1981
| Tipus | any civil i any comú que comença en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1981 (mcmlxxxi) |
| Islàmic | 1401 – 1403 |
| Xinès | 4677 – 4678 |
| Hebreu | 5741 – 5742 |
| Calendaris hindús | 2036 – 2037 (Vikram Samvat) 1903 – 1904 (Shaka Samvat) 5082 – 5083 (Kali Yuga) |
| Persa | 1359 – 1360 |
| Armeni | 1430 |
| Rúnic | 2231 |
| Ab urbe condita | 2734 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1950 1960 1970 - 1980 - 1990 2000 2010 | |
| Anys | |
| 1978 1979 1980 - 1981 - 1982 1983 1984 | |
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Esdeveniments
[modifica]
- Països Catalans
- 15 de gener, Andorra: amb la creació del govern andorrà, denominat Consell Executiu, s'inicia la separació de poders al país i el procés de reformes que culminarà amb l'elaboració de la primera Constitució d'Andorra, votada pel poble en referèndum el 14 de març de 1993.
- 25 de gener, Un grup d'intel·lectuals signa el Manifest dels 2.300 en contra de la política lingüística i la discriminació del castellà feta per la Generalitat de Catalunya.
- 23 de febrer, Espanya: S'hi esdevé l'intent de cop d'estat del 23 de febrer conegut com el 23-F: a Madrid un grup de guàrdies civils encapçalats pel tinent coronel Tejero, segresten el govern espanyol i els parlamentaris al Congrés dels Diputats durant el ple i a València els carros de combat dirigits pel general Milans del Bosch l'exèrcit surten pels carrers de la ciutat.
- 23 de maig, Barcelona: Es produeix l'assalt al Banco Central, al centre de la ciutat, que s'allarga més de trenta hores i que s'ha relacionat amb l'intent de cop d'estat succeït justament tres mesos abans.
- Primavera - estiu, Espanya: es produeix un gran frau alimentari relacionat amb la venda de l'oli de colza, que va afectar més de 20.000 persones causant la síndrome de l'oli tòxic.
- Resta del món
- 12 d'abril, Estats Units: el Transbordador espacial Columbia, tripulat per dos homes, culmina amb èxit el seu primer vol espacial.[1]
- 1 de març, Presó de Maze, Irlanda del Nord: Bobby Sands inicia la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord per demanar el reconeixement de presoners de guerra als membres de l'IRA Provisional i l'INLA. Bobby Sands, mor al cap de 66 dies de vaga de fam. 10 presoners moriran a causa de la vaga de fam, que finalitzarà el 3 d'octubre del mateix any.
- 10 d'abril, Irlanda del Nord: Bobby Sands, pres de l'IRA Provisional en vaga de fam és elegit parlamentari de Westminster per Fermanagh i South Tyrone amb 30.492 vots, en contra del candidat del Partit Unionista de l'Ulster, Harry West, que en va obtenir 29.046.[2]
- 13 de maig, Roma: Mehmet Alí Agca atempta contra la vida del papa Joan Pau II a la plaça de Sant Pere.
- 5 de juny, Los Angeles, Califòrnia, EUA: s'hi publica un informe mèdic sobre cinc homes homosexuals que presentaven una pneumònia d'etiologia desconeguda. Estudis posteriors conclouran que es tracta d'una malaltia fins aleshores desconeguda: la sida.
- 14 de juliol, EUA: es publica el nº10 de The Avengers Annual de Marvel Comics on es produeix la primera aparició de Rogue, futura membre dels X-Men.
- 16 de juliol, Malàisia: Mahathir bin Mohamad va jurar com a quart primer ministre.
- 21 de setembre, Belmoban,(Belize) la colònia britànica, coneguda com a Honduras britànica va assolir la independència.[3]
- 3 d'octubre, Presó de Maze, Irlanda del Nord: Finalitza la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord, que va iniciar Bobby Sands l'1 de març, i en la que moriren 10 presoners de l'IRA Provisional i l'INLA.[4]
- 1 de novembre, Antigua i Barbuda: aquestes illes s'independitzen del Regne Unit.
