greenwood Publishing Group, 1990, p. 292–302. ISBN 978-0-313-25194-8. [Consulta: 18 agost 2017].
- ↑ «Professor Margaret Dayhoff». What is biotechnology? Biotechmet. [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ Pérez, Sengo. «La revolución no es una telenovela». La Diaria, 18-10-2017. Arxivat de l'original el 2020-01-21. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Flannery O’Connor | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ 29,0 29,1 29,2 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Caves, Roger W. Encyclopedia of the City (en anglès). Taylor & Francis, 2005, p. 54. ISBN 978-0-415-25225-6.
- ↑ McVicker, Mary F. Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century. McFarland, 2016-08-09, p. 143. ISBN 978-0-7864-9513-9.
- ↑ «Evelyn Berezin» (en anglès). The National Inventors Hall of Fame, 12-02-2024. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ «Virginia Huston» (en anglès). Those obscure objects of desire, 07-10-2014. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ «Wilma Lipp | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 desembre 2024].
- ↑ «Ruth First | South African activist, scholar, and journalist» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 36,5 36,6 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Mary Frances Lyon». The Lancet, 28-02-2015.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1958» (en anglès). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ Shipman, David «Obituary: Mai Zetterling» (en anglès). The Independent, 19-03-1994.
- ↑ «Jeanne Crain». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «CLEMENTI, Aldo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Rosario Castellanos, la primera en dar voz a quienes no la tenían: Dolores Castro» (en castellà). Gobierno de México. Secretaría de Cultura. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ «Frei Otto | German architect» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Attila Ilhan» (en francès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «BEBE BARRON // 1956» (en anglès). Sisters with transistors. The pioneers. [Consulta: 13 gener 2021].
- ↑ «Maureen Stapleton». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 març 2020].
- ↑ «Medgar Evers | American civil-rights activist» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2021].
- ↑ Gunn, Mary; Codd, L. E. W.. Botanical Exploration Southern Africa (en anglès). CRC Press, 1981-06-01, pàg. 188. ISBN 978-0-86961-129-6.
- ↑ «Blanca París Corcoll | enciclopedia.cat». [Consulta: 22 abril 2023].
- ↑ «Biografía de Rosita Quintana». Todo Tango. [Consulta: 24 setembre 2017].
- ↑ «Lasker-Wallfisch, Anita». Music and the Holocaust. [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jacques Delors» (en francès). [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1976» (en anglès). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Mikis Theodorakis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Muere en Sevilla la cantante Juanita Reina». El Mundo. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2005» (en anglès). [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ «Christiane SCRIVENER». Parlament Europeu. [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ «Andrea Camilleri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Soňa Červená» (en txec). Encyklopedie Prahy, 10-02-2019. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «B.B. King | Biography, Songs, Assessment, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2010» (en anglès). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Angela Lansbury | Biography, Movies, TV, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Celia Cruz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Johnny Carson | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ «Luciano Berio». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Majja Mikhajlovna Pliseckaja | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «Robert F. Kennedy | Biography, Facts, & Assassination» (en anglès). [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ exhibit-E.com. «Martha Boto - Sicardi Gallery».
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ Vgl. Chronologie bzw. Filmografie der offiziellen Seite hildegardknef.de.
- ↑ Davies, Hugh. «Obituary: Daphne Oram». The Guardian, 24-01-2003.
- ↑ Visitació Ubach al diccionari d'Artistes Espanyols de la Frickr Collection
- ↑ «Marie Jaëll (1846-1925)». Musicologie. [Consulta: 28 desembre 2024].
- ↑ «Ontdek schilder Juliette Wytsman-Trulemans» (en neerlandès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Sir H. Rider Haggard | British author» (en anglès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Louis dit Pierre Louÿs» (en francès). [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ Orledge, Robert. «Satie, Erik [Eric (Alfred Leslie)]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.40105 [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «RICCI-CURBASTRO, Gregorio in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ Paulès, Xavier. La République de Chine : 1912-1949, 2019. ISBN 978-2-251-44945-6.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1925