- Desembre, Libreville, Gabon: es crea Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Central, que agrupa els interessos econòmics de diversos països de l'Àfrica central.
- S. Anderson i el seu equip descobreixen l'estructura genètica de l'ADN mitocondrial humà.[5]
- Lynn Margulis publicà la seva hipòtesi sobre la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de la cèl·lula eucariota.[6]
Cinema i televisió
[modifica]| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 04/10 | John Boorman | Excàlibur | èpic |
| 03/30 | Hugh Hudson | Carros de foc  |
drama hist. |
| 02/11 | Vladímir Menxov | Moscou no creu en les llàgrimes |
drama |
| 07/29 | Gerald Potterton et al. | Heavy Metal | animació |
| 06/12 | Steven Spielberg | A la recerca de l'arca perduda | aventures |
| 11/07 | Imanol Uribe | La fuga de Segovia | drama hist. |
| 09/17 | Wolfgang Petersen | El submarí | bèl·lic |
- Categoria principal: Pel·lícules del 1981
El 4 de març s'estrenà l'anime Hyaku Jūō Goraion.
Música i ràdio
[modifica]| M/d | Artistes | Títol | Estil |
|---|---|---|---|
| Bustamante | Cambrers | pop | |
| 07/21 | Bryan Adams | You Want It You Got It | rock |
| 08/10 | Paco de Lucía et al. | Friday Night in San Francisco | jazz |
| 11/07 | Depeche Mode | Speak & Spell | synthpop |
| 10/20 | The Human League | Dare! | synthpop |
| 02/09 | Iron Maiden | Killers | heavy metal |
| 05/10 | Kraftwerk | Computerwelt | electrònica |
| Krahe/Sabina/Pérez | La Mandrágora | cançó | |
| Simon and Garfunkel | Collected Works | folk | |
| 04/06 | Roger Taylor | Fun in Space | rock |
| 10/16 | U2 | October | post-punk |
Enguany es fundà el grup alguerés de música folk Càlic, del qual formava part Claudio Gabriel Sanna.
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Naixements
[modifica]Les persones nascudes el 1981 faran 43 anys durant el 2024.
| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | M. |
|---|---|---|---|---|
| 12/07 | José Cabanes Corcera | pilotaire | genovesí | |
| 02/27 | Melchor Fauli Garcés | pilotaire | benaviter | |
| 09/27 | Sophie Crumb | artista | californiana | |
| 03/14 | Albertina Martínez Burgos | fotoperiodista | xilena | 2019 |
| 07/25 | Kizito Mihigo | cantautor | ruandés | 2020 |
Països Catalans
- 14 de gener, l'Eliana, València: Concha Montaner, atleta valenciana de salt de longitud.[7]
- 16 de gener, Andorra la Vella: Marta Roure i Besolí, cantant andorrana que va portar per primer cop el català al Festival d'Eurovisió l'any 2004.[8]
- 18 de gener, Xest: Talía Roselló Saus, política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats en la X Legislatura.[9]
- 22 de febrer, València: Gala Pin Ferrando, política i activista veïnal, llicenciada en filosofia, ha estat regidora a l'Ajuntament de Barcelona.[10]
- 11 de març, Cassà de la Selva: Laia Cañigueral i Olivé, sociòloga i política catalana.[11]
- 15 de març, Palma, Mallorca: Briggite Yagüe, lluitadora de taekwondo mallorquina.[12]
- 8 d'abril, Sant Feliu de Llobregatː Lídia Muñoz Cáceres, politòloga i política catalana que fou regidora i alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat.[13]
- 24 de juliol, Terrassaː Marta Prat i Calmet, jugadora d'hoquei sobre herba que participà en els Jocs olímpics d'Atenes 2004.[14]
- 27 de juliol, Calviàː Mariona Ares Martínez-Fortún, política mallorquina, treballadora a l'hosteleria, ha estat diputada al Congrés.[15]
- 30 de juliol, Barcelona: Meritxell Falgueras i Febrer, periodista i sumiller catalana.[16]
- 7 d'agost, Tarragona, Tarragonès: Lorena Roldán, política catalana.
- 27 d'agost, Igualadaː Xènia Tostado Caballero, actriu catalana.[17]
- 30 de setembre, Sabadellː Marta Farrés, llicenciada en C. Polítiques i de l'Administració, alcaldessa de Sabadell des del 2019.[18]
- 18 de desembre, Barcelonaː Noelia Cobo García, artista catalana especialitzada en escultura.[19]
- 19 de desembre, Barcelona, Elisenda Carod, periodista i comunicadora catalana.
- 23 de desembre, Súria, Bages: Elisabeth Rodergas i Cols, coneguda artísticament com a Beth, cantant i actriu catalana.[20]
Resta del món
- 10 de gener, Tbilisi, Geòrgia: Tamta Goduadze, cantant de pop grec.[21]
- 11 de gener, Birmingham, Anglaterra: Jamelia Niela Davis, coneguda com a Jamelia, cantant de R&B anglesa d'origen jamaicà.[22]
- 25 de gener, Manhattan, Nova York (EUA): Alicia Keys, cantant i compositora de R&B estatunidenca.[23]
- 1 de febrer, Palència: Pablo Casado, polític espanyol.
- 17 de febrer: Manhattan, Nova York, EUA: Paris Hilton, actriu, cantant i model estatunidenca.
- 19 de febrer,
- Searcy, Arkansas: Beth Ditto, cantant estatunidenca coneguda pel seu treball a la banda The Gossip.[24]
- Brasil: Leandra Medeiros Cerezo, –Lea T–, model transgènere nascuda al Brasil i criada a Itàlia.[25]
- 3 de març, València: María José Català Verdet, llicenciada en dret i política valenciana.[26]
- 10 de març:
- Nkon, Yaoundé, Camerun: Samuel Eto'o, futbolista camerunès amb nacionalitat espanyola.
- Karditsa, Grècia: Efthimis Kulukheris, futbolista grec.
- 18 de març, París: Mona Achache, realitzadora, guionista i actriu francesa.[27]
- 5 d'abril, Washington D.C.ː Marissa Nadler, cantant i compositora americana.[28]
- 12 d'abril, Madridː Leticia Tarruell, científica de l'ICFO, especialitzada en física quàntica.[29]
- 27 d'abril, Taipei, Taiwanː Audrey Tang, programadora de programari lliure taiwanesa, nomenada ministra sense cartera.[30]
- 13 de maig, Amurrioː Eli Pinedo, jugadora d'handbol basca, guanyadora d'una medalla olímpica.[31]
- 22 de maig, Damasc: Bassel Khartabil, desenvolupador de programari de codi obert i activista sirià palestí.
- 18 d'abril, Villa María, Córdoba, Argentina: Sol Gabetta, violoncel·lista argentina.[32]
- 9 de juny, Opole, Voivodat d'Opole: Jacek Morajko, ciclista.
- Jerusalem, Israel: Natalie Hershlag, coneguda com a Natalie Portman, actriu estatunidenca.
- Londresː Anoushka Shankar, sitarista i composidora índia.[33]
- 14 de juny, Samara (Unió Soviètica): Vladímir Ossetxkin, empresari i un activista dels drets humans.[34]
- 20 de juny, Almere: Angerfist, dj.
- 26 de juny, Buenos Aires, Argentina: Franco Cristaldo, futbolista que juga en la posició de centrecampista a Boca Juniors.
- 3 de juliol, Jerez de la Frontera: Inés Arrimadas, política espanyola.
- 19 de juliol, Košice, Txecoslovàquia: Juliana Sokolová, filòsofa i escriptora eslovaca.
- 3 d'agost, Dallas, Texas: Travis Willingham, actor de doblatge estatunidenc.
- 6 d'agost, Bucarest, Romania: Linda Maria Baros poetessa, traductora i crítica en llengua francesa i romanesa.[35]
- 8 d'agost, Basilea, Suïssa: Roger Federer, tennista suís que guanyà diversos títols del Grand Slam.
- 22 d'agost, Fort Collins, Estats Units: Ross Marquand, Actor nord-americà.
- 23 d'agost, Nova Yorkː Karina Canellakis, directora d'orquestra i violinista estatunidenca.[36]
- 18 de setembre, Rotaː Teresa Rodríguez, filòloga, professora i activista política andalusa, diputada en el Parlament d'Andalusia.[37]
- 26 de setembre, Saginaw, Michigan: Serena Williams, jugadora de tennis dels Estats Units.[38]
- 1 d'octubre, Prefectura de Chiba, Japó: Satoshi Otomo, futbolista internacional amb la selecció de les Filipines.[39]
- 3 d'octubre:
- Malmö, Suècia: Zlatan Ibrahimović, futbolista suec.
- Rabat, Marroc: Leïla Slimani, escriptora marroquina en francès, Premi Goncourt del 2016.[40]
- 12 d'octubre, Tsholotsho, Zimbàbue: NoViolet Bulawayo, escriptora zimbawesa.[41]
- 24 de novembre, Gacko, Bòsnia i Hercegovina: Vule Avdalović, jugador de bàsquet.
- 28 de novembre, Vannes, Morbihan: Louise Bourgoin, actriu, model i presentadora de televisió francesa.[42]
- 2 de desembre, McComb, Mississipi, EUA: Britney Spears, actriu i cantant Estatunidenca.[43]
- 13 de desembre, Sant Sebastià, País Bascː Jule Goikoetxea Mentxaka, filòsofa política, escriptora i activista feminista basca.[44]
- 28 de desembre, Nova York: Sienna Miller, actriu, model, dissenyadora de moda estatunidenca-britànica.[45]
- Herman Bailey, artista afroamericà
- la Zarza, província de Huelva: María Pachón Monge, militar considerada la primera transsexual de l'Exèrcit espanyol.
Necrològiques
[modifica]Entre les morts destacades de l'any hi ha la del cantautor Georges Brassens, l'escriptor Josep Pla, els lingüistes Sanchis Guarner i María Moliner o el polític Bobby Sands.
- Països Catalans
- 5 de gener - Sabadell: Dolors Miralles i Valls, pedagoga i promotora dels drets laborals de la dona.[46]
- 10 de març - Moscou: Mariana Gonxarov, il·lustradora i dissenyadora russa establerta a Barcelona als anys vint (n. 1904).[47]
- 21 de març - Castelló de la Plana, la Plana Alta: Manuel Calduch i Almela, farmacèutic i botànic valencià (n. 1901).
- 15 d'abril - Barcelona: Milagros Consarnau i Sabaté, mestra catalana (n. 1902).[48]
- 23 d'abril - Llofriu, Baix Empordà: Josep Pla, escriptor català (n. 1897).[49]
- 7 de maig - Sabadell, Vallés Occidental: Joan Monegal i Castells, pintor català
- 21 de maig - Les Bordes-sur-Lez, l'Arieja: Marcel·lí Massana i Bancells, guerriller antifranquista (n. 1918).[50]
- 9 de juny, Barcelona: Miquel Casablancas i Juanicó, periodista i polític.
- 25 de juny, Barcelona: Maria Espinalt i Font, soprano catalana considerada una primera figura de l'escena estatal (n. 1910).[51]
- 8 de juliol
- Palma: Joan Valent, músic mallorquí.
- Granollers: Conrad Saló i Ramell, compositor de sardanes, de gran anomenada.
- 28 de juliol - Reus: Magda Folch i Solé, pintora catalana (n. 1903).[52]
- 3 d'octubre - Barcelona: Concepció Panadès i Juanengo, soprano catalana (n. 1908).[53]
- 12 d'octubre - Sant Cugat del Vallès: Antoni Romañà i Pujó, matemàtic i astrònom català, jesuïta, impulsor de l'Observatori de l'Ebre (n. 1900).
- 10 de desembre - Sabadell: Pau Abad i Piera, inventor i industrial, pioner de l'enginyeria electrònica a Catalunya.
- 12 de desembre - Barcelonaː Montserrat Pérez Iborra, empresària i pedagoga catalana (n. 1906).[54]
- 16 de desembre - València, l'Horta: Manuel Sanchis i Guarner, filòleg, historiador i escriptor valencià (n. 1911).
- Barcelona: Jaume Alzina i Caules, demògraf i economista.
- Josep Cervera i Grifol, escriptor i poeta valencià.
- Sant Feliu de Guíxols: Maria Pou i Bosc, pintora catalana (n. 1906).[55]
- Resta del món
- 5 de gener - La Jolla, Califòrnia (EUA): Harold Clayton Urey, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1934 (n. 1893).
- 19 de gener - Nova Yorkː Francesca Woodman, fotògrafa estatunidenca de caràcter intimista (n. 1958).[56]
- 22 de gener - Madrid: María Moliner, bibliotecària i lexicògrafa espanyola (n. 1900).[57]
- 23 de gener - Nova York, EUA: Samuel Barber, compositor nord-americà (n. 1910).
- 2 de febrer - París: Gabrielle Colonna-Romano, actriu francesa (n. 1883).[58]
- 3 de febrer - Madrid: Isabel Garcés, actriu espanyola (n. 1901).[59]
- 11 de febrer - Los Angeles: Ketti Frings, escriptora i guionista estatunidenca (n. 1909).[60]
- 28 de febrer -
- Santa Monica: Virginia Huston, actriu cinematogràfica estatunidenca (n. 1925).[61]
- Nova Yorkː Edna Beilenson, tipògrafa, impressora i empresària estatunidenca.[62]
- 9 de març - Pasadena, Califòrnia (EUA): Max Delbrück, biofísic estatunidenc d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1969 (n. 1906).
- 27 de març - Pequín (Xina): Mao Dun, periodista, crític literari, polític i escriptor xinès (n. 1896).[63]
- 31 de març - Rottingdeanː Enid Bagnold, novel·lista i dramaturga britànica (n. 1889).[64]
- 8 d'abril - Nova York (EUA): Omar Bradley, va ser un dels principals comandants americans de camp al Nord d'Àfrica i a Europa durant la Segona Guerra Mundial (n. 1893)[65]
- 12 d'abril - Las Vegas, Nevada, EUA: Joe Louis, boxador estatunidenc, campió del món.[66]
- 15 d'abril - Parísː Valentine Prax, pintora expressionista francesa (n. 1897).[67]
- 17 d'abril, Dakarː Mariama Bâ, novel·lista, professora i feminista senegalesa (n. 1929).[68]
- 22 d'abril - Bad Ischl, Àustria: Anton Konrath, director d'orquestra austríac.
- 24 d'abril - Bad Wiessee, Alemanyaː Margarida de Grècia, princesa de Grècia i de Dinamarca (n. 1905).
- 25 d'abril - Moscouː Grunya Sukhareva, psiquiatra infantil soviètica, primera a descriure els símptomes de l'autisme (n. 1891).[69]
- 5 de maig - Maze, Irlanda del Nord: Bobby Sands, membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament britànic. Primer a morir a la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord. Portava en vaga de fam 66 dies, des de l'1 de març (n. 1954).[70]
- 11 de maig:
- Oslo (Noruega): Odd Hassel, físic i químic noruec, Premi Nobel de Química de l'any 1969 (n. 1897).[71]
- Miami, Florida (EUA): Bob Marley, cantant de reggae (n. 1945)[72]
- 23 de maig - Cubaː Laura Allende Gossens, política xilena (n. 1911).[73]
- 25 de maig - Sydney, Austràlia: Ruby Payne-Scott, pionera australiana en el camp de la radiofísica solar i la radioastronomia (n. 1912).
- 28 de maig - Durham, Carolina del Nordː Mary Lou Williams, pianista de jazz estatunidenca (n. 1910).[74]
- 29 de maig - Pequín (Xina): Soong Ching-ling, política xinesa (n. 1893)[65]
- 19 de juny - Dettenhausenː Lotte Reiniger, directora de cinema d'animació alemanya.[75]
- 3 de juliol - Rabat: Abd al-Mayid Ben Jelloun, novel·lista, periodista i ambaixador marroquí.
- 14 d'agost - Salzburg (Àustria): Karl Böhm, director d'orquestra austríac (n. 1894).[76]
- 18 d'agost, Nova York: Anita Loos, escriptora i guionista nord-americana (n. 1889).[77]
- 3 de setembre - Milà: Mafalda Favero, soprano italiana (n. 1905).[78]
- 8 de setembre - Kyoto (Japó): Hideki Yukawa, físic japonès, Premi Nobel de Física de 1949 (n. 1907).
- 12 de setembre - Milà (Itàlia): Eugenio Montale, poeta i assagista italià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1975 (n. 1896).[79]
- 28 de setembre - Belgrad, Iugoslàviaː Ksenija Atanasijević, primera dona filòsofa sèrbia i escriptora feminista.[80]
- 5 d'octubre, Nova York: Glòria Grahame, actriu estatunidenca de cinema, teatre i televisió.[81]
- 6 d'octubre - El Caire, Egipte: Anwar el-Sadat, militar i polític egipci, president del país, assassinat per integristes islàmics.
- 16 d'octubre, Tel-Aviv, Israelː Moixé Dayyan, militar i polític. Va ser cap d'estat major de l'exèrcit israelià, i va tenir un paper crucial en la Guerra dels Sis Dies (n. 1915).[82]
- 29 d'octubre - Sant Geli dau Fesc, França: Georges Brassens, cantautor francès (n. 1921).[83]
- 22 de novembre - Oxford (Regne Unit): Hans Adolf Krebs, metge i bioquímic britànic d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1953 (n. 1900).
Referències
[modifica]- ↑ Koestler-Grack, Rachel A. The Space Shuttle Columbia Disaster (en anglès). ABDO, 2004, p.22. ISBN 1591976596.
- ↑ «Westminster By-election (NI) - Thursday 9 April 1981». CAIN.
- ↑ «Belize | History, Capital, Population, Map, Flag, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 setembre 2021].
- ↑ Melaugh, Martin. «Events: Hunger Strike 1981 - Chronology» (en anglès). CAIN. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Sequence and organization of the human mitochondrial genome» (en anglès). Nature, 1981.
- ↑ Lynn Margulis (1981): Symbiosis in Cell Evolution. WH Freeman & Company.
- ↑ «Athlete Profile, Concepción Montaner. Honours». Iaaf.org. [Consulta: juliol 2015].
- ↑ «Andorra - 2004». eurovision-spain.com. [Consulta: 19 novembre 2020].
- ↑ «X Legislatura (2011-2016). Roselló Saus, Talía» (en castellà). Congrés dels Diputats. [Consulta: novembre 2020].
- ↑ Molina, Alba. «Entrevista a Gala Pin Ferrando». Revista Jovent, 19-06-2017. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ «VIII Legislatura (2004-2008). Cañigueral Olivé, Laia». Congrés dels Diputats. [Consulta: març 2020].
- ↑ «El Govern ret homenatge a Brigitte Yagüe per la seva trajectòria esportiva». Govern Illes Balears, 29-10-2015. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Lídia Muñoz Cáceres, l'alcaldessa». Ajuntament de Sant Feliu. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Marta Prat Calmet». Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Ares Martínez-Fortún, María de la O». Congreso de los Diputados. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ Sandoval, Josep. «Meritxell Falgueras, la nariz rubia de la enología» (en castellà). Divinity, 24-07-2018. [Consulta: 29 maig 2021].
- ↑ «Xenia Tostado» (en castellà). Bekia. [Consulta: 6 juliol 2021].
- ↑ de Arriba, Jordi. «/ 20 coses que no sabies de Marta Farrés, alcaldable del PSC a Sabadell». isabadell.cat, 08-05-2019. [Consulta: 28 maig 2019].
- ↑ «Noelia Cobo García. Artista» (en castellà). Arteinformado. Currículum. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «España - 2003». Eurovision Spain. [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑ «Tamta. Replay». Eurovision-spain.com, 2019. [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Larkin, Colin. The Encyclopedia of Popular Music (en anglès). Omnibus Press, 2011-05-27. ISBN 978-0-85712-595-8.
- ↑ «Alicia Keys | Noticias de la cantante estadounidense» (en castellà). El Periódico, 17-02-2017. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ Ulmer, Amy. «Beth Ditto (1981–)» (en anglès). Encyclopedia of Arkansas, 26-06-2019. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ Puff, Jefferson «Lea T, la transsexual que hará historia en la apertura de las Olimpiadas de Río 2016» (en castellà). BBC News Mundo, 01-08-2016.
- ↑ «IX Legislatura (2008-2011) Catalá Verdet, María José». Congreso de los Diputados. [Consulta: març 2020].
- ↑ SensaCine. «Mona Achache». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ Marissa Nadler, Oxford Reference. Retrieved 27 May 2016
- ↑ «Curriculum Vitæ. Dra. Leticia Tarruell» (en anglès). ICFO - Institut de Ciències Fotòniques. [Consulta: maig 2024].
- ↑ «PROFILE: Audrey Tang: 100% made in Taiwan - Taipei Times». www.taipeitimes.com. [Consulta: 5 setembre 2016].
- ↑ Villardón, Guzmán. «Eli Pinedo: La constructora de sueños» (en castellà). Diario Vasco, 08-03-2019. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ Silvera, Marcelo J. «Sol Gabetta, la violonchelista argentina más reconocida del mundo» (en castellà). Nodal. Cultura, 02-08-2016. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Galilea, Carlos «Anoushka Shankar, la 'sitarista'» (en castellà). El País [Madrid], 23-06-2006. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «ВЛАДИМИР ОСЕЧКИН: С ВЕЩАМИ В ГОСДУМУ» (en rus). sovsekretno.ru, 28-10-2013. Arxivat de l'original el 2021-06-13. [Consulta: 28 novembre 2022].
- ↑ «Linda Maria Baros». Poetry International Archives, 01-04-2008. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Karina Canellakis» (en anglès). Askonas Holt. [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ «8ª legislatura | Teresa RODRIGUEZ-RUBIO | Eurodiputados | Parlamento Europeo» (en castellà). [Consulta: 28 juliol 2021].
- ↑ «Serena Williams | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑ National Football Teams
- ↑ Maj, Demière. «France: Leïla Slimani remporte le prix Goncourt» (en francès). Euronews, 03-11-2016. Arxivat de l'original el 2021-01-29. [Consulta: novembre 2016].
- ↑ Write, Writers. «Literary Birthday - 12 October - NoViolet Bulawayo» (en anglès britànic), 12-10-2015. [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ «Louise Bourgoin - La biographie de Louise Bourgoin» (en francès). Gala. Groupe Prisma Média. [Consulta: 5 octubre 2020].
- ↑ «Britney Spears | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Jule Goikoetxea» (en basc). Literaturaren zubitegia. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «Sienna Miller: biografía y filmografía» (en espanyol europeu). AlohaCriticón, 10-03-2016. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Berenguer Garrigós, Arnau. «Miralles i Valls, Dolors». Història de Sabadell S.XIX-XX, 28-07-2019. [Consulta: 8 novembre 2020].
- ↑ Barjau, Santi «Mariana Goncharov ("fair"), dissenyadora gràfica i publicitària moderna a la Barcelona dels anys trenta i quaranta». Revista de Catalunya, núm. 182, 3-2003, p. 25-49.
- ↑ «Esquela de Miracle Consarnau i Sabaté» (en castellà). La Vanguardia, 17-04-1981. [Consulta: 11 octubre 2022].
- ↑ «Josep Pla i Casadevall | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Marcel·lí Massana i Bancells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 26-06-1981, pàg. 32.
- ↑ Salcedo Miliani, Antonio. «Magda Folch Solé» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 13 setembre 2023].
- ↑ Román Fernández, Manuel. «María de la Concepción Panadés y Juanengo». Real Academia de la Historia. [Consulta: 1r setembre 2021].
- ↑ Exposició dones d'empresa. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 12 agost 2013].
- ↑ «El llegat de les emprenedores». Arxiu de Sant Feliu de Guíxols. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Francesca Woodman. Descobreix un fotògraf. Departament Documentació». IEFC. Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ Martín Zorraquino, María Antonia. «María Moliner. Biografía» (en castellà) pàg.2. CVC Centro Virtual Cervantes. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Acte de naissance à Paris n° 155, vue 27/40, amb esment marginal de dos casaments à Paris el 1916 i el 1939 i de la mort a Paris el 1981.
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 240. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Ketti Frings» (en castellà). La Vanguardia, 03-05-2022. Arxivat de l'original el 2024-01-06. [Consulta: 31 desembre 2023].
- ↑ "Edna Beilenson, 71, Graphic Arts Expert and Book Publisher". The New York Times. 4 de març de 1981.
- ↑ "Edna Beilenson, 71, Graphic Arts Expert and Book Publisher". The New York Times. 4 de març de 1981.
- ↑ Idema, W. L. (Wilt L.),. A guide to Chinese literature. Ann Arbor: Center for Chinese Studies, University of Michigan, 1997. ISBN 978-0-89264-123-9.
- ↑ «Enid Bagnold | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ 65,0 65,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «A salute to the champ» (en anglès). Ebony, 6-1981, p.133 [Consulta: 23 juliol 2011].
- ↑ «Biography of Valentine Prax» (en anglès). Museu Zadkine, 26-06-2014. [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ «Mariama Bâ» (en castellà). Mujeres para pensar, 17-05-2012. [Consulta: 28 juny 2021].
- ↑ Pedreira Massa, José Luís «Tal vegada la primera autora que va descriure l’autisme infantil i, sobretot, l’anomenada Síndrome d’Asperger». Revista eipea, número 8, 2020, pàg. 38-41.
- ↑ «Bobby Sands | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1969» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Bob Marley | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Reseñas biográficas parlamentarias. Laura Allende Gossens» (en castellà). Biblioteca del Congreso Nacional de Chile. [Consulta: març 2021].
- ↑ «Mary Lou Williams». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ Guerin, Frances; Mebold, Anke. «Lotte Reiniger» (en anglès). Women Film Pioneers Project. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Anita Loos» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «FAVERO, Giuseppina, detta Mafalda» (en italià). TRECANNI. Institut Giovanni Treccani. "Dizionario Biografico". [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «MONTALE, Eugenio in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. «Atanasijević, Ksenija (1894-1981)». A: Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, pàg. 41 i ss.. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ «Gloria Grahame Facts» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «Moshe Dayan | Israeli statesman» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Brassens» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2020].
